Molt bon dia a tothom. Anem a començar aquest ple ordinari del mes d'octubre, un dia en què, eh, commemorem el 86è aniversari de l'assassinat del president Companys en mans del franquisme, motiu pel qual el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar aquest 15 d'octubre Dia Nacional en Memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. Per tant, tinguem un record per totes elles i especialment per les 823 víctimes manresanes de la Guerra Civil i del franquisme. Parlem de repressió, parlem d'afusellaments, parlem de Guerra Civil i parlem també d'aquelles persones que van patir la repressió, l'empresonament i l'exili el-- arran de l'1 d'octubre. Eh, ahir també rebíem la notícia que finalment s'ha aplicat l'amnistia ja per totes les persones represaliades. Per tant, això implica que podrà retornar el president Puigdemont, que podrà retornar els consellers Comín, Puig, i que, eh, podran recuperar tots els seus drets d'aquelles persones que malgrat haver estat a la presó durant tant temps i ser al carrer ara ja, doncs encara, eh, tenien, eh, inhabilitació, que és el cas del vicepresident Junqueras i els altres consellers i conselleres. I un dia també en què, eh, és especial per una de les persones que més estimem d'aquesta casa, el Domènec Casas. El Domènec avui serà l'últim ple que ens assistirà, eh, perquè arriba la seva jubilació i, per tant, després de quaranta-cinc anys de servei a aquesta institució, de servei, de treball constant, de compromís amb la ciutat i de lleialtat inexcusable sempre amb tots els alcaldes que ha tingut aquesta ciutat, perquè ell sempre ha estat al servei de l'alcaldia des de l'època de la democràcia, doncs vull també agrair-l'hi. Em sembla que en nom de tots nosaltres, però a nivell personal també molt fort. [aplaudiments] Gràcies, Domènec. Em sembla que aquest llarg aplaudiment demostra l'estima que tots els regidors i regidores, eh, tenim, eh. Per tant, gràcies per, per la feina. Queden uns dies encara, però que gaudeixis d'una molt bona jubilació, molt sa-- molta salut i vine'ns a veure de tant en tant, que et trobarem a faltar, eh. Fet aquests preàmbuls, ara sí, anem a començar ja el ple municipal i dono la paraula al senyor secretari. Endavant. Primer punt, aprovació de l'acta anterior. Aprovació, si escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió plenària ordinària número vuit del dia 24 de setembre de 2026. Hi ha alguna qüestió amb l'acta? Doncs la donem per aprovada. Endavant. Qüestions de Presidència. Donació de compte d'informes i resolucions d'alcaldia. Informe d'intervenció relatiu al primer mitjà de pagament a proveïdors, agost 2026. Resolució de l'alcalde número 16.447 de 28 de setembre de 2026 sobre aprovació de les línies fonamentals del pressupost que serviran de base per a l'elaboració del pressupost de l'any 2027. Resolució de l'alcalde número 15.585 de 18 de setembre de 2026 sobre aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T37/2026. Com és habitual, farem una breu explicació per part del regidor d'Hisenda, Pere Masseguro Bruguera. Endavant. Gràcies. Bon dia a tothom. I abans de començar, doncs, bueno, m'adhereixo al-- i f-- i a la meva felicitació i agraïment, doncs, al Domènec Casas, gran servidor públic i amb el que hem tingut molts anys la possibilitat de, de compartir tasques. I també, bueno, doncs, eh, molt content de tornar a incorporar, doncs, el Dome-- el regidor Sergi Perramon. Esperem que el seu es-- nou estat civil li mantingui la inspiració com de costum. Eh, en relació a l'expedient que, eh, que s'ha comentat, es tracta de, eh, habilitacions de pressupost per un import total de 1.844.518 euros, que afecta als, a les actuacions següents: de Serveis Socials, manteniment d'un parc d'habitatges, mm, a càrrec de Fòrum, 10.880 euros. Drets Socials, revisió de preus del contracte de gestió de les places de residència del Sant, Sant Andreu Salut, 33.144 euros. Drets Socials, per diverses activitats culturals i esportives adreçades a la gent gran, 8.000 euros. Cultura, ampliació de la dotació pressupostària pel projecte Fira Mediterrània, 20.000 euros. Projectes urbans, diverses millores urgents a l'espai públic, 100.000 euros. Desenvolupament local, ampliació de la dotació a plans locals d'ocupació, 91.727 euros. Drets Socials, compra d'aliments per les colònies de gats, 12.000 euros. Cultura, completar la dotació de les despeses de la cavalcada i plaça de Nadal, 15.000 euros. Cultura, eh, i projecte de imatgeria de la ciutat i cultura popular, 23.800 euros. Drets Socials, ajudes d'emergència a habitatge per 35.999 euros. Urbanisme, desenvolupament del pla d'actuació urbanística Auxiliar Textil Manresana, 1.262.000 euros, que es financien íntegrament amb quotes urbanístiques de la propietat. Esports, per realitzar un estudi d'ordenació d'espais de la zona esportiva El Congost, 10.000 euros. I Presidència, mm, per modificar el finançament de les obres de fàbrica nova, substituint un, un, una part del finançament en préstec amb una subvenció rebuda per la Diputació. Com he comentat, en total, 1.844.000 euros, dels quals 1.390.000 es financien en majors ingressos, doncs, fonamentalment, el que he comentat, de les quotes urbanístiques de propietaris. Gràcies. Seguim endavant. Resolució de l'alcalde número 16.500, perdó, 16.253 de 23 de setembre de 2026 sobre aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T40/2026. Gràcies. De nou té la paraula Pere Massegur Bruguera. Endavant. Sí, continuem amb les modificacions. La més important en aquest expedient en con-- és també un canvi de finançament del-- per una subvenció rebuda per la Diputació de Barcelona de 800.000 euros, que s'aplica, doncs, al projecte del pla i-- del pla de la-- el pla in-- el polígon industrial de la Plana-Pontnou i substituïm un finançament en préstec amb aquest finançament de 800.000 euros de la subvenció de la Diputació. Altres actuacions són les següents: Drets Socials, arranjament del parc d'habitatge social, 50.000 euros. Urbanisme, adquisició d'una finca darrere de la pista Castell número 6, 42.290 euros. Urbanisme, per arranjament d'un habitatge al carrer Roger de Flor 1, 10.000 euros. Desenvolupament local, bueno, ampliar la dotació destinada al finançament de l'Oficina Comarcal de, de, de Drets del Consumidor, 401 euros. Cultura, pel Premi Fo-de Fotografia Modest Francisco, 1.800 euros. Urbanisme, per diverses actuacions de reg, mm, d'arbres, transhumància i retirada de, de porcs senglars, 5.000 euros. Desenvolupament local, una instal·lació de una alarma a l'edifici del carrer Sobreroca 29, propietat de l'Ajuntament. El mateix, mm, pel carrer Sant Miquel 14, 2.154 euros. Drets Socials, adquisició de mobiliari divers, 1.892 euros. Cultura, el festival poètic Tocats de Lletra, 54.000 euros, finançats íntegrament amb una subvenció de la Generalitat. Esports, instal·lacions diverses al camp de futbol Joan Puigberenguer, 7.259 euros. Del-- la modificació de finançament que ja hem comentat del polígon industrial Pontnou. Cultura, primera fira del llibre infantil i juvenil en català, 4.000 euros. I Esports, diversos esdeveniments esportius a realitzar dins del quart trimestre, 8.925 euros. En total, estem parlant de 989.808 euros que es financien amb un 93 %, 929.652, en baixes i transferències d'aplicacions pressupostàries, o bé de capítol 1, o bé del mateix àmbit funcional.Gràcies. Un petit matís només. Els vuit-cents mil euros són de la Generalitat de Catalunya, que em sembla que has dit de la Diputació de Barcelona, i és un acord que vam arribar, eh, per que ens ajudessin a finançar el polígon del Pont Nou. Seguim endavant. Reso-- resolució de l'alcalde número 16.575, de 30 de setembre de 2026, sobre aprovació d'expedient de modificació de crèdits número T10 2026. Ah, senyor Massegú, endavant. Sí, eh, aquest és un expedient molt tècnic. Es tracta simplement com a conseqüència de la liquidació definitiva dels diferents projectes finançats en Next Generation. En alguns casos s'havia aplicat un excés de finançament de la subvenció i en altres casos un dèficit de finançament. Per tant, s'ha fet un reajustament amb la finalitat de poder justificar el cent per cent del finançament de Next Generation aplicat a aquests projectes. I estem parlant de, en total, uns imports de seixanta mil tres-cents cinquanta-sis euros. Seguim endavant. Resolució de l'alca-alcalde número 16.665, de nou-10 d'octubre de 2026, sobre l'aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T41 2026. Doncs, ens explica l'última modificació, senyor Massegú, endavant. Sí, aquesta última afecta tres actuacions en concret. Per part de Presidència, despeses relacionades amb la Gala Plácido i amb el pagament de la quota de l'associació Spain Film Commission, setze mil cent quaranta euros. Drets Socials, la compra d'un local de la planta baixa del carrer Tudela número 11, que es fa la compra a l'Agència Catalana de l'Habitatge per cinquanta mil euros. Eh, Presidència, un, bé, un, unes trenta-tres mil sis-cents euros per programes de videoprotecció, és a dir, la, la instal·lació de, de càmeres de videovigilància, que es financia amb una subvenció, en aquest cas crec que sí que és de la Diputació. Eh, i en Recursos Humans, diverses modificacions de les aplicacions pressupostàries de capítol 1 per poder atendre nomenaments, contractacions i modificacions contractuals. En total, cent cinquanta-sis mil quatre-cents seixanta euros, que es financien, eh, amb una subvenció de la Diputació de trenta-tres mil sis-cents i la resta en transferències d'aplicacions pressupostàries de la mateixa funció. Gràcies. Doncs seguim endavant. Resolució de l'alcalde número 16.369, de 28 de setembre de 2026, per la qual es declara emergent la contractació de les treballs de tancament de l'edifici situat al carrer Ignasi Bartzell número 1 i carrer Sant Francesc número 7. Resolució de l'alcalde número 16.489, de 29 de setembre de 2026, per la qual s'aprova la segona modificació del pla normatiu de l'Ajuntament de Manresa per a l'any 2026. Gràcies. Si no hi ha res, anem als dictàmens. Endavant, secretari. Dictàmens de la Comissió Informativa de Serveis Generals, Regidoria Delegada d'Hisenda. Aprovació, si escau, de reconeixements extrajudicials de crèdit a favor de diversos proveïdors. Gràcies. Doncs té la paraula el senyor Pere Massegú Bruguera. Endavant. Gràcies. En aquest dictamen proposem el reconeixement extrajudicial de crèdit a diversos proveïdors per serveis prestats, serveis que no suposen un increment pressupostari, sinó que tenien la corresponent dotació pressupostària al pressupost i que per circumstàncies diverses, fonamentalment, doncs perquè són serveis que tenen continuïtat respecte de contractes que ja havien vençut i que per qüestions, eh, administratives no ha estat possible, doncs, tenir el nou contracte, doncs, a la finalització del contracte anterior. Estem parlant dels, dels contractistes o proveïdors següents: Sant Andreu Salut, fundació privada, el... doncs per despeses de places de residència de la gent gran per al mes de març i dos dies del mes d'abril, per un import de quatre mil nou-cents setanta-set euros. Andrés Castells Laura, una factura per una actuació a Gala Plácido, mil nou-cents vint-i-cinc euros. Set de Màgia, SL, també per una actuació, doncs a Gala Plácido, divuit mil vuitanta-nou euros. Empresa La Soja, també per una actuació a Gala Plácido de mil set-cents cinquanta euros. Aquí concretament, bueno, aquí aquestes actuacions, bàsicament les dues que he comentat, es tracta d'uns, d'unes actuacions musicals que es van tenir que contractar a última hora com a conseqüència de la malaltia del músic que s'havia contractat prèviament, eh. La Societat Protectora d'Animals reconeixem dues factures pels períodes del mes de juliol i agost per imports de vint-i-un mil dos-cents cinquanta-set euros cadascuna. Aquí, si recorden, doncs bé, és un, és un tema que ja vam presentar en algun anterior dictamen. Es tracta de serveis que es presten, mm, fora del contracte que ja es via, ja havia finalitzat i que s'està en negociació, doncs, per formalitzar un nou contracte i que esperem, doncs, que ja, doncs, estigui en tramitació, doncs, molt properament. I finalment, Edicions Intercomarcals, S.A., per serveis habituals, doncs amb aquest mitjà de comunicació, per un període, doncs que també per finalització del contracte anterior i no haver pogut Està acabat i adjudicat el contracte nou, doncs, eh, correspon, eh, per un import de quaranta-sis mil dotze euros. Molt bé, gràcies. Són serveis prestats amb consignació pressupostària i, doncs, que no han pogut seguir el tràmit habitual, doncs, per les raons exposades. Gràcies. Alguna intervenció? Senyor Bacardit, endavant. Sí, bon dia. Ja feia massa dies que no interveníem amb el, amb el RECS, però avui senyor Massagú ens, ens ha obligat a, a haver de tornar a intervenir perquè els imports que ens porten avui són, són ja més substanciosos. Eh, potser alguns dels regidors de govern s'han relaxat i ens toca avui fer el comentari. Eh, a part de la gala Plàcido, tenim la protectora d'animals, que escoltin, potser que posem fil a l'agulla, perquè després de quedar desert el concurs, avui passem dues factures del mes de juliol i d'agost de vint-i-un mil euros aproximadament. I escoltin, els animals no tenen, no entenen de límits municipals. Potser que posem fil a l'agulla i avui els fem la proposta de presentar una moció conjunta al proper plenari perquè el Consell Comarcal entomi la necessitat de crear una o de impulsar una, una protectora, eh, d'àmbit comarcal que solucioni els problemes que tenen els pobles veïns i que a la vegada ens deixi respirar una mica més a, doncs, a la ciutat de Manresa. Per tant, eh, els llenço aquesta proposta que podem treballar en les properes setmanes. I després també volíem fer referència a la factura de quaranta-dos mil euros d'edicions intercomarcals corresponents a publicitat i insercions d'estudis ofi-- d'anuncis oficials, perquè els informes expliquen que el contracte marc va vèncer el març del 26, després de dos anys de pròrrogues, i que el nou contracte no s'ha signat fins almenys el juliol del 26. La factura, doncs, correspon als serveis prestats entre el març del 26 i el juliol del 27, i nosaltres voldríem saber com és que en tant temps d'antelació no es va poder tancar a temps el nou contracte i si ens poden resumir els trets, grans trets d'aquest nou contracte, com és l'import anual i la durada. Gràcies. Gràcies. Senyor Massagú, si vol respondre. Sí, gràcies. Bé, ja he dit que el motiu general és el que s'ha comentat, doncs que el, són serveis que continuen i que tenen consignació pressupostària, però que al finalitzar el contracte anterior no s'havia encara formalitzat el contracte nou. En concret, protectora d'animals, després del regidor Àngel Valentí ho explicarà amb més detall, però hi ha el contracte nou, o sigui, va quedar un contracte inicialment desert per una qüestió de la quantia econòmica que no s'hi estava d'acord. S'ha negociat amb la, amb, bé, amb això, PLUC, que pràcticament és l'únic que pot prestar el servei, i tenim ara ja, doncs, a punt d'adjudicar, si no s'ha adjudicat un, un contracte per procediment negociat, però el regidor Valentí ho explicarà amb més detall. Edicions Intercomarcals va finalitzar, és, va finalitzar el contracte, doncs, eh, bé, el mes, o sigui, per raons, en aquest cas, bé, doncs ho hem de dir clarament, o sigui que realment els serveis de contractació, doncs, tenen, estan, estan bastant tensionats, bàsicament per baixes, per baixes i incidències imprevistes. Es va demorar, doncs, eh, aquest període, doncs, el, la, la execució i formalització del contracte. Per tant, van quedar quatre mesos sense contracte. Eh, hem de dir que pressupostàriament això no suposa un augment, és a dir, que aquesta quantitat de quaranta-sis mil euros és la mateixa que ja estava consignada. I no es tracta tampoc de serveis extraordinaris, eh, es tracta dels serveis habituals, doncs, vinculats amb la publicació d'edictes oficials, amb la informació preceptiva que s'ha de fer, doncs, per, per, sí, eh, per, per actualitats en relació a diferents serveis, etcètera. I, eh, sí que ja tenim també un contracte nou, i aquest contracte nou, doncs, eh, s'ha augmentat de vuitanta mil a noranta mil euros perquè feia temps que estava congelat en vuitanta mil euros. Per tant, doncs, esperem que aquesta demora que s'ha donat en aquest cas de quatre mesos, per les circumstàncies que he comentat, esperem que no es torni a produir. Gràcies. Senyor Valentí, si vol contestar. Moltes gràcies. En primer lloc, bon dia a tothom. Eh, i també m'afegeixo al reconeixement a en Domènech Casas, segurament el, el manresà que ha viscut, eh, ha gaudit, en aquest cas ha gaudit més plens de l'Ajuntament de Manresa, i no només plens, sinó també casaments. També és la persona que ha acompanyat en més casaments a, a molts dels regidors, tinents d'alcaldes i alcaldes que han fet casaments i que, per tant, doncs, eh, doncs aquí, doncs aquestes paraules de reconeixement a una persona que coneix tots els, tots els entre-entrellats de, de el que suposa, doncs, fer un ple, muntar un ple i muntar també casaments, el qual fem feliços a moltes parelles de manresans i manresanes. Bé, entrant al fons de la qüestió, eh, li agafo la paraula, senyor Bacardit. Nosaltres, des de Govern i des de la Regidoria de Salut, eh, fa temps que estem valorant, pensant en, en això, en poder, eh, fer consorcis, fer amb el Consell Comarcal. Per tant, jo l'animo que ja que estan també governant el Consell Comarcal, que, doncs que apreti el, el seu grup, doncs perquè això, perquè també es posin a treballar i en aquest sentit, doncs de treballar conjuntament una moció que poden treballar tots els, tots els grups aquí representats, per tal, doncs d'això, que pugui sortir, doncs un front ampli, un front comú, ara que està de moda d'això, de que puguem, de que puguem treballar una moció conjunta, doncs sol·licitant aixòSol·licitant això perquè ja sabeu que, que, eh, llançar de la Llei de Benestar Animal, doncs, eh, se n'assignen als, als ajuntaments, eh, moltes competències però sense els recursos suficients per part de l'Estat i que, per tant, doncs la gestió de la, de la protectora municipal, eh, és, és, diguéssim, no diria difícil, però sí cada cop més complexa i més costosa. I, per tant, aquestes dues coses, doncs crec que les hem de, d'entomar. Evidentment, estem treballant, com deia el regidor Massegú, en una nova contractació, per això, per parar aquests primers, eh, cops, però perquè hi ha més mascotes, hi ha més, eh... Els animals, doncs s'han de cuidar fins al final, tal com marca la, la normativa. I per tant, doncs sí, sí, agafem la paraula i, però pot començar això, a apretar els seus. Molt bé, gràcies. Gràcies. Molt d'acord amb tots vostès, eh. Tenir idees és molt fàcil, dur-les a terme és bastant més difícil i, de fet, fa molt temps que estem parlant amb el Consell Comarcal de dur a terme aquesta, ehm, gestió dels animals domèstics de forma conjunta amb la gossera municipal. Però també hem de tenir en compte que els únics que tenim un sol, però en propietat, amb una gossera som nosaltres, no és el Consell Comarcal. I qui té la meitat dels animals domèstics de la comarca, doncs probablement també som nosaltres per qüestió de, de nombre d'habitants, no? Per tant, és una gran iniciativa, però no és fàcil de dur a terme, eh, per diversos motius. En tot cas, jo crec que estaria molt bé que treballéssim una proposta conjunta, no només per fer, mmm, front comú, ampli, popular o el que vulgueu, diguem, eh, per gestionar comarcalment la gossera, sinó també per reclamar els recursos econòmics necessaris. Perquè heu de saber que s'han triplicat en els últims quatre o cinc anys i amb l'entrada en vigor de la Llei de Benestar Animal, ehm, s'han triplicat la despesa que fem, eh, per atendre a gats i gossos de la ciutat. S-- aniríem a la votació del dictamen, si no hi ha res més. Amb la votació. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per tretze vots a favor i dotze abstencions. Seguim endavant. Aprovació provisional, si escau, de l'expedient de modificació de les ordenances fiscals per a l'exercici 2027. Molt bé, aquest és un dictamen important perquè és el que ens ha de dotar dels recursos o d'una part molt important dels recursos necessaris per a l'any que ve, i és un dictamen que ens ve acompanyat de moltes esmenes. Per tant, primer de tot, ehm, explicarem el procediment. Primer intervindrà el regidor per explicar el dictamen, eh, i si té temps, doncs també l'esmena del Govern, que és l'esmena, concretament, amb la, mmm, quarta, eh? La cinquena, perdó. Després intervindran el grup municipal de Fem, que han entrat l'esmena primera i esmena segona. Després, el grup municipal de Junts, que explicaran l'esmena tercera i quarta, i després intervindran els grups que no han presentat esmena de menor a major. Després passarem a les votacions, i les votacions les farem al revés, eh, per l'ordre invers de les esmenes tal com han estat prepa-- presentades. Sí? Perfecte. Per tant, haurem de començar pel final. Per aquesta. Sí? Molt bé. Doncs vinga, sense més preàmbuls, té cinc minuts per explicar aquest dictamen de les ordenances fiscals. Senyor Massegú, endavant. Gràcies. Doncs anem al gra. Eh, la revisió de les ordenances fiscals és del tot necessària per poder fer front als increments de despeses i elaborar un pressupost equilibrat per al proper exercici 2027. Gran part dels increments de les despeses ordinàries no venen motivades per decisions voluntàries de l'Ajuntament. Doncs, eh, els principals contractes de serveis tenen clàusules de revisió de preus que normalment estan relacionades amb la revisió de l'IPC. Avui podem llegir al diari, doncs que s'ha confirmat definitivament l'última dada de l'IPC interanual corresponent al mes de setembre de 2026, que ha estat del 4,9. I també recentment, doncs aquesta setmana, la previsió del Banc d'Espanya a 31 de desembre de l'IPC és una mica inferior, però tot i així és dels 3,9. També sabem que les retribucions dels funcionaris s'hauran d'incrementar, doncs per acord entre les organitzacions sindicals i el Govern, pendent de publicació al BOE, amb un 5%. El cost dels subministraments, amb tota seguretat, també in-- experimentaran un increment important. Eh, per tots aquests motius, seria materialment impossible fer front a aquests increments de despeses sense augmentar al mateix temps impostos i taxes municipals, llevat que es decidís una reducció de la qualitat i quantitat dels serveis públics. Convé senyalar que les ordenances fiscals afecten només a un 50% del total d'ingressos ordinaris de la gent de municipal. El 50% restant correspon a la participació en tributs de l'Estat i a subvencions procedents d'altres administracions: la Unió Europea, Generalitat i Estat. La majoria dels impostos que sotem a consideració d'aquest ple i taxes experimenten un increment del dos i mig per cent, que és el mateix percentatge aplicat en els darrers cinc anys, llevat la taxa de residus. No experimenten cap variació els impostos que ja se'ls aplica la tarifa màxima, impost de vehicles, ICIO, impost de plusvàlua. La modificació més important i en la que voldria fer una mica d'atenció és-- fa referència a la taxa per residus. A diferència dels darrers tres anys, en què es van aplicar increments del quinze per cent el 2024, onze per cent el 2025 i set coma sis per cent el 2026, l'increment que proposem pel 2027 és del dos coma cinc per cent, igual que la resta de tributs. Aquest increment permet cobrir el cost del servei, estimat en deu coma nou milions. Les tarifes que proposem s'inspiren en dos principis de paga-- en dos principis, eh, que són el pagament per generació i el pagament per comportament. Amb aplicació del principi de pagament per generació, s'ha augmentat del set i mig al deu per cent el percentatge del cost total que es distribueix en funció del nombre de residents de l'habitatge. Si recorden, vam començar amb un cinc per cent el 2025, aquest any el set i mig i el, i el que es proposa pel proper any és el deu. I pel que fa referència al principi de pagament per comportament, es proposa fer pagar més aquells ciutadans que no fan un correcte ús del servei, prenent com indicador el nombre d'obertures dels contenidors. Als habitatges i locals que no hagin realitzat cap obertura de contenidor en tot un any o que no tinguin targeta, se'ls aplicarà una tarifa complementària de noranta coma noranta-tres i, si no arriben en un any a un total de trenta obertures, dotze d'orgànica, dotze d'envasos i quatre de rebuigs, la tarifa serà del cinquanta per cent, el quaranta-cinc coma vint-i-u. Pel que fa referència als residus comercials, s'han fet unes modificacions d'epígraf de les tarifes per tal de reduir significativament la tarifa que pagaven els establiments mercantils que no siguin d'alimentació, augmentant la superfície de la, dels que se'ls aplica la tarifa mínima de seixanta a vuitanta metres quadrats i creant una nova modalitat de tarifa pels restaurants que superin els-- que no superin els cent cinquanta metres quadrats de superfície i també els petits locals d'entitats culturals, esportives, benèfiques i socials. Es mantenen sense modificació totes les bonificacions relacionades amb les activitats econòmiques, creació d'ocupació i rehabilitació d'edificis o per temes mediambientals, instal·lació de plaques o vehicles elèctrics o híbrids que pràcticament ja estaven en el màxim dels que legalment ens permet la llei. Així mateix, es mantenen les bonificacions de l'impost de l'IBI en funció dels ingressos dels residents de l'habitatge. L'impacte econòmic que tindran totes les modificacions que es proposen és d'u coma zero vuit milions d'euros. Es tracta d'una proposta prudent i moderada, continuista amb els criteris aplicats als darrers exercicis, tècnicament i jurídica impecable, gràcies a l'excel·lent tasca de l'equip professional del Servei de Tesoria i Gestió Tributària i del Servei de Serveis Urbans, responsable de la gestió i tractament de residus, i que, acompanyada d'una política rigorosa de la despesa, ens permetrà presentar, mm, bé, i, i dels majors ingressos, eh, procedents de l'Administració de l'Estat, confiem que ens permetrà presentar en el proper ple del mes de novembre un pressupost municipal equilibrat pel 2027. Per totes les raons exposades, ens plau demanar el vot favorable per l'aprovació del dictamen de modificació de les ordenances fiscals. No sé si tinc temps per explicar l'esmena o ho faig després. Eh, ho pot fer després, si vol. Anem a les esmenes. Vinga. I, per tant, tenen per presentar l'esmena, eh, Jordi Trapé Úbeda, per part de Fem Manresa. Gràcies, president. Bon dia a tothom. Eh, si haguéssim de posar un titular a aquest dictamen, diríem que és la mateixa recepta de sempre amb un nou recàrrec per les famílies. I ara, quan el regidor Massegú parlava de prudència, moderació, continuïtat, és una recepta que he de dir que no ens agrada massa. Per nosaltres, una fiscalitat d'esquerres ha de ser principalment dues coses. Ha de poder redistribuir la riquesa, és a dir, que pagui qui més té, i fer pagar més a qui contamina més o embruta més, bàsicament també per finançar alternatives col·lectives. Aquestes ordenances no fan ni una cosa ni l'altra. Comencem per la redistribució. Un any més, s'apuja gairebé tot un dos i mig per cent de manera lineal, com sempre, com a Govern dieu que és per sota l'IPC, que tampoc puja tant, i això és cert, és així, però una pujada plana com aquesta pot pesar més sobre qui menys té. Només per il·lustrar-ho, de cada cent euros que pugen els ingressos amb aquestes ordenances, aquest u coma zero vuit milions, trenta-quatre surten de la taxa d'escombraries i divuit són la nova quota que només paguen les llars. I l'IAE, per exemple, que només paguen les empreses que facturen més d'un milió d'euros, només n'aportaria cinc, i el re-- i l'augment, el que guanyem amb el recàrrec de l'IBI als pisos buits, significaria només disset cèntims d'aquests cent euros. L'IAE puja el mateix, eh, dos i mig que tothom, quan, per exemple, a-acostar-lo al màxim legal ens permetria, doncs, augmentar la recaptació en dos-cents vuitanta mil euros de qui més factura, perquè al final són les empreses que facturen més d'un milió d'euros. Aquest any refeu, a criteri tècnic, i crec que ben fet, tota la classificació dels carrers de, de l'IAE. Era algo que, que demanàvem des de feia temps, però podíeu haver aprofitat això per gravar més les grans superfícies i les multinacionals i destinar aquests ingressos a protegir el petit comerç de la ciutat. No s'ha fet i ho entenem com una oportunitat perduda. La bonificació de l'IBI a les promotores immobiliàries continua al seixanta per cent, quan la llei permet deixar-la al cinquanta per cent. Són diners que perdonem a un sector que al nostre entendre ja té prous beneficis. Les excepcions a l'Església i a l'escola concertada continuen intactes i ens costen, eh, més que tota la tarifació social que fem. En canvi, els llindars de la tarifa social no es mouen amb un IPC del quatre coma nou. I cada any, per tant, hi caben menys famílies. I per exemple, a les llars de sis o més persones la taxa d'escombraries no puja un dos i mig, sinó que puja un sis i mig. I aquelles també que, que paguen la tarifa social. I abans que des del grup nacionalista o des de Junts em diguin que, eh, només parlem de repartir la riquesa i no de generar-la, eh, en parlem avui perquè debatem d'instruments fiscals. I sí, limitar-se a redistribuir la riquesa i no generar-la de forma diferent i més equitativa és una socialdemocràcia descafeïnada. És intentar que un sistema injust sigui menys injust i no pas corregir-ne la injustícia. Però els instruments que tenim com a Ajuntament, per desgràcia, són molt limitats. I si en tenim pocs, la nostra humil opinió és que, com a mínim, els hem de fer servir. Parlem també de fiscalitat verda. Avui a Manresa la fiscalitat verda són bàsicament bonificacions, 75 % en l'impost de circulació pel vehicle elèctric, 50 % per l'híbrid i els eco, i rebaixes per posar plaques solars tant en l'IBI com en l'ICIO. Bonificacions que aprofita, bàsicament, qui es pot comprar un cotxe nou o qui té un teulat propi. I més que fiscalitat verda, ho podríem anomenar com a capitalisme verd, perquè la fiscalitat verda vol dir que qui paga contamina i que el que recapta vagi, per exemple, al transport públic, a la recollida de residus, a la neteja viària i a les, a les comunitats energètiques. I la gran f-- eina verda que tenim avui és la taxa de residus. El Govern l'està convertint en una multa encoberta per no obrir prou el contenidor. I entenem també que hi ha una omissió greu. Vista l'esmena que heu presentat com a Govern, n-no sembla pas accidental, el re-, el reial, el dre-, el Reial Decret Llei vint-i..., eh, 29/26, publicat fa una setmana, dóna a Manresa com a zona tensionada noves eines sobre l'IBI dels pisos buits i dels pisos turístics, i heu agafat només la part de la plusvàlua, però la part de l'habitatge, ni una sola línia. I és que és especialment greu quan l'habitatge és avui una de les fonts principals de desigualtat en aquest país. Eh, és per això, i molt ràpid, presentem dues esmenes. La primera, i per quart any, per si la trobàveu a faltar, fer un, un progressiu recàrrec de l'IBI dels pisos buits. Manresa és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb més proporció d'habitatge buit, un de cada cinc, i el recàrrec actual recapta menys de 100.000 euros l'any. El que proposem és simple i no ha canviat: un recàrrec del 100 % quan el pis porti més de 3 anys buit i 50 punts més quan el propietari en tingui dos o més buits a la ciutat, fins al 150 per cent. Eh, i sempre només que, per propietats de q-, m, propietaris de quatre o més habitatges. Parlem, al final, que qui acumula, pagui. I la segona és també molt senzilla, una bonificació del 75 % de l'IBI per a cooperatives en habitatge en cessió d'ús, la mateixa que ja té al final la Borsa de Lloguer Social, amb uns requisits més estrictes, sense ànim de lucre i en propietat col·lectiva, sense poder vendre els pisos i amb quotes assequibles o amb reserva per a famílies vulnerables. Després, com que he vist que he esgotat el temps, seguirem la, amb la intervenció. Gràcies. Doncs, anem a la intervenció del grup municipal de Junts per explicar les esmenes i el seu posicionament. Endavant. Sí, molt bé, gràcies, alcalde. Bé, doncs hem arribat al final del mandat i vostès han perdut la darrera oportunitat que tenien per pactar unes ordenances fiscals amb algun o els grups, els diferents grups de la oposició. Quatre anys consecutius d'ordenances fiscals del govern tripartit manresà que, més enllà de les mans esteses i el diàleg que l'alcalde Loi ens ha dit repetidament, doncs ens trobem en, en la situació en què estem, que ni tan sols hem rebut la trucada de rigor que cada any havíem tingut. Bé, doncs res, seguim igual. Eh, res d'incentivar la rehabilitació d'edificis amb bonificacions excepcionals, res d'incentivar o protegir el comerç tradicional mitjançant, per exemple, la supressió de l'impost dels rètols, res de rebaixar la taxa de la zona blava, ans al contrari, la incrementen, res de mesures excepcionals per incentivar la descarbonització del parc de vehicles. Les modi-modificacions que porten avui consisteixen bàsicament en un augment de la càrrega impositiva d'un 2,5 % en termes, eh, de promig, i, eee, i un augment de la taxa de zona blava, passant d'1,55 a 1,60, i, i aquí farem, obrirem parèntesi, i uns canvis en la taxa de residus. Seguim amb la gincana que el regidor Huguet ens ha, ens hi ha posat, una gincana, la de la recollida de residus, avui en forma d'impostos, perquè els ciutadans puguin entendre, eh, com funciona això, no? Bé, nosaltres volem ser els primers del món mundial en implantar nous sistemes de recollida, com també van ser els-- van pretendre ser, senyor Garcia, ara que em mira, els primers del món mundial en implantació de la zona de baixes emissions. I en el fons, el que estem fent és de conillets d'Índies. Estem utilitzant, per les seves dèries, eh, ideològiques, els ciutadans de Manresa com a conillets d'Índies. Perquè la gincana de la taxa de residus, ara resulta que no només haurem de mirar els dies que traiem la resta i si funciona la targeta o no, sinó que haurem de mirar que hem, eh, hem d'obrir, no només un cop a l'any, sinó que hem d'obrir, eh, dotze vegades a l'any l'orgànica, dotze vegades a l'any la d'envasos, quatre vegades l'any la de resta, perquè si no ens posaran una sanció o un recàrrec, el, el d'això. En el cas d'un, d'una llar d'una persona, això deu ser força simple. Però sap què passa, senyor Huguet, senyor Loi? Que hi ha múltiples situacions que fan que aquesta mesura sigui un entrebanc més a la vida de la gent. Als habitatges hi poden conviure diferents-- hi ha els habitatges on hi conviuen diferents persones. Què, com es gestiona això? Les situacions en, en les que una persona gran té familiars que l'ajuden a treure les escombraries amb la seva targeta, la gent que té un pis llogat, un magatzem, un traster. Miri, la Generalitat ja ha presentat l'avantprojecte de Llei de residus i aquest avantprojecte reformula els objectius anunciats i l'adapta al sentit comú i a la realitat del país. En aquesta reformulació, que vostè deu conèixer, no s'obliga els municipis a la ubicació de contenidors intel·ligents fins a l'any 2030. Tampoc s'estableixen multes per incompliment dels objectius europeus de reciclatge i tampoc s'obliga a sancionar o a imposar taxes en funció de la generació. Aquest és el nou avantprojecte de Llei de residus que ha elaborat el Govern del país, perquè ha fet un exercici de realisme. I aquí, gràcies al nostre govern municipal, estem aplicant tot això des de l'any 23 o 24, i seria molt bo si tinguéssim una ciutat més neta i amb una ciutadania contenta pel servei. Però resulta que no, que a més de ser conillets d'índies d'un experiment que no funciona, ens van complicant cada dia més la nostra ciutat i la nostra vida. La Generalitat, a Europa, no obliga a fer tot el que ens estan fent, senyor Loi. Ho fan perquè han volgut vostès i han volgut passar a la història del progressisme. I hi passaran, però no pas per progressistes. Estem al 71%, segons ens han dit, eh, de recollida selectiva i l'objectiu de l'avantprojecte de la Generalitat és el 70% a l'any 2035, d'aquí deu anys. Eh, crec que ens hem passat de frenada. Avui a Manresa, segons, eh... Bé, ens estan portant a situacions absurdes, com el fet que estan establint recàrrecs a gent que generin poca resta o pocs residus en general. La gran paradoxa és aquesta. Diuen que volen que es pagui per generació, però estan aplicant un recàrrec per no generació. Si la Generalitat ha anunciat a imposar obligatòr-- ha renunciat a imposar obligatòriament una taxa individual per comportament, per què el govern de Manresa amplia les penalitzacions als habitatges que no arriben a determinats mínims d'obertura dels contenidors? I l'altra gran contradicció que hem pogut conèixer fa pocs mesos, el nombre d'obertures acredita realment que una família recicla? Vostè ja ens va respondre en anteriors pla-plens. No, només acredita que es posen bosses a dintre els containers. L'obertura identificà-identificada d'un contenidor acredita que s'ha utilitzat, però no permet conèixer directament ni la quantitat dipositada ni la qualitat del que s'hi diposita. Bé, ens hem fixat també que realitzen tot un seguit de canvis en la recollida sele-- comercial que superen el 2,5% i que no queden prou explicats, i explicaré conjuntament amb les esmenes en la següent intervenció. Gràcies. Gràcies. Eh, quan parla de dèria ideològica de l'alcalde i del regidor, m'imagino que deu ser la mateixa dèria ideològica que tenien el senyor Josep Gili i la senyora Merche Tarragó, que formaven part del govern que va aprovar en un ple municipal l'anterior mandat, justament fer el canvi de model de residus. Res més a dir. Té la paraula, eh, la senyora Cervilla, si vol intervenir. No? El senyor, eh, Pérez Ramon, endavant. Gràcies, president. Eh, li torno les gràcies, senyor Masagó. Li informo que he canviat d'estat civil, però no ha canviat el meu estat independentista. Vostè sempre m'intenta convèncer per passar-me a ser federalista, però l'informo que de moment això no ha arribat. Bé, dit això, gràcies igualment. Deixeu-me que la, que en la meva intervenció primer entri amb, des del que és més concret i acabi després amb el que és més general. I aquesta concreció començaré, evidentment, pel que se n'ha fet més ressò, que és la taxa de residus. És cert que el Govern ha moderat l'increment d'aquesta taxa. Hem passat d'un augment del 15% el 24, del 15,13% el 25 i el 7,6% el 2026, i ara el 2,5% el 27. Nosaltres no tenim cap, eh, inconvenient en reconèixer que efectivament s'ha moderat. Aquesta és la realitat, però també cal posar les xifres en perspectiva. L'administra-- la funció de l'administració local no hauria de ser simplement gestionar els ingressos i les despeses, sinó facilitar la vida dels ciutadans. I això vol dir tenir presidi-present la realitat econòmica de les famílies, l'evolució del cost de vida, l'encariment de l'habitatge i l'augment de preus en general i dels salaris estancats. Perquè quan els preus pugen i els salaris no segueixen el mateix ritme, les famílies perden poder adquisitiu. I en aquest context, quan un impost, quan-- que un impost pugi menys, no vol dir que l'esforç econòmic que demanen als ciutadans sigui menor. El Govern ens presenta aquest 2,5% com un exercici de contenció fiscal, fins i tot per sota la inflació que pren com a referència. I això és veritat, però les famílies no viuen en una taula d'Excel. Viuen amb una nòmina, una hipoteca o un lloguer, la cistella de la compra i unes despeses quotidianes que no desapareixen perquè l'Ajuntament decideixi moderar els increments. Per tant, encara que l'augment d'aquest, d'aquest any sigui més petit, si el cost de la vida s'ha encarit i els salaris no evolucionen al mateix ritme, la capacitat adquisitiva de les famílies continua patint. I aquí és on nosaltres creiem que hem de posar el focus, no només en el titular del 2,5%, sinó en l'esforç dema-- real que demana als ciutadans després d'anys acumulats, en aquest cas especial, en l'increment de la taxa de residus. Evidentment, nosaltres no entrarem a fer populisme fiscal. Sabem que l'Ajuntament ha de recaptar, que els serveis públics tenen un cost i que les finances municipals han de ser sostenibles. Però s-- precisament perquè ens prenem seriosament els diners públics, exigim que s'estudiïn alternatives i que s'innovi el respecte, que siguem valents. S-- deia que, eh, és un, és unes ordenances fiscals continuistes. Nosaltres volem que aquest govern sigui a pas de buscar noves fórmules que no afectin tant els ciutadans. També deixeu-me que em centri no-novament en la taxa de residus. Hi ha una altra castió-- qüestió que no podem obviar. Què rep el ciutadà a canvi quan paga més? No n'hi ha prou amb dir que la taxa ha de cobrir un servei. Cal preguntar-se si el sistema funciona, si facilita realment la vida dels veïns i si aconsegueix l'objectiu ambiental que el justifica. En aquest sentit, ens preocupa especialment el recàrrec vinculat a les obertures dels contenidors. quatre coma vint-i-u euros per habitatge que no arribin als mínims establ-establerts en determinades fraccions i noranta coma quaranta-tres euros pels que no l'hagin obert, no n'hagin obert cap. Potser m'equivoco en les... Ah, vale, perdona, m'he equivocat en les xifres. I què passa amb algú que ha estat fora casa durant un període prolongat? Amb una incidència tècnica o un problema amb la targeta? L'ordenança preveu causes desjustificades d'exempció, però cal que aquestes garanties siguin clares, accessibles i efectives. De moment, no ho hem detectat. De moment, s-es parlava el que hem llegit de forma genèrica i creiem que s'ha de concretar més. Finalment, volem valorar positivament algunes rectificacions en les tarifes d'alguns, eh, d'alguns restaurants, entitats culturals, esportives, benèfiques. És una qüestió que nosaltres en el, en el debat de l'any passat vam plantejar i celebrem que ja s'hagin revisat algunes càrregues, però també demanem que aquestes decisions es puguin avaluar amb dades i que no siguin rectificacions aïllades, sinó que formin part d'una política fiscal que tingui en compte la realitat de les petites activitats econòmiques. Com em queda el temps limitat, eh, intervindré en la següent, eh, intervenció. Bàsicament, aprofito els vint segons que em queden per fer referència a les esmenes que han presentat els altres grups de l'oposició. Jo, cercant el nostre posicionament, vaig buscar el programa electoral al qual ens vam pres-presentar el 23 i moltes, amb certs matisos, coincideixen amb el que nosaltres portàvem al programa. Per tant, votarem a favor. Sí que és veritat que m'agradaria fer un incís en la que presenta, en l'esmena que presenta FEM quant a defensa de l'increment del IBI dels, eh, dels propietaris que tenen el pis buit. Nosaltres ho portàvem al programa. Creiem se-segurament que els increments que proposa són excessius i potser no s'ajusten del tot a la legalitat, però com la mesura busca... Ho heu mirat, eh? D'acord, era una sospita que tenia, però en qualsevol cas també es podria recórrer, però entenem que l'objectiu de fons que busca, doncs, eh, és el que compta. Moltes gràcies. Gràcies, senyor Paramón. Seguim amb la resposta per part del Govern. Hi haurà una intervenció del senyor Mas Agud i, evidentment, hi haurà una intervenció per parlar de residus del senyor Buguet. Sí, gràcies per totes les intervencions. Mmm, bé, el problema del regidor d'Hisenda és que té una certa hipoteca, no? Que ha de tocar pe-de peus a terra, ha de fer números i ha de garantir la sostenibilitat econòmica i financera de la corporació. Per tant, això vol dir que ha d'intentar presentar unes propostes que permetin equilibrar, eh, el pressupost, com així farem. Un milló, un milló coma zero vuit sembla poca cosa d'increment, però és que realment que si no s'aprovés voldria dir, perquè estem parlant d'un milló coma zero vuit amb el marge, voldria dir que hauríem de reduir despeses com a mínim per aquest mateix import, eh. Eh, per tant, bueno, aquí tenim, tenim aquesta limitació, que probablement és una limitació que, que té el govern i que no té l'oposició, eh. Eh, agraeixo al regidor Trapé, doncs, bueno, les seves aportacions, malgrat que no les comparteixo. Doncs, a veure, el fiscal sigui, siguem realistes, vull dir, els ajuntaments tenen molts pocs instruments per fer política fiscal, eh, socialdemocràcia bona o dolenta, no sé com la qualifica, no? Vull dir, la política fiscal, doncs, socialdemòcrata o progressista, doncs, es fa amb altres instruments, impost de renda, impost de societat, etcètera. Les, les limitacions que tenim com a Ajuntament són fruit de la Llei d'Hisendes Locals i ens permet aplicar bonificacions, eh, per certs temes, però no podem fer una política redistributiva com probablement tampoc amb tota seguretat podria fer, doncs, si FEM tingués responsabilitat sobre aquest tema. Eeel, bé, mmm, aclarir, perquè s'han dit, ho han dit les tres intervencions, la taxa complementària que proposem no és una multa. Tinguem-ho clar, no és cap multa, és una taxa complementària com a conseqüència de que hi ha un increment del cost derivat d'un comportament incorrecte, doncs, del servei. Llavors, clar, se suposa, un dels indicadors que tenim és el nombre d'obertures. Doncs, evidentment, si, si el senyor Bacardit té algun altre indicador, doncs, l'analitzaríem, no? [esclegueix la gola] També és un tema que s'està fent a la majoria de municipis importants de Catalunya, doncs, i fins i tot amb un nombre d'obertures molt més elevat, doncs, que el que proposem. Estem parlant d'una proposta que s'ha treballat conjunta-conjuntament pels serveis tècnics responsables, doncs, de, del servei de recollida i també pels serveis de gestió tributària. I, per tant, entenem [tus] que és una proposta raonable i és una proposta que permet, que permet, eh, cobrir el cent per cent del cost. En relació a les, a les esmenes, bé, hi ha un-- o sigui, l'esmena que permet d'atorgar una bonificació, doncs, a les cooperatives, eh, ho hem manifestat ja amb les cora-- amb les cooperatives perquè ens ho van demanar, és una esmena, eh, que no és possible legalment. Sap el regidor Trapé que els ajuntaments tenen una potestat derivada, eh, i això vol dir que només podem reconèixer beneficis fiscals si estan expressament previstos a la legislació. Llavors, la, la, la proposta que fa amb els informes jurídics que tenim els responsables és una proposta il·legal si no es compleixen els requisits per poder atorgar aquesta subvenció. Perquè, bueno, eh, si-- ara no entraré en més detall, però amb molt de gust li explicaré, doncs, els raonaments jurídics que fan inviable econòmicament l'esmena d'aplicar una bonificació a les cooperatives, perquè no està contemplada legalment. I en quant al recàrrec, hem dit moltes vegades el recàrrec d'habitatges desocupats que no és una, no és un recàrrec amb finalitat recaptatòria, és un recàrrec per promoure, doncs, que s'activin al mercat, doncs, habitatges que estan buits. I entenem que amb el cinquanta per cent la finalitat aquesta que comento ja és perfectament assumible amb el cinquanta per cent. No és necessari aplicar el cent o el cent cinquanta per cent quan, a més a més, també tenim, hem, ens hem inspirat Amb la informació dels serveis tècnics que realment ens diuen que és una taxa, és un recàrrec difícil d'aplicar, que hi han moltes reclamacions perquè hi ha bastants casos que l'habitatge des-- està desocupat perquè no reuneix les condicions per a la seva habitabilitat, etcètera, etcètera, etcètera. Eh, per tant, entenem que, doncs, eh, de moment, per la finalitat del recàrrec, el cinquanta per cent és suficient. Eeel, bé, pràcticament, doncs, eh... Bé, mmh, a veure si ja hem fet objectiu que no es pot... Clar, el regidor Perramon, doncs ja veig que està igualment inspirat que quan estava amb l'al-- amb l'anterior estat, eh, amb l'esteri Es-- amb l'anterior estat civil, no? Però clar, eh, a veure, o sigui, en termes reals, i això és el que ensenyen al primer curs de la Facultat d'Economia i a moltes altres facultats, si l'IPC augmenta un cinc per cent, eh, i previsiblement augmentarà el quatre per cent, i sabem que els, les retribucions dels funcionaris augmentaran el cinc per cent, que suposa un quaranta-cinc per cent del pressupost total municipal, i no hi afegim les revisions de contractes i tal, a mi que m'expliquin, almenys jo no ho he sabut poder veure, com és possible presentar un pressupost equilibrat, doncs sense fer un augment mínim, un au-- i un augment raonable que, en qualsevol cas, vol dir que les taxes que s'aplicaran el 2027, en termes reals i de capacitat adquisitiva, són inferiors a les que hem tingut el 2026. Segur, s'ha excedit una mica. Si algú s'excedeix una mica, per tant, eh, ho tindré en compte. Senyor Huguet, endavant. Vinga, eh, suposo que últimament heu vist per Manresa moltíssima gent que surt de casa amb el xandall, els basquets, les vambes, eh, que a Manresa en diem basquets, escalfant, fent un doble salt mortal, apuntant amb l'arc, finalment disparant la targeta i llençant les deixalles perquè estan fent una gimcana. Això, de debò, dic que fer una gimcana per llençar les deixalles fa riure, fa pena, si no fos que hi ha molt mala llet a darrere. És molt fàcil, és el que fem tota la comarca del Bages. No som pioners conillets d'Índies. Hi ha un únic municipi de la comarca del Bages que no ha fet el canvi de model. Tota la resta ho fan porta a porta o contenidors tancats. Vull dir, per tant, no som tan estranys, és una cosa que hem fet com a comarca, també municipis de Junts. Sí? Vol anar-li dir això a la, a l'alcaldessa de Sant Salvador? Sí? Val. Eh, doncs seguim. A veure, eh, vostè insisteix que, eh, les nostres dèries ideològiques no sé què i que, que clar, és com ara la, la van posar la Llei de residus i diu que no fa falta, perquè hi ha tants i tants... Perquè passa això? Perquè hi ha tants i tants municipis que no han fet la feina quan tocava, quan sí que era obligatori de fer-la. Ara s'ho estan replantejant. Bueno, doncs, doncs d'acord, doncs ara s'ho replantejen, però això ho vam fer en un moment que se'ns havia dit que era obligatori. Però sí, aquí hi ha la gran diferència. Vostès, vostè només faria accions a favor del medi ambient si l'hi obliguen per llei amb amenaça de presó. Nosaltres ho fem per convicció. Ho fem per convicció, perquè la lluita contra l'emergència climàtica no espera. No ens hem d'esperar al 2030 o al 2035 que ens hi obli-- que ens hi obliguin. Ho hem de fer cada dia tant com puguem. Eh, més, de debò que és tan difícil entendre que si la gran majoria de gent, perquè ara tenim estadístiques, està fent servir els envasos i les obertures cent vegades l'any, cent vegades l'orgànica, cinquanta vegades la resta, els estem demanant específicament, o sigui, tots aquests mínims són per detectar específicament qui no està fent servir el model correctament. La gran majoria de gent no notarà absolutament res. És a dir, hi ha un vuitanta per cent de les persones d'aquesta ciutat que utilitzen correctament el model. Aquests no notaran absolutament res i aquesta gent són la que ens demana: "Sisplau, feu coses per corregir els incívics dels meus veïns". Sí? I per tant, una de les maneres és posar multes. Les multes les posa la policia quan enxampa gent in fraganti, i l'altra és posar recàrrecs a aquells que no utilitzen bé el model. I per tant, posar un dotze obertures d'envasos vol dir una al mes. Explica'm el que tu vulguis, però de debò? De debò que costa tant utilitzar els envasos un al mes? De debò que costa tant u-utilitzar la orgànica un al mes? De debò que costa tant utilitzar la resta un al trimestre? El trimestre, el trimestre, un al trimestre. Això no serveix per culpar i per multar a la gent. Serveix per detectar específicament la gent que no està fent servir el model, la gent que potser només ho tira tot a la orgànica perquè no es vol esperar al divendres, que és el dia de la seva resta. La gent que ho tira tot als envasos, que hi tiren vidre, hi tiren vidre, ja trobem vidre als envasos quan el vidre està obert. Sí? Doncs és una bona eina per detectar la gent que fa un mal ús del model. I això és el que la gent ens demana, que ja que la gent fa l'esforç de fer-ho bé, que tinguem eines per detectar els que no ho fan bé. I en relació amb el que deia el Sergi, diria, eh, l'ordenança per-- preveu, i ja és així, que hi ha excepcions concretes d'algú que pel que sigui està d'una llarga malaltia i està mig any a l'hospital. Doncs no passa res, que ens ho vingui a dir i no se li pagarà, no se li cobrarà. I com tants altres exemples, no passa res. Vull dir, d'exemples d'aquests n'hi ha a estar. Es pot parlar amb el regidor, amb intervenció, amb Tresoreria i, perdó, amb Tresoreria i no passa res. Gràcies, senyor Huguet. Eh, no eren cinc, eren tres i també s'ha excedit una mica. No pateixin, que, eh, donarem el temps necessari. Senyor Perramon. No, eh, tornem a l'ordre amb el que s'han presentat les esmenes. Per tant, ara li tocaria al grup municipal de Fem Manresa. Endavant, Jordi Tarpe Gioveda. Tres minuts ara, eh, ja. Bé, sempre que hi ha el debat de les ordenances s'obren moltíssims fronts i és molt difícil dispar a tot arreu. Jo primer de tot m'agradaria si emmm...Comentar-li al senyor Bacardit que és molt important diferenciar el model de gestió de residus amb la seva taxa. Nosaltres no les tenim totes amb la taxa, però crec que el model de gestió és el que toca. I crec que també hauria de ser motiu de congratulació que nou anys abans del que ha dit el Govern que hauríem d'aconseguir, ja hem aconseguit taxes superiors de reciclatge. Per tant, per aquesta banda, crec que titllar això de deriva ideològica, crec que això és un problema. Més en-- més enllà d'això, i també responent al, al regidor Massegú, per exemple, amb el, amb el-- no sé si és il·legal o no, però Barcelona i Terrassa ho tenen incorporat en les, en les seves ordenances fiscals. Barcelona té una bonificació del 95% de l'IBI a l'habitatge de lloguer social i dintre d'aquesta ordenança inclou les cooperatives en cessió d'ús. Terrassa, per exemple, té la bonificació del 95% de l'IBI, eh, directament en habitatges cedits, eh, en ús per cooperatives, sempre i quan siguin entitats sense ànim de lucre i amb, amb iniciativa social. Vull dir, no sé si és il·legal, però almenys dos municipis que nosaltres coneгуem ho tenen reconegut. Més enllà d'això, i parlant de les esmenes, votarem a favor de l'esmena del Govern sobre la plusvàlua. Entenem que adopta els, els coeficients que, que marca el nou reial decret. Abaixa l'impost a qui ven un terreny que fa més de disset anys que el, que el té i, i apuja fins a un nou màxim a qui ven abans, que és bàsicament en els trams on hi ha especulació i entenem que s'han de gravar més. I el que sí que ens hauria agradat veure, la part que us he comentat de l'habitatge. També s'incorporaven noves mesures per gravar encara més l'IBI dels pisos buits i també a, alguna eina jurídica per, per tema de pisos turístics. No ho hem vist i ens hauria agradat veure-ho, però res, que us votarem a favor. I votarem en contra les dues esmenes de Junts. La primera, eh, que és la que baixa la zona blava entre un 25 i un 37% per hora. Entenem que les tarifes ja estan al voltant d'un 58% del que costa un, un aparcament, per sota del 60% de referència, i per tant, abaixar-les vol dir que, segons els nostres càlculs, podem arribar a perdre fins a mig milió d'euros cada any, sense dir més, mmm, d'on, d'on podríem recaptar aquesta, aquesta pèrdua d'ingressos. I al final això significa una cosa molt clara, més cotxes al centre i més competència per als aparcaments municipals. I la segona proposta, que és aquesta taxa de nou euros per cada patinet, la mateixa esmena reconeix que caldria acreditar-ne la viabilitat jurídica, perquè aquí no, no, no, nosaltres almenys no ho veiem. I és fàcil que costi més de gestionar, és a dir, que ens costi més com a Ajuntament gestionar això, que no pas el que, el que recapta. Però crec que hi ha un missatge de fons que a nosaltres és el que ens preocupa i que bàsicament el que es proposa en aquestes dues esmenes és que aparcar el cotxe al centre sigui més barat i que el patinet passi a pagar, és a dir, el cotxe més barat i el patinet més car. Si el que pro-- si el que us preocupa és la seguretat o l'incivisme que hi pugui anar, segons vosaltres, lligat als patinets, entenem que l'eina que heu de retocar és l'ordenança de civisme i no pas les ordenances fiscals. En tot cas, això, eh, nosaltres el que proposem és que qui més contamina i qui més acumula que pagui i, i simplement això. Nosaltres votarem en contra les vostres esmenes. Gràcies, senyor Trapé. Jo només diria que- Ah, perdó. Ja és l'últim de, ja és l'últim del mandat, però crec que normalment les ordenances fiscals acostumàvem a tenir un període entre set minuts en la primera intervenció, de cinc minuts després, perquè crec que és algo que dona bastant joc i aquests tempos encorceten bastant el, el debat, però bé. Gràcies. Eh, suposo que es va valorar que com que hi havia poques modificacions respecte a l'any passat, doncs amb cinc minuts en tenia prou per explicar-ho al regidor i, per tant, es va fer d'aquesta manera. Tot i així, ja hem vist que hem deixat el temps que, que suficient també, o, o més temps. Eh, en tot cas, estic d'acord amb vostè que hi ha debats que hauríem de mirar de tancar-los. És a dir, [riu] el tema de les bonificacions en habitatges de promotores socials o habitatge social o de protecció oficial, eh, em sembla que l'arrosseguem des que jo recordo que soc alcalde. Eh, i hi ha municipis que ho fan i d'altres que és impossible, no? Llavors, o és legal o és il·legal, però ens trobem en una situació una mica estranya sempre, no? Que és que hi ha municipis que ho fan i nosaltres no ho fem, i que la gran majoria no ho fan perquè sembla ser que és il·legal. En fi, no ho sé. Seria bo que en parléssim i aclaríssim tots plegats, eh, què ens permet fer la llei, què no, i aquells que fan, què fan exactament, perquè jo, sincerament, no ho acabo d'entendre. Eh, ara tocaria al, a l'altre grup proposant de les esmenes, senyor Bacardit. Sí, perfecte, doncs explicaré les esmenes que no he pogut, les que hem presentat nosaltres. Bé, presentem una esmena que és la rebaixa de la tarifa de la zona blava, que vostès proposen un augment del dos i mig, aproximadament, d'u seixanta. I nosaltres, doncs hem presentat una esmena que el que fa, eh, és baixar-ho a u quaranta la zona u i la zona dos baixar-la a, a u, a un euro i bonificar, perdó, i zero cinquanta els vehicles amb distintiu, eh, de zero emissions. Bé, és una, és una proposta de caire polític, evidentment, no recaptatori, i per tant, eh, quan el senyor Trapé ens demana d'on es treuran el mig milió, doncs bé, d'altres partides, no? És, és una aposta política que creiem que nosaltres portem al programa, que anem reiterant any a any, perquè creiem que Manresa ha de poder, eh, doncs facilitar l'arribada a la gent de la comarca i de fora la comarca perquè puguin fer les seves gestions i, per tant, aquest és un missatge que donaríem a nivell polític. Com es compensa? Doncs incrementant, per exemple, com està fent el Govern La-les, les zones blaves perquè, en principi, se-senyor Trapé, és que em dirigeixo a vostè, perdoni. Doncs han augmentat les places de zona blava, això suposarà dos-cents mil euros més, amb, amb el qual es pot compensar part d'aquest, d'aquesta rebaixa que proposem. La segona que proposem és la creació d'una nova ordenança fiscal que creiem que té, que té lloc, eh, en la legalitat i jurídicament, si s'enfoca des del punt de vista d'una taxa de rodatge, que es diu. Per tant, no estaria dintre dels epígrafs de, de la taxa de vehicles de circulació de tracció mecànica. I bé, és una-- és lògic que si una moto elèctrica, doncs paga la taxa de mínima, que és u-- vuit-vuitanta-vuit, que vostès proposen, doncs és lògic que un vehicle com un patinet elèctric, que cada cop s'assembla més a les, a les motocicletes, doncs també pagui aquesta taxa. Per tant, em sembla que és absolutament raonable i també és una forma d'anar a ordenant la situació, no només per la via de sancions, per la via del civisme, sinó també de la, de la taxa d'utilització de, de l'espai públic. Aquestes dues esmenes ofereixen l'oportunitat al Govern també de que ens plantegéssim una abstenció en aquesta votació. Eh, tot i que no ens ho han demanat, nosaltres els hi oferim, eh, ens plantejaríem, si ens les acceptessin, doncs votar-- abstenir-nos en, en l'aprovació d'aquestes ordenances fiscals. Eh, llavors, senyor Trapé, jo no entraré a fer oposició de l'oposició, que és el que vostès porten fent tres anys i mig i avui tornen a fer. S'ha dedicat més estona gairebé a replicar la nostra posició ideològica que a la del Govern. Miri, el seu model de societat i el nostre són molt diferents. Per tant, no entraré ara a explicar-li i a rebatre-li tot el, tot l'argumentari. El que sí que li podem dir és que les esmenes que presenten, una per legalitat, ens ha quedat clar que no pot ser. En tot cas, alcalde, ja parlarem amb el regidor d'Hisenda, però em sembla que ha quedat clar que no és legal, i, i l'altra, doncs no hi estem d'acord, ja ho hem repetit cada vegada, en el sentit de que el recàrrec sobre pisos buits ja està demostrat que no, eh, incentiva que aquests pisos deixin d'estar buits. Per tant, la via de posar pisos al mercat ha de ser una altra, més enllà que aquesta, que entenem que encaixa amb la seva ideologia. I finalment, perquè encara em queden uns segons, el senyor Huguet, vostè està molt vehement, és mo-- està fantàstic. Ens ha donat un missatge clar: no s'han equivocat, seguiran en la línia. Fins i tot se'n riu una mica de, del, del que els ciutadans estan patint amb aquest sistema que vostè està implantant. I bé, doncs segueixi, encantat de conèixer-se a vostè mateix i endavant, eh, les atxes. Gràcies. Eh, per tancar el debat tindria la paraula el senyor Massagú Bruguera. Endavant. Sí, gràcies. Per quelque, per... Perdó, m'he equivocat. És que... Ho sento, eh. Ara li toca als grups no esmenants. Eh, senyor Perramon. No, aquí qui ha estat atent ha estat el Trapé. A mi també se m'escapava, eh, vull dir que ha sigut el senyor Trapé, gràcies. Ehm, res, jo senzillament ara faré dos aclare-aclariments. Quan vostè es referia que, eh, vostè es centra en fórmules economicistes de primer d'Economia, jo ho entenc i realment entenc la teoria de que vostè diu que l'increment, eh, relacionat amb l'IPC, però jo al que em referia és en que s'ha de tenir una perspectiva en l'acumulat durant aquest mandat, sobretot pel que fa a taxes residus i la situació del conjunt de les famílies. Una cosa és el que marca la, la, la legislació, la legalitat, però jo el que demanava, ja sé que vostè no és un mag, però jo el considero una persona molt pondera-molt ponderada i tenim sort de tenir un regidor d'Hisenda com vostè i creiem que en aquest sentit podíem buscar altres solucions que són possibles. I també responent al regidor Huguet, també vull aclA-- fer un aclariment. Abans, volent, eh, anar ràpid perquè el temps se'm tirava a sobre, havia dit que augmentava un quatre per cent. Efectivament, era un quaranta-cinc, ha sigut qüestions de voler anar ràpid. I al que em referia quant a les exempcions, nosaltres ho havíem llegit, però ens hagués agradat que en el text, doncs hagués constat d'una manera més directa o fefaent, o en el seu defecte, que el Govern ho hagués informat de forma més clara, perquè, eh, al final aquí el que hem agafat és una preocupació que ens han fet arribar els ciutadans i jo la petició que faig des de, d'aquest faristol és que, eh, d'alguna manera o altra, aquest Govern faciliti quan hi hagin aquestes exempcions i que ho faci d'una forma fàcil i directa. També aprofito aquesta intervenció, sense voler-me allargar més, el nostre sentit del vot serà una abstenció, tant a l'esmena com a la, al dictamen i a favor, com he dit, a les esmenes que planteja l'oposició. Moltes gràcies. Gràcies, senyor Perramon. Ara sí, eh, hi hauria el tancament per part del regidor d'Hisenda. Endavant, senyor Massagú. Sí, molt ràpid, per clarificar la posició del Govern. Eh, les esmenes que presenta Fem ja ho hem comentat, vull dir, votarem en contra de l'esmena dels, del recàrrec del cinquanta per cent pels motius exposats. I també, bé, nosaltres tenim els dictàmens i informes jurídics dels serveis de la casa en el que ens diuen que és manifestament il·legal la proposta de bonificació que vostès plantegen.Que hi hagi altres ajuntaments que ho fan, doncs ha d'anar a parlar amb aquests ajuntaments a veure en base a quins criteris ho fan, eh? Ja sabíem que hi ha d'altres ajuntaments, algun més del que he dit, però la gran majoria no l'apliquen. Llavors, si, si ens aporta fonaments legals que ens permetin no fer cap il·legalitat, doncs ho estudiarem. Pel que respecta a les dues esmenes de Junts, bé, una esmena, doncs, és, eh, la possible, la possible taxa per aprofitament, doncs, especial de domini públic per als patinets. És un tema que, que té els seus dubtes jurídics, s'ha d'estudiar. Vull dir, per què, per què, per què aplicar-ho als patinets i no aplicar-ho a les bicicletes elèctriques, per exemple? Perquè estan fent el mateix ús, el mateix ús a aprofitament del domini públic, no? Vull dir, per tant, és un tema complex, difícil, però ens comprometem a estudiar-ho, evidentment, eh. I, però en tot cas entenem que ara no, no procedeix aprovar aquesta proposta, perquè ja ho estudiarem. Seria, en tot cas, de cara a l'exercici 2020-2028. I ja dic, ja dic que hi han, hi han dubtes jurídics de que pugui ser aplicat, i també no només dubtes jurídics, sinó també de, de rendiment, eh, de rendibilitat econòmica, eh. Perquè la gestió, la complexitat de la gestió d'una taxa, que no seria un impost de nou euros, de vegades el cost que suposa supera el rendiment. I pel que fa referència a zona blava, nosaltres hem analitzat el tema, tenim informació i tenim dades de que la tarifa mitjana que s'aplica, doncs, a... les tarifes que proposem a Manresa són inferiors a la mitjana d'uns quants-- feta d'uns quants municipis que tenim, i li puc facilitar la informació si, si li interessa, eh. Per tant, enten-- i a part del cost que suposaria, evidentment, hem parlat de que fem una proposta d'increment d'un milió coma zero vuit, i amb aquesta proposta, que efectivament és una reducció del 25%, suposaria una reducció de mig milió d'euros. En això coincidim amb els imports. Per tant, tampoc entenem que sigui procedent la seva aplicació. I per acabar, explicar la, molt breument l'esmena que proposem com a govern, que és simplement conseqüència de l'aplicació del famós decret de 6 d'octubre, que és un canvi dels coeficients, doncs, màxims d'aplicació per calcular, doncs, l'increment de valor. Com saben, en molts casos, li-- la plusvàlua ja des de fa uns anys, l'increment de valor, si es justifica quin és l'increment de valor en funció de les escriptures, doncs, es calcula-- aquest és el prioritari, però si no es pot justificar, s'apliquen aquests coeficients. Aquest decret va aprovar una taula diferent dels coeficients màxims a aplicar i, per tant, entenem que, doncs, convindria aprovar aquesta esmena i substituir els coeficients actualment vigents pels del nou decret. Gràcies. Gràcies, senyor Massegú. Ja era el tancament. Que hi ha hagut esme-- hi ha hagut, eh, interpel·lacions o... Al·lusions. Al·lusions. Hi ha hagut al·lusions. Doncs vinga, anem a les al·lusions. Eh, comencem pel senyor Draper, que és la primera mà que he vist aixecada, i després el senyor Bacardit. Senyor Gili, endavant. Bé, només per intentar acabar, perquè tenia un segment destinat a, a tota la taxa de residus, més aviat de dubtes que altres coses, bàsicament perquè al, al final, segons les, les dades que heu aportat, aquesta... la quota de noranta euros per qui mai obre el contenidor, com ara afegim aquesta segona quota, i amb dades de primer semestre, un de cada quatre habitatges de la ciutat no hi arriba. I que, per tant, el que sí que us demanaríem és de, eh, que féssiu un últim intent d'anar com a trucar portes per intentar que, que no hi hagi tanta gent que tingui aquest recàrrec. Evidentment, això espero que m'ho respongueu després. També hi ha, hi ha uns dubtes que teníem al voltant del compostatge, perquè sí que és veritat que tenim una, una, una bonificació del 10%. Entenem que dotze d'orgànica, eh, crec que hauria de, de, de ser suficient, però imaginem que algú fa un compostatge súper, superbò, no sé si pot e-eliminar gairebé les, les obertures del contenidor de l'orgànica, si això està contemplat a l'ordenança. I jo-- i és algo que personalment no he vist, que és que estigui prorratejat la, la, la taxa en qüestió, bàsicament perquè si algú ve a viure a l'octubre a Manresa, que aquell mes no se li cobri. No, no ho he vist, però per això ho pregunto. I també hem detectat com un, un problema de, de qualitat. Bàsicament, l'orgànica dels contenidors de carrer, els impropis, superen el 15%, i com a resultat d'això tenim zero euros de retorn del cànon de gairebé set milió-- ai, set milions, set mil tones, queee, que això és, bueno, crec que és algo que és important a comentar i que si teniu intenció de, de, de fer alguna actuació al, al respecte. I hi ha una cosa que directament no entenem, però que és molt més política que tècnica, que és que amb, amb el canvi dels trams dels establiments, eh, d'alimentació, per exemple, hem vist que s'abaixa també més d'un terç la taxa als supermercats que tenen entre quatre-cents i, i set-cents metres quadrats, que no està justificat a cap informe i que ens agradaria també saber per què això està inclòs aquí. I crec que amb això seria, seria tot. No, no... Bacardit. Sí, eh, és per explicar una mica l'esmena que, per replicar-li al senyor Massegú. L'esmena que proposem de, d'incorporar una nova, una nova ordenança fiscal per aplicar als vehicles de mobilitat personal, ehBé, és una addició d'un acord, és addició d'un acord adicional al seu dictamen que precisament acaba dient que l'aprovació d'aquesta nova ordenança fiscal i l'exigibilitat de la taxa requerir-requerirà prèviament acreditar la viabilitat jurídica del fet imposable, justificar l'aprofitament especial del domini públic, elaborar el pressatiu informe tècnico-econòmic i seguir el procediment legalment establert. Per tant, és a dir, lo-la justificació que vostè m'ha donat per no, eh, recolzar aquesta esmena ja la recull la pròpia, la pròpia esmena. Per tant, aquí simplement, eh, seria afegir un acord adicional en el dictamen que vostès proposen. Sobre si la quantitat és deficitària o no, bé, això és cert, hem agafat la més baixa que vostès ja contemplen per tot el que són ciclomotors i motocicletes per cilindrades inferiors a cent vint-i-cinc. Si no és viable per als patinets, tampoc ho serà per la proposta que vostès fan amb ciclomotors i, i, i motocicletes inferiors a cent vint-i-cinc. Per tant, bé, això, diguem, si vostès consideren que vuit quaranta-quatre és poc, doncs pugin el tram i també ho tenim solucionat. Bàsicament, aquesta era la, la intervenció que volia fer. Gràcies. Gràcies. Senyor Gili, endavant. Moltes gràcies, president. Molt bon dia a tothom, per al·lusions, i li demano que obrim un parèntesis perquè no parlaré d'aquestes ordenances, sinó que hi ha hagut un comentari que han fet referència, doncs, a la regió de Tarragó i a mi mateix. Jo diria que, que cal diferenciar, per una banda, els acords del passat, alguns dels, dels aquí presents hi vam participar i òbviament no es poden ignorar, van ser-hi, i això són fets. Vam ser lleials a un govern, vam negociar, crec que especialment vam negociar, jo subratllo això, i vam arribar a acords. I ho hem de diferenciar de les decisions actuals d'un govern que fa unes ordenances, d'un govern en el qual no hi som i d'unes decisions en el qual algunes no hi estem d'acord. Han sortit altres grups polítics que tampoc estan d'acord amb algunes de les decisions que ha emprès aquest govern. El canvi, per mi significatiu, és que no hi ha hagut negociació. I ho lamento, perquè quan es perd aquesta capacitat de negociar, la política, per mi, perd la seva essència. Per tant, espero, i tanco ja el parèntesis perquè no té res a veure amb les ordenances que hem parlat fins ara, que puguem, en un futur no gaire llunyà, recuperar aquest esperit de negociació amb coses tan importants com poden ser les ordenances de, de l'Ajuntament. Gràcies. Gràcies, senyor Gili. Com que he estat jo qui ha parlat de, de vostè, només aclarir una cosa, eh. Jo no parlava de les ordenances. Jo estava parlant de que el senyor Bacardit ha titllat de dèria ideològica del senyor alcalde i del senyor Pe-Pau Huguet el canvi de model de residus. No si ho estaven fent més bé, si podíem fer-ho més malament. No, no, no, no, no. El canvi de model. I que érem uns conillets d'Índies perquè havíem aplicat un canvi de model, eh, que resulta que ha aplicat tota la comarca. El canvi de model no és que el decidissin conjuntament perquè vostès estaven al govern, sinó que em sembla que molts regidors... Jo diria que el vam aprovar per unanimitat d'aquest consistori, per unanimitat. Perquè la consciència ambiental del consistori anterior, doncs, va entendre que no només la llei ens obligava a fer uns canvis, sinó que els volíem fer. I en aquell c-consistori, el grup municipal de Junts estava al govern i va votar a favor, i vostè i la senyora Tarragó van votar a favor. Per tant, jo no em poso amb les ordenances fiscals. Jo ja sé que vostès tenen un NIF diferent. El senyor Bacardit té un NIF diferent. Ara bé, el senyor Gili i la senyora Tarragó jo crec que tenen el mateix NIF que tenien anteriorment. I més enllà de la broma, no dubto del compromís del senyor Gil-Gili i de la senyora Tarragó, que ens entenem en moltes coses. De fet, vam poder compartir l'altre dia un projecte extraordinari d'aquesta ciutat, com és la inauguració de la fàbrica nova, amb més de cent persones de diverses entitats, institucions de la ciutat. I vostè hi era perquè creu en aquest projecte que vostè va començar. I jo n'estic molt content, com estic molt content que també hi fos el senyor Valentí Junyent, eh. Per tant, aquí la meva intervenció no anava per les ordenances. A vostè em sembla que no l'he deludit, eh, senyor, eh, Bacardit. No anava per les ordenances, sinó per desqualificar un model de gestió de residus que tot el consistori va votar per unanimitat. Gràcies. Ara hi havia la paraula demanada pel senyor Massegó i... Sí, però primer el senyor Massegó, després el senyor Huguet, després el senyor Bacardit. No, per, per aclarir, el, bé, el regidor Trepat, vull dir ara no tinc la informació en concret d'aquest detall puntual que comenta de la tarifa dels, dels, de, de com ha baixat la tarifa de certs establiments, de supermercats, doncs ja ho analitzaré i, i li passaré la informació ràpidament. Pel que fa referència al tema de la nova ordenança, clar, el text, el text que em comenta el regidor Bacardit, clar, diu: "Impulsar la tramitació, l'aprovació de la nova ordenança". Doncs, eh, sí, jo crec que aquí el redactat no és massa afortunat, perquè en tot cas seria estudiar la viabilitat, tal, però clar, impulsar la tramitació i l'aprovació de la nova ordenança haurà d'acreditar, evidentment, perquè si no ho acredita, ja no es pot impulsar la tramitació. Per tant, entenem que el fet de que diguem ara que no, o sigui, no veiem prou clar aquest redactat per incorporar-ho com a esmena, però sí que ens comprometem com a govern de, vull dir, estudiar la viabilitat d'aquesta, d'aquesta proposta i si realment, polít-- bé, és viable jurídicament i oportú políticament, l'estudiaríem i compartiríem. Però amb el redactat actual, jo crec que és un redactat molt, molt imperatiu, o sigui, impulsar la tramitació i l'expedient de l'ordenança haurà de, o sigui que no, el redactat no em sembla que reculli bé el seu, les seves intencions, eh. Gràcies. Senyor Huguet, endavant.Ara, re, eh, intento respondre algunes de les preguntes que ha fet el Jordi, que són molt escaients. Eh, a veure, d'una banda, el tema, mmm, de, eh, perquè quedi clar que aquesta taxa no té una voluntat recapta-recaptatòria, la taxa d'escombraries, exemplifiquem el que ja hem fet aquest any. Aquest any, els mesos de juliol i agost, vam estar enviant cartes a tota la gent que no complia, en la primera meitat d'any no complia els requisits, per dir-los: "Ei, teniu mig any per posar-vos les piles". En aquest cas era per tenir targeta i fer-la servir. "I si ho feu, no tindreu recàrrec". I farem el mateix. A mig any, 2027, diem: "Ei, ara que estem a mig any, no heu arribat ni a sis vegades l'orgànica en tot el que portem de mig any. Poseu-vos les piles amb el que queda l'any i no haureu de pagar res". I això ha tingut, eh, uns resultats positius. Sí que, per exemple, hem passat d'una recollida de targetes de vint-i-cinc a la setmana el mes de març o el mes d'abril a cent vint el mes d'agost. Per tant, hi ha gent que s'ha posat les piles perquè els hi hem recordat la importància de tenir-la i que si no es fa, té un, un recàrrec econòmic. En relació amb el tema de si hi ha un canvi de, de domicili, això s'aplica específicament a qui viu tot l'any sencer en el mateix domicili. Si algú a mig estiu se'n va a viure a un altre poble o arriba algú, no, serà a partir d'un any sencer, d'acord? Per tant, no ens hem de preocupar per això. Llavors, eh, feies molt bé de treure el tema dels impropis. Eh, hosti, per què s'ha de fer això? És que, amb el fet de que hi hagi impropis vol dir que estem per-- o sigui, que hi hagi tants impropis a l'orgànica, aleshores, és una penalització cap a la ciutat. És a dir, la ciutat deixa de cobrar uns diners i això és injust que ho pagui el qui ho està fent bé, no? Qui està reciclant no ha d'estar pagant, eh, aquest mal ús ús dels seus veïns. Per tant, és qui no està fent servir correctament el model qui ha de pagar amb aquests quaranta-cinc euros de més, o els noranta si no està fent servir ni tan sols la targeta un cop l'any. I en relació a la bonificació de l'orgànica i els mínims, mira, justament, vull dir, un conegut em va demanar el mateix fa uns quants dies i hi ha un correu meu a la dona que ens acompanya avui, que ha fet una feina ingent, només per assegurar que, evidentment, eh, qui té, qui ha acreditat que té compostatge, que fa compostatge a casa, a aquesta persona no se li ha d'aplicar el mínim de, de les dotze vegades l'any. Gràcies. Senyor Bacardit. Eeem, sí, gràcies. Eeem, a veure, quan jo em refereixo a deriva ideològica, em refereixo a precisament a les intervencions que estan tenint, que és una, és una... O sigui, no hi ha rectificació, la realitat els passa per sobre i vostès segueixen entestats en les seves polítiques. Eee, a això em refereixo, no s'ofenguin tant, és, és això el que em refereixo, eh. No em refereixo a altres qüestions com, com els CIFs de Podemos i tot això, no m'hi refereixo. Només em refereixo a... [riure] És que clar, m'ho han posat al principi, això. Eeem, em refereixo a això. Senyor, senyor, eh, alcalde, senyor alcalde, senyor alcalde, vostè quan fa aquestes intervencions de retreure a regidors del nostre grup municipal a, a títol personal, està fent dues coses que, al nostre entendre, no són correctes. Primer, és ser deslleial al grup municipal, perquè, eh, nosaltres podem criticar desavinences entre els tres grups que formen el seu govern, tres grups municipals, però el que no hem fet mai és posar en dubte la lleialtat dels seus regidors a vostè, del seu mateix grup municipal, i tampoc hem interpel·lat, doncs, els seus regidors d'Esquerra en si estan d'acord o no amb el que vostè fa o decideix de fer com a president. No ho hem fet mai, això. No hem posat el dubte entre dintre els grups municipals de la seva cohesió. Crec que no ho hem fet. Eh, en tot cas, si ho hem fet, doncs, no ho sé, vostè, Huguet, que és especialista, ens ho recordarà. Però en tot cas, si ho hem fet, no ho volem tornar a fer. En tot cas, un alcalde és un alcalde, i això és el primer punt que demanaria a l'alcalde, sisplau, per lleialtat als grups que vostè representa també com a alcalde, no ho torni a fer. I després comet un altre error, que és posar en dubte la lleialtat d'uns regidors que van formar govern amb vostè quan era alcalde. Ja ho ha dit el, el regidor Gili, eh, quan es forma part d'un govern, se és lleial, es prenen decisions, de vegades no agraden, perquè no preguntaré ara jo si els regidors d'Impulsem o de P-- el Partit Socialista estan cent per cent d'acord amb les polítiques que el grup d'Esquerra està impulsant des de l'alcaldia. És evident que no estan cent per cent d'acord, però el que no farem és d'aquí dos anys dir-los: "No, vostè, senyor Vila, vostè va apujar els impostos perquè..." No, ja ho sabem que ho fa a contracor, però forma part de la lleialtat de quan es conforma un govern. Per tant, senyor alcalde, li pregaria, sisplau, que deixi d'assetjar els regidors d'aquest grup municipal. [riures al fons] No, bueno, escolti, vostès s'exclamen per coses... Assetjant, en el sentit de posar noms i cognoms i atribuir-los coses quan formem part d'un grup municipal en bloc. Eh, li faria aquestes dues peticions, si us plau, eh, que quedi en constància a l'acta. Gràcies. Senyor Huguet, endavant. A veure, eh, dir que no intenta atacar els membres del grup per separat o de no sé què, quan vostè, no sé què ha dit, és a dir, senyor, i proposa... Quan vostè va demanar específicament que l'alcalde que es forma part del grup municipal d'Esquerra cessés a la Tània com a regidora, home, això, això sí, això sí, no passa res. Sí? Val. I quan diu que la-- degut a la nostra deriva ideològica estem enfadats i no mo-no modifiquem res, però si no pa-- en relació als residus, si no parem, no parem de fer modificacions. Que aquestes ordenances no és una modi-una modificació més. Anem corregint les coses que veiem que no funcionen prou bé. No parem. Estem canviant tapes, estem canviant ordenances, estem canviant, eh, freqüències... El que passa, vostè ja ho sabem, que ho anul·laria tot i tornaria als contenidors oberts i al vint-i-tres per cent de reciclatge. No passa res. Nosaltres intentem anar-nos adaptant i no parem de fer canvis, modificacions de contracte i el que faci falta perquè això tiri endavant. Gràcies.Moltes gràcies. Em sembla que no cal allargar amb el debat. Sí, senyor... Però quantes al·lusions hi ha aquí? Bueno, si volem podem estar fins demà a la tarda. Jo faré una pausa perquè tinc el conseller Dalmau i la inauguració de la Mediterrània, però podem seguir demà. Senyor Massegú, endavant. No, simplement m'ha arribat la informació per aclarir un interrogant que tenia el, el regidor Trapé i que pugui acabar tranquil·le el ple. O sigui, els establiments, els supermercats d'alimentació no se'ls hi eleva les tarifes, eh? És a dir que les modificacions que hem fet amb establiments són establiments mercantils no d'alimentació. Per tant, la tarifa, en principi, és la mateixa d'aquest any augmentada amb el dos i mig per cent, eh? No sé si, si ho ha deduït d'algun altre... En tot cas, ho creiem, eh, però aquesta és la informació que tinc. Senyor Trapé. Ara l'al·lusió és indiscutible. Ah, ah. Més enllà d'això, li agraeixo moltíssim la resposta d'ara. Crec que avui fins i tot podré dormir, ah, tenint aquesta informació. Però sí, no, sí, sí que és, ah, sí que és veritat. Jo almenys va-- ho vaig llegir en el dictamen. En tot cas, ja el, el trucaré després per aclarir-li el dubte en concret. Només dir-li al, al, al senyor Bacardit que suposo que assetjar regidors és dir-los que han votat a favor d'un model de residus com violència és deixar escombraries a la porta de la seva seu. Tenim un concepte de violència i d'assetjament molt diferent. De fet, el responsable que es posessin escombraries a la seu de Junts em sembla que era jo, que em vaig quedar ben, ben sorprès de tot plegat. Eh, no, no li he dit res, eh, encara. Ah, el senyor Trapé, el senyor Trapé. Eh, escolti'm, només una cosa, eh? Ho dic perquè arribem a un nivell de interpretació de les afirmacions que fem que és bastant, eh, lamentable. Ho dic perquè jo en cap cas dubto de la cohesió social que té el grup de Junts, no la dubto, la de cohesió de grup. No m'he posat en la lleialtat de res. Només he dit una cosa: el canvi de model va ser aprovat per unanimitat del consistori. Això no és posar en dubte res. Això és explicar una afirmació que és certa, perquè es pon a les actes i veureu que es va aprovar per unanimitat el canvi de govern, el canvi de model de residus, i que si era per unanimitat era perquè el grup de Junts hi va votar a favor i perquè hi havia uns regidors del grup municipal de Junts d'enguany que hi van votar a favor. Res més. No m'he posat en la cohesió ni en la lleialtat de ningú. I escolti'm, ja que han ofert tantes dades i tantes coses, perquè parlàvem d'unes ordenances, però hem fet uns debats immensos sobre coses, i els periodistes sempre ho anoten tot. Jo he sentit una afirmació que la vull desmentir, que és que l'increment de places de zona blava serà de dos-cents mil euros. No, no, no. Hi ha previst un increment de la recaptació de l'any 26 a l'any 27 de cent disset mil euros. D'entrada, no són dos-cents mil. I d'aquests, quaranta-set mil corresponen a l'increment del dos i mig per cent. Per tant, es preveu recaptar amb les noves places de zona blava seixanta-nou mil set-cents quaranta-sis euros, no dos-cents mil euros, eh? Ho dic perquè llavors surten coses publicades molt estranyes que no sé si d'on han sortit i és bo, eh, contrastar-ho. I de passada, senyor Galindo, li he preparat un full amb, amb les, amb les taxes de zona blava de diverses ciutats de la nostra dimensió i veurà que no estem pas de les més altes, eh? De fet, som de les mitjanes baixes. Molt bé. Eh, senyor Bacardit, l'han tornat a al·ludir. Vinga, doncs. O sea, no sabia que el senyor Galindo formava part del consistori, però sigui benvingut. Eh, l'han renyat, crec. Eh, sí, sí, l'han tornat a renyar, ja sé que no se n'adona. Eh, senyor Huguet, és diferent, eh? És que és molt diferent l'exemple que m'ha posat. Demanar el cessament d'un regidor a l'alcalde, que és qui atorga la, les, la, no?, delega les funcions, és una cosa, eh, entrar en el, en el desavinences o preteses desavinences o intentar furgar en això dintre d'un grup municipal és una altra. Això és molt diferent. Separar les funcions és molt diferent, com separar partit de, de govern és diferent. Hi ha-- a vostès els costa això, però, eh, segur que m'entenen el que em refereixo. No té res a veure la comparació que ha fet amb el cas que ens ocupava, senyor Huguet. Eh, sí, eh, tenim vocabularis diferents, és veritat, no passa res. Per nosaltres, accions de vandalisme davant la nostra seu és violència, efectivament. Ho és, sí. Per vostès no, senyor Trapé, per nosaltres sí. I també ho és, eh, quan el, el fet que l'alcalde assenyali regidors, eh, constantment amb noms i cognoms, més enllà del grup municipal, és una taran-- és un tarannà que no és propi d'un alcalde. Posen, vull dir, vostès li posaran un nom, jo n'hi poso un altre, eh, però al final el fet és el, el que és. Gràcies. Mare de Déu Senyor. Vinga, em sembla que podem anar tancant el debat i a les votacions de les esmenes. I començaríem per la número cinc, que és la que pre-- m'ha presentat el regidor d'Hisenda. Senyor Massegú, ha presentat una esmena pel coeficient de la plusvàlua. Doncs votarem aquesta. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per vint-i-dos vots a favor, un vot en contra i dues abstencions. Ara anem a l'esmena número quatre, que és de Junts i sobre la zona blava, per fer-ho ras i curt. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda rebutjada per vuit vots a favor. I, eh, setze. Quin-quinze vo-- disset vots en contra, perdó. La tercera esmena és la del Grup Municipal de Junts sobre la taxa de vehicles de mobilitat personal. Vots a favor? Vots en contra? Per tant, queda rebutjada per vuit vots a favor i disset en contra. L'esmena número dos del Grup Municipal de Fem sobre, eh, els immobles desocupats, la modificació de l'article s-- quinze. Vots a favor? Vots en contra? Per tant, són cinc vots a favor i vint en contra. I l'esmena número u, que l'ha proposat Fem Manresa sobre la modificació de l'article sisè, cooperatives d'habitatge. Vots a favor? Vots en contra? Per tant, queda rebutjada per cinc vots a favor i vint vots en contra. I ara anem a votar el dictamen amb les esmenes, eh, incorporades. De fet, se n'incorpora només una, que és la del govern. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, les ordenances fiscals queden aprovades per tretze vots a favor, eh, deu vots en contra i dues abstencions. Molt bé, doncs anem al següent dictamen. Senyor secretari, quan vulgui. Aprovació inicial sis Coder expedient de modificació de crèdits número P quaranta-dos 2026 dins el pressupost municipal vigent. Té la paraula de nou el senyor Massegú Bruguera. Endavant. Sí, aquest expedient el que proposa és habilitar, eh, un crèdit de dos-cents cinquanta mil euros per atendre eventualment la possible compra d'un, d'uns terrenys, eh, situats al costat de l'Anònima, propietat de Sant Andreu Salut. De-- en principi, hi ha un principi d'acord per la seva compra, però està condicionat a l'aprovació per part del Cons-- del Patronat de, de Sant Andreu. I el que es proposa és habilitar, doncs, aquesta partida pressupostària per un import de cent setanta-cinc mil euros, que es financien en part seta-- cent setanta-cinc mil euros amb sobrants de partides de la mateixa funció i, eh, la resta, setanta-cinc mil euros, amb sobrants de préstec. Gràcies. Alguna consideració? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda, perdó, queda aprovada per tretze vots a favor i dotze abstencions. Seguim endavant. Aprovació inicial sis Coder expedient de modificació de crèdits número P quaranta-tres 2026 dins el pressupost municipal vigent i aprovació de la modificació del pla estratègic de subvencions. De nou té la seva paraula el senyor Massegú Bruguera, endavant. Sí, aquest expedient fa referència a diferents programes, eh, aprovats amb el pla de barris, que tenen un ef-- un finançament amb el cinquanta per cent per part de la Generalitat. Inicialment, la resta de finançament, eh, corria a càrrec de les fundacions i entitats que tenien que desenvolupar aquests programes i en part també pel cofinançament de l'Ajuntament. Hi ha hagut, per part de la Diputació, una aportació addicional a finançament al pla de barris que permet reduir els percentatges de cofinançament que inicialment estaven, eh, bueno, te-- corrien a càrrec de les entitats beneficiàries i també de l'Ajuntament. Concretament, estem parlant de programes, eh, de caràcter educatiu, personal i social, mmm, que es tenien que desenvolupar i executar per la Fundació AFED, per la Fundació Ampans i Càritas Manresa i per, eh, bé, no hi ha-- i l'últi-l'última, em sembla, directament per l'Ajuntament, no? Ah, però-- Creu Roja, perdó, i per part de Creu Roja. És a dir, que es modifica el cofinançament de l'Ajuntament i d'aquestes entitats com a conseqüència de l'aportació, doncs, de la Diputació de Barcelona. Concretament, estem parlant de, bé, per tant, són majors ingressos, eh, divuit mil set-cents noranta-tres euros, quaranta-un mil dos-cents vuitanta-quatre euros i cinquanta mil vuitanta-cinc euros. Gràcies, senyor Massegú. Alguna consideració, senyor Bacardit? Sí, moltes gràcies. Eh, tenim diverses modificacions pressupostàries en l'àmbit del pla de barris i concretament a la columna que és de, d'acció social, eh, perquè recordem que hi havia tres columnes, l'ambiental, la social i la, la d'intervenció més urbanística o més de pedres. I com vostès saben, eh, perquè així els hi hem anat dient, regidor Homs, aquest apartat, aquesta columna, nosaltres no ens en sentim gens partícips, bàsicament perquè no hi hem participat, eh, ras i curt, i, eh, perquè tenim seriosos dubtes sobre la tasca en aquest sentit del pla de barris que vostè està impulsant en aquesta columna de, d'àmbit social. Eh, tenim dubtes, eh, per desconeixement, probablement alguns, i d'altres per fons ideològic d'intervenció en el centre històric. Per tant, eh, nosaltres aquí, doncs votarem en contra en aquest dictamen explicant el sentit del vot, eh, tal com hem fet. Gràcies.Gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant... Ai. Ehm, a favor qui més hi ha votat? El Govern? El Govern, eh? Tretze. Val, doncs tretze vots a favor, amb sis i un, set en contra i cinc abstencions. Molt bé. Anem al següent dictamen. Aprovació, si escau, de l'autorització a la Societat Mercantil Aigües de Manresa, S. A., per concertar un préstec per al finançament de inversions en l'exercici 2026. Gràcies. Senyor Masagú, endavant. Sí, gràcies. Es tracta d'autoritzar la realització d'una operació de préstec sol·licitada pel Consell d'Administració d'Aigües de Manresa per acord de 28 de setembre de 2026 per finançar el seu programa d'inversions per un import total de dos milions i mig d'euros. Les condicions d'aquesta operació de préstec són un termini de deu anys, un tipus d'interès variable revisat trimestralment segons l'euríbor a tres mesos, més un diferencial del zero vint-i-cinc, amb clàusula terra, establint un euríbor mínim del 0 % i una comissió d'obertura també, bé, sense comissió d'obertura, eh. Les condicions han estat informades favorablement per la tresorera municipal dient que s'ajusten a les condicions existents al mercat, similars a les operacions de préstec que ha vingut concertant recentment l'Ajuntament. Per tant, es proposa autoritzar aquesta formalització de préstec per part d'Aigües de Manresa. Gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots, vots a favor? Sí. Vots en contra? Absten-- en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per vint-i-un vots a favor, un en contra i tres abstencions. Seguim endavant. Dictàmens de la Comissió Informativa de Territori, doncs Regidoria Delegada d'Urbanisme i Mobilitat. Aprovació inicial, si escau, de la modificació puntual del POM, ampliació Niled, ampliació del sistema d'espais lliures, accés ciutat sud. Té la paraula el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia Estany. Endavant. Gràcies, president. Bon dia a tots i totes. Avui sometem a aprovació el dictamen d'una modificació puntual del POM, que neix del fruit del treball conjunt d'una empresa privada que té una necessitat i la col·laboració de l'administració pública per trobar una solució conjunta a aquesta necessitat. Niled és una empresa històrica arrelada al polígon dels Dolors des de l'any 1968, que es dedica a fabricar accessoris de connexió per les xarxes de distribució, entre altres peces també de, d'accessoris. Actualment, l'empresa es troba en un moment d'expansió. Preveuen ampliar la plantilla de treballadors i necessiten també ampliar les seves instal·lacions de 9.000 a c-- a 15.000 metres quadrats. Per la disposició de la seva línia productiva i també de l'operativa de, de la fàbrica actual, el repte era, doncs, permetre aquesta ampliació i evitar que l'empresa hagués de marxar. I es necessitava o es va plantejar la modificació del règim urbanístic d'uns terrenys adjacents a la seva nau, diguéssim a la part posterior, que actualment estan qualificats com espais lliures i d'aparcament. Ara bé, la Llei d'Urbanisme exigeix que si es modifiquen zones verdes o espais lliures, se n'ha de garantir el manteniment de la superfície i la funcionalitat en un altre punt de la ciutat. Per complir aquest doble objectiu o aquesta doble necessitat, plantejàvem, plantegem una actuació en dos àmbits, un al nord i un altre al sud. L'actuació en l'àmbit nord seria dins del mateix polígon dels Do-Dolors i es proposa qualificar com a zona d'activitat econòmica una franja de terreny adjacent al recinte de Niled, que donaria solució a aquesta necessitat, i una altra petita franja al costat de l'empresa Ausa. Cal dir que la normativa específica d'aquesta subclau que hem creat, la D4A, que posa condicions d'integració, eh, paisatgística a mig lendal, assegura que les noves naus, eh, i els talusos que sorgeixin s'integrin perfectament a l'entorn de la ronda C-55, no?, i que compleixi la funció original d'aquestes zones verdes, que aquestes zones verdes tenen la funcionalitat com de coixí o de transició, diguéssim, del-- o viari de el sistema més urbà o d'activitat econòmica. Per tant, aquesta solució, eh, de fet, hi han múltiples solucions en el projecte, eh, compleixen aquesta funcionalitat, aquesta integritat i, per tant, ehm, es dona resposta. I l'altra actuació, que seria en l'àmbit sud, eh, a més és a l'accés de Sant Pau, és on es compensa i es recupera l'espai verd que requereix la llei. Aquest àmbit està situat a la carretera C-1411A. Això suposa un guany d'espai públic en la façana sud de la ciutat de gairebé 4.348 metres quadrats, donant continuat-continuïtat al parc del Carné-Cardener en l'altre vessant de la carretera, que connectarà amb el barri de les Escudines per l'àmbit de la Font de Fans i Torrent del Tort, com també la connexió amb el barri de Sant Pau. Aquí es proposa qualificar uns terrenys com sistema d'espais lliures, Font de Fans i Torrent del Tro-- del Tort, i un altre com a protecció de sistemes. Eh, per garantir que aquest tot, tot aquest procediment, tot aquest plantejament fos rigorós, es va enviar un avanç del projecte a la Generalitat per la seva avaluació ambiental. Durant aquest temps s'ha consultat múltiples organismes: l'ACA, Protecció Civil, Residus, entitat, bé, tot el, tot el seguit d'entitats perceptives, i la conclusió general va ser favorable i validant el plantejament que es feia i que es reflecteix en aquesta modificació de POM que us presentem. Per tant, en definitiva, demanaríem el vot favorable per aquest dictamen perquè és una solució on tothom hi guanya. Evitem el trasllat d'una empresa històrica que pot seguir expandint-se dintre de del polígon dels Dolors, dels Dolors i al mateix temps guanyem una zona verda d'alta qualitat que dignificarà l'entrada sud de Manresa. Gràcies. Gràcies. No sé si hi ha alguna intervenció. Doncs anem a l'aprovació del dictamen 4.1. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per vint-i-quatre vots a favor i una abstenció. Seguim endavant. Regidoria Delegada de Via Pública i Ciutat Intel·ligent. Aprovació definitiva a l'esborrany del Pla d'Accessibilitat de l'Espai Públic de Manresa. Doncs té la paraula la regidora Mariana Romero Salguero. Endavant. Moltes gràcies, president. Bon dia, regidores, regidors, veïns i veïnes de Manresa. Avui tornem a portar a aquest plenari el Pla d'Accessibilitat de l'Espai Públic de Manresa. Aquest cop per a la seva aprovació definitiva. Vull començar la meva intervenció expressant un agraïment sincer i profund a tots els grups municipals. En el ple de l'aprovació inicial, aquesta cambra va demostrar una maduresa política i un sentit de ciutat extraordinaris. Vint-i-quatre dels vint-i-cinc regidors d'aquest consistori van votar a favor d'aquest projecte. Van pactar con-- van pactar que l'accessibilitat no era una qüestió de cicles, sinó justícia social. Vam entendre que aprovar una inversió històrica de 13,7 milions d'euros estructurada en quatre fases era un compromís de mínims amb la dignitat dels nostres veïns i veïnes. I avui estem aquí per tancar el cercle administratiu i convertir les directrius en fets. Durant el període d'exposició pública de trenta dies, el document ha arribat una única al·legació provinent d'una entitat de referència indiscutible, la delegació de la ONCE a Manresa. L'escrit posa sobre la taula aspectes clau de l'accessibilitat sensorial, la necessitat d'aprofundir en els paviments texturats, els encaminaments lineals podotàctils, el contrast cromàtic i els sistemes acústics en la xarxa semafòrica. Agraïm, celebrem i fem nostres les demandes de lo- de la ONCE. Tenen tota la raó en les seves reclamacions, però l'informe dels serveis tècnics municipals proposa la desestimació d'aquesta al·legació i és molt important que tothom entengui en aquesta sala que no estem davant d'una desestimació de fons, sinó d'una qüestió d'escala procedimental. El pla d'accessibilitat és, per la seva pròpia naturalesa i extensió, un instrement, un instrument de planificació macro. El seu objectiu és definir l'arquitectura financera, temporal i estructural de la ciutat per als pròxims anys, on tenim voreres de menys de noranta centímetres, on calen goals i on tenim pendents inaccessibles. És un mapa de grans inversions. L'informe tècnic ens recorda que el detall minuciós que reclama l'ONCE, la textura exacta d'una rajola o la programació sonora d'un semàfor, no es fixa en aquest document marc, sinó que s'ha de concretar i justificar plenament en els projectes executius de cada carrer concret. Això vol dir que la seguretat sensorial no queda fora del pla. Al contrari, la normativa vigent d'accessibilitat ja ens obliga per llei a incloure-la. Cap carrer de Manresa es reurbanitzarà o es reformarà a partir d'aquest pla sense complir estrictament amb els encaminaments podotàctils, el contrast cromàtic que l'ONCE, molt encertadament, ens recorda que són imprescindibles. A més, com bé recull l'informe tècnic, la ciutat anirà adaptant progressivament aquells espais urbans antics que van quedar superats per normatives del passat. I ho farem a través de les partides pressupostàries que aquest Ajuntament destina anualment a la millora de la via pública, on l'accessibilitat ja és el paràmetre essencial. Regidors i regidores, el pla d'accessibilitat surt d'aquest període d'exposició pública més fort i més exigent. El criteri de l'ONCE no cau en sac buit. Es converteix des d'avui en el nostre manual d'instruccions per transformar els carrers. Tenim les dades, tenim el pressupost, tenim el suport de la llei i tenim l'ànima d'una ciutat que vol incloure a tothom. Per tot això, els demano que mantinguin l'unanimitat i la cohesió de l'aprovació inicial. Votem a favor de l'aprovació definitiva i fem de Manresa una ciutat accessible, amable i justa. I un cop acabat el meu-- la meva exposició, per petició de les meves companyes i companys de govern, que m'han dit que faig servir paraules molt tècniques que igual no s'entenen, [riures] us vull fer una explicació de què vol dir podotàctils. És un paviment texturat amb més relleu que la resta i així es pot detectar fàcilment amb el bastó. Per tot això, moltes gràcies. Gràcies. Eh, anem a les intervencions dels grups. Senyora Cervilla. Ay, perdón. Sí, gracias, señor alcalde. Bueno, pues, eh, en su plan de accesibilidad del espacio público de Manresa, que ya aprobaron ustedes inicialmente el pasado mes de junio, ya nos opusimos porque no se entiende cómo es que en la reunión previa a la presentación en el pleno asistimos a una serie de transformaciones de espacios basados principalmente en restar aparcamientos para ampliar decenas de aceras sin que se atiendan a otras necesidades más principales, como es no poder aparcar en Manresa. Esto lo he, lo he dicho, lo repito y lo seguiré repitiendo porque son las quejas que hay, que tiene la ciudadanía. [s'escura la gola] Las quejas por falta de aparcamientos son cada vez mayores y que Manresa, como capital de comarca, está ahuyentando, ustedes, todos ustedes, están ahuyentando a los que vienen a nuestra ciudad, está perjudicando al comercio y a los usuarios, tanto en movilidad, que cada vez es más reducida, como afectando a los bolsillos de los ciudadanos, que tienen que buscar otras alternativas, como pagar un elevado precio, eh, por la estancia en un parking o por las zonas azules, que de rebajas, eh, lo dudamos. Cada vez son másmás caras, lo que está provocando que los visitantes que piensan venir a Manresa acaben desistiendo y eligiendo otros lugares a las afueras, como son las grandes superficies, solo por el hecho de encontrar un aparcamiento cerca y poder hacer sus compras. Por último, hemos visto que, como bien ha dicho la regidora, eh, la delegación de la ONCE, en el juego de palabras que usted nos ha, eh, nos ha expuesto, eh, la delegación de la ONCE de Manresa ha presentado alegaciones para que, para que sean incluidas en su plan de accesibilidad y que este equipo de gobierno lo ha rechazado. Y creemos que sería adecuado atender a su demanda para facilitar el movimiento de las personas invidentes. No acepta las reclamaciones de personas vulnerables, pero en cambio, y esto lo saben los manresanos autóctonos, aquí en Manresa y en el resto de Cataluña, se copen de ayuditas sociales infinitas para los nuevos catalanes extracomunitarios, con el apabullante goteo de miles, incluso millones de euros del erario público, que ustedes destinan a los que no huyen de ninguna guerra, a los que han invadido nuestra ciudad, a la integración de los pobrecitos MENAS, a los delincuentes, a los que no aportan nada, a los que no traen consigo buenas intenciones, a vagos y maleantes que ustedes mantienen en Manresa. El dinero público debe invertirse siempre en beneficio de nuestra ciudad y de las personas y/o familias que más lo necesiten. Yo les diría que dejen de mirar hacia afuera a asuntos que no nos incumben y preocúpense en dar soluciones [tose] a lo que está sucediendo en nuestra casa. Gracias. Anem a la següent intervenció, senyor Pere Ramon. Seré molt breu, només per dir que nosaltres quedem votant favorable. Entenem l'aspecte tècnic que dificulta que les ale·les alegacions s'incloguin, però entenem que en essència, doncs, d'alguna manera o una altra s'aplicaran. Per tant, el nostre sentit de vot serà favorable, igual que a l'anterior ple. Moltes gràcies. Gràcies. Senyora Boix, endavant. Sí, gràcies, president. Sí, el nostre vot també serà favorable, mmm, no? Com va ser a l'anterior, a l'anterior votació que ja, que ja vam, que ja vam votar. Ah, remarcar, no, la importància una mica de, d'aquest pla d'accessibilitat, no? Perquè justament gràcies a que s'havia confeccionat, no, aquest pla, no, no hi havien dades que tampoc ens sorprenien, perquè tots, no, si tots caminem per Manresa, poc o molt, sabem que és una ciutat que, bueno, doncs, que és poc accessible i que, o que, i que té molta capacitat de, de millora, no? Doncs el pla recordava això, que un 17 % dels trams no són accessibles. O ho he dit d'una altra manera, que era un de cada sis carrers o de cada sis trams. Doncs, doncs és evident, doncs que ens cal aquí abocar-hi recursos i, i, i que sigui com una priorització del, de, del govern, no? Perquè justament, bueno, la senyora de Vox no ho ha entès, no en té res, però bueno, la qüestió és aquesta, no? Les persones que més ho... No, no, no s'entén res. Ah, les persones que més ho necessiten, no, que tenen, no, per una qüestió d'accessibilitat, d'anar amb cadira de rodes, d'anar amb cotxets, doncs, mmm, etcètera, doncs s'ha de poder garantir, doncs que la gent pot caminar tranquil·lament, amb, amb, perfectament, amb dignitat. És a dir, no, que no necessitis que anar acompanyada de ningú per desplaçar-te, no, pels, pels carrers de, pels carrers de la nostra ciutat, no? Vull dir, això sí que és un dret, no aparcar, no? Que és una, que és una altra cosa, no? Vull dir, bueno. Ah, llavors, en aquest sentit, només volíem formular dues preguntes. Vull dir, crec que l'explicació que s'ha donat de les, de les, de negues, de les desestimació de les al·legacions o les propostes de, de la ONCE tenen un sentit. Esperem, i en aquest sentit, que entenc que s'han reunit amb ells i ho han entès perfectament i que, per tant, doncs, doncs, ah, bueno, no, hi ha aquest compromís de, de que, de que es tindrà en compte a l'hora de, no, de quan, quan es, quan es construeixi o es modifiqui o es, es, o es facin obres en els carrers. I llavors, també, la, la, l'altra qüestió és, és en relació al pressupost, no? Perquè, Mariana, has, has dit, no, que tenim el pressupost. Llavors, entenem que ja en aquest pressupost que aprovarem d'aquí a un mes o d'aquí a dos mesos, ja hi haurà una partida en concret que anirà destinada, doncs, a la, a l'execució, a la primera part de l'execució d'aquest pla d'accessibilitat. I només, bueno, només, només era això, doncs reiterar, doncs que, que el nostre, el nostre suport en aquest sentit. I només per acabar, també recordar-li a la senyora de Vox que ara surt aquí a defensar que no sé què, que no es pot aparcar a Manresa, que els preus estan elevats dels pàrquings, quan ella va votar en contra a la nostra proposta, justament, de, d'aplicar una tarifa plana del pàrquing de la reforma, que es, que s'ha fet, que s'ha aprovat i que ella va votar-hi, va votar-hi en contra. Vull dir, tan preocupada no està si, si en aquest sentit, doncs en el seu moment es va, va votar-hi en contra i es va quedar tan, tan ampla. Gràcies. Alguna intervenció més? Senyor Bacardit, endavant. Sí, moltes gràcies. En primer lloc, doncs felicitar la regidora Romero, perquè realment la feina ha estat extensiva i ens n'hem sentit partícips a bastament i, per tant, doncs felicitar, perquè, doncs disposem d'aquest pla que, per altra banda, obligava la llei a tenir-lo, eh, també tot sigui dit. Aaa el juny ja vam votar-hi a favor a l'aprovació inicial i, per tant, el nostre vot continuarà sent favorable amb entusiasme. I en aquell moment, doncs ja vam expressar que compartíem la necessitat de tenir, de fer un urbanisme inclusiu, que per nosaltres, i crec que per tothom, inclusiu vol dir que pugui ser un urbanisme que tothom, tot tipus d'usuari el pugui gaudir, més enllà de les seves limitacions en la mobilitat i, per tant, va en la línia del model de ciutat que, que Junts té per Manresa. També fer la reflexió de la lentitud dels processos d'administ-- de l'administració, en aquest cas local. Aquest projecte es va iniciar, eh, o la idea d'impulsar-lo es va iniciar l'any 20, 21, el 23, 24 es va fer l'encàrrec i al cap de sis anys, doncs, tenim la, l'aprovació definitiva. Tornem a anar molt lents en la, en les administraci-- en la, en els procediments de l'administració local. El document estableix quatre etapes, com s'ha explicat, amb un total d'una inversió, eh, de 13,6 milions d'euros que, eh, és bàsicament a cobrir uns mínims d'accessibilitat, eh. Per tant, eh, per cobrir aquests mínims d'accessibilitat, 13,6 milions d'euros, podem estar molts anys si no s'incrementen substancialment les partides en aquesta, en el desenvolupament d'aquest pla. I aquest és el compromís que nosaltres, mm, tenim i, i ens comprometem, doncs, a, a mirar de que aquests vuit o dotze anys en les inversions que estem fent ara, en els volums d'inversió, es puguin reduir a, al mínim possible. Eh, per tant, honoro una altra vegada als equips redactors i a vostè, senyora, eh, Romero. Gràcies, senyora regidora. Si vol contestar les intervencions. Sí, primer de tot agrair a tothom el recolzament de nou. I bé, torno a repetir a la senyora Immaculada Cervilla. Eh, jo crec que vostè confon, eh, peres amb pomes. Per dir-ho d'una manera clara. Aquí s'està parlant del pla d'accessibilitat, no del pla de mobilitat. Tot el tema d'aparcaments, eh... recorreguts de vehicles es tracta amb el, amb el pla de mobilitat, no amb el pla d'accessibilitat. Però bé, eh, en fi, el Govern té clar que tenim un problema d'aparcament a la ciutat i s'està treballant amb això per fer més aparcaments dissuasoris. I em sembla que se'ls hi ha explicat de la mà del, del company Carles Garcia amb, amb una comissió informativa. Per tant, eh, em sembla que el Govern s'està posant les piles en aquest sentit. Eh... el tema de joc de paraules, no, senyora, és que vostè el que no ha entès què vol dir un pla macro o un pla micro, no? Perquè, a veure, el pla macro és quan tu estudies de forma general, eh, una cosa i el micro és entrar al detall. De la mateixa manera que tampoc hem entrat en detall amb el tema de recorreguts accessibles, que un recorregut pot ser accessible, però si hi ha un forat al mig que falten dos rajoles, ja no és accessible. Que falten dos rajoles amb cinquanta mil voreres tampoc està dins del pla, he explicat. I el tema de la, de la, de la, de l'al·legació de l'ONCE és entrar amb el micro. És de dir, canviem aquest paper, ai, aquest, aquest paviment per un paviment podotàctil, com he explicat. És entrar ja amb, amb, amb el pla micro i això vostè no ho ha entès. Per tant, jo de jocs de paraules, poques. Eh, em sembla que ha quedat molt clar que, que era un pla general macro i no era, no era micro. Eh... pel tema de de si hem parlat amb la ONCE per contestar a la, a la senyora Boix. Sí, sí, hi vam anar fins i tot abans. De fet, vam fer diverses sessions de participació en les que la delegació de la ONCE de Manresa va, va participar. Va participar també ja es-- i ja va exposar tots aquests problemes. El que passa és que ells em van comentar que ells preferien fer una al·legació per escrit perquè quedés constància, no, no hi ha més, però nosaltres, fins i tot amb el, amb el regidor Garcia, vam anar els dos i vam fer un recorregut de, de coses que ells ens van explicar in situ. Vull dir, no només és que els haguem anat a visitar, han participat en les sessions participatives i a més a més, amb el regidor de mobilitat, en aquest cas, que és el Carles, eh... també vam anar a fer un, un recorregut de coses que ells consideraven que s'havien de modificar. Llavors, referent al pressupost, la partida, aquest any 2027 no sé si posarem una partida específica, però sí que els, els milions que ens gastem en millora d'espai públic ja tindrà en compte, eh... iniciar per la primera fase. Sí? O sigui, el milió d'euros de millores d'espais públics ja es destina a, a temes d'accessibilitat. Però això no vol dir que en anys següents, mm, jo ja he dit que, jo ja he expressat que crec que s'ha de posar una partida a part, però aquest any, com que encara no el, mm, no el teníem aprovat de forma definitiva i el pressupost ja més o menys, eh, s'ha d'aprovar el mes que ve, però amb el milió d'euros, eh, bueno, ja us, ja us explicarem una mica les accions que farem per, per, per aquest pla. Llavors, el... que l'administració és lenta, senyor Bacardit, sí, sí, ja ho sabem. N-no només sé que és lenta per ser regidora, sinó perquè porto des de l'any 96 fent de tècnica municipal i tinc un gran [riure] o, o, o, o... exacte, ja ho ha expressat vostè. Per tant, un altre cop reiterar l'agraïment a, a la majoria del plenari per votar aquest pla. Crec que estem fent una bona feina aprovant-lo i esperem que tot, que tot vagi com, com està previst. Moltes gràcies. Gràcies. Senyora Cervilla, endavant. Sí, gracias. Eh... A veure, senyora Romero, eh... Ampliar aceras es que está Manresa llena de ampliaciones de aceras, es restar aparcamientos, o sea que sí que tiene que ver. El otro día en la comisión, ustedes que han ido a hablar con la delegación de la ONCE, eh, la pasada semana en la comisión les pregunté, les pregunté cuántas personas invidentes habían en Manresa y no lo sabían. O sea que sí es un juego de palabras visto desde nuestro punto de vista. Yo creo que saber el número de personas invidentes que hay en Manresa es muy importante a la hora de planificar un plan o su plan. Gracias, nada más. Anem, no anem. Senyor Garcia Estany, endavant.No, nomé-només perquè li veig-- aquesta pregunta me la va fer en comissió informativa i li vaig respondre. El número exacte de persones invidents a Manresa no determina, eh, o no hauria de determinar-la en funció de les actes. És a dir, pot venir gent de fora, eh, que també sigui invident o tingui una discapacitat, tenen el mateix dret. Per tant, el número més o menys de persones invidents no farà que les polítiques siguin diferents, perquè és una política universal d'accessibilitat. Per tant, mmm, ja li vaig dir que ja, que ja ho preguntaríem a l'ONCE, però que vostè també es podria reunir amb l'ONCE i demanar-li, eh, quants socis són. Gràcies. Eh, senyora Romero, sí? Bé, res, molt breu. Jo és que aquesta pregunta la trobo fins i tot una mica, eh... No, no vull dir la paraula, però em sembla que amb la frase ja m'he, ja m'he explicat bé. Si només hi ha una persona invident a Manresa, ja hem de fer això. És que no entenc a què ve aquesta pregunta de quantes persones invidents hi ha. I si, i si no n'hi hagués, també, perquè ja no només és per un invident, també gent amb deficiència visual. No, no té per què ser ben bé invident. Vull dir, un avi que, que també va amb bastonet i que té dificultat visual també ha-- també se li han de fer aquestes actuacions. Per tant, la pregunta jo em sembla que no és adequada, però ho deixo aquí. Però és que pens el pla d'accessibilitat no només és pels invidents, és per totes aquelles persones que van amb cadira de rodes, que porten cotxets, que... Per tothom. Per tant, no ho sé, estem en un debat una mica estúpid ara mateix, eh? [riure nerviós] En fi, eh... I és que em sembla que no l'ha eludit ningú, senyora Cervilla. Digui, digui, perquè si no em dirà que jo no la deixo parlar. Este, en este dictamen trata sobre las alegaciones que ha hecho la delegación de la ONCE y a eso me refiero. Nada más, nada más. Molt bé, molt bé. Sí, això ho tenim tots clar. Anem a la votació del dictamen. Eh, vots a favor? Vots en contra? Doncs queda aprovat per vint-i-quatre vots a favor i un vot en contra. Seguim endavant, secretari. Dictamen de la Comissió Informativa de Desenvolupament Local, Regidoria Delegada d'Empresa, Turisme i Coneixement. Aprovació, si escau, de l'adhesió de l'Ajuntament de Manresa al Pacte Territorial per la Indústria a la comarca del Bages 2630. Té la paraula el regidor Joan Vilamarta. Endavant. Gràcies, president, i gràcies a tothom. Aquest és un dictamen molt senzill, per tant, ho farem via. És bàsicament aprovar una adhesió de l'Ajuntament de Manresa al Pacte Territorial per la Indústria que ha impulsat el Consell Comarcal. Un pacte que té com a objectiu, entre altres coses, doncs, eh, tenir gestió sobre... gestió, crear l'opinió, etcètera, sobre el tema de les infraestructures, sòl industrial, formació, ocupació, innovació, competitivitat i sostenibilitat i energia. És un, un pla que jo crec que és ambiciós, malgrat que el Consell Comarcal disposi de molt pocs efectius i, per tant, la presència de l'Ajuntament de Manresa jo crec que és determinant en aquest sentit amb la gran feinada que està fent Pro Manresa. És un me-un mecanisme que entenem per necessari. La cooperació entre els municipis veïns hi ha de ser i que això hauria d'establir d'alguna manera, eh, coses que passen, no? És a dir, on posem la central de mercaderies del tren transversal, on, com harmonitzem els polígons industrials, etcètera. Per tant, jo crec que és una eina que pot portar molta feina i que, eh, aplaudim a veure com és, com la gestionen i nosaltres hi serem. Aquesta aprovació implica aquest, eh, entrar, diguem-ne, en aquest, en aquest pla. S'assignen dues persones, inicialment, pel càrrec que ocupen i que és jo mateix com a regidor delegat d'Empresa i, eh, com un suplent, en Lluís Vidal Sixto com, com a regidor delegat d'Ocupació i Emprenedoria. I finalment, l'acord, que esperem que hi sigui unànim, doncs traslladar-lo al Consell Comarcal del Bages. Gràcies, Joan. No sé si hi ha alguna intervenció. Senyor Gili, endavant. Em pensava que hi hauria algú abans. Bueno, bon dia. Gràcies, president, de nou. Pot ser, senyor Vila, un dictamen senzill, però crec que és prou important, no? Compartim la necessitat d'impulsar la indústria com un dels motors econòmics del Bages. Tenim una tradició industrial important, un teixit empresarial diversificat i una capacitat de recerca i innovació que hem de saber aprofitar per generar noves oportunitats. En aquest context, valorem positivament aquest pacte territorial que vol articular una estratègia compartida per impulsar el desenvolupament industrial del Bages. El document s'articula al voltant de quatre grans eixos, com ha comentat també el, el regidor Vila, infraestructures i sòl industrial, formació i ocupació de qualitat, innovació i competitivitat, sostenibilitat i energia com a temes importants. Ara bé, aquests-- perquè aquests eixos tinguin un impacte real, cal que es concretin en actuacions efectives. Per això, el desenvolupament del pacte haurà d'incorporar elements bàsics com indicadors de seguiment, calendari d'execució, pressupost i finançament i responsables ben identificats. Som conscients que es tracta d'un pacte marc i que aquests elements s'hauran de concretar progressivament. No, ja ho, ja ho... Com deia, som conscients d'això. Però precisament per això serà important fer-ne un seguiment continuat i garantir que els compromisos es tradueixen en actuacions concretes i resultats avaluables. En aquest sentit, l'adhesió de l'Ajuntament de Manresa a l'òrgan de participació sectorial del Consell Comarcal per aquest impuls del pacte ha de permetre que la ciutat, com a capital de comarca, assumeixi un paper de lideratge en l'impuls de la política industrial, participant activament en la definició de les prioritats i en el seguiment de les actuacions. I votarem a favor. Aquest suport, però, va acompanyat d'una exigència clara: que el pacte no acabi en un calaix ni es quedi en una declaració de bones intencions, sinó que es tradueixi en actuacions, com he dit abans, inversions i resultats concrets. Manresa necessita una indústria forta, noves empreses i un teixit empresarial capaç de créixer i innovar. Necessita, sobretot, llocs de treball de qualitat i de valor afegit, que contribueixin a enfortir l'economia i a millorar el benestar de la ciutadania. Aquest és el repte i amb aquesta voluntat que donem suport a aquest pacte. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió més? Sí, senyor Vila, endavant. Li agraeixo molt, senyor Gil, evidentment, el suport, perquè crec que no es pot entendre d'altra manera. Només fer saber i senyalar que des de Manresa s'està treballant molt i molt intensament, eh, justament vincular dos àmbits que són prou importants com és el coneixement i és la indústria o l'empresa. Llavors, en aquest sentit, eh, s'estan realitzant focus groups, s'estan fent, eh, feines que estan molt ben concretades i que han de culminar o han d'acabar en una taula que justament ha de tocar aquests àmbits. Un sense l'altre és coix i, per tant, eh, és aquest ecosistema que nosaltres estem mirant d'entendre'l de manera conjunta, només-- no només amb els centres de formació, sinó també, evidentment, amb el món, eh, de l'empresa. Evidentment que tenim molt interès en veure què proposen, com ho proposen i amb quins recursos. I parteixo de la base. La voluntat és bona, però les dificultats per un consell comarcal amb recursos molt limitats és màxima. Per tant, podria ser que nosaltres, evidentment, haguéssim d'impulsar, com ja estem fent, i aglutinar també un consell, un consell comarcal, en aquest cas. Nosaltres sí que contemplem que ells s'incorporin a aquesta taula, perquè és així com hem d'entendre el nostre entorn i, per tant, eh, jo crec que no quedarà en un calaix i Manresa hi serà com a capital per liderar el que convingui i de la millor manera possible perquè els municipis veïns en gaudeixin també. Gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per vint-i-quatre vots a favor i una abstenció. I ara que sentim tocar a morts les campanes a la Seu, tampoc és habitual, un record també per la Maria Pilar Pla, que va morir de forma sobtada l'altre dia, una persona molt compromesa amb la ciutat, amb els Amics de la Seu i que, òbviament, doncs no podem assistir al seu funeral perquè en aquests moments estem celebrant el ple municipal. Eh, seguim endavant, senyor secretari. Dictàmens de la Comissió Informativa de Drets i Serveis a les Persones, Regidoria Delegada d'Educació. Aprovació, si escau, de la desafectació del servei públic d'ensenyament d'un habitatge per a mestres en centres educatius situat al carrer Mestre Albages, quatre, sis, tercer primera de Manresa. Doncs té la paraula el regidor d'Educació, Pol Huguet Estrada. Endavant. Hola, bon dia de nou. És una cosa molt breu. De fet, altres vegades ja ha passat per ple cos semblants. Eh, aquest, de fet, és l'últim de tots els habitatges de mestres que la ciutat havia tingut. Eh, la darrera mestra que en va fer ús, doncs es va jubilar i com hem fet amb els altres al llarg de les darreres dècades, aquests mestre-- aquests habitatges passen a formar part del parc d'habitatge social de Fòrum. I d'això va el dictamen. Esperem la vostra aprovació. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per vint-i-quatre vots a favor i una abstenció. Seguim endavant. Aprovació, si escau, de la primera modificació del lot dos de les escoles bressol municipals de Manresa, La Llum i Bressol Vent. De nou té la paraula el regidor Pol Huguet Estrada. Endavant. Hola de nou. Eh, aquí, eh, portem a aprovació una petita modificació de contracte que, en resum, es tradueix en posar una educadora més en una aula. Eh, és una cosa que ja s'havia fet temps enrere quan havia fet falta en el contracte anterior, que recordem que hi havia una educadora per aula amb moltes hores, amb estones que n'hi havia una o mitja, perquè anava partint-se entre dues aules. Doncs sovint quedàvem coixos quan hi havia algun infant amb algunes necessitats educatives, eh, greus, eh, i aleshores ja s'havia fet, doncs, de contractar unes hores més del que la gent coneix com a vetlladora, però en les escoles bressol, doncs és una educadora més, etcètera. Bé, doncs ara, amb aquests últims dos anys que havíem fet el canvi de contracte i que tenim les dues educadores per aula, això no havia fet falta. Doncs ara tenim un cas concret d'un infant, això amb unes dificultats, eh, molt grans de molts tipus i que requereix l'atenció gairebé exclusiva d'una de les educadores. I per tant, allò que volem a l'aula, que és que hi hagi dues educadores que puguin estar pel conjunt de, de, de l'alumnat de la classe, doncs no és possible i per això fem el que havíem fet altres vegades, que és contractar específicament per aquesta aula i pel que queda de curs, doncs una educadora més per poder atendre correctament aquest infant i que les altres dues puguin també continuar fent la feina que fan amb la resta de la classe. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per vint-i-quatre vots a favor i una abstenció. Seguim endavant. Regidoria Delegada d'Esports i Salut. Aprovació, si escau, del Pla Salut Manresa 26-30. Doncs té la paraula el regidor d'Esports i Salut, Antoni Josep Palantí Moll. Endavant.Moltes gràcies, president. Per fi, després de més d'un any de treballs, us portem avui al·lo ple, en aquest ple, el Pla local de salut de Manresa. És el full de ruta municipal per millorar la salut i el benestar dels manresans i manresanes en els propers anys. Parteix d'una idea central: la salut no depèn únicament dels serveis sanitaris, sinó també de les condicions socials, econòmiques, ambientals i urbanes, així com també de les relacions comunitàries. I aquí, per tant, l'Ajuntament hi té molt a dir i molt a fer. El document concreta les prioritats detectades en la diagnosi prèvia i incorpora la participació de, dels principals centres de salut de Manresa i professionals de, i els seus professionals. I també, evidentment, entitats de salut, totes les entitats de salut que han pogut participar, amb ciutadania inclosa. Inclusa també una enquesta que va obtenir cinc-centes quaranta-una respostes amb un total de sis sessions, eh, participatives i que també, evidentment, es va com--es van fer els treballs previs compartits amb els grups, eh, municipals en com a mínim dues reunions. I evidentment es va portar a informar el Consell Municipal de, de Salut. Les idees claus d'aquest pla, en destacaré unes quantes. La salut és transversal. Les polítiques socials, urbanístiques, ambientals, educatives i mobilitat també influeixen en la nostra salut. La prevenció guanya protagonisme. No es tracta només d'actuar quan apareix una malaltia, sinó de reduir els riscos i fomentar hàbits saludables. La salut mental és una prioritat cada vegada, cada vegada més, especialment el suport emocional, la prevenció del suïcidi i l'atenció a infants, joves i famílies. La comunitat és un actiu de salut. Les entitats, el lleure inclusiu i la prescripció social i esportiva han d'anar a més, i aquest pla ho destaca. L'entorn, el nostre entorn natural, urbanístic, també l'hem de cuidar. Qualitat de l'aire, espais verds, accessibilitat i preparació davant dels riscos cada cop climàtics que formen part de tota aquesta estratègia i cada cop que els tenim més a sobre, com hem vist en els darrers, eh, anys. Eh, el pla, com ja segurament sabeu, té sis e-sis eixos estratègics. Eh, els mencionaré i amb un parell d'accions a cada un dels-- més destacades, de les accions més destacades de cada, de cada eix. En el primer eix, i l'hem volgut posar expressament, el de la salut mental i el benestar emocional, pel que comentava abans de com a idea clau. En aquesta hem de reforçar, consolidar l'existent taula de salut mental i reforçar-ne la coordinació entre tots els serveis interns de l'Ajuntament, però també de cara a totes les entitats de salut mental que hi cooperen. També destacar la-- que volem fer amb aquest pla, desenvolupar una estratègia local per Manresa de prevenció del suïcidi. Aquesta és un greu problema de salut pública que hem d'entomar cada cop amb més, eh, contundència. Un segon eix, la salut comunitària, cicles de vida i desigualtats. Aquí crearem una nova taula de salut comunitària per coordinar, doncs, com us deia, tot el tema de prescripcions socials que volem entomar. I en aquest sentit, estendre això, la prescripció social, esportiva i cultural, connectant les persones amb recursos comunitaris. I no només fent-ho com a, com a proposta de l'Ajuntament o de les entitats, sinó que també aquesta s'inclogui en una complementarietat en els CAPs, eh, en els CAPs de Manresa com a centres de salut, perquè no sigui només medicinal, sinó que també hi hagi el, la prescripció com a medica-- com a alternativa al medicament. Un tercer eix, la protecció de la salut. Aquí de-destacaria, doncs, aquí és la feina ordinària que estem fent com a Regidoria de Salut. Reforçar els controls sanitaris, establiments, tatuatges, piercings i seguretat al-seguretat alimentària. Recordar la posada en funcionament de fa quatre anys per part de la regidora Merch del, del Segell de Qualitat Alimentària, que està donant molts èxits, que és un segell d'excel·lència en els nostres, eh, restauradors i pastisseries. I un segon, eh, punt que destacaria seria la millora de la gestió de les colònies fe-felines i el control de, de plagues, que deg, degut també als canvis, al canvi climàtic i, eh, la complexitat de la, del medi urà, doncs fa que també hi haguem de destinar-hi molts de recursos. Un quart eix seria la promoció de la salut i prevenció de la malaltia. Aquí, doncs, reforçar la prevenció d'a-d'addiccions, especialment relacionades amb les pantalles, i també, doncs, prevenir els trastorn-els trastorns de conducta alimentària amb perspectiva de gènere. Un cinquè seria, doncs, el, la, l'atenció a la xarxa sanitària. Aquí, doncs, treballar, promoure una atenció sanitària de qualitat i accessible i equit-i equitativa, i millorar l'atenció a la, de les persones tenint en compte les diversitats i les desigualtats que aquestes, eh, poden patir davant de una atenció sanitària en els nostres CAPs o centres sanitaris. I un sisè eix, que és l'entorn urbà i ambiental. Aquí destacar, com destacava com a punts claus, l'abordar els riscos del canvi climàtic, les malalties emergents i, evidentment, millorar encara més i fer molt de més amb el tema dels dif-- dels refugis climàtics accessibles per a tothom i a qualsevol hora en, eh, moments de molta intensitat de, de calor. Eh, per tant, per anar acabant, eh, el Pla local de salut planteja una visió àmplia de la salut pública que combina prevenció, benestar emocional, cohesió social, protecció sanitària i millora de l'entorn urbà. El seu vo-el seu valor és que transforma una diagnosi de necessitats en una programació concreta d'accions i activitats per a cinc anys. Manresa vol avançar cap a un model de salut pública que no es limiti a atendre la malaltia, sinó que treballi perquè la ciutat, els barris i les condicions de vida ajudin les persones a viure millor. Un agraïment també a tots els servidors públics de la casa, en aquest cas de la Regidoria de Salut, que han estat treballant des del seu cap de serveis, en Jeroni Muñoz, la seva cap de no-de unitat, l'Elisenda Solsona, i les tècniques Angèlica Cuadrado, Qua-quadres i Mercè Soler. Gràcies. Gràcies, regidor. Anem a les intervencions dels grups. Per part de Vox, endavant, Inmaculada Cervilla Galera. Gracias de nuevo. Bueno, pues aquí otro... [s'escura la gola] Nos presentan otro plan de los suyos, el de salud de Manresa. Ciento doce páginas que nos dan una idea de algo que co-que consideramos distópico, distorsionado y alejado nuevamente de la realidad y necesidades básicas y urgentes que demandan los manresanos. Podemos ver en este proyecto suyo algunos puntos en los que ustedes dan un enfoque del concepto de salud, como proponer menos contaminación del aire. Y yo pregunto: ¿se refieren a la estafa del cambio climático? ¿A las zonas de bajas emisiones? ¿Al interés y a la intención de acabar con la circulación de coches? Proponen garantizar un buen sistema educativo. Y yo les pregunto: ¿quieren decir el adoctrinamiento educativo que padecen nuestros hijos? ¿A la dictadura de la lengua catalana sin respetar la libertad lingüística? Proponen vivienda digna. Y les vuelvo a preguntar: ¿cómo lo van a hacer si han traído a millones de extranjeros y el parque de vivienda está colapsado y ha caído en picado? ¿La idea de vivienda digna es para los de casa o para los de fuera, los extracomunitarios? Proponen, entre otras, también disminuir desigualdades sociales y económicas. Y les pregunto: ¿ofreciendo ayudas sociales a los extracomunitarios y haciéndonos cada día que pasa más pobres sin acceso a unas ayudas que corresponderían al ciudadano autóctono? O también un sistema sanitario público universal y de calidad, dicen. Ustedes saben sobradamente que la sanidad está desbordada porque la han convertido en sanidad universal ejerciendo a conciencia el efecto llamada a que medio plan-- todo su plan... Sí, eh, señor alcalde, no hay silencio por aquí adelante, por favor. Pediría respeto. O también, eh, todo su plan, como les decía, o básicamente todo, son una serie de planificaciones contradictorias que se hallan fuera de la realidad de las necesidades básicas y urgencias que deberían cubrir y beneficiar a nuestra gente, a nuestro pueblo. Y ahora me dicen que lo que les estoy diciendo no tiene nada que ver con lo, con su plan de salud. Lo que sucede es que no estamos aquí para el continuismo de sus políticas, sino para aplicar nuestras propuestas siempre en beneficio de Manresa y de sus ciudadanos, siendo leales, tanto que se les llena la boca de lealtad, siendo leales nosotros a nuestra gente, no a ustedes. Nada más. Gracias. Seguim amb la intervenció de la Maria Àngels Cortic i Munté. Endavant. Gràcies, senyor president. Bon dia, regidors, regidores, al público si ens segueix per Internet i els aquí presents a tothom. Molt bon dia a tots. En primer lloc, cal agrair la feina realitzada pels funcionaris i pels equips de departaments corresponents que han participat en l'elaboració del Pla de salut local 2026-2030. Dit això, crec que cal fer algunes consideracions. Sovint, la realitat supera la ficció i les dades que es menten en aquest informe, pel que fa a la participació de més de cinc-centes persones, em generen alguns dubtes. A través de quins canals s'han recollit aquesta participació? Ho pregunto perquè no he percebut una difusió significativa del pla a través dels mitjans digitals, dels canals d'internet o d'altres vida-- vi-- perdó, vies de comunicació que permetessin a la ciutadania conèixer la iniciativa i participar-hi. Pel que fa als seixanta-dos participants identificats en les sessions presencials, també conveni-- seria convenient saber on i quan s'ha dut a terme aquestes sessions i quins canals de convocatòria s'han utilitzat. Personalment, no tinc la percepció que hi ha hagut una difusió prou àmplia perquè la ciutadania hi pogués participar. Un altre es-aspecte que ens crida l'atenció, que em crida l'atenció, eh, són les fonts consultades per elaborar el p-, el pla, concretament l'Escola Andalusa de Salut Pública i el Pla local de salut de Molins de Rei. Tenint present, cal tenir present que Manresa i Molins de Rei, per exemple, presenten diferències demogràfiques i socials importants. Si prenem com a eix-, eh, referència les xifres d'habitants esmentades en aquest debat, parlem de municipis amb dimensions i realitats diferents, fet que pot comportar necessitats i diagnòstics també diferents. A més, cada ciutat té la seva pròpia idiosincràsia i unes característiques socials, econòmiques i comunitàries que cal tenir en compte a l'hora de planificar les polítiques de salut. Pel que fa al document, considero que és un treball ben estructurat i ben presentat. Tanmateix, el repte principal serà portar-lo a la pràctica i aconseguir una coordinació efectiva entre els diferents departaments, serveis i agents socials implicats. Sabem que cada departament té les seves pròpies dinàmiques, prioritats i maneres de treballar i que articular-les és una estratègia compartida i no és una tasca senzilla. Per tant, més enllà de la qualitat formal del document, serà fonamental que aquest pla no es quedi només sobre el paper, sinó que es tradueixi en accions concretes, coordinades i avaluables amb una ciu-participació ciutadana real i efectiva. Malgrat aquestes consideracions i els dubtes plantejats, vull reconèixer la feina feta pels equips o les persones que han contribuït a donar forma a aquest document. És un treball que mereix ser valorat, tot i pel que fa a la seva aplicació pràctica, encara té importants reptes al davant. Moltes gràcies. Gràcies, senyora Cortic. Anem a la intervenció del senyor Traper. Endavant. Gràcies. Volia començar agraint als tècnics, però crec que em ve de gust rebatre les tonteries que ha arribat a dir la senyora de Vox. És a dir, vincular... Que la contaminació no té efectes sobre la salut, que l'educació i l'alfabetització en salut no té efectes sobre la salut. Negar que la vivenda afecta la salut, que la sanitat, eh, universal no beneficia la salut de tothom. I llavors diu que té un conjunt de propostes quan l'únic que ha dit són tonteries. De veritat, a mi, és que soc una persona que intenta estar bastant tranquil·la, però és que té una capacitat manifesta de sulfurar-me. Més enllà d'això, ara sí que vaig a pel reconeixement, perquè crec que és just. Aquest pla és fruit de mesos de, de feina de les tècniques municipals i de l'equip que-que l'has acompanyat. Hi han participat professionals de la salut, de l'educació, entitats de la ciutat i més de cinc-centes persones, com ha dit el-el regidor, a través de l'enquesta, i parteix d'una idea que compartim plenament. La salut no només es fa en els centres sanitaris, es fa als carrers, es fa a casa, es fa a les feines, es fa als barris i, en definitiva, es fa en l'entorn on vivim. I hi ha una cita que m'agrada molt d'un reconegut metge i patòleg alemany de-del segle XIX, que es deia Rudolf Virchow, que va dir que la medicina és una ciència social i la política no és més que una medicina a gran escala. I Virchow, al final, va arribar a aquesta conclusió l'any 1848, després d'estudiar una terrible epidèmia de febre tifoidea a Silèsia, que es va adonar en que el brot no només es podia combatre amb fàrmacs, sinó que la causa real darrera la propagació eren les pèssimes condicions de vida, la precarietat habitacional, la desnutrició i la manca de llibertat democràtica de la població d'aleshores. La idea central que sostenia era que els problemes com la pobresa, la desigualtat, la falta d'educació o la precarietat de l'habitatge es tradueixen directament en malalties físiques per la població. I que de la mateixa manera que un metge analitza el cos d'un pacient per trobar l'origen d'una infecció, el polític ha d'analitzar les estructures de la societat per detectar-ne les seves injustícies. En definitiva, i sota aquesta perspectiva, es van assentar les bases de la medicina social i la salut pública moderna, que al final ens va explicar que governar amb responsabilitat no és res més que guarir i cuidar la salut d'una societat des de la seva mateixa arrel. I realment veiem aquesta mirada en aquest pla. I precisament perquè veiem aquesta mirada, hem volgut fer una lectura amb exigència. I un pla de salut no es valora pel que diu que vol fer, sinó per quines eines al final disposa per fer-ho. I compe-us compartirem quatre, eh, preocupacions principals. La primera és que aquest pla no té pressupost. Són moltes pàgines, molts eixos, accions, activitats, però tenim xifres econòmiques, eh, associades. És a dir, no sabem quant costa, no està desglossat quina part ja es fa i quina part és nova, ni quines partides trobarem en el pressupost de, de 2027. La segona, almenys només pel que fa al dictamen, no sabrem si funciona, perquè gairebé tots els indicadors, i això ho vaig compartir a la comissió informativa, són d'activitat. Són taules constituïdes, quines sessions hem fet, quins materials hem elaborat. Els pocs que miren resultats, com els reingressos hospitalaris o els canvis en hàbits, per exemple, no tenen una línia base ni un objectiu pel 2030. I el gran repte, al nostre entendre que és la desigualtat, no es mesura enlloc. El pla diu que incorporarà les dades desagregades, però cap dels seus indicadors no ho està, per exemple, per barri ni per nivell de renda. I podríem arribar al 2030 havent complert totes les activitats i tenir tots els indicadors al cent per cent sense saber si les desigualtats entre barris s'han escurçat o s'han eixamplat. La tercera és que la salut en totes les polítiques és un marc que és conceptual. El pla, el, eh, en parteix i ho compartim, però la salut en totes les polítiques no és una declaració, al nostre entendre és una manera de governar. Vol dir que les decisions en urbanisme, en habitatge, en mobilitat, en contractació, en ordenances fiscals es prenen mirant-ne l'impacte en salut i en les desigualtats. I el pla no en preveu cap mecanisme. No hi ha cap estructura de govern transversal que ho lideri, ni hi ha una avaluació d'impacte en salut i no s'articula amb altres plans de la ciutat. Per exemple, el pla de barris o el PAESC creiem que es podien haver incorporat perquè són polítiques, eh, molt interessants i que també poden tenir una mirada en, en salut. L'habitatge, al final, que avui és el que més pesa a la vida de moltes famílies, i apareix en, per exemple, en recursos de salut mental, en els casos d'insalubritat, però no com a política transversal, que és el que ens hauria agradat veure. També una crítica, que és que no apareixen els determinants comercials de la salut, que bàsicament el que ens explica la Oficina Regional de, de l'OMS Europa, que calcula que només quatre indústries, que són el tabac, l'alcohol, els aliments ultraprocessats i els combustibles fòssils, causen gairebé tres milions de morts l'any a la regió europea. I en aquest cas, nosaltres no ho hem abordat. Al final, la salut en totes les polítiques comença per les polítiques que són nostres i que efectivament hi podem incidir-hi. I hi ha una part, veig que m'estic excedint en temps i que m'agradaria aprofundir-hi després, sobre com aquest pla no integra la resposta del sistema de salut. En tot cas, després faré unes petites propostes que, eh, ara mateix el nostre vot està més per l'abstenció, però molt obertes a poder canviar el vot a, a favor si s'accepten algunes petites modificacions que no han de ser en el text, sinó a, en un treball més en, eh, en un àmbit temporal bastant més llunyà. Gràcies al senyor Valentí. Li costa molt poc dir que sí, eh. Per tant, em sembla que ens posarem d'acord ràpid. Alguna intervenció més? Senyora Tulleuda, endavant. Sí, bon dia a tothom. Gràcies, president. Bé, una mica, doncs, hi han coses que en la meva intervenció ja s'han dit i, per tant, pot semblar una mica repetitives, però, per tant, vol dir que són òbvies. I, i bé, jo faré la meva intervenció tal i com la tenia programada, tot i que hi ha coses, doncs, que ja han sortit i donarem valor. Junts, eh, compartim la necessitat de treballar per una ciutat més saludable, evidentment, i sobretot en prevenció i en el benestar físic i emocional de les persones, i on es redueixen les desigualtats en l'accés a la salut. La salut, com s'ha dit ja, és una política transversal. No només són serveis sanitaris, també són condicions de vida: habitatge, entorn urbà, refugis climàtics, activitat física, relacions socials, acompanyament a les persones més vulnerables, educació, solitud. Entre d'altres. Compartim els objectius generals del pla, però ens preocupa la distància entre els objectius i els resultats que s'aconsegueixen o que s'aconsegueixin. És una feina important de planificació, però s'ha d'executar, com s'ha dit ja. Planificar no és executar. El document recull vint-i-sis accions, seixanta-nou activitats a desenvolupar en un període 26-30, considerant que es va començar aquest pla ja en l'última [xula llavis] fase de-del-del, del mandat anterior i que s'ha continuat aquest any, portem ja, doncs, eh, mes, gairebé tre-, bueno, tres anys, gairebé quatre, de, del seu inici i, per tant, gairebé un n'ha passat d'efectiu i ens en queden tres per portar a terme totes aquestes vint-i-sis accions i seixanta-nou activitats. Com, eh, com el pla que hem parlat abans, eh, de l'accessibilitat, és de remarcar la lentitud, doncs, que, que-que, que comporten i, aquests plans i que, per tant, doncs, eh, és un dels greuges que hi ha burocràtics en, a, en aquests moments en la, en l'administració pública. També agrair, evidentment, la redacció amb els, eh... la gent que ha, que es, que ha treballat aquest pla, els tècnics de, del Servei de, de Salut. I, evidentment, eh, dir que amb tot aquest treball que s'ha fet, no només ens hem de quedar amb el fet d'enumerar les actuacions. Això no garanteix, com hem dit, que aquestes s'executin. Per això, eh, trobem a faltar un compromís més concret amb els recursos necessaris per desplegar el pla. No sabem quina dotació econòmica s'hi destina, quins recursos humans faran falta i, per tant, un pla sense recursos identificats corre el risc en convertir-se, com també ja s'ha dit, en una declaració d'intencions. Tanmateix, trobem a faltar concrecions en necessitats que afecten directament la vida quotidiana. Parlant de solitud i d'envelliment, per exemple, com ajudarem a les persones a mantenir la seva autonomia? Com facilitarem els desplaçaments? Tampoc hem sabut trobar, dins d'aquest pla, on es parla de l'acompanyament al dol, al dol, qualsevol dol. Molt important. El seguiment i l'avaluació del pla s'ha de traduir en un rendiment de comptes. Eh, què s'ha fet? Què no s'ha fet o què no s'ha pogut fer? Quantes persones s'han beneficiat? Eh, resultats obtinguts, quines mesures correctores s'han adoptat. Per tant, nosaltres també demanaríem que es pogués fer anualment un balanç de seguiment d'aquest pla. Junts votarem favorablement el pla entenent-lo com un document viu, per tant, un document, doncs, que es pot anar adaptant i que es pot anar canviant. I ho farem amb voluntat constructiva i amb el compromís de contribuir a la millora de les polítiques de salut de la ciutat. Moltíssimes gràcies. Gràcies, seny... Estic encostipat. Senyor... Sí. Senyor Valentí. [tus] Perdó, senyor Buguet, doncs. Res, molt breu. Eh, no és per r-ratificar el, el suport al pla, evidentment, que l'Àngel ho ha explicat molt bé, sinó específicament, com ha fet el Jordi, per rebatre només una de les moltes bajanades [tus] que ha dit, eh, la regidora de Vox. Només, més que rebatre, només li faig una proposta. Aquest cap de setmana i la setmana que ve, ve un nou episodi d'inundacions, de Dana. Li faig una proposta, que porti el seu cotxe a una riera del Maresme. Sisplau, surti d'allà corrent perquè no li passi cap mal i després em diu si el canvi climàtic és una estafa. Gràcies. Seguim amb el senyor regidor de Salut i Esports. Endavant. Gràcies, president. Eh, començaré de respondre la ronda de les preguntes i, evidentment, eh, començar també per la, per la regidora de Vox. Eh, jo em referiré també com, eh, la meva companya s'ha referit a vostè abans, eh, companya i regidora. Eh, vostè també confon, eh, pomes i peres, però jo ho elevaria a un estadi més elevat. Ja no només això, sinó girafes i elefants. Eh, espero, eh, vostè està parlant de drets, estem parlant de drets humans fonamentals. L'atenció sanitària com a educació és un dret fonamental. I aquí a Espanya, a Catalunya, Manresa, protegim a les persones en la seva salut, vinguin d'on vinguin i hagin vingut i sigui quina sigui la seu-seva condició. Per tant, la protecció de la salut és un dret fonamental de qualsevol persona humana, vingui d'on vingui i de la manera que hagi vingut. Per tant, crec que s'equivoca i espero que els manresans, en les properes eleccions municipals, a vostè i al seu partit, la posin a fora on han d'estar, fora d'aquest ajuntament. Eh, continuo amb la intervenció de la re-la regidora Cortès. En aquest sentit, i pel que fa a la participació, doncs precisament, eh, el, diguéssim, les persones que ens han portat el pla, jun-conjuntament amb els tècnics, han considerat, o ens van dir, que hi havia molta participació comparat amb altres llocs que havien fet també plans locals de, de salut. En aquest sentit, doncs, la comparativa, les, les xifres també poden sempre, doncs, agafar amb la seva magnitud i mirar, doncs, en perspectiva si són importants o no, però comparant elles, aquestes persones que havien portat altres plans locals de salut, doncs, eh, ens van dir, doncs, que aquí la participació a Manresa havia estat molt elevada. Preguntaves de quina difusió i in-, i concreció de dates. Eh, doncs, passo a detallar les dates. Eh, la primera sessió, eh, que va ser amb, amb professionals es va fer el 15 de gener, eh, amb tota, eh, professionals, amb un ordre del dia establert, tenim, hi ha un acte. Eh, tota aquesta f-informació li puc passar, eh, perquè la vegi. Una segon, hi ha una segona sessió oberta a tothom, doncs es va fer el passat 19 de gener amb dues sessions gairebé simultànies a les Co-, a les Escudines i a la, i a la FUB2.Oberta també, com deia, a tota la ciutadania i entitats. Evidentment, es va fer la difusió. Eh, una tercera sessió es va fer el passat, eh... El passat, aquí vaig baixant. Eh, es va fer també, doncs una aportació amb específica amb la gent gran, on es va fer un consell municipal de salut en el qual, doncs, monogràfic, en el que van participar les persones grans. I després es van fer tres sessions més, eh, que estan aquí llistades i que fan aquest total de sis, eh, de sis sessions participatives. Per tant, eh, es va fer difusió. Evidentment, la, la gent, doncs és el que és. Participen els que poden, els que poden venir, però se'n va fer difusió com es fan en altres, en altres processos participatius. Eh, el tema de l'enquesta es va fer a través de la, de la plataforma Participem i també, doncs, una enquesta en aquesta magnitud, doncs, perdona, Decidim. Decidim, que és la, que és la plataforma que fa servir l'Ajuntament a l'hora de fer processos telemàtics de, de participació. Eh, i en aquest sentit, doncs, com et deia al principi, doncs, i comparant amb altres, amb altres plans locals de salut, la participació ens van dir l'enquesta, la resposta van ser, eh, elevades. Ehm, les comparatives de plans, doncs sí, es poden agafar aquests dos, se'n poden agafar d'altres. Eh, l'experiència de les persones que ens van fer, que ens van preparar l'esborrany d'aquest pla està solventada. Per tant, tampoc tenien necessitat de comparar molts altres llocs, sinó el que volien és que realment, eh, més que comparar, treballessin en el pla que ens van dissenyar i, evidentment, nosaltres els hi vam passar totes les dades que necessitaven de, de salut aquí a Manresa. Ehm, passo ja a contestar també al regidor Trapé. Eh, com la majoria de plans, eh, no tenen pressupost, eh, la majoria de plans, i abans hem fet el pla d'ac-- access-- accessibilitat, no té un pla-- un, un pressupost assignat per cada partida. En aquest sentit, doncs les partides es negocien, eh, i per exemple, doncs hi ha partides aquí que ja estan quantificades perquè ja són les ordinàries, en aquest cas de salut, que són tot el tema de control de plagues, d'inspeccions, eh, i per tant, això sí que ja està consignat. Hem d'anar reforçant més. Hi ha partides també de, de, de control de tema de refugis climàtics i altres temes. Eh, evidentment, eh, l'objectiu és que cada pressupost, doncs ampliï o vagi acord amb el fet de que poder, doncs, eh, donar resposta als diverses, ehm, objectius d'aquest pla. I per tant, doncs no hi ha una, una assignació per tot el pla, com passa amb altres plans, sinó que s'ha de negociar en cada moment en el seu pressupost. Ehm, i això també per a, per contestar el que em demanava la, la, la regidora Tu-Tullleda. Ehm, després, respecte al que, al que, doncs em heu anat demanant, a mi sí que d'entrada una prèvia, breument, em sap greu perquè està bé, eh, legítimament podeu aportar aquí les vostres aportacions, però em sap greu que, eh, vam convocar, eh, reunions prèvies amb els grups municipals, eh, i en aquest cas el grup de FET no va poder venir. Ens van dir que ens ho havien de trava-- eh, fer arribar les aportacions, eh, per correu. No va ser així. I ara, doncs em dol que avui facis aquestes aportacions aquí quan si ens haguéssim, si ens les haguéssiu aportat abans, les haguéssim pogut estudiar i algunes de les propostes que considero vàlides les haguéssim pogut incloure. Per tant, eh, sí que hi havia aquí la dis-disponibilitat des d'aquesta regidoria de poder, doncs entomar propostes que ens haguéssiu pogut, eh, proposar amb base a la, amb base a la, a la proposta inicial d'esborrany que us vam fer arribar en una reunió prèvia el mes de maig i que no, i insisteixo, que no vau poder a-assistir. Ehm, totalment d'acord. Per això et deia, l'articulació de polítiques transversals s'ha de fer. De fet, és un dels objectius d'aquest pla i en el qual, doncs hi posarem molta, molta insistència. Sí, ehm, i el que no m'ha quedat clar de la, de la regidora Tullleda és l'inici del pla, eh, o sigui, de preparació d'aquest pla ha començat aquest mandat. La diagnosi va començar fa, eh, més d'un any. Eh, no, no es va començar el pla el, el mandat anterior, eh, i en tot cas, doncs clar, és una actualització del pla, eh, de salut que va expirar ja fa, ja fa uns anys. Eh, i sobre el tema de pressupostos en o de menció, per exemple, el que has comentat amb l'acompanyament en el dol, doncs, eh, ja comenta, ja, ja evidentment també és un dels, de les entitats i un dels objectius de, de, de fer-ho. I precisament, eh, ara, doncs aprovarem un, una, un conveni amb el servei d'acompanyament del dol amb cinc mil euros. Per tant, doncs sí que està, encara que no estigui en aquest pla, està previst en les polítiques de, de salut de, d'aquest ajuntament. Gràcies. Gràcies, senyor Valentí. Eh, ens costa molt, eh, no ho dic per vostè, eh? Ho dic en general. Ens costa molt cenyir-nos al temps. Això al Parlament de Catalunya no sé com mmm'ho fan, però el senyor Rull ho fa bastant millor que jo. Eh, en tot cas, no ho sé, deu tallar els micros perquè, ehm, realment costa molt. Senyora Cervilla, endavant, té la paraula. Gràcies, senyor alcalde. Bueno, eh, no, le quería decir al señor Trapé que no se sulfure, eh, que, eh, organizar su cortijo con sus amigotes sin oposiciones reales y de sentido común debe ser lo que les sorprenda y además lo que les escueza. Eh, con esto entendemos que estamos haciendo un buen trabajo dentro de nuestras posibilidades. Y al señor Valentí, del Partido Socialista Obrero Español, le diría que, bueno, que igualmente que no se ponga nervioso, que las elecciones vendrán y, y nuestro mayor, nuestra mayor esperanza es echar al traidor que hay instalado en la Moncloa el presidente actual del Gobierno, Pedro Sánchez. Nada más. Gracias. Seguim amb més intervencions. Alguna més? Senyor TrapéSí, jo li agraeixo al senyor Valentí que li agradi les propostes que he fet, però la veritat és que encara no l'hi havia exposat, llavors era una mica complicat. Però [riure] bàsicament, eh, hi ha-- repassant el tema dels, dels determinants comercials de la salut, hi ha coses que crec que s'haurien-- que seria interessant d'incorporar, perquè al final temes com publicitat de l'alcohol, de begudes ensucrades o d'ultraprocessats en espais municipals, l'oferta alimentària que puguem trobar en els entorns escolars o, per exemple, les cases d'apostes, són coses que nosaltres hi tenim competència i que no estaven aquí, i és una de les coses que sí que m'agradaria, eh, eh, que, que es posessin aquí. També hi ha una cosa que, que ens preocupa, que és que... Bé, començaré per una cosa bona, que és, eh, l'atenció integrada social i sanitària. Crec que aquí, eh, s'està fent una molt bona feina amb equips que treballen als domicilis i amb persones sense llar i que cal consolidar-la i que creu-- crec que aneu en, en la bona línia. Però més enllà d'aquesta coordinació de casos, el pla tracta el sistema sanitari com una espècie d'agent extern amb qui crear espais de diàleg, que no sé si la paraula és la correcta. Però hi ha una cosa que sí que, que ens va sorprendre, que és que, eh, proposa transformar la dependència i la cronicitat en oportunitats de desenvolupament econòmic territorial amb incorporació d'empreses tecnològiques. I és que, pel nostre entendre, la cronicitat de la gent gran no ha de ser un nínxol de mercat. I en aquest punt, com està formulat, almenys a nosaltres hem de confessar que ens preocupa una mica. Respecte, mm, [ts] respecta el, el missatge que crec que hem de donar és menys responsabilitat individual i més canvis en les condicions de vida, que cal actuar a tot arreu, això és veritat, però amb més intensitat on hi ha més necessitat. Al final és la política de la universalisme proporcional i aquí els ajuntaments hi tenim un paper clau i per exercir-lo, doncs, calen plans, però també calen recursos i, i objectius. I així com propostes concretes, més enllà del tema de-dels determinants comercials de la salut, crec que també seria important lligar-ho a una possible memòria econòmica i que ja es fes explícit en el pressupost de 2027 quines partides es, es desplegaran. Crec que també a nivell d'indicadors de resultats i de, i d'equitat, crec que seria interessant també que fossin desegregats per barri, per sexe, per nivell socioeconòmic, que per exemple una comissió del govern transversal lideri aquest pla i que els projectes-- grans projectes municipals passin per una avaluació de l'impacte en salut o que, per exemple, eh, eh, s'acordi amb l'atenció primària, amb salut pública, amb la regió sanitària, un marc de planificació més conjunta. Perquè al final els grans problemes que té el sistema no és tant que organitza un servei en concret, sinó els forats que hi han entre, entre serveis. Eh, res, espero que si al final se'ns accepta alguna cosa, nosaltres, doncs, puguem canviar el vot a fa-- a votar a favor. Gràcies. Alguna qüestió més? Senyora Tulleu, endavant. Sí, res, molt breu, eh. Només un parell de coses. Celebro lo de, lo del dol, l'atenció al dol, perquè crec que és una, és una de les coses molt importants i, per tant, jo el que també demanaria és que, com que dèiem que aquest document és viu, doncs d'alguna manera es pogués incorporar, eh, l'atenció al dol, justament per poder, doncs, en moments determinats, poder demanar la partida necessària per poder actuar en aquest sentit. I després, eh, només dir, i no és per treure mèrits absolutament a ningú, ni molt menys, eh, però que sí que hi va haver-hi una primera reunió en quant a plantejar aquest pla de salut que es va fer l'últim any, en l'ul-l'últim mandat. I no és qüestió de treure mèrits a ningú més, és una simple apreciació, no ve d'aquí. Ja està. Gràcies. Gràcies. El grup municipal d'Esquerra em demana la paraula també. Mariona Homs Alsina. Sí, és un simple aclariment, eh. Ah, l'agenda compartida en salut i social, que per cert, acabem de guanyar un premi en temes d'integrada estatal, que, mm, molt aviat donarem la informació, eh, parteix del PEC i el PEC era un instrument d'economia. A més, les agendes con-- les agendes compartides són un instrument d'economia perquè ve de la RIS3 CAT i la RIS3 CAT el que fa és la crida de, de, de unes fitxes de recerca perquè pugui haver-hi recerca i aquí s'hi pugui, eh, implicar, impactar, o sigui, s'hi pugui identificar impacte econòmic, val? I és per això que, com que les agendes compartides parteixen d'economia, s'està parlant de que la innovació social i tecnològica en salut i social, en el fons, és un espai de recerca que ens pot permetre tenir impacte tecnològic, perquè ve precisament d'aquest departament fruit de la, del PEC. En tot cas, si el redactat no és suficientment concret o pot haver-hi alguna, doncs segur que el, el regidor de Salut i jo mateixa revisarem exactament com ho podem dir, però com a agenda compartida formem part en realitat de el Departament d'Economia, mm, amb unes fitxes que venen de la RIS3 CAT, que en realitat és l-la recerca europea, val? I és per això que ho diu així. Gràcies. Senyor Valentí, si vol tancar. Gràcies, president. No, respecte al punt concret que comentaves de la memòria econòmica, sí que es va plantejar en els debats interns de, d'incloure-ho això, però aquí també després hi ha el risc de que encara que sigui una memòria econòmica, una previsió, eh, o simplement un prepressupost, eh, ens agafem els dits. I per tant, finalment vam decidir, doncs, de, de negociar a mesura que el pla anés avançant amb propostes, buscar després la seva assignació pressupostària. Per tant, és l'estratègia que vam voler seguir des de la regidoria, eh, i evidentment entenent, doncs que moltes de les coses caldran els seus recursos necessaris per poder-les implementar. Però prèviament no volíem assignar-ho a una memòria que ens vinculés a que després, doncs, no ho poguéssim, doncs, eh, complir en el seu, eh, no, no en els seus objectius, sinó en la mesura que, eh, més o menys es podia pressupostar. Bàsicament aquesta és l'explicació. Eh, i pel tema de comissió de seguiment transversals, eh...De fet, el cronograma del pla, i aquí també responc una mica a la intervenció de la, de la regidora Tulleuda, eh, preveu, preveu, doncs, àmbits d'actualització i és un pla, com jo crec la majoria, són plans oberts i, per tant, eh, tot i que insisteixo, no heu pogut fer arribar abans, quan potser ens hagués agradat quan vam fer aquestes reunions prèvies de preparació conjunta amb els grups municipals, les vostres observacions, ja arriben ara, eh, en tot cas, doncs, podem estudiar algunes de les propostes que heu dit i anar-les, per això et dic, perquè és un pla, al final és obert, eh, són quatre anys d'implementació i algunes coses, evidentment, doncs es podran fer i altres potser s'hauran de fer d'una altra manera o s'aniran implementant depen-de-depèn dels canvis que, doncs, puguin, doncs, anar-se entomant amb diverses punts de vista. Per tant, insisteixo, és un pla obert i obert a, doncs, això, a incloure altres, altres aportacions que puguin anar arribant en el seu desenvolupament. Gràcies. Gràcies. Doncs aniríem a la votació del... No, senyor Traper. No, és per respondre sobre el tema de les aportacions. També és difícil, des de l'oposició, en un document que està tancat, que ha estat consensuat pels serveis tècnics i que fa més d'un any que s'hi està treballant, d'intentar incidir-hi amb unes esmenes directes. Crec que en aquest cas no era el més pertinent i, de fet, si t'hi fixes, els tipus de modificacions que estem plantejant són bastant més de fons i que fins i tot en algun punt no alterarien el text actual del, de, del pla local de salut, sinó que seria una mirada com més a llarg plaç i, i que no ha de ser algo que s'incorpori directe a 2026, sinó entenent que aquest pla, un cop s'aprova, és un pla obert, s'hi puguin anar incorporant aquestes coses i ho puguem anar discutint. Per tant, crec que són dos tempos diferents i sí que és veritat que, per exemple, coses com els determinants comercials de la salut podríem haver fet aquesta in-incidència, però amb totes les altres que he esmentat són coses molt més de fons i molt més de, de treball intern. Llavors, eh, en aquest cas crèiem que el moment adequat per presentar-les com a conjunt era aquí. Escolteu, no ho deixem aquí. És que s-sabeu què passa? No, un moment, un moment, deixi'm parlar, senyor Valentí. Ara ja havíem tancat. No hi ha hagut cap al·lusió. Jo he comès l'error de cedir-li la paraula i ara vostè vol contestar i això estem allargant un debat. No, és que aquesta feina, mmm, hi ha les reunions de grup, hi ha les reunions de les comissions informatives, hi ha les reunions de treball dels... Avui anem a aprovar el pla. Un pla que fa molt temps que s'està treballant, que s'està pactant, que hi ha hagut reunions de treball i s'estan debatent com dubtes de coses que, escolteu, mmm, ja no és el moment. Ho dic perquè jo he comès un error i li he donat la paraula quan no l'hi havia d'haver donat. M'ho ha confirmat el secretari perquè no hi havia al·lusions. I ara, eh, jo el que demanaria és que quinze segons, però per tancar, per tancar. És a dir, parla i sona la mitja part. Sisplau, senyor Valentí. Gràcies, president. No, per tancar, perquè com a responsable i regidor de Salut, doncs crec que em pertoca en aquest sentit, doncs tancar el, el, el debat aquest en, eh, i amb l'última intervenció del, del regidor, no? No, bàsicament, insisteixo, pla obert, evidentment. Eh, hem tingut, com deia l'alcalde, reunions prèvies i sap greu, com he dit abans, no hagin pogut aportar això, de la mateixa manera que les altres entitats, centres professionals, eh, centres de salut sí que ho han fet. I em sap greu que això, que grups polítics que estan més a prop, eh, en el, el dia a dia amb nosaltres com a altres regidors, no hagueu pogut fer aquesta feina prèvia com sí que ho han pogut fer, doncs entitats de salut que han demostrat el seu recolzament, eh, en la, en la... Xtt, no m'interrompis. El seu recolzament en aquesta proposta. Però agafo la paraula i com deia, és un pla obert i evidentment seran benvingudes aportacions, eh, posteriors. Gràcies. Va, gràcies. Anem... Sí, exacte. Per encendre el foc, eh, no calia. Eh, anem a la votació del dictamen, sisplau. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per vint-i-dos vots a favor, un en contra i dues abstencions. Hem acabat els dictàmens i són dos quarts d'una, tot just, eh. Ens queda moltíssima feina per fer. Fem vint minuts de pausa, vint, ni un més, començarem el ple, eh. Per tant, a tres quarts i cinc minuts. Anem a fer un recés a dinar, eh.Gràcies, regidor, regidores. Si poden seure i reprenem el ple municipal amb els assumptes sobrevinguts. Senyor secretari, endavant. Assumptes sobrevinguts. Moció del Grup Municipal de Fem Manresa perquè l'Ajuntament de Manresa no participi en actes de celebració del 12 d'octubre ni en actes de commemoratius de la Guàrdia Civil. En tots els assumptes sobrevinguts s'ha d'explicar breument el motiu de la urgència, si ens ho vol explicar, senyora Boix. Sí, gràcies, president. Bé, el motiu de la urgència és, eh, ens indica que són, és en relació als fets que van passar el 12 d'octubre, que llavors entendríem que portar aquesta moció i poder-la discutir en el ple de novembre quedaria desactualitzada o desfasada i, per tant, per això creiem, doncs, que, que es pogués discutir i presentar votaci-- i votar en, en aquesta sessió plenària del me-- de, d'octubre. Gràcies. Doncs hauríem de votar la urgència de... la urgència, la incorporació de la moció al, a l'ordre del dia. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant... Abstencions, senyor Jesús. En contra, la senyora Cervilla. I la resta a favor, eh. Són vint-i-t-tres, un no i una abstenció. Doncs vinga, som-hi, senyora Boix. Només recordo una cosa. Seré escrupolós amb els temps d'intervenció i amb les intervencions, eh? Recordin que hi ha una presentació, una ronda, una altra ronda i un tancament, eh. I mirarem de fer-ho així. I de-demanaria tampoc que no s'interpel·lessin gaire entre vostès perquè llavors no acabem mai amb la ronda de, de, d'al·lusions. Vinga, endavant. Gràcies, president. Bé, avui portem en aquest ple una qüestió que per nosaltres va molt més enllà de l'assistència d'uns regidors a un acte oficial. Per nosaltres també és discutir quina ciutat volem ser i què representem com a institució i quina memòria volem preservar. L'11 d'octubre, membres del Govern Municipal van assistir a l'acte de celebració del 12 d'octubre a la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa. Segons la informació publicada per mitjans de pu-- de comunicació, no?, el primer tinent d'alcalde i regidor de Seguretat Ciutadana, l'Àngel Valentí, fins i tot va copresidiiir, ah, aquest acte. L'endemà, l'endemà el Govern va afirmar que els regidors hi havien assistit a títol personal i que ni l'alcalde ni l'Ajuntament havien rebut cap invitació, però el primer tinent d'alcalde defensava que hi assistia com a regidor de Seguretat Ciutadana i primer tinent d'alcalde perquè, eh, que, perquè havia estat convidat a raó de, del seu càrrec. Per tant, tenim dues versions que no ens encaixen i una pregunta evident, no? Si no hi havia representació instituci-institucional, com s'explica que el màxim responsable de Seguretat Ciutadana copresidís, eh, aquest acte de, del 12 d'octubre? Per nosaltres, ja ho deixem, ja ho hem dit, ja ho vo-volem deixar clar, no?, que no és una qüestió menor de, de protocol, per nosaltres és una qüestió també de transparència, de responsabilitat política i sobretot de coherència institucional. La Guàrdia Civil, per nosaltres el que representa, no?, com a Ajuntament com la Policia Nacional, són forces d'ocupació de l'Estat espanyol a, a, al nostre país, però a més a més, a Manresa Amb la memòria col·lectiva també ens obliga a recordar el que va passar l'1 d'octubre del 2000, del 2017. Segons l'informe final del Departament de Salut, publicat el 20 d'octubre d'aquell any, 1.066 persones van ser ateses per lesions derivades de les actuacions policials, 991 el mateix dia del, del referèndum. Entre persones ferides hi havia 23 persones de més de 79 anys i dos infants menors d'onze anys. La Guàrdia Civil va preorganitzar càrregues a, a la nostra comarca del Bages, a Sant Joan de Vilatorrada, a Liesquer, Cus i a les, i a les-- i a l'escola Juncadella i a Cal-- i a Callús, on recordem, no?, que l'alcalde, eh, va, va acabar a terra. Es va constatar, doncs, un ús de porres i de cops contra els ciutadans sense agressió prèvia i sense una finalitat aparent. I en total, doncs, catorze persones van resultar ferides. Darrere d'aquestes xifres hi ha veïns i veïnes nostres, no?, de la, de, de la nostra comarca, molts dels quals encara esperen justícia després d'anys d'instrucció, estibament i reobertures. Per tant, no podem demanar a aquesta gent que passi pàgina com si aquí no hagués passat res. En aquest ple, en el seu moment, es va declarar també, eh, persona non grata a Felip, a Felip VI l'any 2018. Per tant, ens hem de preguntar: quin valor tenen aquests acords de ple si després el Govern pren decisions sense explicar-les, encara que puguin contradir-ne el sentit? I a més, hi ha una altra qüestió. El 12 d'octubre, el primer tinent d'alcalde va assistir a l'acte de la-- del centre de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, segons afirma, també a títol personal. Però hi van acompanyar de la Guàrdia Urbana de Manresa i d'un sergent, tots dos uniformats. Llavors, en, també ens, ens preguntem qui va autoritzar aquesta assistència, ehm, sa-si s'hi van produir hores de servei, si es van utilitzar recursos municipals. Mmm, bueno, ehm, és a dir, tot això, doncs, se'ns genera, doncs, de, d'aquestes actuacions. Entenem que una cosa és la llibertat personal i una altra cosa és la-- utilitzar la institució i els seus recursos per donar caràcter oficial a, a un acte. La Guàrdia Urbana està al servei de tota la ciutadania. La seva participació en actes d'altres cossos ha de respondre a necessitats operatives justificades, no una voluntat de repressió, pr-- representació protocol·lària. També hem de recordar que el 12 d'octubre es commemora, no?, l'arribada de Colom a Amèrica, l'inici d'un procés de conquesta, colonització i genocidi que va comportar violència, espoli i una imposició cultural i lingüísties-lingüística sobre els pobles originaris. Per tant, 12 d'octubre, res a celebrar. Per això la nostra mo-moció proposa que l'Ajuntament no participi de celebració del 12 d'octubre ni en actes commemoratius o d'homenatge de la Guàrdia Civil, que declini formalment les invitacions, que limiti la participació de la policia a la qual-- a les necessitats opere-operatives justificades i que aquests criteris s'incorporin al protocol municipal. Demanem també que s'aclareixi què va passar, qui va prendre les decisions, perquè la ciutadania té dret a saber com actuen els seus representats i com s'utilitzen els recursos públics. Finalment, volem reafirmar el reconeixement a totes les persones que van defensar pacifi-pacíficament el dret de vot de l'1 d'octubre, especialment als veïns i veïnes del Bages que van patir les càrregues, i avançar, doncs, cap a una commemoració, ehm, del 12 d'octubre que reconegui la memòria de la colonització, els pobles originaris, les persones migrades que poden formar part també de la-- que formen part també de la nostra ciutat. Per responsabilitat democràtica, per respecte a les persones que van patir la repressió de l'u-- de, del 12 d'octubre i per coherència, doncs, amb els acords que durant aquest-- que hem acordat durant aquest ple, demanem, doncs, la vot favorable a, a la nostra moció. Moltes gràcies. Gràcies, senyora Boix. Anem a les intervencions dels grups. Senyora Cerviño, no sé si vol parlar. No. Doncs senyor, eh, Sergi Paramons, Sobirana, endavant. Gràcies, president. Vull començar fent una distinció cabdal entre el que és la llibertat individual i assistir com a representant o tinent-- primer tinent d'alcalde en un acte com aquest. Quan un càrrec electe assisteix a un acte oficial amb la vara de govern en el nom del Govern, ja no hi parla des d'ell mateix, ho fa en nom de tots els manresans. Aquesta decisió ens obliga a parlar de dos principis fonamentals que hauria de respectar qualsevol govern que es faci dir de-democràtic i catalanista. El primer és el respecte al mandat democràtic. Què s'espera d'un govern municipal? Que governi, evidentment, però també que representi amb responsabilitat la realitat política i la personalitat de la ciutat. Recordem-ho, vint-vinti-vingt-i-cinc regidors tenim en aquest plenari, i vint som independentistes o catalanistes. Aquesta representa la realitat política de Manresa. I que el Govern decideixi legitimar amb la seva presència institucional una commemoració d'aquesta naturalesa és una decisió que no es pot deslligar d'aquesta realitat ni la voluntat expressada als manresans a les urnes. No es tracta, com deia, doncs, de negar la llibertat individual de ningú, sinó entendre que representar institucionalment una ciutat comporta unes responsabilitats que van més enllà de les preferències personals. Sobretot, al·ludint al que deia la regidora Boix, aquest mateix plenari o altres plenaris de tot Catalunya i el mateix Parlament van decidir després les càrregues de l'1 d'octubre no anar a actes d'aquesta tipologia. Per tant, la vara de govern no és un accessori protocol·lari, és un símbol de responsabilitat envers la voluntat de la ciutat, i aquesta responsabilitat no es pot desenvolupar ni exercir d'esquena a la consciència nacional de la gran majoria de manresans. El segon principi és la defensa de la memòria històrica i els interessos nacionals de Catalunya. Manresa, com a ciutat catalana, no té absolutament res a celebrar el 12 d'octubre. És per això que assistir en representació institucional marca una declaració d'intencions, un marc polític allunyat del que ha de defensar un govern catalanista. La geografia no determina la nació, com tampoc la subjugació de l'Estat no volia compartir una mateixa consciència nacional. I aquí és on cal fer la distinció que massa sovint s'ignora interessadament. Catalunya no és Hispanitat. La identitat catalana no és una variant regional d'una identitat castellana superior ni una peça que s'hagi d'encaixar necessàriament en un bloc cultural homogeni articulat al voltant de Castella. Per tant, entenem que és un gest de recolzament que de forma implícita normalitza l'ocupació de Catalunya. Per tant, eh, dir que l'ac-- segurament alguns em contestaran i em diran que l'acte de la Guàrdia Civil és exclusivament una commemoració corporativa i que s..., i que és una distinció, etcètera. Però clar, la Guàrdia Civil celebra la seva patrona el 12 d'octubre, exactament el dia que l'Estat espanyol celebra la seva festa nacional. No és una coincidència de calendari sense significat. És una coincidi, una coincidència institucional que associa directament la celebració del cos amb una data de representació del regne d'Espanya i el seu expansionisme. Per tant, per no allargar-me, a nosaltres també ens hauria agradat que el debat d'aquesta moció s'hagués centrat rigorosament en allò essencial, que el Govern, amb, d'una arrel, des d'una arrel sobiranista hagi legitimat amb la seva presència una commemoració que entra en contradicció amb els principis nacionals que diu defensar. Ara, si li hem de trobar algun però, entenem que hi han dues qüestions que haurien d'haver quedat més clares. Una cosa és com articulem re..., institucionalment la relació entre els cossos policials i militars de l'Estat que operen a Catalunya i els cossos de seguretat que depenen de la Generalitat i l'administració municipal. Però celebrem aquesta mo-moció malgrat aquest petit mací, matís. També, posats a demanar, ens hagués agradat que la principal força del Govern hagués fet valer el seu llegat històric, perquè si és capaç de defensar determinats posicionaments en altres àmbits de la gestió municipal, també ho hauria de ser quan parlem de símbols i representació nacional. El que no volem és que les dinàmiques estatals irradïin cap a la política municipal i podem acabar subordinant la reivindicació nacional catalana a estratègies articulades principalment en l'àmbit espanyol, sovint en aliança amb forces que rere una aparença de progressisme, hi ha amagat un ma, una maquillada i continguda catalanofòbia. Perquè recordeu que uns i altres, quan ajudem els espanyols a sortir dels seus exucats, els primers que acaben lliurant són els catalans. Perdó. Sí, he avisat, eh. Sí. He avisat que seria estricte. Jo... Doncs ja acabaré després. Gràcies. Senyor Vila, endavant. Gràcies, president. No, en el nostre cas, jo crec que convé recordar una i una vegada més, no hi ha cap problema, en que nosaltres som una formació on, eh, justament no tenim ideologia, no tenim sectarisme, no tenim absolutament res, i per tant, la llibertat de, eh, presència allà on es vulgui, eh, recau sobre la persona. Què vull dir amb això? Eh, vull dir que nosaltres hem tingut, per exemple, a la llista, i abans no m'ho digueu, ja us ho dic jo, gent tan diversa com podria ser un Joan Gil, els nomeno amb ells perquè així no hi hagi dret a rèplica, Joan Gil o un Oriol Jas, i han estat a la nostra llista i hem tingut debats molt interes, molt interessants, que la veritat és que ens han enriquit a tots com a conjunt. Jo penso que hauríem de tenir un punt més de respecte per, per moltes coses i, evidentment, els anhels que puguem tenir alguns, i m'hi incloc, no?, en quant a temes independentistes i demés, eh, aquest debat jo crec que l'hauríem de fugir, perquè el que ho hem portat és cap a un terreny una mica més, eh, embolicat. Nosaltres tenim gent a casa nostra que pensen diametralment oposat del que, eh, quan anem a tocar temes ideològics. I això penso que t-, és un reflex també del que és Manresa. Nosaltres al final som, i ho dic amb totes les lletres, els únics municipalistes autèntics que tenim aquí a Manresa. I ho dic amb totes les lletres perquè, eh, tenim aquesta diversitat que ens fa plurals i que també ens fa tenir uns debats que són sovint, eh, molt tensos, perquè no dir-ho, i demés, però les decisions són les decisions. Per tant, la llibertat que tenim nosaltres d'operar, i m'hi incloc, jo també puc anar i assistir a actes que poden molestar, entre cometes, a gent que puguin formar part de la meva organització. Us ho dic això perquè, ehm, ara venen les eleccions i tal. Jo ara m'ho passo molt bé mirant les Espanyes i mirant els pactes i aquestes històries rares que hi han, no? Perquè moltes coses, eh, haurien de tenir cert contingut. Estem a Manresa. A Manresa hi ha un fotimer de problemes que hem de resoldre. Els hem de resoldre tots nosaltres. Jo penso que estaria bé que, eh, baixéssim una mica la soflama que hi ha i que, bueno, tinguéssim això, una mica el respecte per tot plegat, eh. I no estic dient res, jo, a mi no m'hi van ni convidar, jo no vaig ser convidat i soc govern, i per tant, no hi vaig anar-hi. Si m'haguessin convidat, ja us avanço, tampoc hi hagués anat, però no vol dir que els que hi hagin assistit, hi hagin assistit per, eh, criteri propi i per tant respectable. Res més. No, no entro amb, amb detalls, eh, històrics com feies tu, Sergi, però vull que entengueu també quina és la idiosincràsia que tenim a Manresa. És prou complexa. Gràcies. Gràcies. Anem a la intervenció del grup municipal socialista. Té la paraula Antoni Josep Plantamolla. Endavant. Gràcies, president. No podem coaccionar ni qüestionar el dret dels regidors i regidores a exercir lliurement la seva representació institucional assistint als actes als quals són convidats. Crec que això ha quedat bastant clar. No ho acceptem ni ho acceptarem, ho confrontem, ho confrontem i ho confrontarem. És un principi democràtic fonamental que forma part del respecte a la pluralitat política i a l'autonomia de cada representant públic, els que estem aquí. Els i les regidores, especialment els que formem part del govern municipal, tenim el dret i la responsabilitat de poder assistir en funció de les nostres competències municipals en els actes d'altres institucions, entitats o celebracions, institucions també democràtiques, eh, o qualsevol tipus d'institució dins el marc legal. Aquesta representació no pot quedar sotmesa a vetos ideològics, pressions partidistes ni judicis sobre la legitimitat d'assistir a un acte determinat. La llibertat d'assistència institucional és incompatible amb qualsevol intent de coacció política. Podem debatre, discrepar i expressar opinions sobre el significat d'un acte, però no podem pretendre imposar als representants públics on poden anar o a quins actes poden assistir quan hi són convidats en exercici de les seves responsabilitats o senzillament perquè hi volen anar com a regidors, sigui del govern o sigui de l'oposició. Assistir a un acte institucional no implica necessàriament compartir totes les posicions, idees o actuacions de la institució organitzadora. Implica, sobretot, reconèixer la importància de les relacions institucionals a Manresa, mantenir obertes les vies de diàleg i exercir la representació pública amb respecte i responsabilitat. I més, quan és una institució que hi tenim relacions de coordinació i operativitat, en aquest cas policials, i a més, aquesta hi té competències a la nostra ciutat. Com diu la dita, tothom té un passat, les institucions també. Perquè si aleshores acceptéssim aquestes limitacions de representativitat per ideologia o fets del passat, els següents podrien ser, ser va-vetar assistència a oficis religiosos, per exemple, com els que participem com a corporació a la missa per la Misteriosa Llum o pels nostres cossos sants de Festa Major, Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici, pels vincles de l'Església catòlica amb el franquisme o per haver instaurat la Santa Inquisició o d'altres creences de comunitats religioses manresanes, com la celebració del final del Ramadà, perquè fa 700, eh, perquè el 711, en nom de la fe musulmana, van entrar a la península Ibèrica. I no voldria donar idees de futur fent política ficció. Amb un espero poc probable govern d'extrema dreta a la ciutat, quines limitacions faria, faria un acord del ple com aquest? Que precisament ho demana un grup municipal que es declara radicalment, radicalment democràtic, plural i assembleari. És una democràcia-- en una democràcia municipal, com és la nostra, la del ple de l'Ajuntament de Manresa, la discrepànci-la discrepància no pot convertir-se en un instrument d'intimidació ni en una limitació de la llibertat dels càrrecs electes. Cal preservar el dret i la capacitat de relacionar-se amb institucions diverses sense haver demanat permís polític ni justificar-se davant de ningú per exercir legítimament aquesta funció. La qüestió de fons és clara, em reitero: respectar la llibertat de representació dels regidors i regidores és un, és respectar la democràcia, el pluralisme i la institució municipal que representem avui tots els qui estem aquí en aquest ple. Gràcies. Gràcies, senyor Valentí. Per part del grup municipal de FEM, té la paraula Ramon Magardit Reguant. Endavant. Bé, és una síl·laba també. Eh, en tot cas, és Junts, no FEM. Gràcies. Eh, el paper que ha fet aquest govern tripartit es podria classificar, com a mínim, i sent benevolents, de desconcertant o trist, amb desautoritzacions públiques, contradiccions als mitjans, etcètera. Vostès, senyor alcalde, que els preocupa tant la imatge del que es diu o s'opina sobre la ciutat, aquest cop crec que no han fet un bon favor a la ciutat ni a la imatge del govern. Voldríem escoltar, abans d'entrar en el debat ideològic que farem en la segona part de la meva intervenció, la versió dels fets per part del govern. Concretament, voldríem saber si el senyor alcalde era coneixedor de la voluntat d'assistència de representants de dos dels tres partits de govern, si l'alcalde va donar cap instrucció explícita a que no s'hi assistís o si els regidors hi varen assistir sense comunicar-ho a l'alcaldia. I també una darrera pregunta, si en aquest mandat algun altre regidor o en alguna altra ocasió hi ha, hi ha assistit anteriorment. Escoltarem atentament les seves explicacions i després farem la intervenció més de caire ideològic. Gràcies. Doncs anem a la intervenció del grup municipal d'Esquerra Republicana. Té la paraula el seu portaveu, Pol Huguet Estrada. Endavant. Bon dia de nou. Mm, avui, eh, 87, com, bueno, com comentava l'alcalde, recordem els 86 anys de l'assassinat de Lluís Companys. Eh, també ens serveix de recordatori que quan l'extrema dreta arriba al poder s'acaba així, afusellant adversaris. Aleshores i ara, que el senyor Trump acaba d'autoritzar el primer afusellament en mig segle, i a més a més públic. I quina casualitat que el pres era musulmà. Tornem a Lluís Companys i tots els seus companys de govern que van arriscar la vida o directament van donar la vida per defensar la democràcia, per salvar la vida a gent que estava a les seves antípodes, a gent d'església i de dretes, a qui els van ajudar a fugir del país en plena Guerra Civil. Esquerra entenem que la democràcia no només és respectar el vot de les majories, és respectar l'altre, respectar les minories. I sempre hem estat disposats a lluitar perquè tothom pugui votar, mentre altres fan els possibles per deshumanitzar els adversaris, apuntar i disparar. Aquests dies hem arribat a llegir bajanades molt grans. Eh, una de les que més m'ha fet riure és que se'ns acusés de larroxistes per part de, de, de Béns Nacionalista. És com si s'acusés el Barça de madridista per acceptar jugar amb ells a la mateixa lliga, com si l'espai Convergent fos espanyolista per haver acordat amb el PP el Pacte del Majèstic o amb el PSOE coses tan importants com l'amnistia i el retorn de Puigdemont, o com si la CUP fos de dretes per governar amb Junts a Girona fins fa quatre dies. Per sort, els escarafalls aquests només se'ls creuen quatre persones. La gent del carrer, els nostres votants, els molts altres de la ciutat ens demanen que solucionem Els problemes de la ciutat, que la fem avançar. I això vol dir que ens entenguem entre partits diferents. I sí, en l'eix nacional fa molts anys que no ens entenem amb el PSC. És públic, és notori, està recollit al pacte. El PSC i el PSOE, des de fa molts anys, entenem que és un partit molt-- cada cop més monàrquic i unionista i, per tant, nosaltres, com a republicans independentistes, no ens hi podrem sentir mai còmodes en aquest tema. Com no coincidíem del tot amb Junts en l'eix social el mandat passat, i tot i així hem estat capaços de governar i aprovar grans projectes plegats. Si a la ciutat tenim projectes tan engrescadors com els que estem vivint últimament, fàbrica nova, pont nou, Guimerà, és perquè Esquerra i d'altres hem estat capaços d'entendre'ns amb gent diferent i no canviarem ni dimitirem de la nostra responsabilitat de fer avançar la ciutat. I en relació específicament al que es demana, ehm, ho he dit, eh, públicament, sortia ahir al Canal Taronja, no vam rebre Esquerra ni l'alcaldia va rebre cap invitació per assistir a l'acte de la Guàrdia Civil a Manresa. Eh, per tant, ni pensàvem que hi era, vull dir, que no sé, ni el teníem present. Tenim altres coses a fer el 12 d'octubre. Ehm, sí que, eh, l'alcalde va rebre una invitació per anar a Sant Andreu de la Barca i va excusar assistència, ehm, com hem fet sempre, vull dir, Esquerra mai ha participat en cap acte de la Guàrdia Civil i això no vol dir que per responsabilitat institucional, quan toqui, puguem col·laborar. Com hauríem de col·laborar amb els gendarmes o la Interpol, amb què, amb el que faci falta, amb qualsevol policia d'on sigui, per arribar a-- per millor-- per qüestions de seguretat. I, per tant, hem de distingir els temes simbòlics dels temes, ehm, diguéssim, de, del dia a dia i de justícia o de, i seguretat. I per tant, ehm, no, bueno, això crec que s'ha entès. Ehm, i res, fins aquí. Ah, perdó. I només vull acabar de recordar, ehm, per si algú té algun dubte, que des d'Esquerra esperem i desitgem i treballarem perquè algun dia hi hagi una única policia a Catalunya, que siguin els Mossos d'Esquadra. Gràcies. Eeem, doncs anem a la segona ronda d'intervencions. Tornen a ser cinc minuts iii, i ho calculem així... Vull dir, avisarem, perquè ens hem quedat sense-- amb l'ordinador del secretari penjat. Per tant, no ho sé. Posem el cronòmetre nosaltres, eh. Senyora Boix, endavant. Sí, gràcies, president. Bé, mmm, en relació a la, a la, a la contestació de la, de, del regidor Va-Valentí, eh... Em sembla una mica exagerat parlar de coacció. O sigui, si passem de el regidor Bacardit acusant l'alcalde d'assetjar, eh, regidors a que nosaltres coaccionem per fer una pregunta que considerem legítima, i és si, bàsicament, ehm, vostè hi ha anat a títol personal o representant el seu partit o representant el PSC, o hi ha anat representant el govern d'aquesta ciutat com a regi-- com a tinent d'alcalde i regidor de Seguretat Ciutadana. Tampoc ens sembla que es-que estiguem fent aquí, eh, una cacera de bruixes, ni, ni, ni, ni molt menys. Estem, estem plantejant una qüestió que nosaltres considerem legítima per considerant que el principal part-- i el partit més votat de, d'aquest, d'aquest plenari i del, i del govern és Esquerra Republicana i, per tant, és un partit, ehm, netament inde-independentista i que no enteníem que no hauria de tenir cap mena de relació ni ha de-- ni voler participar en aquest tipus d'actes. Llavors, ehm, a mi encara no m'ha quedat del tot clar a títol de què hi va anar. Perquè també em sembla estrany que el regidor de Seguretat Ciutadana sí que rep la invitació, i altres regidors del govern, però l'alcaldia i el govern com a tal, no. Llavors, mmm, això, això és el que ens sembla estrany, curiós i, i ja està, que també que potser la resposta simplement és que aquí amb això doncs hi ha diferències entre el govern i que se li va donar carta blanca al regidor de Seguretat Ciutadana per representar la ciutat de Manresa o el govern de la ciutat de Manresa en, en, en aquest acte. D'acord, doncs, bueno, que es contesti, que es contesti ràs i, ràs i curt i, i de manera clara. Ehm, llavors, tampoc m-- no he acabat d'entendre molt el sentit de la intervenció del senyor, del senyor Valentí. No, no en què... Però bueno, en-- si és, si entenem que sí, que quan tu vas a un acte, tu prens la decisió política d'anar, d'anar a aquest acte, llavors també s'ha de poder fer una valoració d'aquesta decisió política, ehm, que, que, que pren un, que pren un representant del, del govern municipal. Nosaltres, per exemple, quan el PSC no anava a la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, tampoc crec que us haguéssim dit mai res. Vull dir, que heu començat a anar des que esteu al govern, i era una decisió política del vostre partit, del PSC, que decidia no anar a, a la, a la Diada de l'onze, de l'11 de setembre. Crec que mai, mai havíem dit res en, en, en aquest sentit. Per altra banda, és evident, és, és evident i no, no sé, vull dir, és que crec que no cal ni, ni donar-hi masses voltes, que no estem dient que el govern de la ciutat no s'hagi de reunir ni col·laborar amb-- per qüestions de seguretat o de logística amb la, amb la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. El que estem dient, evidentment, és que no anar a... com que el que nosaltres voldríem és que el govern no anés com a, a, bueno, a col·laborar i a representar el govern de la nostra ciutat en un acte, mmm, d'homenatge a la Guàrdia Civil i sobretot, eh, i especialment el dia 12 d'octubre. Llavors, simplement reforçar, reforçar, reforçar això. També, eh, amb el regidor Vila, comentar-li que també la seva resposta ha estat molt curiosa, no? Vull dir que sigueu un grup eclèctic o un grup així també curiós de, curiós, no vol dir que no tingueu ideologia. Vull dir, això també és una qüestió que hauríem de, de, de, de recordar. I encara que no tinguéssiu ideologia, tampoc us fa ser els més munifi-municipalistes, perquè no s-- tampoc fa que, que sigueu els únics ni, ni els que treballeu més, ni els que treballeu més per, per Manresa. Llavors, dit això, doncs ja.Gràcies. Anem a les intervencions dels grups. Ara són de tres minuts, eh, màxim. Sí, us, us avisaré, i em sembla que estem a punt de que ja es vegi el rellotge aquí, eh. Estem a punt. Tres. Es veu? Fantàstic. Doncs, senyor Pere Ramon Subirana, endavant. Bé, per anar s-- per anar contestant al·lusions directes, s-senyor Vila, jo li respecto molt que a casa seva, doncs, les coses funcionin com, com volen que funcionin vostès. Jo no m'hi vull posar, i si vostè està orgullós de, de com funcionen, endavant. La qüestió és que nosaltres entenem el municipalisme d'una altra manera. Manresa és un municipi català i, per tant, està subjugat a la realitat nacional catalana i els seus ciutadans també. Evidentment que hi ha molts problemes més de gestió del dia a dia que calen, però hi ha un marc polític que també marca aquests tempos. Aleshores, també volent respondre al, al senyor Valentí, nosaltres no estàvem, eh, parlant de... O sigui, aquesta moció no parla de coacció als, als regidors que vulguin anar a aquest acte. Realment, vivim en una democràcia i cadascú és lliure d'assistir allà on vulgui i és legítim assistir-hi. Si el que demanem és que si assi-- si es-- si s'hi assisteix en nom d'una institució, cal entendre que som una corporació de vint-i-cinc regidors i en temes tan delicats pensem que d'alguna manera o altra s'hauria de, eh, discutir, sobretot quan hi ha una representació clara en una mateixa direcció. Fixi's que he dit expressament en nom de la institució, perquè la llibertat de cade-- individual de cadascú és una cosa i la representació institucional és una altra. Jo, en l'exercici dels meus càrrecs com a regidor, com a regidor de la meva oposició, és molt diferent que quan exerceixo els meus drets individuals com a ciutadà. Tinc una responsabilitat i represento un conjunt de persones. Per tant, és aquí on volia fer arribar el missatge. Responent al regidor Huguet, doncs les meves declaracions, doncs van ser que, eh, em preocupaven certes actituds lerrouxistes que estan prenent alguns membres d'Esquerra Republicana. No estic parlant de, en aquest cas concret, de Manresa. I, eh, i també ho he dit amb la meva intervenció, que em fa por que tot això irradi cap a la política, eh, municipal, perquè també ho-- abans fes una referència la qual comparteixo. Perquè sabem com al final la història és cíclica i d'una m-d'una altra manera, doncs acaba repetint-se, s'acaba repetint. I quan hem volgut ajudar els espanyols, siguin republicans, dels seus exucats, el primer que acaben lliurant són els catalans. Si no, com deia vostè, pregunta-l'hi al senyor president Companys, de qui avui es commemoren efectivament vuitanta-sis anys del seu assassinat. Perquè en la seva hora més greu, el qui va mantenir viu el compromís amb la seva causa van ser els catalanistes de tota índole. I és per això que davant la seva mort no va proclamar que moriria per una ideologia en concret, ni que ho faria per salvar la república o l'Estat espanyol, sinó que va deixar una frase per la història que va ser per Catalunya. I jo aprofito també aquest faristol perquè siguem conscients i fer-nos dignes d'aquestes paraules. Moltes gràcies. Anem a la següent intervenció. Alguna més? Senyor Vila, no. Eh, senyor V-Valentí. Sí, eh, començaré per respondre la regidora Boix. Eh, bueno, de fet, serà l'única que respondré. Ehm, a mi, ehm, no ho sé, en tot cas li puc passar després la intervenció, està per escrit, perquè si hi ha algunes coses que no li han quedat clares del que he dit o interpretat, jo crec que la meva intervenció queda molt clar en, en quina forma vaig representar. Val? Per tant, doncs, eh, no cal afegir-hi més. Eh, a la intervenció, als fets me remeto. Ehm, el tema coacció. El tema coacció és evident. Eh, només llegiu el punt segon. Establir que aquesta no participació inclou alcaldia als membres del govern municipal, qualsevol regidor o regidora que hi pretengui assistir en representació, eh, el, el, el, en representació de l'Ajuntament, el personal directiu municipal, per tant, o la Policia Local. Per tant, inclou aquesta coacció, limitació de drets de representació a qualsevol, eh, no sols membre electe, sinó també, eh, a qualsevol, doncs, eh, a qualsevol, doncs, eh, càrrec, eh, servidor públic de l'Ajuntament, que després reincideix, eh, reitera en el, en el punt quart. El tercer també queda clar. Eh, encarregar a l'alcaldia aquesta monipoli, eh, que declini formalment d'entrada per escrit les invitacions que l'Ajunta-que l'Ajuntament rep per assistir a aquests actes. Això també és una limitació de drets. El quart, eh, encara pitjor, jo. Instruir la prefectura de la Policia Local perquè la seva participació només sigui en temes d'operativitat, però que no pugui assistir amb, amb, amb temes de protocol i relacions institucionals en altres cossos, eh, policials com es van amb els esquadres, com es va també a la Policia Nacional quan fan els seus actes de la patrona o en aquest cas de la Guàrdia Civil. Per tant, és una limitació també de la representació d'un cos, com deia, eh, de la Po-- de la Guàrdia Urbana, en aquest cas, eh, hem canviat el nom, que sapigueu que es diu Guàrdia Urbana, no Policia Local, eh, i que, per tant, doncs, eh, limita també els drets de la, de la prefectura en la seva representació, cosa que no té, eh, precedents en cap ajuntament democràtic d'aquest país. Per tant, esteu posant aquí el llistó molt alt en el, en el cas de les limitacions de drets. Per tant, jo crec que queda clar, i no m'estendria, perquè el cinquè també mirant també reglaments protocol·laris, tampoc no sé si seria legal introduir aquestes coses que podríem aprovar suposadament amb aquesta, amb aquesta moció. Ehm, per tant, deixo aquí i, per tant, em reitero que és una coacció el que esteu pretenent fer amb aquesta moció. Gràcies al grup municipal de Junts, senyor BacarditSí, moltes gràcies. Bé, jo reitero les preguntes que he fet perquè voldria una resposta clara, aaah, perquè més enllà del debat ideològic, que ara entraré, eh, és important que la ciutat tingui un govern cohesionat, coordinat i que no faci declaracions contradictòries als mitjans de comunicació. Per tant, la pregunta és si l'alcalde era coneixedor que en aquest acte hi anava una representació del govern de la ciutat i si ho era, eh, si va donar algun ordre explícit o indicació explícita que no es va atendre o efectivament va donar l'autorització. Per tant, això demanaríem, si us plau, que se'ns doni una resposta clara. I ara entrem en el cos de... ideològic d'aquesta moció. Escolteu, les ferides dels fets de l'1 d'octubre no es tancaran fins que assolim la independència i hi hagi un procés de reconciliació entre les institucions dels respectius països. I això, com vostès saben, encara no ha passat. En aquest altre context, que és el que esperem assolir, hauria d'entrar dins la normalitat institucional que representants d'un govern assisteixin a la festa patronal d'un cos policial d'un altre estat. I esperem que així pugui ser, i ho esperem fermament. Però la realitat és la que és, i no podem oblidar ni passar pàgina dels fets més greus que han succeït des de la dictadura, que és l'agressió física premeditada, organitzada i estructurada en contra la població civil per impedir una votació. La democràcia i la societat civil foren assaltades violentament contravenint els drets fonamentals que haurien de regir una societat democràtica. El poble català està ferit i segueix dempeus. I per tant, la moció que avui porta la CUP té tota la lògica i coherència nacional. Per tant, el nostre vot i recolzament és favorable, però sí que voldríem fer-los una petició d'esmena perquè creiem que els matisos són importants també, malgrat al fons hi estem d'acord. Nosaltres creiem que s'ha de separar l'àmbit polític del tècnic. Llavors, en la seva moció, vostès han agrupat els dos àmbits, cosa que entenem perfectament, però creiem que la decisió de participar o no per part dels cossos de la Guàrdia Urbana, en aquest cas, a actes que pugui organitzar el cos de la Guàrdia Civil, ha de recaure en una decisió política. No... O sigui, dir que no assisteixin mai creiem que, eh, estem, jo què sé, si hi hagués un comissionat de seguretat, potser sí que és convenient que estableixi si ell creu o si l'alcalde creu algun tipus de relació institucional. Per tant, nosaltres faré breument, farem breument un parell de, de propostes d'esmena en el seu text que van en aquesta línia. En el primer acord, eh, en el primer ac-acord suprimiríem, "i de la Policia Local", per tant, ho cenyim a l'àmbit estrictament polític. En el segon acord, trauríem l'última frase que diu: "El personal directiu municipal i la Policia Local". En el quart, en comptes de Policia Local seria Guàrdia Urbana, i en lloc d'excloent-ne, que trauríem excloent-ne, posaríem, i que, en tot cas, bla, bla, bla, bla, bla, i al final diríem requerirà prèviament una autorització expressa de l'alcalde. És a dir, el sentit és que si els cossos tècnics d'aquest Ajuntament, per raons de seguretat ciutadana o per raons de funcionament normal- Senyor Bacardit, s'ha acabat el temps des de fa vint-i-cinc segons. Doncs ho decideixi l'alcalde en cada moment. En tot cas, aquestes serien les nostres propostes d'esmena. Gràcies. Eh, molt bé. Mmm, intervenció del grup municipal d'Esquerra Republicana, Pol Huguet, endavant. A veure si ajudem a entendre alguns dels dubtes que hi ha. Eh, fa anys que hi ha regidors que van a aquests actes. Sí? De fet, amb l'Olga Sánchez mateix, eh, hi havia anat en el seu càrrec des de 2011 a 2017, hi havia anat uns quants anys. Aquests últims anys no és el primer any que regidors que formen part del govern han anat en actes d'aquests, eh, i per tant, bueno, doncs, és que ni en vam parlar. Sí? Per tant, si hem de, d'aquest cas concret, ni en vam parlar. Eh, i igualment, això com dèiem, com que fa anys que se'ns convida a tots o se'ns convidava a tots i sempre rebien un no per resposta per part dels regidors d'Esquerra, ja ni ens conviden i, per tant, com que ni ens van convidar, ni en vam parlar. Sí? Eh, llavors, eh, si qui, qui, qui decideix d'anar-hi, doncs això, és lliura... Bueno, estem d'acord que és lliure de fer-ho, eh, i ho he dit altres vegades i cadascú, eh, doncs ho fa d'acord amb les seves sensibilitats, que no tenim per què compartir amb el 100%. Nosaltres no és més que no ens han convidat, sinó que si ho haguéssim fet tampoc hi haguéssim anat, com no hem fet mai ni farem, però a la vegada respectem que algú ho vulgui fer. Gràcies. Gràcies. Hauríem d'anar al tancament ja de la moció. Senyora Boix. Sí, faig el tancament, però és que em veig obligada també a fer una, una ape-- interpel·lació amb el regidor Valentí perquè ell va dient que ha contestat, però jo, a mi tampoc m'ha quedat clar. O sigui, ha anat, vull dir, no, no ha respost una pregunta tan, tan senzilla com: hi va anar a títol individual com a regi, com a regidor, mm, Valentí o hi va anar representant, eh, com a, com a tinent d'alcalde i regidor de Seguretat Ciutadana representant el Govern? Crec que és una pregunta bastant senzilla que pot respondre fàcilment i que no l'ha respost. Per molt que, encara que em passi per escrit la seva intervenció, no està resposta. Eh, llavors, insisteixo amb aquest, amb aquesta reiteració i parlar de coacció, la qual també em sembla bastant lamentable i, i amb un nivell polític bastant baix. El que estem dient, sí, els regidors de govern poden tenir llibertat d'anar a aquest acte o no si se'ls convida. Bé, mm, posició discutible, al nostre entendre, mm, s'hauria de, de pensar bé on es va com a representant del Govern. El que estem demanant amb, amb aquesta moció únicament i exclusivament és que s'assumeixi un compromís polític Si vostès no volen assumir aquest compromís polític de no anar a aquest tipus d'acte que representa l'espanyolisme i la repressió al nostre país, ja està, votin que no. On és la coacció? O sigui, també siguem una mica curosos i, i, i, i ja està. Simplement, el que estem, el que estem demanant és aquest compromís polític del, del govern municipal en aquest co-- en aquest cas o dels regidors de, d'aquesta ciutat en dir: pues determinats actes ens comprometem a no anar-hi perquè per, per tot el que ja hem, hem, ja hem explicat i ara no tinc temps de tornar-lo a reiterar, perquè representen l'espanyolisme i el, i, i, i la, i la repressió. Sí, i llavors, l'últim, l'últim, l'últim apuntament. Mmm, que fins, si fins abans del 2023 no s'hi anava o hi havia, o el govern no hi anava com a representació o els regidors no hi anaven, entenc també que l'alcalde coaccionava els regidors perquè no hi anessin. És que, és que em sembla absurd fer aquest, fer aquest plantejament. De les esmenes de Junts- Senyora Boix, eh, més que li he de dir que s'ha acabat el temps. Vale. Eh, hauríem de mirar de ser estrictes. Va. Eh, n-només per... No, no, per al·lusions no, per contestar la pregunta, que és molt senzilla, que li han fet. Gràcies, president. Eh, és que potser ho he dit massa entre línies, però en tot cas, si ho he dit massa entre línies, ja ho havia dit anteriorment i està publicat als mitjans de comunicació. I et llegeixo la part que deia: "Tenim dret i el dret i la responsabilitat de poder assistir en funció de les nostres competències municipals. Per tant, hi vaig assistir com a regidor de Seguretat i Protecció Civil". Gràcies. Eh, hauríem de votar l'esmena, però hauríem d'aclarir l'esmena perquè ni el secretari ni jo hem pogut, eh, anotar totes les consideracions que s'han fet, que per altra banda no sé si el grup proposant hi està d'acord, eh. Eh, podem fer una repassada d'aquestes esmenes que s'han proposat? Sí, faig, eh, les explico. Sí? Doncs... En el punt, en l'acord u seria suprimir, eh, "i de la Policia Local". Supre-supressió d'aquesta frase o d'aquestes paraules. En el punt segon, del segon acord, suprimir les últimes paraules que diu: "el personal directiu municipal i la Policia Local". En l'acord quatre, canviar Policia Local per Guàrdia Urbana i on diu la paraula excloent-ne, substituir per i que, i afegir una frase final amb una coma després de conde-condecoracions que digui: requerirà prèviament una autorització expressa de l'alcalde. Aquestes són les esmenes en el sentit de separar la decisió política de la, el funcionament normal del cos tècnic i de la Guàrdia Urbana, que creiem que, que ha de ser així. Per cert, eh, senyor Huguet, el, entre el 2017 abans i després hi ha una diferència. No sé si se'n recorda, però l'1 d'octubre va marcar una diferència i des de l'1 d'octubre del 2017, i crec que hi va haver molts acords en molts indrets i en molts, mm, de, eh, per lo-- c-crec que fins i tot en molts ajuntaments i crec aquest i tot, en què, eh, les qüestions, les coses serien diferents. Gràcies. Gràcies. Doncs tenim unes esmenes que votaríem potser en bloc, eh, aquesta proposta d'incorporacions es poden votar en bloc? Sí? Sí. Al grup proposant li sembla bé de votar-les en bloc? Val. Doncs, eh, incorporació d'aquestes esmenes proposades. Vots a favor? Onze vots a favor, eh. Eh, espera't, les esmenes, que estem... Aquí. Vots en contra de la incorporació de les esmenes? Catorze. Vots a favor de la moció? Vots en contra? Doncs queda rebutjada per onze vots a favor i catorze vots en contra. Anem a la següent. Regidoria delegada d'Esports i Salut, re-- regidoria delegada de Cultura i Llengua. Aprova, si escau, de la segona modificació de la concessió d'obra pública, que consisteix en la construcció i explotació del complex cívic, cultural, esportiu i de serveis anomenat a tenir les bases en el sentit de canviar l'ús de l'espai destinat a bar-cafeteria per ampliar la superfície esportiva. El motiu de la urgència en deu segons, si us plau, senyor Valentí. Sí, bàsicament és, és tècnic perquè no va arribar a temps el dictamen a la Comissió Informativa, que també va tenir que anar sobrevingut i, per tant, doncs, eh, per un tema tècnic no va arribar a temps a, a, a d'això. Bàsicament és això. Però hi deu haver una urgència per tal de modificar el contracte, eh? Entenc. [riure] Val. Incorporem a l'ordre del dia. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda... Hem-- Ara anem a vint-i-quatre, entenc? La senyora Boix ha marxat. Per tant, anem a vint-i-quatre. Són vint-i-tres vots a favor de la inclusió i una abstenció. Vinga, senyor Valentí, endavant. Sí, gràcies, president. Sí, m'havia deixat potser també d'afegir pel tema aquest sobrevingut el fet de que per part de la petició de la concessionària, doncs els hi corre certa urgència si finalment, doncs s'aprova aquest, aquest dictamen. Per tal de poder tirar endavant, eh, aquestes modificacions que ara comentaré. Bàsicament, la concessionària ens demana plantejar destinar aquest espai a superfície esportiva amb l'objectiu de millorar la funcionalitat de les instal·lacions. Cal destacar que aquesta ampliació, eh, no té com a finalitat incrementar el nombre de persones usuàries al centre, sinó disposar de més superfície perquè les persones abonades actuals puguin desenvolupar la seva activitat física en millors condicions, reduint la sasi-- la sensació de saturació en de-determinades franges horàries i incrementar la qualitat del servei prestat. També cal apuntar que, i això també ens ho diu el dictamen, que la, l'espai de bar-cafeteria, doncs, evidentment, hi havia un contracte vinculat, eh, de, de lloguer i que, doncs, el, el... diguéssim, el llogater havia, doncs, denunciat el fet que no volia continuar, eh, portant a terme, doncs, el, el lloguer d'aquest, d'aquest establiment, d'aquest espai que tenia llogat a la concessionària i que, per tant, doncs, eh, hi renunciava. Doncs, aprofitant aquest moment, doncs, aleshores, doncs, des de la concessionària ens han fet aquesta petició de poder, doncs, eh, habilitar aquests metres quadrats, que no són molts, a poder, doncs, ampliar, doncs, eh, l'activitat, pe-- esportiva, que de fet és, eh, l'objectiu final de, del gimnàs de l'Ateneu de les Bases. Eh, per tant, doncs, aquí no comporta cap, eh, la modificació d'aquesta, del conveni en aquest punt de la concessió, no comporta cap, eh, tal com vaig comentar a la comissió informativa, no comporta cap cost per part de l'Ajuntament i simplement és d'això, donar a habilitar, doncs, el fet de que puguin destinar això a un espai esportiu. Eh, recordar-vos també que a l'Ateneu de les Bases hi ha una part important del pavelló, en aquest sentit, que bàsicament no és utilitzat per la concessionària, sinó que el tenim concedit a activitats esportives de les nostres entitats i, i clubs. Per tant, és, és evident, doncs, que amb el que és abonats, doncs els hi falta encara més espai amb, amb la situació que comenten en aquest, en aquesta petició. Gràcies. Molt bé. Alguna qüestió? Sí, senyora Roser Alegre Fonteret, endavant. Hola, bon dia a tothom. Ehm, no, breument, no-només era fer una pregunta en relació amb el dictamen per a, per assegurar qui assumirà el cost de, de les obres, en aquest cas. I aprofitant que, no?, que estem parlant de que s'ha deixat de, d'utilitzar un espai d'ús com era el bar que es comportava, bueno, pel que sigui, les dinàmiques, etcètera, doncs, ehm, a dia d'avui no tenia, eh, potencialitat que estigués en funcionament, etcètera. Tot i que en un primer moment entenem que la voluntat era que també servís com a espai de, no?, de dinin-dinamització d'aquesta part més cultural i cívica de l'Ateneu. Ehm, sabem que no és el punt, però, eh, tenint un altre equipament similar a la ciutat, com són les piscines municipals, que allà tenim un bar que fa molt temps que està, eh, bueno, que no està en funcionament, mmm, jo sé que n'hem parlat fa temps, però a dia d'avui, si, si ara ens ho pot dir o si no emplaçar-lo a que ens ho digui quan, quan sigui possible, saber en quina situació es troba el bar a-ara mateix i si hi ha una previsió que en un futur aquest espai es pugui, eh, tornar a obrir, ja sigui per mantenir la seva activitat com a bar i, i per tant, que hi hagi un espai físic on també la gent pugui, eh, aprofitar l'estona que pot ser a les piscines per menjar després de l'activitat física o mentre espera, mmm, canalla o qui sigui que fa activitat. O en cas de que, eh, sigui difícil que el bar torni a funcionar i que realment no es contempli aquesta opció, doncs, si es pot valorar també que aquest espai ara en desús i, eh, una mica inútil, doncs es pot aprofitar per alguna altra, ehm, activitat a, al, a l'espai de les piscines, perquè, eh, de fet és un, un equipament que no va sobrat d'espais. Gràcies. Gràcies. Alguna intervenció més? Doncs senyor Valentí, si vol respondre. Gràcies, president. Sí, molt ràpid. En referent a la primera qüestió, ehm, de fet, ja li, li vaig contestar en la mateixa pregunta que el seu company regidor Travent va fer a la comissió informativa i no consta, no, no costa cap, no és cap cost per part de l'Ajuntament i, per tant, tot és a càrrec de la concessionària, com no podia ser d'una altra manera, doncs la reforma d'aquest espai per habilitar, doncs, a més, en aquest cas, una sala de, d'activitats, eh, dirigides, no? Per tant, no hi ha cap cost per part de, de l'Ajuntament. I el segon, en referència a les piscines municipals, sí, dins el, el programa d'inversions que, que vol fer a piscines municipals, evidentment, com veu-- com sabeu, ja es va anunciar el dia que vam anunciar el pla de xoc d'esports, eh, les grans inversions seran el tema de coberta exterior, de sanejament dels vasos de les piscines interiors, que ja pertoca. I tot i que no ho van dir en el pla d'inversió, sí que hi ha l'objectiu de les piscines municipals, en aquest cas Aigües de Manresa, que és la gestora, de fer, eh, doncs un petit espai social de bar, eh, no en el mateix lloc, sinó en una altra ubicació que encara estan estudiant. Eh, nosaltres, eh, des de l'Ajuntament, des de la Regidoria d'Esports, estem molt interessats, perquè també és una petició no només dels usuaris, sinó també del Club Natació Manresa, per habilitar un espai que en aquest sentit sí que tindria, doncs, molt d'ús, a diferència de la zona de l'Ateneu, perquè no ho he comentat abans. L'Ateneu, doncs, és on, el·la, l'indret on està, doncs hi ha molts establiments al voltant. També és un dels arguments que apuntàvem per donar, eh, el, el favor de, el suport de que ens demanava la concessionària de l'Ateneu, però és perquè hi ha una densitat d'establiments, eh, de restauració al seu voltant. No és el cas de les piscines municipals, eh, que no hi ha tanta, tant servei de, de, de bar al seu voltant i, per tant, doncs, també per... I evidentment hi ha molta més mobilitat que no pas a l'Ateneu i creiem que un espai, doncs, ha de, ha de fer-se. Aigües de Manresa també ho vol fer i, per tant, doncs, eh, doncs ho tenen pensat. El que passa que no et sabria dir ara ni quins terminis i això perquè no ens ho han encara, eh, comunicat. En l'espai actual, això sí, no seria en l'espai actual, això segur que no, i aquest espai actual, eh, Aigües, eh, Piscines Municipals el voldrien reconvertir també en ampliar les activitats esportives que, com deies, els hi falta espai. Gràcies. Doncs aniríem a la votació del dictamen, si ha quedat aclarit. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, queda aprovat per tretze vots a favor i onze abstencions. I seguim al punt set tres. Regidoria Delegada d'Acció Climàtica, Regidoria Delegada de Via Pública, Ciutat Intel·ligent. Aprovació si escau de la primera revisió de preus del contracte de servei de recollida de residus municipals i neteja viària del municipi de Manresa. Senyora Romero, si ens vol explicar breument el motiu de la urgència. Sí, bé, el motiu de la em-- de la urgència és perquè ara, ara tenim els diners al pressupost i, i ens unge-ens sorgeix a-aprovar-lo abans de, de que s'acabi l'any, perquè ja és una actualització dels preus de, de, de l'any 25 i, i interessa, doncs, aprovar-ho abans, perquè si no el regidor d'Hisenda ens renyarà Pol i a mi perquè saltaran aquests diners amb el pressupost següent. Gràcies. Molt bé, doncs votem la incorporació. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs la incorporem amb vint-i-tres vots a favor i una abstenció. Senyora Romero, ens pot explicar el dictamen? Bé, abans de començar a c-- l'explicació d'aquest dictamen, eh, voldria agrair, eh, molt especialment al senyor Josep Gili, eh, la seva intervenció en el pla d'accessibilitat, que m'ho he deixat amb l'anterior, amb l'anterior defensa. Ell va iniciar aquest pla d'accessibilitat, per tant, eh, evidentment només que, que agrair-li de forma molt sincera la seva participació i, i la voluntat d'iniciar-lo. Bé, eh, doncs avui portem al ple l'aprovació de la primera revisió de preus del contracte de servei de recollida de residus municipals i neteja viària de la nostra ciutat, gestionat per l'empresa Fomento. Estem parlant, com tots sabem, d'un dels contractes públics més importants d'aquest Ajuntament, tant pel seu impacte directe en el dia a dia de la ciutadania com pel seu volum econòmic. Però avui no venim a debatre el model de servei, sinó a donar compliment estricte a la legalitat i a les clàusules contractuals que es re-que ens regeixen. La clàusula 72 del Plec de Clàusules Administratives i la Llei de Contractes del Sector Públic fixen unes condicions molt clares perquè una revisió de preus sigui precedent. Aquestes condicions són dues i es compleixen escru-escrupolosament. Requisit temporal. Han de transcórrer dos anys des de la formalització. El contracte es va iniciar l'1 de novembre del 2022 i a febrer de 2025 el contracte ja portava vint-i-set mesos de vigència interrompuda. Dos: el requisit financer. S'ha d'haver executat com a mínim el 20% de l'import, de l'import total del contracte, que estava fixat a prop dels noranta-vuit milions d'euros. Al desembre de 2024 estàvem a les portes i va ser precisament al gener del 25 quan es va superar aquest llindar, assolint els 19,9 milions d'euros facturats. Per tant, queda tècnicament i jurídicament acreditat que la revisió de preus és procedent de ple dret amb efectes de data 1 de febrer del 25. Vull destacar que la fórmula de revisió no és arbitrària. S'aplica exclusivament als components revisables de l'estructura de costos: el personal, el combustible i el manteniment, deixant totalment fora les amortitzacions, despeses generals o el benefici industrial. Seguint els índexs oficials, com els increments de conveni laboral o els preus de l'INE i el Ministeri de la Transició Ecològica, els serveis tècnics han fixat so-els següents coeficients. KT2 en un 1,062908. KT3 en un 1,072643. Aquests càlculs han estat traslladats a l'empresa adjudicatària, la qual ha formalitzat la seva total conformitat el passat 8 d'octubre. L'aprovació d'aquest acord implica regularitzar la despesa corresponent al període de febrer a desembre de l'any 25. Això es tradueix en un import total a liquidar de 482.662 amb 64 euros, IVA inclòs. Aquesta partida està perfectament equilibrada i dividida entre dos grans pilars del servei. Per la neteja viària, 217.362 amb 88, i per la recollida de residus, 265.299 amb 76. Consta a l'expedient el certificat que acredita l'existència de crèdit pressupostari adequat i suficient per fer front a aquesta obligació. El pagament es realitzarà amb càrrec al pressupost d'aquest exercici 26, un cop l'empresa presenti la factura corresponent. Comptem amb l'informe favorable de la cap de Secció de Residus i amb l'informe jurídic de la cap de Secció de Contractació, que conclou que aquesta proposta s'ajusta totalment a dret. Aprovar aquesta revisió és un acte de responsabilitat institucional, garanteix la viabilitat econòmica d'un servei essencial, respecta els drets laborals i contractuals i assegura que Manresa continuï funcionant amb normalitat. És per tot això que demano el vot favorable de tots els grups de la Corporació. Moltes gràcies. Gràcies, senyora Romero. Hi ha alguna qüestió? Senyor Bacardit, endavant. Sí, nosaltres és per clarificar que el vot serà favorable, perquè és bàsicament el compliment d'un contracte i saben que vostès saben que nosaltres, en el compliment de contractes, doncs, eh, no hi tenim res a dir, simplement que es compleixin. Però sí que el dictamen o l'informe que acompanya aquest, aquest, aquest dictamen, doncs posa sobre la taula un aclariment que volia fer, eh, però no per tornar a entrar en debats, o si volen sí, eh? Però, ehm, una cosa és el model i l'altra és la implantació. I la implantació és el que sempre hem criticat. No el model, senyor alcalde, sinó la implantació. I aquest informe tècnic, doncs bé, ja ho explica, eh? Tots els canvis que vostès es van adaptant, doncs substituir tres vehicles que presenten dificultats per circular en diversos carrers del centre històric, incorporar tres vehicles de no sé què. És a dir, aquest és el problema que nosaltres denunciem, la implantació d'aquest model. Eh, bé, és clarificar per separar els conceptes i el nostre vot és favorable. Gràcies.Les coses sempre queden recollides totes a les actes, per tant, ja ho veurem. Eh, alguna qüestió, senyora Romero? Anem a la votació del dictamen. Més que repetir-li al, al, al regidor Bacardit que sí, és cert, hem anat introduint modificacions durant el contracte. Aquest és un contracte viu, perquè, eh, els residus i neteja depenen dels comportaments de la ciutadania. Llavors, eh, si la ciutadania és més incívica, nosaltres, doncs, doncs haurem de posar més servei per poder donar un servei correcte a la, a la resta de ciutadania que no són incívics. Tu, si, si tu tens un, un, una mascota i no reculls els excrements ni neteges els, els pipis, doncs escolta, haurà de passar el, el de brigades d'incidències a netejar-ho. I si amb les brigades d'incidències o amb els vehicles que teníem, eh, pensats a l'inici del contracte no tenim suficient, doncs els hem d'incrementar. És un, és un contracte viu, eh, i ens hem d'anar adaptant al comportament de la ciutadania. Només és això, Ramon. Alguna qüestió més? Senyor Bacardit. Sí, totalment d'acord, però si precisament he posat l'exemple dels tres vehicles perquè els carrers del centre històric no han hagut d'adaptar res, simplement que es va fer malament la previsió amb uns vehicles de dimensions excessives, com vam denunciar, i s'han hagut de canviar. I això ha comportat haver de posar contenidors diferents, amb un altre sistema, menys capacitat, amb més volum de contenidors perquè són més petits. És, sí, és a dir, com que els contenidors que han hagut de posar per... Bé, doncs, guanyat, ho han fet tot molt bé. Jo només volia dir, jo només volia dir que la implantació per nosaltres és el que s'ha estat fet malament. Gràcies. Explico, explico. Un moment, li donaré la paraula. Ah, val. Vinga, senyora Romero, endavant. Eh, escolta, eh, regi-regidor Bacardit, dir-li que sí, a veure, aquí, aquí es van e-, se-- es van equivocar en una cosa amb el contracte i si s'ha de reconèixer, es reconeix. És quan, quan es va fer el contracte es va preveure un tipus de vehicles, però l'empresa, va ser Fomento, va, eh, fer una millora de fer uns vehicles més grans pel centre històric, però al centre històric ja estava previst posar aquests contenidors petits, perquè el vehicle de càrrega lateral, el, el que recull la càrrega lateral, ja no passava. Aquest era, o sigui que els, que els contenidors sí que no s'han canviat. Els contenidors són els mateixos que estaven previstos a l'inici del contracte. El que sí que s'ha hagut de canviar són tres vehicles que ells van preve-- van fer una, una proposta de millora de tres vehicles una mica més grans, que recollien més tones per, per no haver de fer tants viatges, i aquests són els camions que no han passat. No ha passat res, no, no ens ha suposat més cost, perquè s'ha canviat per més petits i a més a més ens ha donat l'oportunitat de comprar un altre vehicle de, d'incidències. Per tant, s-- hem vist que ens, que ens havíem equivocat en acceptar la millora de l'empresa i s'ha modificat, i això és el que anirem fent conforme es vagi fent el contracte. No, no hi ha cap problema amb això. Gràcies, senyora Romero, per recordar-nos-ho. Jo això ja ho he sentit tres vegades en aquest ple municipal, però va molt bé tornar-ho a sentir. Anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, queda aprovat per vint-i-dos vots. Vint-i-un vots a favor i tres abstencions, de Vox i Fem. Vox, Fem són dos i Vox un. Molt bé, doncs anem, anem a les mocions. Endavant. Part de control, mocions. Moció del grup municipal de Vox per al rebuig als intents de manipulació del cens electoral. Senyora Cervilla, endavant. Sí, gracias. Un pequeño inciso antes, porque después de escucharlos de la, de, en la, en la propuesta de la CUP de Fem Manresa, eh, de verdad, nuestra Guardia Civil está indefensa y los están dejando morir, eh, por falta de medios y el PSOE está pringado en esa desgracia hasta arriba. O... Bien. Y lo hemos comprobado en la lucha frente al narcotráfico. Yendo con la moción de Vox, como ya saben, el gobierno de Pedro Sánchez ha concedido la nacionalidad española como consecuencia de la aplicación de ley de, de memoria democrática a millones de extranjeros, hecho contrario a los textos que forman la cabecera en nuestro ordenamiento jurídico. La aprobación de esta ley de memoria democrática ha vuelto a desencadenar otro nuevo enfrentamiento entre españoles, así como a la manipulación de nuestra historia y a la invasión de nuestra casa. Se ha otorgado la nacionalidad española a cualquier posible descendiente y, según este gobierno, descendientes de españoles exiliados durante la guerra civil y los años posteriores. Resulta que, según estudios, esta cifra de exiliados no superaba la cifra de los doscientos mil, y los interesados en adquirir la nacionalidad española ahora supera los dos millones de personas. Por otro lado, la gran mayoría de demanda, eh, de nuestra nacionalidad son de América, donde los exi-- donde se exiliaron menos de cincuenta mil personas. ¿Alguno de los presentes y conocedores de estos datos que exponemos le sale las cuentas? Si lo han comprobado, resulta imposible. Esta ley de memoria democrática, además de regalar a destajo la nacionalidad española, pretende que personas que no tienen ni han tenido jamás ningún vínculo con nuestro país y posiblemente nunca lo tengan, ahora obtienen el derecho a voto. De verdad les digo que es que hay que vivirlo para creer este despropósito. Es tan evidente la manipulación que se pretende a corrom-- a, a corromper el censo electoral que es totalmente surrealista, señores. Personas de otros países que posiblemente cientos de miles de ellos ni han estado en nuestro país, ni piensan hacerlo, ni sabrían ni siquiera ubicar en un mapa dónde se encuentra España. Es que es de puro sentido común que todos esos nuevos nacionalizados españoles no deberían poder votar en un país que ni viven y que seguramente, como digo, desconocen. ¿Pero qué pretende este gobierno actual? Invasiones sin control, nacionalidades que se regalan por el sui-- por el sucio interés de partidos políticos españolesY me pregunto, nos preguntamos, que si próximamente se ofrecerá a esos millares de extranjeros o millones una vivienda, una paguita, como se está haciendo con los invasores extracomunitarios principalmente ilegales. ¿Han pensado que el día de mañana podemos estar gobernados por individuos que no tienen nada que ver con nuestro país? ¿Se dan cuenta de las gravísimas consecuencias que esto conllevaría? Es de tal magnitud la atrocidad ilegal que se pretende que gracias, gracias a la denuncia y a la presión ejercida por Vox y gracias al Tribunal Supremo, este último ha decidido paralizar la inscripción electoral de las personas nacionalidades de manera fraudulenta y que en ningún caso, en ningún caso, pueden considerarse como algo normal que más de la mitad de votantes censados en un municipio no residan ni hayan residido nunca en España, y precisamente es lo que está sucediendo. Los acuerdos que presentamos son los siguientes: que se rechace la atribución indiscriminada ilegal de la nacionalidad española a cientos de miles de extranjeros, que se deje sin efecto y se declare la nulidad. El rechazo a que por intereses particulares y electorales el gobierno de Pedro Sánchez esté pretendiendo socavar al Tribunal Supremo. Manifestar el rechazo al procedimiento opaco de la, de la adscripción territorial a efectos electorales que ha sido indiscriminado e ilegal con la con-- en la concesión de nacionalidades. Que se considere que la inscripción censal de los votantes debe ser acorde al derecho y guiarse por una vinculación clara, individualizada y verificable al territorio en el que son censados y condenar que se esté desvirtuando la esencia del vínculo entre vecino y municipio al permitir la inscripción electoral de personas sin arraigo en el territorio. Reclamar la participación de las corporaciones municipales en el proceso de a-ad-- adscrip-- ah, perdón, adscripción, eh, electoral en los inscritos de el censo electoral de residentes ausentes a efectos de permitir la verificación de la existencia de vínculos reales con Manresa. Asimismo, reclamar ser informado de la inscripción de todas las personas que pueden ser adscritas al censo electoral de residentes ausentes correspondientes a Manresa y exigir la relación de una auditoría al efecto. Exigir a la corporación municipal que se dirija a la junta electoral competente para requerir la revisión inmediata e íntegra de todas las inscripciones en el censo electoral de Manresa derivadas de las concesiones de nacionalidad al amparo de la ley 20/2020, del 19 de octubre de memoria democrática, a fin de que esta pueda realizar una auditoría. Gracias. Alguna intervenció, senyor Valentí. El dret, gràcies, president. El dret a la nacionalitat espanyola, previst a la Llei de Memòria Democràtica, és una mesura de reparació per a les persones que van patir l'exili i per als seus descendents. És també una qüestió de justícia històrica envers aquells que van haver d'abandonar Espanya i Catalunya fugint de la persecució política, la repressió i la misèria. Tal com avui, eh, reconeixem o commemorem el fusellament del president Companys, que també fou un exiliat. Però hi ha una pregunta que mereix una resposta i que ben segur la regidora d'extrema dreta no sabrà contestar. M'hi aposto un pèsol. Per què el reconeixement dels descendents sefardites expulsats el 1492 es va poder defensar com una reparació històrica, mentre que avui es qüestiona el reconeixement dels descendents de l'exili republicà? El 2015, durant el govern del Partit Popular, es va aprovar la Llei 12/2015, que va facilitar l'accés a la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d'Espanya, aproximadament setanta-setanta mil persones. La norma es va presentar com un pas de reparació històrica i renconci-- i reconciliació amb una comunitat que havia patit l'expulsió dels seus avantpassats. La mateixa idea, la mateixa idea de reparació històrica hauria de permetre reconèixer les persones que van haver de marxar d'aquest país a causa de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Per tant, el debat no és si els descendents espanyols i catalans poden tenir dret a la nacionalitat. El debat és quin ha de ser el marc jurídic, quins requisits s'han d'exigir i com s'ha de garantir una aplicació rigorosa de la llei. La memòria, el reconeixement i la justícia envers els descendents no hauria de dependre de l'època en que es va produir l'exili, ni de quin partit impulsa la mesura. Espanya té el deure de reconèixer les injustícies del seu passat i d'afrontar-les amb rigor, coherència i respecte pels drets de les persones. Hi ha qüestions que haurien d'estar per damunt de la confrontació partidista. El reconeixement de les persones que van haver d'abandonar el seu país per culpa de la repressió, la persecució, la persecució i la dictadura n'és una. I tanmateix, aquest partit d'extrema dreta ha convertit la nacionalitat dels descendents de l'exili en un nou motiu de confrontació política, qüestionant la Llei de Memòria Històrica i denunciant el que considera irregularitats en la seva aplicació. La na-nacionalitat no és un regal, és un dret quan es compleixen les condicions que estableix la llei. La Llei de Memòria Democràtica regula diferents supòsits d'accés a la nacionalitat, entre els quals hi ha els descendents de persones que van patir l'exili i van perdre, van perdre o van renunciar a la nacionalitat espanyola per aquest motiu. No és una concessió arbitrària, sinó una via regulada legalment. No podem acceptar que la me-memòria de l'exili es converteixi en una sospita col·lectiva, ni que els descendents de les víctimes hagin de justificar permanentment la legi-- la legitimitat del seu vincle familiar amb aquest país. La memòria democràtica no consisteix a reobrir ferides, sinó reconèixer les que mai no s'han tancat del tot. No consisteix a dividir la societat, sinó assumir la nostra història amb la responsabilitat. No es tracta de regalar nacionalitats, es tracta de reconèixer drets, reparar injustícies i preservar aquesta memòria de les persones que van haver de marxar perquè aquí no podien viure en llibertat. I aquesta és una qüestió de justícia històrica, de dignitat democràtica i de respecte envers les generacions que ens han precedit. Per tant, la memòria històrica no és un privilegi, és una qüestió de justícia. Gràcies. Alguna intervenció més? Per part d'Esquerra Republicana, Montserrat Clotet Massana, endavant. Perdoneu. Gràcies, alcalde. Senyora Cervilla, he llegit amb atenció la seva moció i he de reconèixer que és difícil trobar un text que, en tan poques pàgines, acumuli tantes acusacions i de tanta gravetat. Ens parla de frau massiu, de manipulació electoral, de maniobres il·legals, d'adulteració del cens i, fins i tot, d'una voluntat deliberada del Govern espanyol d'alterar els resultats electorals. Déu-n'hi-do. Si tot això que vostè afirma fos cert, estaríem davant d'un escàndol democràtic de primer ordre. Però hi ha una cosa que trobo a faltar en la seva moció: les proves. Perquè una cosa és qüestionar una llei o la seva aplicació i una altra de molt diferent és afirmar que s'està cometent un frau electoral deliberadament. És cert que el Tribunal Suprem ha acordat suspendre cautelarment determinades inscripcions al cens electoral de residents a l'estranger vinculats a la Llei de Memòria Democràtica de 2022. És una decisió judicial que cal respectar. Però senyora Cervilla, no s'emocioni, perquè una mesura cautelar no és una sentència que acrediti un frau electoral. I aquesta decisió també té conseqüències que no podem ignorar. Parlem de persones que han obtingut la nacionalitat espanyola mitjançant una llei aprovada democràticame-democràticament. Persones que ja tenen reconeguda aquesta nacionalitat i que, en alguns casos, ja havien arribat a votar. I això planteja preguntes importants. Com es garanteix el dret de defensa de les persones afectades? És proporcional limitar l'exercici del dret de vot abans que es resolgui definitivament la controvèrsia? Què passa amb la seguretat jurídica de qui ha obtingut la nacionalitat seguint el procediment legalment establert? Són qüestions que també mereixen una resposta, perquè defensar la democràcia significa garantir la netedat de les eleccions, però també protegir el dret de la ciutadania a participar-hi. Naturalment, qualsevol possible irregu-irregularitat s'ha d'investigar i corregir, i acudir als tribunals per qüestionar l'aplicació d'una norma és plenament legítim. Però presentar com a frau demostrat allò que encara és objecte d'una controvèrsia judicial és una altra cosa. I encara menys podem donar per acreditat que s'estigui manipulant el cens electoral a Manresa. Senyora Cervilla, vostè té tot el dret a qüestionar una llei, a discrepar de la seva aplicació o a demanar més controls. Però quan acusa les institucions de manipular unes eleccions, té també la responsabilitat d'aportar proves. Perquè una sospita no és una prova, una acusació no és una certesa, i repartir una afirmació no la converteix en veritat. Si disposa de proves que no ha compartit amb aquest plenari, li demanem que les presenti. I voldria acabar amb una reflexió que va més enllà d'aquesta moció. Els representants públics tenim una responsabilitat especial sobre allò que diem. Les nostres paraules poden contribuir a reforçar la confiança de la ciutadania en les institucions, però també a afeblir-la. Quan parlem de processos electorals, aquesta responsabilitat és especialment important, perquè posar en dubte la netedat d'unes eleccions sense aportar proves pot erosionar la confiança en el mateix sistema democràtic. I aquesta confiança és molt més fàcil de destruir que de reconstruir. Per tot plegat, votarem en contra d'aquesta moció. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació. Vots a favor? Vots en contra? Doncs queda rebutjada per un vot a favor i vint-i-dos vots en contra. Seguim endavant. Moció municipal de Fem Manresa per protegir l'oferta d'habitatge habitual davant l'especulació en la demanda derivada de la UPC a la Fàbrica Nova. Té la paraula Roser Alegre Fontanet. Endavant. Sí, gràcies, president. Hola de n-hola de nou a tothom, si encara hi ha algú que aguanta estar mirant aquest ple. Ah, bé, aquesta moció que presentem avui des de Fem Manresa, eh, vol ser un toc d'alerta, una anticipació a un perill que pot comportar el fet que la nova UPC a la Fàbrica Nova, eh... eh, comporti pels barris que la limiten i de retruc, no?, per tota la ciutat de Manresa. Nosaltres, com ja hem dit en altres ocasions, valorem positivament que s'estigui rehabilitant un edifici històric que fa dècades que està buit, com també ho fem del fet que s'instal·li una universitat pública com la UPC, creant més oportunitats acadèmiques a la nostra ciutat i fora de l'àrea metropolitana. Creiem que és positiu, no?, justament per treballar per aquesta descentralització de Barcelona i per un equilibri més territorial, doncs que puguem tenir universitats de referència arreu del país i que, per tant, evitar desplaçaments i també, eh, que, que no se'ns envaigui, eh, aquest potencial humà i estigui més a prop de, de la comarca i, i pugui treballar per la ciutat i a la ciutat. Però també considerem que això pot estar generant un problema si des de l'Ajuntament o des de les institucions no es prenen les mesures, eh, eh, necessàries al respecte. Així, amb aquesta-- amb la nova UPC, eh, creixerà el nombre d'estudiants universitaris que buscaran allotjament durant el curs a la nostra ciutat i això ja s'està veient com una oportunitat de negoci per part d'inversors immobiliaris. Especialment al centre històric, eh, no?, concretament al Barri Antic, a les Escodines i també a Vic Remei, ja s'estan veient iniciatives especulatives que busquen treure, doncs, un benefici econòmic de la futura demanda d'aquest allotjament d'estudiants. Edificis sencers que es venen com una oportu-oportunitat d'inversió per fer-hi residències d'estudiants i lloguer d'habitacions, i no habitatge habitual.Aquest tipus de processos de compravenda d'immobles i la dedicació posterior dels habitatges a residències, pisos o habitacions que estudiants poden, eh, per a estudiants, eh, poden generar dinàmiques nocives pels manresans i manresanes, produint-se un canvi de model, substituint el lloguer d'habitatge habitual pel lloguer d'habitacions, cosa que provoca un impacte en la reducció de l'oferta i de l'augment de preus. Això, de fet, eh, no és res nou, perquè s'ha donat en barris pròxims a la FUP i a l'actual UPC, com poden ser Amió Puigberenguer o el Poblenou. Així doncs, això doncs, perdó, pot comportar, en primer lloc, una pèrdua d'oferta d'habitatge disponible per veïns i veïnes de la ciutat, comportant aquest augment de preu del lloguer i de compra. En segon lloc, doncs també augmenta la possibilitat que s'extinguin, eh, contractes de lloguer de temporada i de lloguer d'habitacions, cosa que facilita també els incompliments de la legis-legislació vigent. Opcions que, no?, tot i estar regulades, fan més fàcil saltar-se els límits dels preus legals. Tercer, eh, i d'altra banda, el fet que es concentrin massa habitatges per a estudiants en una mateixa zona, amb reduïda també com pot ser en aquest cas, pot perjudicar en el futur la cohesió social. És a dir, eh, com més alt sigui el percentatge de persones que viuen en un barri considerant-lo només un lloc de pas, eh, més difícil serà que, no?, que-que puguem aconseguir una comunitat forta que visqui i arreli en aquest barri. Eh, des de'n Fem Manresa, el que defensem és que necessi-necessitem barris, encara més al centre històric i a Vic Remei, amb-amb persones, eh, arrelades en aquests, no?, que hi facin vida i, per tant, hi visquin de forma permanent. Per tant, no?, d'alguna manera, podem, volem prioritzar això. Davant de tot això, eh, creiem que un ajuntament que es diu que és com-- està compromès amb el dret a l'habitatge i el benestar dels manresans i manresanes ha de prendre part i anticipar-se a aquesta problemàtica. I per això la, la moció que proposem proposa, eh, aquests acords. Primer: modificar el planejament urbanístic per evitar que edificis d'habitatge habitual passin a ser d'ús temporal, mmm, allotjament compartit, allotjament col·lectiu o ús comunitari per crear-hi residències. Segon: assegurar que les residències acreditin que allotgen exclusivament estudiants matriculats, investigadors o docents universitaris. Tercer, eh, i per oferir allotjament a aquests perfils i crear una nova via també d'ingressos a l'Ajuntament, po-poder impulsar la creació d'una residència pública aprofitant algun edifici buit en males condicions. Quart: limitar les, les places de residència d'estudiants per barris, amb l'objectiu, no?, d'evitar aquesta sobreconcentració excessiva, eh, que hi pot haver de, d'aquestes places. I finalment, i l'últim, el cinquè: reforçar mecanismes, els mecanismes municipals que ja tenim per garantir el compliment de la regulació de preus o crear aquelles noves estratègies que permetin, eh, realment que aquest compliment de la regulació de preus es porta a terme. I per tot l'exposat demanaríem el seu vot favorable. Gràcies. Gràcies, senyora Alegre. Intervencions. Senyor Perramon. Gràcies, president. Manresa té una realitat urbana, econòmica i residencial pròpia, i les polítiques que hi apliquem han de partir d'aquesta realitat. Entenem que no han de ser receptes generals ni limitacions que no s'hagin justificat prou. Entenem que l'habitatge és una qüestió importantíssima i molt rellevant per nosaltres i que cal evitar que el creixement d'una activitat econòmica, efectivament, desequilibri el mercat residencial i expulsi els ciutadans del municipi. Però una cosa és identificar un problema i una altra ben diferent és demostrar que els límits que es proposen són la millor manera de resoldre'l. Per això creiem que el que es proposa, que el que proposa aquesta moció s'hauria de discutir segurament en un pla més ampli. Aquesta moció entenem que és com posar la tireta abans la ferida i en el cas de Manresa és com posar una tireta abans una picada de mosquit. Aplicar una restricció sense haver acreditat prou encara que el problema que existeix és d'aquesta magnitud pressuposa que sigui... n-no entenem que pressuposi una solució adequada i ajustada. Perquè, com dèiem, Manresa té la seva pròpia realitat. Les necessitats i patrons residencials dels estudiants que venen a la nostra ciutat no tenen per què ser els mateixos d'altres universitats, de fora de, de la ciutat o fins i tot de la mateixa ciutat. Precisament perquè els estudiants a l'UPC és un perfil molt més regional que els que, per exemple, venen a la FUP, que venen d'altres indrets del país o de França, fins i tot. Tampoc podem equiparar automàticament Manresa amb la pressió que creen els èxpatres i el turisme a ciutats importants com Barcelona o els ciclistes neerlandesos o nord-americans a Girona, ni aplicar els mateixos criteris sense estudiar les diferències entre mercats, oferta residencial i demanda. El que necessitem a Manresa és dinamitzar l'habitatge, mobilitzar pisos buits, facilitar la rehabilitació, afavorir que surtin més habitatges al mercat i crear les condicions perquè la iniciativa pública i privada contribueixi a ampliar l'oferta. Necessitem més habitatge disponible i més oportunitats perquè la gent hi pugui viure, i això exigeix mesures que activin el mercat residencial, no que li posin obstacles abans d'haver-ne avaluat les conseqüències. A més, cal tenir present que la fàbrica nova, eh, no estem parlant d'un equipament universitari, estem parlant d'una oportunitat que servirà precisament per dinamitzar el seu entorn, reforçar el comerç, serveis, atraure activitat i afu-afavorir també la revitalització urbana. La presència d'estudia-d'estudiants també pot generar aquesta demanda envers aquest, aquesta activitat econòmica. A més a més, entenem que també es pot obrir una oportunitat perquè estudiants d'altres punts del país, doncs, trobi-trobin una oportunitat per residir al nostre, al nostre municipi. Per tant, entenem, ja acabant, que aquests límits poden posar pals a les rodes a nosaltres mateixos abans que el projecte s'engegui. En lloc de facilitar que una zona necessi-que necessita activitat i inversió urbana es desenvolupi, ja introduïm restriccions que poden dificultar-ne la de-la de-dinamització sense demostrar que de moment sigui necessàriament eficaç. Això no vol dir, reitero, que ignorem els problemes residencials ni negar la necessitat d'una planificació responsable. Si algun dia arribem als nivells de les ciutats que he citat, entenc que llavors sí que ens hauríem de parlar, asseure'ns. De fet, el, el, el fons de la moció l'entenem perfectament, però sí que és veritat que trobem que té un punt de precipitació. Per tant, el que volem és trobar l'equilibri entre garantir l'accés a l'habit-a l'habitatge i permetre que s'aprofitin les oportunitats que poden desenvolupar o que pot desenvol-pot desenvolupar el projecte de la Fàbrica Nova. Moltes gràcies. Seguim amb el grup municipal de Junts, Ramon Bacardit Reguant. Endavant. Sí, gràcies, president. Eh... Bé, la, en la seva intervenció, començo pel final, fan referència a un augment significatiu dels estudiants, entenem. D'aquí ve una mica la, l'alarma que, que posen. Eh, dada que per nosaltres fins ara, v-vull dir, no sabem d'on l'han treta, que aquest augment significatiu d'e-d'estudiants, perquè pel que sabem fins ara es tracta d'un trasllat de la, de la UPC, no tenim concreció de res i, per tant, aquest augment de, dels estudiants, que esperem que sigui així, tot sigui dit, doncs no, no sabem en què, en què es basa les afirmacions. Però bé, en tot cas, estem molt lluny d'arribar a la situació que vostès descriuen en aquesta moció. I estem molt lluny perquè la Fàbrica Nova esdevindrà, eh, una nova seu de la UPC, però ja fa sis anys que en sentim parlar i tot just ara estem inaugurant a trossos una obra, les façanes concretament, però és que la inversió que resta pendent és tan colossal que no hi ha concrecions, ni dates ni, ni res. Per tant, estem lluny en el temps. Però també estem lluny en la situació, en la situació que vostès estan anticipant-se, perquè Manresa ara mateix no té un problema de tensió de mercat per aparició de residències d'estudiants. No hi és. Perquè el problema de l'habitatge a la ciutat és un altre, ja l'hem descrit sempre, és un tema de rehabilitació, de donar confiança al sector privat. De-- Per nosaltres el, el punt de vista és un altre enfocament i, per tant, les propostes també haurien d'anar per una altra banda. I Manresa tampoc té un mercat tensionat pel turisme, com ja en alguna altra ocasió vostès han posat sobre la taula, volent limitar llicències d'habitatge d'ús turístic. Ja es va demostrar que això tampoc era això. I per tant, tenim la sensació que estan aplicant receptes a uns problemes que no són els de la nostra ciutat. Deuen ser, potser són problemes a Barcelona, són problemes en determinades, eh, ciutats del país, però a Manresa en tenim unes altres de problemàtiques i, per tant, creiem que, bé, que la proposta que fan no, diguem, no la podem votar a favor. I també deixin's posar el matís que creiem que la, una residència d'estudiants no ha d'estar impulsada, eh, amb diner públic de l'Ajuntament de Manresa. Per tant, és un model diferent que el que vostès proposen i, per tant, votarem en contra. Seguim pel Govern. Té la paraula el regidor d'Urbanisme, Carles Garcia Estany. Endavant. Gràcies, president. Eh, a veure, abans de esquematitzar una mica, eh, ja que han presentat aquesta moció, jo sí que entraré una mica més en els punts o amb unes respostes, potser més des del caire tècnic, però també una reflexió primera, no? Eh, eh, es presentem, presenten aquesta moció una mica per protegir la, la oferta d'habitatge habitual davant de la futura demanda lliure de, de la UPC. Primer de tot voldria recalcar o diferenciar que no es barregessin dos idees o dos conceptes. Eh, tal i com està plantejada la moció, sembla que per culpa o per raó del projecte Fàbrica Nova es generarà una especulació habita-habitacional. I no, i no és ben bé així, no? Podem entendre que, que la Fàbrica Nova serà una palanca de canvi necessària per tal de regenerar el parc habitacional del barri antic del Vic-Ramei, que tam-també tant li falta fa, però que també ho són aquestes palanques de canvi com els 10 milions d'ajuts a la rehabilitació de pla de barris, com també ho són els equipaments públics que s'estan desenvolupant en tot aquest sector, que poden ser palanques de canvi, no? I, eh, abans també s'ha comentat, no? Creiem que des de l'administració pública el que hem de fer és generar un parc, eh, públic de, d'habitatge per poder una mica contrarestar tota la, la crisi habitacional de, del moment. O la, avui ho hem enxertat, hem habilitat una, una partida per poder comprar una... Adquirir un solar per poder fer 60 habitatges de protecció oficial, no? Una mica totes aquestes coses han d'anar la mà. Eh, ara ja entrant potser més en els debats tècnics, cal situar el debat en l'instrument adequat. Creiem que el marc ideal per reflexionar i plantejar propostes sobre l'impacte de l'allot-l'allotjament d'estudiants en l'habitatge habitual és, és el Pla local d'habitatge. Aquest pla s'està desenvolupant actualment i en breu es convocarà l'oposició per treballar-hi conjuntament. Em sembla que hi ha data confirmada i si no, en breu. I la gran majoria de les propostes recollides en aquesta moció es poden presentar, estudiar i debatre amb el rigor necessari, eh, en aquest marc de treball. Eh, i l'altra reflexió seria que, d'altra banda, no es considera pertinent marcar criteris urbanístics complexos, així amb una moció amb topalls concrets, no? Una mesures de tant abast requereixen un debat serè, profund i contrastat, i l'espai idoni creiem que és, eh, en aquesta confecció del nou pla d'habitatge. I si analitzem tècnicament els punts concrets i breument, s'hi observen dificultats de viabilitat. En el primer acord es proposa modificar el planejament urbanístic, vetant canvis d'usos als edificis, etcètera. I només fer la reflexió que una regulació per prohibir totalment aquests canvis d'usos és una mesura massa limitativa en relació als drets actuals dels propietaris i amb el risc que podria lligar amb la responsabilitat patrimonial per l'administració. Que és possible? Sí. Que tingui una pan-- un impacte i que sigui efectiu? Eh, dubtós, eh, o molt possible. A més a més, regular de manera purament preventiva comporta la dificultat de trobar un e-un equilibri real entre l'oferta i la demanda. En lloc d'un vet absolut, es pot estudiar una regulació urbanística sobre aquest tipus d'allotjament no habitual que inclogui paràmetres, paràmetres tècnics com la densitat màxima, etcètera. Però com he dit, dintre del marc del pla de l'habitatge es pot discutir. Pel que fa al segon punt, eh, poder assegurar residències que siguin d'ús exclusiu per estudiants, investigadors o docents és una regulació urbanística difícilment aplicable que requeria un control posteriori per part de l'administració i, com bé es comentava, actualment de residències no, no hi ha un problema i, tot i així, eh, la residència sempre hauria de ser una cosa impulsada des de la universitat en col·laboració amb l'Ajuntament, però que també sigui una cosa de la universitat pels seus estudiants. El tercer acord és, és, suggereix impulsar una residència pública. Ai, m'he equivocat, ja l'he explicat. I en el quart punt proposa limitar les places de residències d'estudiants per barris establint topalls. Aquesta limitació numèrica s'ha d'avalar d'acord amb el que s'ha exposat anteriorment, amb la viabilitat de la regulació urbanística i fer-ho dins el marc de, del pla d'habitatges. Per tant, eh, eh, el nostre vot serà en contra, però amb aquesta mà estesa que en el marc del pla d'habitatge puguem discutir, debatre i enfocar totes aquestes perspectives. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió més? Senyora Alegre, endavant. Ai. Ara som a la segona ronda, per tant, li toca a ells i quan em demani la paraula entenc que Grup Municipal d'Impulsem, doncs, l'hi dono. Val, senyora Alegre. Sí, gràcies de nou. Bé, ehm, és divertit, no?, veure quan pequem d'anticipació i de precipitació, no? Aquí som... [riure] Quan se'ns deu haver titllat de moltes coses i poques vegades d'això. En tot cas, ehm, bueno, res, és, és un divertimento, eh, això només. Ehm, crec que en cap cas amb aquesta moció estem inten-- no?, demostrem o, o, o, o freguem el catastrofisme, ni molt menys. El que volíem fer, i crec que s'ha exposat a-al principi i que és el motiu per la qual la presentem, és poder-nos anticipar a un, una possible problemàtica que creiem que es pot donar a, en aquests barris i a la ciutat. Ehm, no cal ser, eh, superenginyós per imaginar que aquest, aquesta nova seu de la UPC, amb aquest canvi i amb aquesta aposta com a ciutat i també des de la UPC, ehm, evidentment, eh, provocarà que hi hagi més alumnat. Només pel fet de, de tenir un equipament nou, amb millors condicions, amb més opcions d'investigació, etcètera. Vull dir, ja no són alumnes universitaris als graus, és totes les potencialitats, no?, possibles investigacions que s'hi podran dur a terme, etcètera. En tot cas, mmm, si ens equivoquem, doncs també serem els primers a reconèixer-ho, però crec que fa tot el sen..., no? Eh, té, el, el, és probable, i crec que no ens equivoquem si afirmem que, eh, s'espera que els au-als estudiants també augmentin i que, que també hi ha part de voluntat en la UPC que així sigui, no? I amb, amb, per tant, amb l'oferta que puguin oferir. I, i bueno, tampoc, o sigui, no estem dient re tan-- res tan descabellat quan tenim al carrer Urgell un bloc sencer, a dia d'avui, que ja sa, que ja és una residència d'estudiants o pisos per a estudiants. Vale, la, la universitat no està oberta, però ja tenim un bloc. Bueno, ehm, no estem dient coses descabellades. Aquí qui vol veure i opció de negoci es mou i s'ha mogut amb temps i ja n'hi tenim un. El que estem dient és que caldria limitar perquè això no es converteixi en una pràctica que s'ampliï, eh, molt més i que acabi provocant que gent que viu al barri, doncs no pugui viure-ho perquè això comporta una oferta de preus. Que estem d'acord en que la problemàtica de l'habitatge, evidentment, s'ha de centrar en un altre aspecte i el prioritari no és aquest? Sí, però fer polítiques d'habitatge vol dir també assegurar que hi ha opció de moure habitatge per viure-hi, per fer-hi vida. Llavors, mmm, em sembla que no estem tan fora de lloc amb el que plantegem. Ehm, bueno, s'han, s'han dit, mmm, moltes coses, però em, em, em fa gràcia, no?, aquesta, eh, aquest, aquest plantejament de, de ser, de, de comentar que som tan restrictius amb un problema que ni s'ha donat, però justament fer política també és anticipar possibles problemes que es poden donar en el futur i, per tant, posar-hi aquells mecanismes per construir una ciutat com la que volem. I em sembla que en aquest cas és de justícia intentar moure-hi alguna cosa ja prèviament. Que després els mecanismes els puguem debatre no siguin els millors, nosaltres estem fent plantejaments polítics, els tècnics són uns altres. I a mi la brometa, perdoneu, que tot això es treballarà en el pla local d'habitatge, quants anys portem sense pla local d'habitatge? Ja va sent hora de que realment sigui així, perquè n'estem no cansats, no, lo següent. Nosaltres i tots els ciutadans que no podem viure a Manresa perquè falta planificació en matèria d'habitatge. Gràcies, senyora Alegre. No sé si hi ha alguna qüestió més. En tot cas, m'havia demanat la paraula el regidor Alonso, que és el regidor d'Habitatge, i segur que li pot respondre a aquest neguit que vostè té. Senyor Alonso, endavant. Gràcies, president. Només volia portar un parell de, d'informacions, una ja l'ha mig insinuat la regidora, i és que tot apunta a una tendència contrària a la que s'exposa amb la, amb la moció. Quina? Doncs que, que tenim una, una llicència concedida al carrer Urgell, evidentment, per 60 habitacions d'un residencial col·lectiu, que és la denominació tècnica de, de la residència d'estudiants, i gent interessada també en la zona de Valldaura a tocar el límit de la secció censal També del pla de barris. Què passa? Que el residencial habitatge no és un, un ús subvencionable. Per tant, no podem fer servir el pla de, el pla de barris com a eina de palanca d'un ús sí, un ús no a favorit tal o qual cosa, eh? Evidentment, el tema, el tema va per la rehabilitació d'habitatges, però no de residencial habitatge. Això significa que, mm, tot apunta a que no ens ha de preocupar, de moment, el tema de, d'aquesta hipotètica regulació prèvia a l'entorn de la, de la fàbrica nova. I, i que jo sàpiga, el pla local d'habitatge, doncs, el vull reivindicar perquè en aquest moment està en fase de diagnosi avançada i el que necessitem és que la gent participi. Ni jo no soc el responsable de que, d'haver estat sense pla local d'habitatge molt temps. La meva missió és més aviat la contrària, impulsar-lo al màxim. I això és el que estic fent. Gràcies. Eh, el senyor García no té cap intervenció. Doncs, vinga, som-hi. Senyora Alegre, si vol tancar i aniríem a la votació. Res, tancarem. Eh, ens quedarem a dos vots a favor perquè ja només som dos i no tres, però bueno. Ahm, bé, no ho sé, potser, doncs, llavors podem en algun moment compartir aquestes dades, no? O, o aquests supòsits, eh, perquè, ehm, tot faci pensar que no va encaminat cap aquí aquest problema, eh, que plantegem avui en dia i nosaltres ens sembla que, que sí que es pot donar així. No som ni Girona ni Barcelona, per sort, a dia d'avui, i espero que no ho siguem mai. Però, home, no, per v-- estic parlant una cosa a nivell de volum de població. Ramon, per favor. A veure, jo no vull ser ni un Barcelona ni un Girona amb els problemes que avui també tenen sobre la taula. A veure. Ahm, llavors, en aquest sentit, el que volia dir és que també allà va començar un dia que els preus dels habitatges van començar a pujar i que els turistes van expulsar la població. No, no? I quan hi han volgut fer front, potser ja és massa tard i ja tenen unes ciutats que no voldrien ni uns ni altres. Si tenim la capacitat d'anticipar-nos, evidentment que ara no som ni, ni un Girona ni un Barcelona per aquest sentit, i probablement estem molt lluny d'això, però tot allò que puguem preveure, eh, doncs, feina feta que tindrem. Crec que no hi ha massa més a dir. I no ho sé, si tenim llicències per p-- és que, tg, d'alguna manera m'es-s'estan contradient. Si tenim llicències demanades per pisos d'estudiants, mínim per seixanta habitatges, per una banda, els altres no ho sé quants, eh, alguna cosa està passant. No ens ho estem inventant, tampoc, no? Perquè n'hi ha més de les que hi havien. Per tant, sí que, ps-probablement això anirà en augment, no? Perquè hi ha promotors que se n'aprofiten i saben veure, com deia, oportunitat de negoci on nosaltres na-ni tan sols veiem veure venir un problema i no ser amatents, eh, com els que més, i disposats a parlar el que sigui el pla local d'habitatge. Però realment, vull dir, portem, jo no em vull equivocar amb els anys que fa que no tenim el pla local d'habitatge en condicions i se'ns han donat molts arguments i moltes justificacions al respecte, però jo crec que ja no cola a dia d'avui si realment ens creiem que és el problema principal, eh, pràcticament, que tenim a la ciutat. Gràcies. Eh, era la de tancament i ara és per al·lusions. Si no hi ha hagut al·lusions, eh, hauríem de seguir, eh? És que ho he dit, que seríem estrictes amb el que diu el ROM. Molt bé. Eh, senyora Alegre. Ai, perdó, no, senyora Alegre, ja està. Per tant, anem a la votació. Eh, vots a favor de la moció? Vots en contra? Doncs queda rebutjada per dos vots a favor i vint-i-un vots en contra. Anem a la següent. Vuit tres, senyor secretari. Moció del grup municipal de Fem Manresa per reforçar els controls d'integritat en l'atorgament de subvencions i recursos municipals. Té la paraula el regidor Jordi Trapé, UB, endavant. Bon dia de nou a tothom. M'agradaria començar per dir què no és aquesta moció. No és una moció contra cap entitat ni contra cap persona. No venim a assenyalar culpables i venim a parlar sobretot de com es deci-- com decideix aquest ajuntament a qui d-dona diners i sobretot també amb quina informació ho fa. Al ple de setembre vam aprovar, eh, deu mil euros per la Fundació Cellar. Després vam saber que diversos càrrecs del seu patronat ho són també de la Fundació Resilis, una de les entitats investigades pel cas de la Degaya. El govern va reconèixer que no ho sabia i després d'un temps va decidir no tramitar aquest ajut. Però, eh, si no s'hagués fet pública la informació per part de Junts i no s'hagués difós a través d'Octuvre, aquesta info-- aquesta subvenció s'hauria atorgat. I aquest l'entenem que no és un cas aïllat. Al final, fa pocs mesos, com a Fem, denunciavem el contracte amb Be Evolutive, l'empresa d'Iñaki Urdan-Urdangarin, condemnat per sentència ferma al cas Nos, i també ho fèiem amb FCC o Fomento, que té el contracte de recollida de residus i de neteja diària, eh, viària a la ciutat i que, a més a més, té una sanció encara recorreguda als tribunals per pactar licitacions. Són casos diferents, sabem que no es poden tractar per igual, però per si no n'hi hagués prou, considerem que la llei al final té un forat. És que la, la llei de contractes prohibeix, eh, contractar amb empreses els administradors de les quals han estat condemnats per corrupció. Però de subvencions no. Llavors, què busquem amb aquesta moció? Cinc punts molt principals, tot i que la moció realment en té uns quants més. Primer, una espècie de règim d'integritat a les nostres pròpies normes. És a dir, demanem modificar en un termini de sis mesos les bases generals de subvencions, les bases d'execució del pressupost i el pla estratègic de subvencions, i que s'apliqui en tots els ajuts municipals, els de concurrència, però també els nominatius, els directes, convenis, que és on hi ha una mica més de marge de discrecionalitat. Llavors, davant d'això, dues situacions, dues respostes diferents. En cas que hi hagi una condemna ferma de corrupció per l'entitat o de qui la dirigeix, l'exclusió entenem que hauria de ser automàtica, com ja fa la Llei de contractes, però limitada. Dura mentre aquella persona sigui al càrrec i fins que se li cancel·lin els antecedents. Si l'entitat l'aparta, recupera la capacitat, doncs, de-de que se li pugui otorgar. Qui ha estat condemnat per fer mal ús dels diners públics, al nostre entendre, no n'ha de poder, eh, eh, gestionar, simplement. En canvi, si només hi ha una investigació, aquí crec que és prudent no posar cap automatisme, perquè una denúncia al final no pot ser una arma per bloquejar ningú. I en aquest cas, el que, eh, diem nosaltres és que decideixi el ple de manera motivada, que es pugui fins i tot escoltar l'entitat amb informes de secretaria d'intervenció i amb criteris fixats que-que els definim, els definim, els definim nosaltres mateixos. El ple pot atorgar la subvenció amb garanties reforçades i la decisió es revisa si la causa s'arxiva o-o hi ha absolució. La tercera seria mirar també aquestes en-entitats vinculades. Aa, això és exactament el que va fallar amb el cas de Cellar. Quan dues entitats comparteixen la majoria del patronat o la presidència, la secretaria, la tresoreria o la direcció, o formen part del mateix grup, s'hi han d'aplicar els mateixos criteris, i en aquests casos la valoració sempre ha de correspondre al ple. I també és important saber què aprovem. Demanem una declaració responsable ampliada amb la composició dels òrgans de govern, les entitats vinculades i els procediments oberts. Amb aquesta declaració s'ha de contrastar amb la base de dades nacionals de subvencions i, si és falsa, doncs l'entitat, doncs, haurà de retornar la subvenció com pertocaria. A cada subvenció nominativa demanem un informe d'integritat, li podríem dir sí, a disposició de tots els grups abans de la comissió informativa i en la contractació demanem verificar les prohibicions també en els contractes menors i els patrocinis, i, eh, doncs, estudiar, eh, això també en grans licitacions, com per exemple la de residus. I al final, un cinquè punt de resum que seria rendir comptes, és a dir, en tres mesos el que estem demanant és un informe a la Comissió sobre quins controls tenim avui i què es va comprovar en els casos, en aquest cas, que-que he citat. Cada any un balanç d'aplicació al ple i un assessorament amb l'Oficina Antifrau per poder-ho desplegar tot. Com que aquest problema és algo que no passa només a Manresa, és a dir, és a tot el país, també demanem a la Generalitat un sistema compartit d'informació sobre les vinculacions entre les entitats que rebran, eh, fons públics. I res, eh, si algú diu que això vulnera la presumpció d'innocència, aquesta moció intenta fer just el, el contrari. Acabo. La desafecció entenem que creix cada dia, que la gent llegeix que el seu ajuntament ha donat diners a qui no tocava i que ningú ho sabia. I aquesta moció no posa en dubte la bona fe de ningú. Al contrari, posa eines perquè la bona fe no hagi de dependre ni de la sort, ni de la premsa, ni que algú descobreixi coses. Per tot això, demanem el vot favorable a tots els grups. Gràcies, senyor Trapé. Eh, intervencions per part de Nacionalistes. Sergi Pere Ramon, endavant. Gràcies, president. Nosaltres compartim el principi que inspira aquesta moció. Els diners públics s'han de gestionar amb totes les garanties i la ciutadania ha de tenir la certesa que els recursos de l'Ajen-Ajuntament s'atorguen en transparència, rigor i integritat. Per tant, estem records-- d'acord que cal reforçar els mecanismes de control i evitar que les con-- que les administracions concedeixin recursos sense disposar de tota la informació rellevant. Ara bé, creiem que per fer-ho bé també hem de tenir en compte com despleguem aquestes meroses-mesures i quines conseqüències administratives poden comportar. I els seré sincer, la nostra preocupació és que amb la voluntat d'augmentar els controls acabem creant un sistema excessivament burocràtic amb declaracions, més informes, més comprovacions i més procediments que poden alentir la concessió de subvencions, carregar de feina els serveis municipals i complicar la gestió tant de l'Ajuntament com les entitats que legitimen qui reben els recursos. Per tant, nosaltres aquí entenem que hi ha un equilibri entre dos principis, no? El principi de trans-de transparència i el principi de bona gestió i gestió eficient. Per tant, jo amb voluntat que el Jordi, el-el regidor Trapé, em convenci, ens convenci, m'agradaria formular-li una sèrie de preguntes a veure si ens les pot respondre, d'acord? Perquè, eh, creiem que hi han mecanismes de, eh, coordinació amb altres ens superiors, com la Generalitat, que poden fer aquesta funció i així ens, eh, descarreguem tota la pro-burocràcia i tràmits feixucs per aquesta casa, que no sabem si té la capacitat de fer-ho. Eh, això posa-li l'interrogant al final, Jordi, val? [riu] Perquè no l'hi he, no l'hi he formulat. I una altra pregunta seria, o sigui, és si seria més eficient disposar d'un sistema compartit impulsat per una administració de rang superior, com dèiem, més capacitat tècnica i accés a inform-, eh, a informació de diferents organismes. Si ens podeu respondre, nosaltres estarem agraïts d'escoltar la vostra resposta. Nosaltres el que volem és que aquests dos equilibris, doncs, entrin en un punt dolç i que no es contradiguin. Moltes gràcies. Gràcies. Més intervencions. Per part del Grup Municipal de Junts, Lluís Tore-Tulleu Delari, endavant.Sí, gràcies, president. Bé, nosaltres, igual que els nacionalistes, compartim en principi el principi de fons d'aquesta moció. Realment, doncs, com s'ha dit, els diners públics s'han de gestionar amb transparència, rigor i responsabilitat i totes les garanties jurídiques, també. La ciutadania, evidentment, té dret a saber com es gasten els seus impostos, amb quin criteri s'otorgen les subvencions i quins mecanismes de control s'apliquen. I, evidentment, qualsevol situació que pugui generar dubtes s'ha d'analitzar amb molta seriositat. Ara bé, també discrepem en les solucions que es proposen, les garanties jurídiques d'alguns mecanismes plantejats i en les conseqüències que poden tenir en el funcionament municipal i pel teixit associatiu de la ciutat. Primer de tot, el ple creiem que no es pot convertir en un tribunal. El ple és un òrgan de representació política i de control democràtic i, per tant, no es pot donar per fet que l'Ajuntament pugui amplimar, eh, ampliar lliurement les prohibicions mitjançant unes bases municipals tan sols. Però sobretot, i en aquí és allà on incidim més, ens genera aquest dubte d'aquesta capacitat, doncs, burocràtica, administrativa i, sobretot, que no gene-- que genera una càrrega burocràtica excessiva, ehm, i planteja uns mecanismes de seguiment i revisió que suposen, sobretot, molta més documentació, més informes, molta més feina administrativa que, en la majoria dels casos, recaldrà en les associacions, tant culturals, esportives, socials, veïnals, i que sabem tots que funcionen gràcies, doncs, a la dedicació voluntària de persones que aporten el seu temps i el seu esforç i no disposen de les estructures ni administratives i, sobretot, ni jurídiques per afrontar procediments cada cop més complexos. I, per tant, no podem acabar creant un sistema en què les entitats que més necessitat tenen d'aquest suport municipal siguin també les que es troben amb més obstacles. Per això no considerem que el conjunt de mesures proposades siguin les adequades, tot i que el que hem dit compartim el principi de fons d'aquesta moció. Control rigorós, sí. Tolerància zero amb el frau, també, però amb seguretat jurídica i proporcionalitat, perquè l'eficàcia administrativa i el respecte per les entitats que fan una feina imprescindible per a la ciutat, no carregar-los en aquest teixit associatiu amb una burocràcia innecessària. Perdoni, no havia entès que havia acabat. [riu] Molt bé. Eh, doncs vinga, anem a la intervenció per part del Govern. Té la paraula Montserrat Clotet Massana. Endavant. Gràcies. Per valorar aquesta moció, crec que hem de començar aclarint tres qüestions. Una subvenció nominativa és una manera de relacionar-nos amb les entitats i donar suport a projectes impulsats per entitats i associacions. Una vinculació entre entitats no és una prova d'irregularitat i una investigació judicial no és una condemna. Tres distincions importants per entendre què estem debatent avui. Hem consultat els serveis jurídics municipals, que adverteixen que algunes de les mesures proposades plantegen dificultats jurídiques importants. Compartim la voluntat de gestionar els diners públics amb transparència i responsabilitat, però una bona intenció no ens pot fer passar per alt les exigències de les lleis. Aquesta moció proposa excloure entitats perquè alguns dels seus responsables han estat condemnats per delictes de corrupció. Però la Llei general de subvencions ja estableix en quins casos una persona o una entitat pot rebre ajuts públics. Concretament, l'article 13 preveu que determinades condemnes per delictes de corrupció dictades per sentè-sentència ferma impedeixen obtenir subvencions. Ara bé, la condemna d'una persona no es pot atribuir automàticament a l'entitat de la qual forma part. Cal estudiar cada cas i aplicar les prohibicions que estableix la llei sense ampliar-les pel simple fet que hi hagi vinculacions entre persones i entitats. La moció també proposa que el ple decideixi sobre subvencions a entitats vinculades a persones investigades judicialment. Però estar investigat no vol dir ser culpable, ni és, per si sol, motiu per denegar una subvenció. I traslladar aquesta decisió al ple tampoc no resol les dificultats jurídiques. La legalitat no depèn del nombre de persones que participin en una votació. Pel que fa a les entitats que comparteixen membres dels seus òrgans de govern, cal recordar que aquesta vinculació, per si sola, no demostra cap irregularitat. La moció cita el sistema valencià Selè, una eina per detectar riscos. Però detectar un risc no és demostrar una irregularitat ni permet excloure una entitat al marge de la llei. I en aquest punt vull posar en valor la feina del personal municipal, especialment de secretaria i d'intervenció, que vetllen pel compliment de la legalitat i pel control dels recursos públics. La seva feina és una garantia per a tothom, pel govern, per l'oposició i, sobretot, per la ciutadania. Recordem alguns dels controls existents. Les subvencions nomi-nominatives figuren al pressupost municipal i al pla de subvencions, i es publiquen a la base de dades nacional de subvencions. Han d'estar correctament justificades. La intervenció revisa cada any una selecció de subvencions i presenta al ple l'informe anual de control financer. Les mesures de millora es recullen en el pla d'acció de l'alcalde, que també se'n dóna compte al ple. I pel que fa a la integritat, disposem del codi de conducta i de la bústia ètica. Aquests controls es poden millorar? I tant. Revisar com treballem i buscar maneres de fer-ho millor és una feina constant a l'Ajuntament, sempre respectant la llei i els drets de tothom. I acabo recuperant una reflexió que he iniciat abans i que voldria dirigir a tots els grups municipals. La moció comença parlant de la confiança de la ciutadania en les institucions, i aquesta confiança també depèn del que diem tots nosaltres com a representants públics. Una sospita pot acabar convertint-se en una acusació. Una acusació en una suposada certesa. I a partir d'aquí arriben les desqualificacions personals, les acusacions sense proves i la idea de que tots els polítics són iguals. I què hi guanyem? Què hi guanya la ciutadania? Què hi guanya Manresa? Què hi guanya la democràcia? És una reflexió que serveix per a altres debats d'avui, plantejats per partits situat-situats en punts molt diferents de l'arc ideològic. Tots ens hauríem de preguntar quina responsabilitat tenim sobre els missatges que contribuïm a difondre. Perquè les paraules tenen conseqüències i darrere de les acusacions hi ha persones amb una dignitat i una reputació que mereixen respecte. Fiscalitzar el govern és imprescindible. Denunciar irregularitats també. Però les acusacions s'han de fonamentar en fets concrets i contrastables. Defensar la confiança en les institucions i en els representants públics no vol dir demanar menys crítiques, sinó demanar que es facin amb rigor. I aquesta confiança no és patrimoni de cap partit. És un bé que tots nosaltres tenim la responsabilitat de preservar. Per tot això, perquè compartim la voluntat de reforçar els controls, però considerem que algunes de les mesures proposades no ofereixen les garanties jurídiques necessàries, votarem en contra de la moció. Gràcies. Gràcies, senyora Clotet. Alguna qüestió més? Senyor Draper, endavant. Sí, jo per intentar convèncer, ho, ho intentaré, eh. Ba-bàsicament, el punt novè intenta a-anar per la, per la via que comentava el regidor Pere Ramon, és a dir, instar precisament al Govern de la Generalitat a crear un sistema d'informació compartit sobre les vinculacions entre les entitats beneficiaries de fons públics perquè això no ens hagi de recaure a nosaltres. És impossible que l'Ajuntament tingui capacitat de, de, de fer això. I, i que-- i realment en aquesta moció hi ha mo-hi ha molts punts, però crec que, i fins i tot pot semblar que suposa una càrrega molt gran, però crec que el punt principal és aquesta declaració, eh, responsable ampliada, és a dir, que sigui la mateixa entitat que expliqui quins vincles té, que és el que, el que, el que ve, ve a par aquí. Jo, jo entenc que po-pot suposar una, una... una feina extra, però també la resposta és davant casos com el que vau exposar vosaltres de Cellar, crec que no podem estar de que, eh, perquè sigui un cas relativament mediàtic, salti, però no sabem quantes n'hi ha darrere que no, que, que, que no hagi passat algo similar. I, i al final no és culpa de cap regidor d'aquí, és com tenim muntat el sistema. Llavors, si denunciem que Cellar és un, eh... té un problema i per això ho hem de retirar, crec que és obvi que n'hi poden haver-hi d'altres que se'ns, se'ns poden haver escapat. I l'únic que demanem aquí és un sistema una mica més rigorós perquè si n'excloem alguna, tinguem motius per excloure'n l'altra. O simplement dir que a Cellar no hi havia cap problema i que, i que per tant l'acceptem. És a dir, que tinguem un criteri que no vagi en funció de la popularitat del, del cas. Res, i, i, i a la, a la regidora Clotet dir-li que aquesta moció precisament intenta blindar mecanismes per sabe-- per conèixer exactament on van els diners o sobretot, amb, qui, qui està darrere de les em-empreses o fundacions que, que reben aquests diners. Simple-simplement això. Amb-- que compartim els tres punts que ha exposat al, al principi i que el que nosaltres volem en aquest cas és investigar cada cas un per un, perquè no, perquè simplement no, no se'ns, no ens, no ens ca-- tinguem tota la informació i que, per tant, com a ple, ho puguem, ho puguem decidir. I és evident que una condemna no, ai, ai, una condemna no, un-una sospita no ha de ser motiu en cap cas d'una exclusió i que en tot cas s'ha de prendre una decisió informada sobre si l'hi donem o no l'hi donem. Però el que estem dient és: si us plau, tinguem tota la informació. És així de senzill. Gràcies. Hi ha alguna qüestió més? Doncs aniríem a la... Sí, senyora Tullada, endavant. Res, només, eh, molt breument també. Evidentment, nosaltres no qüestionem, eh, aquesta necessitat de control, com deia Jordi, ni molt menys, sinó que potser abans de, de, de buscar, doncs, totes aquestes mesures i que nosaltres, doncs, com ja hem dit, trobem que hi han, jurídicament, aquí, doncs hi han, hi han problemes i podrien haver-hi problemes i tot a-- i al final, aquest, aquesta càrrega burocràtica amb les entitats, potser, doncs, també lo que s'hauria de fer abans d'intentar implementar un nou sistema de control tan complex com aquest que exposes, s'hauria potser de revisar de moment en els sistemes que tenim ara i posar remei allà on, doncs, de vegades poden haver-hi errors. Moltes gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació de la moció. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? En contra? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda rebutjada per dos vots a favor, tretze vots en contra i, eh... vuit abstencions. Vuit abstencions. Vuit i dos, deu, i tretze, vint-i-tres. Molt bé. Seguim endavant. Moció del Grup Municipal de Junts per l'encàrrec d'una auditoria externa de la despesa público municipal de caràcter social i avaluació dels resultats dels programes i ajuts. Per presentar la moció té la paraula Lluïsa Tullada Lari. Endavant.Sí, gràcies, president. Bé, Junts portem al plenari aquesta moció que parteix d'una convicció molt clara, que és que invertir en polítiques socials és imprescindible, i també ho és saber si els recursos públics que hi desesti-- que hi destinem aconsegueixen els resultats esperats. Gestionar aquests recursos, eh, és una qüestió de responsabilitat política i de compromís amb les persones, com ja venim de, de la moció anterior, en què això ja, ja ha quedat com molt clar per part de tots els grups polítics. Evidentment, el pressupost d'enguany és de 12,3 milions d'euros, aproximadament, i és una, un, una xifra prou important. Però la pregunta és: sabem exactament què estem aconseguint amb aquests diners? Quina part d'aquest pressupost se s'executa? Els programes acaben d'arribar a les persones que ho necessiten? Quins resultats obtenim i quines necessitats continuen existint? Cal tenir en compte que les polítiques socials no són exclusives d'una regidoria, com també s'ha dit, i que jo crec que tothom ho, ho tenim com molt clar, perquè també hi han ajuts, doncs, ajuts, beques, subvencions, en programes, doncs, d'educació, d'habitatge, ocupació, d'esports, ocupació, esports, perdó. I és correcte el risc, i en aquí, doncs, eh, que es corre aquest risc de no poder detectar, de vegades, doncs, duplicitats, mancances o oportunitats, inclús, de millora, i tot l'esforç municipal que s'hi pugui posar. Per això, nosaltres proposem una auditoria externa, independent, transversal, en la despesa social municipal que inclogui els últims cinc anys d'exercicis tancats. No demanem l'auditoria absolutament per qüestionar la tasca dels professionals dels serveis socials, que sovint treballen en situacions molt complexes i amb una gran pressió assistencial. Tampoc es proposa per retallar els recursos d'una manera indiscriminada. Ben al contrari, volem que cada euro públic destinat a finalitats socials tingui el màxim impacte possible. I no hi ha prou en saber amb quines actuacions es fan, quants diners gastem. Cal diferenciar entre la-- mesurar l'activitat i avaluar-ne, avaluar-ne l'impacte. I per això proposem una sèrie de resolucions. Que miro el temps. Sí, crec que tinc temps. Sí, bé, perfecte. Voy, corriendo. Sí. Ehm, doncs nosaltres fem aquestes propostes de resolució, que és instar el govern municipal a encarregar, mitjançant el procediment de contractació que correspongui, una auditoria externa independent de tota la despesa pública municipal de caràcter social, amb independència de la regidoria, servei o organisme municipal que la gestioni. En segon terme, establir que l'auditoria elabori primer un inventari transversal de tots els programes, ajuts, beques, prestacions econòmiques, subvencions, serveis i altres actuacions de finalitat social gestionats o finançats per qualsevol àrea municipal. I perquè cada exercici s'hauria d'identificar quina és la regidoria responsable, els crèdits inicials i definitius, modificacions, obligacions reconegudes, els pagaments, per tant, un ampli, extens, ehm, informe. Incloure també la, una relació detallada de les entitats i persones jurídiques perceptores d'aquests fons municipals en tot l'àmbit analitzat, sigui quina sigui la regidoria igualment que es concedeixi o contracti, diferenciant amb quina categoria, si són subvencions, convenis, contractes, encàrrecs o altres transferències, amb la indicació, evidentment, dels imports anuals i els objectius amb els quals estan, mm, eh, di-- basats, serveis finançats, sistema de adjudicació, etcètera, etcètera. Exigir també una avaluació de resultats de tots els programes i actuacions de caràcter social, identificats tant en la, de la Regidoria de Drets Socials com de la resta de les àrees municipals, amb una fitxa per actuació que recollís els objectius, població destinatària, requisits d'accés, recursos aplicats, persones beneficiàries o ateses, execució, indicadors de cobertura i resultats, grau d'assoliment, sobretot, i cosa de, pel resultat que sigui calculable. L'informe hauria d'identificar possibles duplicitats, complementarietats i necessitats no cobertes, i distingir l'activitat executada dels resultats acreditats. Cinquè, preveure que l'empresa o equip adjudicatari pugui formular recomanacions operatives prioritzades i quantificades quan sigui possible, per millorar l'eficiència, evitar duplicitats, reforçar l'avaluació periòdica i orientar els recursos cap a les intervencions amb els resultats acreditats. Evidentment, sempre les dades personals i els expedients socials individuats han de quedar protegits per, eh, d'una manera, eh, i els resultats públics es pre-es presentaran de manera agregada. Comprometre el govern municipal a presentar al ple, en termini màxim de dos mesos des de l'aprovació d'aquesta moció, la proposta d'abast d'auditoria i els plecs o termes de referència de l'encàrrec, i garantir que els treballs estiguin finalitzats i l'informe definitiu sigui presentat al ple en un termini màxim de quatre mesos addicionals, és a dir, abans que transcorrin sis mesos des de l'aprovació de la moció, si és el cas. Igualment, publicar l'informe executiu i les dades agregades al portal de transparència amb les limitacions legals aplicables. I finalment dir que des de Junts defensem uns serveis socials forts i eficaços, ben gestionats, uns serveis que arribin a qui els necessita amb drets i deures. I per tot l'exposat demanaríem el seu vot favorable. Gràcies. Anem a les intervencions del grup. Senyora Cervilla, endavant. Correcte. Ara corre. PerdóSí, gracias, señora alcalde. Bueno, pues ustedes a lo suyo y nosotros a lo nuestro. Y como ustedes nos dicen que los servicios sociales municipales, eh, atienden a situaciones de vulnerabilidad para prevenir la exclusión o que los recursos públicos que precisamente aporta el contribuyente, es decir, los trabajadores que pagan sus impuestos, se tienen que gestionar con transparencia y eficacia. Exponen en su moción la cantidad de más de doce millones de presupuesto inicial para servicios sociales y promoción social. A esto se le suma las modificaciones de crédito que lleva a cabo este equipo de gobierno cada mes, cada mes, más sus obligaciones, según ustedes, que puedan ser solidarias. Los pagos realizados en efectivo, las becas, ayudas para las, para la vivienda, educación, etcétera, etcétera. Todas esas ayudas que para los manresanos [chasquido palatal] no-- con arraigo generacional ya no alcanzan. Y esto no se lo inventa Vox, es que es la cruda realidad que se vive en la calle. Déjeme decirle, señores de Junts, que ustedes, ustedes han contribuido y siguen haciéndolo a la situación que vivimos. Ni a ustedes ni a ninguno de los grupos municipales presentes en este salón de plenos les he escuchado nunca priorizar a nuestra gente, nunca. Ni expulsar a extracomunitarios, sean legales o ileal, o ilegales, que están aquí únicamente para vivir de las paguitas, ni hablan de exclusiones, de expulsiones inmediatas a extracomunitarios delincuentes, porque entendemos que con sus posicionamientos siguen protegiendo y manteniendo los culpables de robos de una sociedad decadente repleta de agresiones, violaciones, etcétera. O de no querer sacar a la luz, eh, la identidad de toda esa gente que han instalado entre nosotros incluso asesinatos que hayan sido o, y son perpreta, per, perdón, perpretados, perpetrados, perdón, por extracomunitarios. Sus prácticas políticas [chasquido palatal], de los que, eh, han gobernado tantos años y no han querido proteger a los nuestros ni salvaguardar nuestra integridad y seguridad, es algo que debería ser un deber político y que ustedes han convertido nuestro país en una auténtica selva de supervivencia. Ustedes, todos ustedes, no consultan a la ciudadanía, no están al, no están al alcance del ciudadano de a pie en este sistema suyo, en la nueva normalidad incoherente que han instalado. Y si su decencia, tanto humana como política, se lo pudiera permitir en algún momento de lucidez, salgan a la calle y pregunten, escuchen a cualquier ciudadano de aquí, de Manresa, y que no sea extranjero, que en caso de, por ejemplo, haya solicitado una ayuda social, si la ha llegado a recibir. Y en caso de que no la haya solicitado, si es conocedor de a quién van destinadas las ayudas o de quiénes están colapsando los diferentes servicios, eh, del Ayuntamiento destinados a la ciudadanía, en los que ustedes se dedican a repartir nuestros recursos con prioridad, una prioridad inexistente para los españoles, pero regalan todo a los que se les está regularizando sin ningún control y premiando la na-- eh, con la nacionalade, nacionalidad española, con un puñetero escrito de sello de vulnerabilidad para los pobrecitos menas, para los ilegales, para los que no aportan ni han aportado nada a nuestro país. ¿Verdad que lo entienden? Acabo diciéndoles que entretanto ustedes sigan escurriendo el bulto manipulando a la ciudadanía que sufre las consecuencias de sus políticas, juntamente con la prensa subvencionada y bien untada y el conjunto de separa ti-- de separatistas y socialistas, no contarán con el apoyo de Vox. Nada más. Alguna intervención més? Senyor Paramón, endavant. Gràcies, president. Vull començar deixant clar que des dels nacionalistes estem plenament d'acord i defensem el caràcter social dels recursos públics. Però tenim un compromís irrenunciable amb la ciutadania, i és que cada euro po-públic es reverteixi amb la màxima eficiència. Tenir un pressupost alt no garanteix automàticament una millor atenció si aquests diners no arriben on realment fan falta. De fet, entrant en matèria, l'any passat van sorgir diversos informes a nivell general sobre l'evolució de les polítiques públiques al nostre país, informes de la AIREF o de l'IVÀLUA, que demostren, des d'una vi-visió global, que hi han ajuts que es, eh, dupliquen en uns mateixos perfils, mentre els al-- mentre altres perfils amb necessitats socials urgents, doncs, eh, no és que en quedin al marge, però en podrien beneficiar-se, d'aquestes ajudes. No és q-qüestió de percepcions, sinó d'una realitat que existeix y que creiem que s'hi ha de, eh, aprofundir. Ehm, entenem que si existeixen aquestes duplicitats, en alguns casos, és u-una oportunitat perduda per una altra família amb una situació complicada. Per això demanar una auditoria externa independent trobem que és una bona eina. I per això creiem que pot ser una bona manera perquè les polítiques socials d'aquesta casa es puguin coordinar millor y que puguin ser un exemple y que es puguin coordinar, perdó, amb altres administracions i fins i tot amb l'Agència Tributàries, eh, Tributària si, [s'escura el coll] així s'ho requerís. Nosaltres, més enllà de la fiscalització, trobem que aquesta mesura pot servir positivament per fer una política social més directa. Nosaltres creiem en la redistribució justa. Els ajuts han d'anar exactament a qui té una necessitat socioeconòmica acreditada. Evitar l'abús o l'error en la distribució, garantir la consciència entre la necessitat real i els ajuts re-rebuts, optimitzar l'impacte, avaluar el cost per resultat y canalitzar els recursos cap a programes que realment funcionin. Això no vol dir que nosaltres creiem que no funcionin de forma, eh, ge-general. Nosaltres estem convençuts que de forma genèrica aquesta casa té un bon funcionament, però no està de més moltes vegades, doncs, eh, potser a primer cop d'ull, per dir-ho d'alguna manera, no es veuen aquestes duplicitats i aprofundir-ho no, no passaria res. Perquè auditar no és retallar, és avaluar, és avaluar per ajudar millor i per també, com ha dit la regidora Tulleuda, millorar la pressió assistencial de molts treballadors, perquè entenem que així la riquesa també es pot redistribuir millor. Per tant, el nostre sentit de vot serà favorable. Moltes gràcies. Seguim. sS, Roser Higuera Fontanet, endavantNo, bé, nosaltres només, eh, intervinc per dir que acabarem de decidir el nostre posicionament i si fem alguna intervenció al respecte després de sentir, eh, la intervenció del govern, en aquest cas. Però sense deixar de dir també una reflexió que, que realment és, és bastant llastimós perquè, per, per bé o per mal, jo crec que per mal, ens hem acostumat a una sèrie de discursos en aquest plenari que hem normalitzat que es diguin autèntiques barbaritats de forma, ehm, no? Diària, és a dir, un cop al mes en aquest plenari, eh, per part d'una regidora de, mmm, d'aquest ajuntament, eh, i que, bueno, que, que és trist perquè si te l'escoltes una mica amb atenció no para de dir autèntiques barbaritats i, i, i calúmnies, ja, no en con-- bueno, en contra de tothom i, i, i en, i a favor de ningú, ni d'ella mateixa, pràcticament. I que, que és trist que, que ho haguem de sentir i que moltes vegades ens-- també una reflexió personal, no? Gairebé ens surt el riure perquè, eh, de tan ridícul que és i de tan llastimós que és, no? Al final és una estratègia, eh, pròpia de, de control, riure perquè és massa trist com per posar-nos a plorar aquí. Gràcies. Estic totalment d'acord, senyora Alegre. Em sembla que ho compartim aquestes, eh, paraules, doncs, molts dels regidors que, d'aquest consistori. Ehm, de fet, jo crec que en cada una de les intervencions incompleix íntegrament la Declaració in-- universal dels drets humans, eh? En aquella que diu que tots som iguals i que tots tenim els mateixos drets i tots els mateixos deures, etcètera. Ehm, però si se la talla sistemàticament, llavors resulta que entrem en un espectacle i em sembla que també hem d'intentar evitar aquests espectacles. Llavors, recullo la observació i la gestió no és fàcil en aquests casos. En tot cas, per saber què pensa el govern, dono la paraula al regidor de Hisenda, Pere Masagó Bruguera. Endavant. Gràcies, president. Déu-n'hi-do el que es demana amb aquesta moció, eh? Aquesta, les, la moció de Junts proposa encarregar una auditoria externa independent de tota la despesa pública municipal de caràcter social relativa als darrers cinc anys. Desconec per quin motiu exclouen les actuacions adreçades a la gent gran i tampoc s'especifica, doncs, clarament què s'entén per despesa social. I que els treballs, a més, estiguin finalitzats en el termini màxim de sis mesos des de l'aprovació d'aquesta moció. Al marge de que al vigent pressupost municipal no disposem de crèdit pressupostari per licitar un contracte d'aquesta naturalesa i abast, d'un pressupost que estimant el nombre d'hores i els preus de mercat no s'acostaria o superaria fins i tot els cent mil euros mensua-- els cent mil euros anuals, tenint en compte que, a més a més, estem parlant d'una auditoria no d'un any, sinó cada cinc, considerem tècnicament impossible que es pugui realitzar els treballs que, en el termini proposat. Si entrem a analitzar els treballs que es proposen realitzar, tots ells ja es porten a terme amb l'activitat ordinària de l'actividor-- de l'administració municipal i es troben a disposició de tots els grups municipals, pel que no veiem quin valor afegit pot aportar una auditoria com la que es proposa. Així, l'inventari de tots els programes, ajuts, beques i prestacions econòmiques estan perfectament recollides en les respectives memòries dels serveis. La informació econòmica figura en els pressupostos municipals, inicial, modificacions i liquidacions de l'exercici. Els ajuts, subvencions atorgats a les persones i entitats jurídiques perceptores dels fons municipals són objecte de publicació i inscripció al Registre Oficial Estatal de Subvencions i al Pla Estratègic de Subvencions, a més de constar específicament a tots els expedients de modificació del pressupost municipal. L'Ajuntament de Manresa disposa d'un marc regulador que incorpora mecanismes de planificació, valoració, seguiment i justificació de les subvencions abans de concedir-les, durant l'execució de les activitats i un cop finalitzades. Abans de l'atorgament del pla estratègic de subvenci-- abans de l'atorgament al pla estratègic de subvencions, que tenim aprovat des de fa varis anys, identifica els objectius i efectes perseguits per cadascuna de les subvencions, els terminis per assolir-los, les despeses previsibles i els fons de finançament. Un cop finalitzada l'actuació, la persona o entitat beneficiària ha de presentar una memòria detallada de l'activitat i una liquidació econòmica acreditativa documentalment. En els casos molt importants, eh, pel seu volum de subvencions per pública concurrència, s'estableix un mecanisme de justificació simplificada, però per sorteig se le-- se seleccionen algunes de les entitats beneficiàries que han de presentar, a més a més, tota la documentació original justificativa de la despesa. Com vostès haurien saber, tota la gestió econòmica municipal es troba subjecta a la fiscalització i control permanent per part de la intervenció municipal, que, per tant, és el que garanteix el correcte compliment de i destí dels recursos. La intervenció municipal, eh, he de reiterar algunes es-- algunes comentaris que ha fet la regidora, mmm, Clotet. La intervenció municipal elabora un pla anual de control financer de l'execució del qual en dóna compte al Ple de la Corporació Municipal mitjançant informes-resum els anuals. Durant l'exercici 2025 es van dur a terme un total de quaranta-sis actuacions de control permanent. Algunes d'aquestes actuacions es van realitzar mitjançant la contractació d'auditories externes. L'any 2025 es van contra-- es van contractar vuit auditories externes amb un pressupost de quasi vuitanta mil euros, i el 2026 ja s'han contractat quatre auditories amb un pressupost de cinquanta mil euros. Afegirem que les transferències municipals a les societats, a les societats municipals, mmm, es troben també degudament justificades mitjançant auditoria anual dels seus comptes. Podem estar d'acord amb la necessitat d'avaluar diferents serveis, d'avaluar els diferents serveis municipals, amb l'establiment d'objectius, avaluació del grau de compliment, la millora de l'eficiència i anàlisi del seu impacte. Tot i que no descartem la necessitat de contractació de serveis externs especialitzats per temes puntuals i concrets, considerem que en un primer nivell l'avaluació és una tasca intrínseca pròpia de la responsabilitat dels diferents gestors municipals. Si bé és cert que poden comptar i es pot dis-- i es pot demanar suport d'entitats espe-externes especialitzades, però han de ser entitats externes especialitzades. No creiem que una auditoria externa contractada, doncs, de les empreses del mercat tingui un coneixement suficient per fer avaluacions d'impacte, de resultats, etcètera. Sobretot avaluacions d'impacte, que és un tema que hem de reconèixer que no es fa, doncs, no és gaire habitual, no només a l'Ajuntament de Manresa, sinó a moltes administracions, i no és un tema senzill de fer. Senyor Massagú, hauria de deixar perquè és que s'ha acabat el temps, eh. Sí, no, simplement, volem manifestar que ens ha sorprès aquesta moció que es proposa realitzar una auditoria externa, eh, de tan gran abast sense haver-ne informat prèviament de les tasques de fiscalització, control i avaluació de serveis que ja realitza per a l'administració municipal i pels professionals competents que tenen assignada aquesta responsabilitat. Aquest Ajuntament no té res a amagar i ha rebut diversos con-- reconeixements, precisament per la seva transparència, i volem manifestar que si tenen interès en qualsevol informació sobre els diferents serveis municipals, només cal que la demanin pels canals administratius establerts. Per tot el que s'ha exposat, votarem en contra de la moció presentada pel grup municipal de Junts. Gràcies. Alguna qüestió més? No? Doncs, si no hi, si no hi ha intervenció del proposant, s'ha acabat les intervencions, jo diria. Ah, sí. Bé, gràcies. Farem el, el tancament, doncs. Ehm, bé, nosaltres no entrarem a, tampoc a valorar el que deia, doncs, en el primer punt el, el regidor Massagú de, del, del temps, però sí que, ehm, nosaltres justament lo que estàvem parlant és d'avaluar aquest impacte. Sos-- sabem que són molts diners, sabem que és, tal i com hem dit, que invertir en les polítiques socials és imprescindible, però evidentment s'ha de buscar la màxima efectivitat i, per tant, programes que es vegi que realment tenen un impacte valuós, que funcionen, s'han de reforçar. Si n'hi han, doncs, que es detecten aquestes duplicitats, creiem, doncs, que s'han de corregir, i aquí, en aquests, en aquestes avaluacions es podria veure. I quan detectem, doncs, que no hi ha una resposta adequada, doncs també s'hauria de tornar a valorar què s'ha de fer, si s'han de continuar donant certes subvencions o que també hi han d'haver factors de correcció. Per tant, nosaltres no anem tant a fer aquesta fiscalització com general que deia, però sí que és buscar aquest resultat d'impacte, perquè creiem que lo que es necessita és tenir, eh, l'efectivitat necessària, perquè com vostè mateix diu, els recursos són limitats i, per tant, de vegades, doncs, lo que s'ha de fer és invertir en alguna cosa que ens produeixi més efectivitat i que, per tant, doncs, també puguem destinar els diners realment allà on es creua aquest impacte i corregir, sobretot, allà on no hi han els impactes i que hi hagi mesures de correcció. Gràcies. Doncs, hi havia... Sí, prenem per ordre, eh. Primer de Mancom Major, per tant, ara li toca a Fem, Roser Alegre Fontanet. Gràcies. Ehm, bé, després de-també d'haver escoltat les, la intervenció per part del govern, nosaltres també teníem ganes de, no, de, de sentir, ehm, què s'exposava i en quin sentit no hi havien mecanismes de control, com ja ens semblava, eh, de forma més o menys, eh, rutinària i, i anual amb tots els, mm, amb tots els processos interns que hi ha i que tot sovint també, eh, la interventora ens explica en comissions informatives i que passen per aquest plenari, eh, quan és corresponent. Eh, nosaltres votarem en contra d'aquesta moció perquè creiem que, que realment, doncs, n-no és necessari aquesta auditoria per avaluar la feina que es fa des de, des de la regidoria. Entenem, perquè és veritat que presta una mica confusió, eh, tot el reguitzell que s'anomena i al final és com de tota la feina, no? No, no queda com molt clar. Creiem que d'alguna manera també, eh, hi ha molt d'oportunisme en aquesta moció, eh, buscant posar un ombre de dubte o posant entre dit alguna, no, part de la feina que es fa des de, des d'una regidoria en concret amb uns temes molt específics, però tampoc entenem per què es deixa fora gent gran en aquest sentit, per exemple. Llavors, eh, amb tot, nosaltres no veiem la necessitat de fer aquesta feina quan, eh, s'ha explicat que hi ha aquests mecanismes de control i per això no donarem suport a la proposta que es fa. Ehm, d'altra banda, també creiem que, no, en el pressupost anual i en els m-- i, i en totes les modificacions que es van fer o amb altres mecanismes de demanar informació al govern i a les regidories pertinents, es pot saber perfectament en quins programes es destinen, eh, les quanties i les partides determinades a dur-los a terme o quan s'ha modificat per ampliar les hores del SAT, etcètera. És una informació que es pot tenir si es demana sense necessitat, eh, de fer una auditoria, perquè sembla que, no, que realment sigui només aquesta feina com de fiscalitzar i això es pot fer amb altres mecanismes.Amb tot, mmm, només dic, evidentment, sabem que hi ha marge de millora, que, mmm, les avaluacions a vegades al dia a dia, ehm, es fan menys del que es podrien fer i que convindria segurament tenir molt més temps de reflexió en aquesta regidoria, com amb tants de-- tantes d'altres de, no?, de, de, de l'Ajuntament o com amb totes les àrees, no?, de l'Ajuntament. Mmm, amb... podríem entrar en debat en moltes coses, no? Amb... però bé, eh, això, que, que entenem que hi ha cert marge de millora i que com-- que, que esperem també que dintre de la mesura del possible, doncs, eh, amb aquests mecanismes interns que tenim de control serveixin justament per aportar millores en les successives actuacions que, que es realitzen i que es planifiquen. Gràcies. Gràcies. No sé si hi ha alguna intervenció més. Ara ja hauria de ser per tancar. No, m'havia demanat, és veritat, el regidor Massegú primer, eh, per ordre, per tant, li toca al Govern i després tancarà la senyora Tulleuda. Endavant, Massegú, senyor Massegú. Sí, gràcies, president. Bueno, jo he quedat una mica sorprès de la intervenció de la regidora Tulleuda perquè realment que no s'ajusta massa al que efectivament s'escriu i es demana amb la moció. Concretament, els punts segon, tercer i quart del que es demana, eh, un inventari transversal, conèixer la informació sobre els crèdits definitius, sobre les obligacions, la relació detallada de les entitats jurídiques, l'avaluació dels resultats dels objectius. Tot això està a la disposició de Junts, de la regidora Tulleuda, perquè forma part de la informació habitual i ordinària de l'Ajuntament. Sí que li puc acceptar que hi ha un marge de millora amb l'avaluació de resultats i, sobretot, amb l'avaluació d'impacte. Que siguem realistes, és un tema difícil, eh, doncs, eh, i complex. I per tant, doncs jo crec que aquí hi ha certa contradicció amb el que es demana, que pràcticament el vuitanta per cent del que es demana és una informació que ja tenen disponible, només cal que la demanin, eh, i que l'únic punt que podríem estar d'acord, i ho he dit en la meva intervenció, és que podem millorar temes com pot ser millores d'eficàcia, eh, avaluació de l'impacte, efectivament, etcètera. Però el... repeteixo, gran part de la informació que demana és una informació disponible, que, que la parlem a les comissions informatives, es parla amb els governs. És que, és que no he entès... Si, per tant, torno a dir, eh, que hi he vist, hi he vist certa contradicció i he quedat una mica sorprès amb la seva inter-- amb la seva intervenció perquè veig, al repassar la moció, que realment no s'adapta i no reflecteix bé la intervenció que ha fet la regidora Tulleuda, eh. Gràcies, senyor Massegú. I tancaria la senyora Tulleuda, si ho desitja, i aniríem a la votació. Endavant, senyora Tulleuda. Sí, gràcies, president. Un parell de coses, només, eh. I una és de que, bueno, no, no sé si això de sorprendre'l és positiu o no, però lo que sí que diria és que, que, bé, bona part d'aquests primers punts que vostè deia ja estarien amb relació, doncs aquesta informació que diu que està a disposar. I evidentment, si aquí hi hagués una auditoria externa, lo que nosaltres demanàvem justament és que a través, segurament, doncs ja, si ja hi ha tota aquesta informació que es pugui veure, realment el resultat de l'auditoria es pot fer un diagnòstic molt més, eh, concret i molt més fàcil i, per tant, es podria tenir d'una manera més adequada totes aquestes, amb lo que demanàvem, doncs d'aquestes, ehm, recomanacions i de cara a aquest impacte que nosaltres voldríem sapiguer, doncs de que hi ha en-justament amb aquestes execucions, no?, de, d'aquestes subvencions. Ja hem dit, eh, no és una cosa de fiscalitzar ni la tasca dels professionals, molt-- ni molt menys, ni de retallar indiscriminadament aquestes, aquests, eh, aquestes subvencions, sinó justament de dirigir-les i de fer-les molt més eficaces. Eh, res més en quant a això, i per tant, nosaltres la nostra, la nostra resposta és aquesta. I per una altra part, jo em sap greu, però vull dir que si a nosaltres ara se'ns titlla de que és una moció, eh, oportunista, la de Fem d'abans, no sé com l'hauríem de qualificar, potser també d'oportunista. Gràcies, senyora Tulleuda. Jo crec que han quedat bastant clares les opinions de tots els grups. Podríem anar a la votació. Vots a favor d'aquesta moció? Vots en contra? Doncs queda rebutjada per vuit vots a favor i... Set a favor. Set a favor. Perdó, estic una mi-- és que s-s... estic espès ja, eh. Disset a favor. No, disset. No, set a favor. Set a favor, perdó. Set a favor i divuit... No, setze en, en contra. Seguim, ens en queden dues, vinga. Moció del Grup Municipal de Junts per reclamar la descentralització de la justícia juvenil i la presència estable de la Fiscalia de Menors a Manresa. Té la paraula... No sé qui té la paraula? Ramon Bacardit Aguan, endavant. Bé, hi ha corredisses a aquestes hores, ja, eh. Eh, bé, els delictos comes-- els delictes comesos... [riures] No em feu riure, que he d'anar al lavabo i no sé si aguantaré. Els delictes comesos per menors d'edat a la ciutat han augmentat severament els darrers anys. Segons fonts no oficials, estem parlant que hem passat de cinquanta delictes a l'any a dos-cents cinquanta en aquests darrers recents anys. Els delictes han augmentat i la violència en què actuen també. Les alertes fa anys que estan enceses. El juny del 24, els Mossos d'Esquadra van detenir cinc menors d'entre catorze i disset anys per la seva presumpta implicació en robatoris amb violència, agressions i assetjament a altres adolescents. Aquell mateix estiu, quatre menors més van ser detinguts en relació amb una agressió amb arma blanca a la baixada de la Seu. A finals del 24, la Taula de Seguretat, Civisme i Convivència amb Manresa informava que s'havien detectat trenta-nou joves amb acusacions, actuacions policials o fets delictius i que s'havien desplegat programes específics de prevenció i intervenció. La dada evidencia que la problemàtica ja requeria en aquell moment una resposta transversal i sostinguda. La pressió ha continuat el 26 perquè-- l'any 26, perquè entre el 27 de març i el 30 d'abril els Mossos van practicar trenta-cinc detencions relacionades amb rebo-- robatoris violents, agra-- agressions grupals comeses per un mateix entorn de joves. Els arrestos corresponien a dinou persones, dotze de les quals menors d'edat i algun dels implicats van ser detinguts més d'una vegada durant aquell període. La solució és altament complexa. La delinqüència juvenil s'ha d'afrontar simultàniament en dos fronts. El primer és la prevenció, detectar precoçment situacions de risc, absentisme, desestructuració, consum de drogues o conductes violentes i coordinar de manera real educació, drets socials, justícia juvenil, Mossos, policia local, serveis socials municipals i centres educatius. Aquesta prevenció, segons la formació, només és efectiva si va acompanyada de més professionals i més recursos. El segon front és la resposta policial i judicial. La policia està fent la seva feina. Cal, doncs, afrontar amb decisió millores i canvis en l'àmbit judicial. Quan el menor ja ha entrat en una dinàmica delictiva, la reinserció és imprescindible, però també ho és de protegir les víctimes i evitar la rei-- reiteració delictiva. Necessitem un sistema àgil, especialitzat i connectat amb el territori. Cal més prevenció, doncs, i cal més coordinació entre administracions. I una qüestió essencial, cal una justícia juvenil més pròxima. I aquesta és la clau de volta pel tema de la delinqüència juvenil a la ciutat. Cal saber picar el clau que toca i això només es pot fer escoltant els professionals que coneixien i coneixen a fons la problemàtica. No podem passar per alt la velocitat amb què poques hores després de l'assassinat d'en Carles Vilajosana, l'alcalde reclamava enduriments legislatius o la personació com a acusació particular per part de l'Ajuntament. Més enllà que aquesta darrera afirmació no és jurídicament viable, la primera, la d'endurir la legislació per tinença d'armes blanques, no és la solució. Una llei de tinença d'armes blanques potser fa falta, no ho neguem, però no evitarà situacions com la que vam viure, ni reduirà la delinqüència juvenil. La proposta que avui portem sí que pot suposar un pas en la reducció de delictes i en la contenció dels menors violents que delinqueixen. Segons els experts de l'àmbit, advocats penalistes especialitzats en menors, la distància física i psicològica de tenir una fiscalia a dues hores en transport públic comporta que es perdin moltes oportunitats de fer bé les coses degut a la renúncia de testimonis, assistir visites i aspectes logístics varis. En l'actualitat, Manresa disposa de la Fiscalia d'Àrea de Manresa Igualada Vic, però la secció especialitzada de menors forma part de la Fiscalia Provincial de Barcelona. La distribució de les fiscalies de menors és provincial i es troba centralitzada a la capital, i aquest fet és molt rellevant a l'hora de donar les respostes adequades. I no és només una qüestió de rapidesa de les vistes. Aquesta llunyania física de la fiscalia és un fet molt rellevant, però no l'únic. La llunyania comporta alhora desconeixement de l'entorn on viuen els menors processats, també per part dels equips tècnics de justícia juvenil que assisteixen a la fiscalia. Aquests equips de professionals tècnics són els encarregats d'elaborar els informes que serveixen posteriorment perquè la sala dictamini les mesures cautelars a aplicar i, per exemple, com seria el cas una llibertat vigilada. Els fets de l'1 de setembre són desgraciadament un exemple del que potser es podria haver evitat si tots aquests elements que avui posem sobre la taula haguessin funcionat. Per tot això demanaríem, i de-- que també va ser una votació que es va portar al Parlament de Catalunya, demanaríem que es mantinguessin els sentits de vot positius i s'hi sumessin aquells partits que no, que no fou així al Parlament. Gràcies. Molt bé, doncs vinga, anem a les intervencions. Eh, fa gràcia, eh, perquè sempre estic en el punt de mira. És, és curiós. No, no, jo vaig estar en una junta del Col·legi d'Advocats i justament tots em van dir que el que cal és, eh, revisar la llei del menor, que és el que he anat dient des del primer dia. Però bé, és igual, això no és necessari. Vinga, senyora Cervilla, endavant. Sí, gracias. Bueno, pues, eh, eh, voy con otra de las, de las barbaridades de VOX. Mentiras no, ¿eh? Ustedes la califican de barbaridades, pero mentiras no son, son verdades. Bueno, pues mucho se ha hablado, y, y en verdades intento simplificar y que luego llegue también a los ciudadanos, porque ustedes a veces son muy técnicos y, y hay que simplificar y hay que decir las verdades con todas las letras. Pues mucho se ha hablado en estos últimos tiempos de todo lo que sucede en torno a los menores, a los jóvenes violentos, delincuentes, conductas conflictivas que deben ser tratadas en unas condiciones óptimas. Es curioso que hayan pasado por alto mencionar la cantidad de menores, de MENAS, que han acogido de fuera y desde hace años. Supuestos MENAS, que ustedes así lo clasifican, cuando se ha destapado la caja de Pandora al descubrir que menores son menores de edad y no los que han entrado en nuestro territorio ilegalmente, comprobándose que ya tienen la mayoría de edad, es decir, que es un fraude en toda regla. De los menores extracomunitarios, como digo, los MENAS, menores no acompañados, como sus siglas indican, nos preguntamos qué narices hacen en un país que no es el suyo, que están solos, separados de sus familias y que encima son problemáticos o delincuentes. Ustedes, que algunos tienen hijos, les pregunto: ¿no les parece una anomalía que un menor se encuentre sin su familia? ¿Quiénes son ustedes para hacerse cargo de los hijos de otros, de otro país, en su mayoría marroquíes y a costa del erario público? Entre ustedes, que algunos tienen hijos, deberían, ¿dejarían a la deriva o abandonados a los suyos? ¿No es cas-- no es acaso una obligación de que los niños tengan un entorno familiar adecuado? ¿Ustedes no buscarían a sus hijos si desaparecieran o si se marchasen de casa? ¿Cómo han podido llegar a este despropósito llevándose por delante los derechos de un menor? Empiecen por investigar cuántos miles de menores no acompañados de menas estamos manteniendo de fuera, porque ustedes los han traído con su efecto llamada y envíelos a sus países, a sus casas y con sus familias, que es a quien les corresponde tomar decisiones sobre su educación. Y dejen de hacer negocio con este tema. Y de los nuestros, de nuestros menores, ya nos ocuparemos nosotros. Gracias. Seguim amb la intervenció de Nacionalista, Sergi Permont. La nostra intervenció, gràcies, president. La nostra intervenció serà breu per dir que efectivament nosaltres no, no tenim grup parlamentari i que el nostre sentit del vot serà favorable. No afegiré res més que, que... M'acosto més. No afegiré res més que efectivament creiem que tenim un problema amb la delinqüència juvenil, aquest país, i de fet hi han fets que ho mostren, i creiem molt en el principi jurídic de la proximitat i la descongestió, i aquesta mesura, doncs, eh, amb una moció, doncs, soluciona aquests dos temes. Perquè la qüestió no és nom-- no és únicament què passa quan un menor comete un delicte, la qüestió és què fem després perquè no es torni a produir. I aquí la proximitat hi entra molt en joc. A Manresa i a la Catalunya Central necessitem que la justícia juvenil disposi de recursos especialitzats que corresponen al territori, amb la magnitud del territori. Per aquesta raó, apropar la Fiscalia de Menors a Manresa és una bona oportunitat, per-perquè Manresa segueix exercint de capital i, a més a més, resolvem els problemes delinqüència juvenil de forma més eficient. No perquè la proximitat sigui només una qüestió de comoditat administrativa, és una eina per millorar l'eficac-l'eficàcia i la resposta pública. El regidor Bacardit abans ho comentava. És una eina més de les moltes que fan falta perquè possibles casos lamentables no passin en un futur proper. Per tant, disposar de fiscals especialitzats al territori pot facilitar la coordinació entre professionals que coordineixen cada cas, agilitzar les actuacions que ho requereixin i millorar el seguiment dels expedients. I això és especialment important, segons el nostre criteri, quan parlem de menors que acumulen incidents o que necessiten una intervenció sostinguda per evitar la reincidència. I aquí hi ha una idea fonamental, ja ho dic per tancar, arribar abans, coordinar-se millor i fer un seguiment més proper, també depèn que la Fiscalia estigui aquí a casa. Gràcies. Gràcies, Sergi. Seguim amb el grup municipal de Fem, Roser Legrá, endavant. Sí, gràcies. Bé, des de Fem Manresa volem començar expressant el nostre suport a l'objectiu de la moció, que és apropar la justícia a les persones i facilitar que els ciutadans i ciutadanes puguin accedir als serveis judicials en unes condicions més properes i accessibles. Ens sembla evident que la proximitat de l'administració de justícia és un aspecte positiu i això és particularment important quan ens referim a, a menors d'edat. Haver-se de desplaçar fins a Barcelona per participar en un procediment judicial implica una càrrega econòmica, logística i emocional que pot ser considerable per a les famílies. Però sobretot, quan parlem de menors, aquests desplaçaments poden resultar especialment costosos i perjudicial, tant per als mateixos joves com per al seu entorn familiar. Per tant, eh, creiem que facilitar que aquests procediments es puguin desenvolupar més a prop del lloc de residència és una mesura raonable i positiva que contribueix a fer una justícia més accessible i propera a les persones. Ara bé, des de Fem Manresa també voldríem expressar algunes reflexions i reticències sobre l'enfocament concret de, de la moció. En primer lloc, ens costa imaginar que aquesta modificació es pugui plantejar exclusivament per Manresa, tenint en compte que l'organització territorial de la jurisdicció de menors té un abast provincial i que actualment aquestes seccions es concentren a les capitals de província. Per això ens sembla que una eventual modificació d'aquest model difícilment es podria abordar de manera aïllada per al Partit Judicial de Manresa, sense plantejar també què pas-- què passa amb altres, eh, territoris del país que es troben en una situació similar. En aquest sentit, creiem que seria convenient abordar aquesta qüestió des d'una perspectiva més global, valorant les necessitats del conjunt del territori i estudiant quina és la millor manera d'aprovar la justícia als justiciables, independentment del municipi on visquin. En segon lloc, també ens genera dubtes el fet de centrar la reivindicació exclusivament a Manresa. Ens preguntem si aquest plantejament pot acabar transmetent una imatge estigmatitzadora de la nostra ciu-ciutat. Demanar específicament que Manresa disposi d'una secció de menors podria donar a entendre que la nostra ciutat té una problemàtica més gran de delinqüència juvenil que altres municipis o que necessita aquesta infraestructura més que altres ciutats del país. I nosaltres no tenim dades que ens permetin afirmar que aquesta sigui, eh, la situació. Per què Manresa i no altres ciutats que també tenen una població important i que podrien tenir necessitats similars com podrien ser Sabadell o Terrassa? No es tracta, evidentment, de qüestionar que Manresa pugui acollir aquesta secció, ni de negar els beneficis que això podria comportar per a la ciutat i per a les persones que hi viuen. Es tracta simplement de preguntar-nos amb quins criteris s'hauria de prendre aquesta decisió i de procurar que en una reivindicació legítima de proximitat judicial no contribueixi, ni tan sols indirectament, a reforçar estereotips negatius sobre Manresa. Des de Fem Manresa compartim plenament, aaah, la necessitat d'apropar la justícia a les persones i considerem especialment important fer-ho quan parlem de menors d'edat, que no haurien d'haver de so-de so-d'assumir una càrrega afegida de desplaçaments per accedir a la justícia, i per aquest motiu votarem favorablement la moció. Tanmateix, com deia, volem deixar constància d'aquestes reflexions i ens agradaria que aquesta reivindicació s'emmarqués en una revisió més àmplia de l'organització territorial de la jurisdicció de menors, basada en criteris objectius de proximitat, accessibilitat i necessitats del territori, i no en una excepcionalitat de Manresa que no sabem si està... Bé, que creiem que no està realment prou justificada. Creiem que podem defensar que Manresa disposi dels serveis que necessita sense haver de transmetre la idea que la nostra ciutat té una problemàtica de delinqüència juvenil superior a la d'altres municipis. Total, com he dit, votarem a favor, eh, de la moció perquè apropar la justícia als jus-als justiciables és positiu i necessari, però volem fer-ho des de la convicció que aquesta proximitat ha de respondre a criteris de justícia territorial i d'equitat, i no contribuir a estigmatitzar cap ciutat ni cap col·lectiu. Gràcies. Molt bé, doncs, el govern què hi diu, senyor Valentí? [rialla] Valentí Breu. Gràcies, senyor president. Doncs sí, no em reiteraré amb el que s'ha dit, aaah, els que m'han precedit. Per tant, m'estalvio molt de la meva intervenció, doncs per no reiterar amb les intervencions ja, ja fetes. Bàsicament, jo concretaria en el que aquest govern ja hem manifestat anteriorment, que defensem la necessitat d'una fiscalia de menors. Per tant, no és cap novetat que avui ens presenteu aquesta moció, perquè nosaltres ja ho hem anat defensant amb declaracions, aaah, més propera per Manresa i la Catalunya central. Evidentment, permetria, com hem dit, això sí que en vull, aaah, diguéssim, incentivar, agilitzar la intervenció davant les act-- les conductes delictives i fer un millor seguiment dels menors reincidents, així com millorar la coordinació amb els cossos de seguretat, els centres educatius, els serveis socials i els ajuntaments, i també amb les seves famílies. Quan parlo d'ajuntaments, tots els ajuntaments, evidentment, no només de Manresa, sinó de la comarca, pel qual, doncs, hauríem de fer aquesta descentralització. [xiula] Eeeh, perquè cal ser més àgils i efectius des del sistema judicial, doncs no ens podem permetre que menors sota vigilància, és a dir, amb greus antecedents, puguin circular pels nostres carrers i els nostres agents no disposin, els nostres agents policials, no disposin d'eines per poder supervisar amb totes les garanties judicials els seus comportaments, com així ja es fa amb altres delinqüents majors d'edat, com és el fet que se'ls pogués, per exemple, col·locar, col·locar polseres amb dispositius de control telemàtic per vetllar pels seus moviments fora d'hores convingudes. Ben segur haguéssim evitat fatalitats. Som conscients que el contingut d'aquesta moció que insta la Generalitat, i aquí, doncs, comparteixo el que s'ha fet la regidora Alegre, com bé saben, no és competència directa de la Generalitat el poder decidir-ho, sinó que cal negociar-ho amb el Ministeri i portar a terme les reformes que siguin necessàries, com també plantejava algun dels punts de la-- del grup proposant. Amb el recolzament majoritari al Congrés dels Diputats, i no només al Ministeri, sinó també necessitaríem el, la, el recolzament majoritari del Congrés dels Diputats. Per tant, aquí interpel·lo a tots els grups que, que pugueu tenir re-representació de cara al futur, eeeh, i posem, eh, ens hi posem a treballar. Per tant, també en el punt quart de la moció en el que, doncs, limites amb el termini de sis mesos per poder fer aquest estudi, doncs evidentment cal fer aquest estudi de viabilitat, però acotar amb, amb un termini de sis mesos potser és una mica massa ageso-agosarat per aquesta manca de competències directes, no? Agrair, això sí, que des del grup proposant d'aquesta moció es reco-es reconegui el treball que des de fa anys s'impulsa des de l'Ajuntament, conjuntament amb l'equip multidisciplinari de coordinació i intervenció amb joves en situacions de risc o amb conductes dilec-delictives en el qual participen diversos serveis municipals, Mossos d'Esquadra, Justícia Juvenil, eeeh, de la Generalitat, i que es coordinen també alhora amb la Fiscalia quan aquesta necessita qualsevol informació o dada d'investigacions en curs. Per tant, donarem recolzament a aquesta moció. Gràcies. Molt bé, doncs anem a les intervencions. Hi ha alguna més? Senyor Bacardit, no sé si vol tancar. Doncs, bé, no, no ens queda res més que felicitar-nos a tots plegats perquè al final el que estem demanant, i també responent una mica a la intervenció de, de, de la regidora de Fem, aaah, és una reivindicació que surt específicament a Ma-a Manresa perquè som el, el consistori de Manresa, però evidentment la descentralització dels serveis, evidentment, doncs hauria d'anar més enllà que, que, que Manresa. De fet, Manresa, la capital, també requereix això. És a dir, no, no és que ho demanem per les necessitats específiques de Manresa, sinó de tot un abast de la Catalunya central, com ja estem servint ara a nivell, eh, judicial. Res més, agrair a tots els grups que donen suport a aquesta iniciativa. Ens la fem tots nostres i, eeeh, esperem que sigui atesa en les instàncies que, que, que ho elevem. Gràcies. Gràcies. Doncs anem a la votació. Vots a favor? Vots en contra? Doncs vinga, vint-i-dos vots a favor i un en contra. Seguim i anem a l'última moció, la vuit. sis. Moció dels grups municipals de Junts i Nacionalista per reforçar la lluita contra el tràfic de drogues, el consum en l'espai públic i els punts de distribució a Manresa. Com que és una moció conjunta, tenen tres minuts. Gran, sí. [rialles] Primer és el gran. El gran de grup i el gran d'edat, també, en aquest cas. Vinga, senyor Bacardit. I de, i de pes també, per desgràcia meva. [rialla] És que si començo, igual ens xafarem, però bé. Comença tu, Sergi, que ho tens... Jo ho tinc a punt, però, però igual t'ho xafo.Ah. Ah, no és negociable? Vale, vale. [riure nerviós] Bé, doncs, eh, escolteu, les dades de balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior indiquen que a Manresa es van registrar vint-i-cinc infraccions penals per tràfic de drogues el 24, vint-i-vuit el 25, amb un increment del 12%, i que el 23 se n'havien registrat setze. Aquestes xifres reflecteixen fets coneguts policialment i no permeten, per tant, per si soles quantificar el consum real ni tots els punts de venda existents. L'Ajuntament de Manresa va informar en el balanç policial de gener al setembre del 25 que les actuacions policials per consum de substàncies estupefaents havien augmentat un 51% respecte del mateix període del 24, increment que cal interpretar també en el context de l'augment de patrullatges i de l'activitat policial. Els operatius policials desenvolupats a la ciutat han identificat infraccions relacionades amb drogues, com el dispositiu Campay del maig del 25, que va comportar vint-i-dues denúncies administratives per tinença de substàncies i una detenció per un presumpte delicte de tràfic de drogues, i les actuacions del setembre del 25, que van desmantellar dues plantacions de marihuana a habitatges de Manresa. Però més enllà de les xifres, hem de posar un fet que és i-inequívoc. La permissivitat en el consum de drogues toves com la marihuana ha comportat una progressiva degradació social de la ciutat, un increment dels fets delictius en quantitat i intensitat, i ens està comportant una espiral decreixent, creixent, perdó, de consum de drogues dures a la ciutat i al país. Mirin, jo no recordava haver vist des dels anys vuitanta, i era petit, trobar-me una persona al carrer amb una xeringa clavada en ple dia del carrer, eh, de la ciutat. No pot ser que a cada barri, que a cada barri se sàpiga quins són els establiments que actuen com a punts de distribució o a quines cantonades se situen els camells o quins són els pisos francs. Tampoc pot ser que la problemàtica dels, dels menors delinqüents agafi la component de droga com a element de l'escalada de la violència i enfrontament entre bandes. Tot això no pot ser, i és per això que presentem avui aquesta moció i que, en tot cas, eh, el regidor Pere Ramon també acaba d'exposar. Gràcies. Senyor Pere Ramon, endavant. Gràcies, president. Jo me centraré una mica amb els acords, però també és important entendre que és un pro-és un problema gru-global que té un impacte directe a la nostra ciutat que hem d'abordar. Hi ha problemes que no es resolen perquè deixin de sortir als titulars ni perquè amb el temps a-acostumem a acabar-hi convivint, com deia el regidor Bacardit. I el que passa amb la venda i el consum de les drogues en determinats punts de Manresa és precisament un d'aquests problemes. Aquesta moció neix d'una realitat que molts veïns ens traslladen reiteradament. Hi ha punts de venda coneguts que persisteixen, situacions que repeteixen i entorns on aquestes activitats són especialment preocupants, fins i tot davant d'escoles. De vegades, el problema salta a la vista, d'altres és menys evident, però que, però que no sempre es vegi no vol dir que hi sigui. I quan un problema persisteix, el que cal no és resignar-s'hi, sinó fer un pas endavant. Aquesta moció el que pretén és comen-- no és començar de zero, sinó reforçar i coordinar millor les eines que ja tenim amb obje-amb objectius clars i un seguiment efectiu. Primer que proposem és un pla específic amb els Mossos, amb responsabilitats, prioritats i calendari, perquè la coordinació policial ha de traduir-se també en resultats. En el segon-- en segon lloc, demanem un diagnosi dels punts de venda, les zones de consum conflictiu i els espais amb incidències reiterades. Per actuar bé, primer cal saber on actuar, escoltar també els veïns i els comerciants. En tercer lloc, volem reforçar el patrullatge de proximitat i les actuacions coordinades, així com les inves-investigacions contra el tràfic de drogues, sempre dins del mercat legal. I quart, defensem una intervenció integral als entorns més conflictius. La seguretat també es construeix amb il·luminació, neteja, manteniment i recuperació de l'espai públic. No n'hi ha prou en intervenir-hi puntualment. Cal evitar que el problema torni a reproduir-se com veiem diferents vegades. Cinquè. Proposem reforçar la prevenció i l'atenció a les addiccions, especialment entre els joves, i revisar els recursos mu-municipals existents. La prevenció també és important, perquè actuar contra el tràfic i prevenir el consum no són objectius contradictoris, sinó complementaris. I sisè, demanem informes semestrals amb dades que permetin avaluar què s'està fent i quins resultats s'obtenen. Perquè no n'hi ha prou amb comptar actuacions policials. Cal saber si les incidències també disminueixen amb una freqüència raonable. I en definitiva, no demanem solucions màgiques ni resultats d'un dia per l'altre. Demanem fer un pas endavant en la planificació, coordinació, constància i ava-i avaluació. Moltes gràcies. Gràcies. Anem a les intervencions dels grups. Alguna intervenció? Doncs anem al grup municipal de Fem. Roser Alegre Fontanet, endavant. Eh, des de Fem Manresa votarem en contra la moció. Ja ho deixo dit així. Ehm, tampoc m'estendré molt. Ehm, no perquè no estiguem d'acord que s'ha de combatre el tràfic de drogues i sobretot el que en deriva d'aquest en moltes ocasions, no? Eh, ja sigui, i, mm, que hi hagi, eh, certs consums al carrer o drogodependències que provoquen problemes socials i relacionals derivats d'aquestes, que pot comportar manca de cohesió social, inseguretat en aquells espais on hi ha tràfic, etcètera. Però creiem que aquesta és la feina dels Mossos d'Esquadra i en cap cas d'un ajuntament. Si no, la pregunta que se'ns planteja aquí és si els Mossos no fan, no estan fent la seva feina. Part de la feina que tenen entenem que és aquesta. La competència en aquesta matèria, com deia, no és de l'Ajuntament, per molt que els Mossos puguin coordinar-se amb la Guàrdia Urbana, eh, per alguns aspectes vinculats a, a, en aquesta matèria i que de rebot, evidentment, l'Ajuntament pugui estar assabentat, ehm, de com es treballa en aquesta línia. I creiem que si és que l'Ajuntament s'ha de posar a dirigir operatius antidroga, doncs, què voleu que us digui? Ja podem plegar. No serà, no serem nosaltres els ferms defensors de, de la policia, en cap cas, i menys del cos repressiu dels Mossos d'Esquadra, però sí que esperem que compleixin amb aquesta part de la seva feina. I Ramon, Ramon, ehm, tot i que presenteu la moció amb un altre grup, sabem que tu tens moltes ganes de ser el xèrif de Manresa, d'aquesta ciutat, i disparar i controlar com et sembli a cada moment. Però la feina de l'Ajuntament no és ni fer investigacions policials ni organitzar la feina dels Mossos d'Esquadra. Gràcies. Gràcies. Anem a una intervenció per part del Govern, Antoni Josep Valentí Moll. Endavant. Moltes gràcies, president. Eh, respecte al contingut de la moció que se'ns, se'ns proposa, evidentment, doncs, eh, hi ha una part de resposta política, que és el que també faré, però bàsicament, eh, hem fet molta consulta tècnica policial i, evidentment, com també apuntaven des del grup de FETN, no només amb les competències que hi té, eh, pugui tenir Guàrdia Urbana, sinó evidentment Mossos d'Esquadra, que són les com-- qui té les competències plenes en seguretat ciutadana, conjuntament també amb els altres cossos de seguretat que tenim a la ciutat. Per tant, el conjunt de mesures, diagnòstics, coordinacions i intervencions integrals que s'hi proposen ja formen part del dia a dia d'operatiu de la Guàrdia Urbana de Manresa i dels Mossos d'Esquadra, com, com us deia. En base a aquestes consideracions, es de-detallem els següents punts. Respecte a la coordinació policial i lluita, i lluita contra el tràfic d'estu-estupefaents, partint de la base que els delictes contra la salut pública sovint tenen un abast transnacional, el paper de la Guàrdia Urbana se centra en la col·laboració estreta amb les unitats d'investigació de la resta de cossos que ca-, que és quan som requerits, així com en plena, en la plena dispa-disposició a participar en qualsevol dispositiu, com es comentava. A la ciutat existeixen mecanismes consolidats de coordinació entre cossos policials. Fruit d'aquesta cooperació, la Guàrdia Urbana ha intervingut recentment prestant suport, col·laborant i traspassant informació en operacions de rellevància vinculades al cultiu i tràfic d'estupefaents a Manresa. Coordinació que aquí s'afegeixen els cossos manresans de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, en què precisament, i gràcies a la seva investigació en els darrers dos anys, s'han pogut desmantellar dues importants plantacions de marihuana a la nostra ciutat. Respecte a les taules operatives, Junta Local de Seguretat i opere-i operatius continuats, la coordinació, com esmentava, i amb la resta de cossos de seguretat, és constant i permanent a través de les taules operatives de coordinació i la Junta Local de Seguretat. En les reunions periòdiques dels respectius comandaments es dissenyen i s'executen dispositius pacífics contra el consum, la tinença i el tràfic de substàncies tant a la via pública com en locals. Aquesta pressió policial sostinguda es demostra diàriament i es consolida i fa pública mitjançant operatius específics com el Pla Tremall o el Campay, els quals donen resultats reals i evidencien el treball i la pressió policial a la ciutat sobre aquests temes. Respecte a diagnos-diagnòstics, dinàmiques, dinàmics i anàlisis d'intel·ligència policial, que s'esmentava, els cossos de seguretat ja disposen d'aquests diagnòstics i mapes de risc, de risc actualitzats de forma continuada. Treballem, eh, amb anàlisis d'intel·ligència policial dinàmica basada en les detencions i denúncies efectuades, les trucades rebudes al 112 i requeriments veïnals, la informació recollida mitjançant el patrullatge de proximitat. Elaborant diagnòstics puntuals i estàtics, com es demanava a la moció, restaria en certa manera agilitat a la tasca d'actualitzió, actualització diària que ja s'està duent a terme. Respecte a l'abordatge integral, control administratiu, control administratiu i prevenció comunitària, l'abordatge d'aquesta problemàtica es fa des d'una perspectiva transversal i de cooperació. Eines administratives i d'inspecció, que s'apliquen de manera habitual a inspeccions administratives a locals i negocis quan existeixen denúncies, queixes o sospites de vinculació amb el consum del tràfic de substàncies. I pel que fa a la prevenció i visió comunitària, a nivell municipal, la feina policial es complementa amb la tasca de la Comissió Municipal de drogo-drogo-dependèn-drogodependències de l'Ajuntament de Manresa, la qual treballa de manera transversal en la prevenció del consum de substàncies, especialment entre el col·lectiu jove, i la promoció d'hàbits de vida saludables, garantene-garantint així una resposta que va més enllà de l'àmbit purament punitiu. I cinquè i últim, transferència i seguiment públic. Les dades sobre actuacions policials, denúncies, pertinença o dine-pertinença o consum i balanços dels operatius es presenten i es fan públiques periòdicament en el marc de la Junta Local de Seguretat, més restringit normativament, però més obert com és el de fet de la Taula per la Seguretat i el Civisme. Per aquests motius, agraïm l'interès del grup proposant, però no considerem recolzar ne-necessari recolzar aquesta moció des del Govern perquè les eines que hem exposat són per ara efectives, sempre evidentment millorables, i estan plenament operatives i integrades en la planificació estratègica de la seguretat local manresana. Gràcies. Gràcies. Doncs, no sé si hi ha alguna intervenció més. Senyor Bacardit, endavant. Senyor Alegre, és evident que no s'ha llegit la moció. Ha improvisat amb una gracieta, però no se l'ha llegit perquè va-hi ha molts acords, o si se l'ha llegit no l'ha entès o no l'ha preparada. Perquè molts dels acords van molt més enllà de la intervenció policial, que ja sabem que els hi posa nerviós, nerviosos, però, però en fi, és igual. Deixarem, per tant, que s'ho llegeixin amb tranquil·litat. Eh, és evident, senyor Valentí, que la policia està actuant, és evident, però si nosaltres portem aquesta proposta, va, que va, per cert, va molt més enllà de la intervenció po-policial, és perquè és evident que hi ha un increment d'aquesta presència de drogues a la ciutat, eh, tant de consum com de, com de tràfic. I, i com que això és evident, per això creiem, a través d'aquesta moció, que cal fer una, un esforç suplementari al que ja estan fent regularment. Eh, per exemple, en l'acord, l'acord quart, que considerem especialment rellevant, eh, que és activar un programa d'intervenció integral als entorns amb incidències persistents que combini presència policial, neteja, manteniment, il·luminació, inspecció municipal, mediació, interlocució amb la veïnat i tal Això no s'està fent i creiem que es podria fer, no? Eh, per tant, és una proposta de millora. No, doncs nosaltres no quedem, mmm, satisfets sentint que ja ho estan fent perquè creiem que cal dedicar-hi més esforços. I aquest era el sentit d'aquesta, d'aquesta proposta. També haguéssim pogut entrar amb, en transaccionar algun dels acords i, i doncs si n'hi ha algun que creuen que ja ho estan fent prou bé, doncs el traiem, però aquest quart no l'estan fent i creiem que és un dels, dels essencials, perquè, eh, hi ha indrets que vostès tenen identificats perquè són de consum habitual en espais públics que generen molta problemàtica veïnal i no estan, no, almen-- no estan integrats en un programa, evidentment, i no s'està fent aquesta intervenció integral. Potser puntualment, quan hi ha hagut queixes, i ara estic pensant en el passatge Sorribes, quan hi ha hagut queixes concretes sí que fan una intervenció després a posteriori, no? Però aquesta visió general de la ciutat de detectar els punts de venda, eh, és possible que ho sàpiga la policia, però vostès no han anat a parlar amb, amb les associacions de veïns perquè ells ho saben. Et diran: "Mira, en aquest-- aquí hi ha un pis, aquí hi ha un establishment, aquí..." Això no ho han fet i creiem que, que es pot millorar. I aquest tema de les drogues és un tema essencial en la degradació de la ciutat i de les persones, evidentment. I a més a més, afecta especialment els joves, que és un dels temes que avui estem parlant específicament, perquè a aquests nanos, eh, els hi és molt fàcil guanyar uns diners, eh, venent i comprant, eh, marihuana, en aquest cas, no? I aquí comença una escalada que els que hi entenen en temes socials, eh, és evident que és així, comença una escalada de de-degradació social de les persones i de tot l'entorn on, on succeeixen aquestes coses. Per tant, el nostre missatge és: s'estan fent coses, ja ho reconeixem en la, en tota l'exposició que fem, però creiem que s'ha de fer més perquè la urgència i l'augment d'activitat, que és a tot el país, a Manresa també, creiem que requereix de, de més actuació. I aquest és el sentit de, de la moció que hem presentat. Gràcies, senyor Bacardit. Senyor Perramon. Procuraré no repetir-me. Bàsicament, nosaltres expressar que lamentem el vot desfavorable. Una mica per respondre a la senyora Alegre i al Valentí, i el senyor Valentí ajuntament, nosaltres no estem dient que l'Ajuntament hagi de fer la feina de la policia. En el cas de la diferència del que comentava la regidora Alegre, nosaltres co-confiem molt en la feina de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. El que estem demanant és fer un pas endavant en matèria de coordinació i col·laboració i planificació. L'Ajuntament té competències en seguretat ciutadana, disposa d'informació sobre la realitat dels barris i manté un contacte directe amb els veïns. I aquesta informació, ben ca-ca-canalitzada, pot ser molt útil per complementar la feina que ja fan els cossos policials. Nosaltres no posem en qüestió, com deien, la feina de la Guàrdia Uba-Urbana ni del cos dels Mossos d'Esquadra. Tot el contrari. No demanem al regi-- que el regidor Valentí surti a desmantellar una plantació de marihuana ni que dediqui a perseguir camells. No és aquesta la funció ni és això el que estem proposant. El que demanem és que l'Ajuntament assumeixi activament la seva responsabilitat en la coordinació, col·laboració i prevenció, perquè de vegades, en l'àmbit municipal, com deia, tenim una sèrie de recursos i informació que pels cossos policials potser encara no tenen o tindran després i que si es comparteix pels canals adequats, els pot donar més eines per actuar. No vull dir que vostè tingui una comunicació fluida amb els cossos de seguretat, però les propostes podrien ajudar. I aquí és on hi ha la qüestió de fons. Si sabem que hi ha punts de venda i de consum o tràfic de drogues i es produeix de manera recurrent i permanent, què hem de fer? Seguir mirant cap a una altra banda i dir que això és feina exclusiva de la policia? O bé coordinar-nos i aplicar aquestes mesures que nosaltres plantejàvem que són competència municipal en molts casos. Per tant, nosaltres defensem la segona opció per, i per això estem presentant aquesta moció. No es tracta que l'Ajuntament substitueixi la feina de la policia, com es deia, sinó que, eh, faci bé la feina i que fem un pas endavant perquè no només persisteixen punts de venda, podem intuir que si no actuem amb més, un pas més de rigor, pot anar a més. Moltes gràcies. Gràcies. Doncs, eh, no sé si hi ha una intervenció per part de la senyora Alegre. Endavant. Molt breu. Amb-- per respondre al, al regidor Bacardit. Miri, nosaltres ens llegim les mocions i, i en funció de, de del que s'hi planteja prenem una decisió, uns arguments i deci-decidim també destinar-hi una energia necessària i un temps determinat o un altre. I a vegades, doncs no ens ve de gust destinar-hi més temps ni més, mm, ni donar-hi més explicacions. Podem tenir un debat quan vulguin sobre el que considerin i sobre el model policial, però creiem que aquí la feina que s'ha de fer a nivell d'Ajuntament i de, des del responsable de Seguretat Ciutadana i des de la Guàrdia Urbana, ja és una feina que existeix, que està sobre la taula i que com a Ajuntament no cal que hi treballem més, i per això hem emès aquest posicionament i aquest argumentari. Si a vostè li cou, doncs es rasca. Molt bé, doncs acabarem amb el Govern. Senyor Valentí, vinga. Molt bé, eh, esperem que sigui la darrera paraula, no, no ho asseguro, és que és possible... Per això. Vale, val. [riu] No, bàsicament, eh, negam-neguem la major. Des del Govern neguem la major al que tant el regidor Bacardit com el regidor Perramon us referíeu, eh, sobre si, evidentment, el meu enfocament com a regidor de Seguretat ha sigut més en el tema policial, però evidentment ho he esmentat. Eh, hi ha, doncs també una coordinació, eh, social i no només social, sinó totes les regidories transversalment, doncs això, pel que comentàveu de finestres trencades, eh, el concepte de finestres trencades. Per tant, us nego a vosaltres dos la major. Eh, hi ha treball, no només la re-la relació transversal que podem tenir entre els regidors de govern d'aquestes àrees implicades, des d'espai públic, se-socials, eh, seguretat, eh, urbanisme. Per tant, eh, us nego aquesta, la major. I no només a nivell polític de govern, sinó que aquests serveis també es complementen, eh, amb Evidentment, els seus serveis tècnics es, es complementen perfectament. Us podria molts-- us podria posar molts casos. A amb el tema de la relació amb els barris, doncs també molts casos. El regidor de barris té una antena posada permanentment a tots els, a totes les associacions de veïns. Eh, ho fa també i, de fet, podria posar exemples de col·laboració entre, entre les dues regidories que hem pogut, doncs això, potser no anar-hi jo formalment allà, com dèieu vosaltres, però sí que hem pogut, doncs treballar i detectar, doncs res, fa cosa de, de uns quants mesos, un taller il·legal de mecànic a la zona dels Contals. Per tant, són accions que hem anat fent. A, de vegades no les visualitzem, però les he anat fent. Potser ens caldria potser visualitzar millor aquestes accions perquè aleshores vostès no, no preguntarien, eh, en aquest sentit, perquè el concepte de, de, de, de finestra, de vidres trencats, de finestra trencada el tenim assumit i evidentment el cuidem. Gràcies. Molt rebé. Doncs ara sí, per conclusions, té la paraula els grups proposants. Tenen dos minuts, se'ls, se'ls parteixen? Eh, doncs vinga, endavant, senyor Bacardit. Senyor Valentí, és que negar la major, crec que, que s'ha equivocat de terme, perquè negar la major seria negar que hi ha un increment de consum i tràfic de drogues al ciutat. No, no, però vull dir la, la major, la major en aquesta moció és que hi ha, detectem que hi ha un increment de consum i presència de drogues a la ciutat i, eh, la major és dir que no podem fer res més per incrementar els esforços que s'estan fent. Aquestes són les majors, per tant, les majors no la, no crec que les vulgui negar. Eh, vostè no nega que hi ha un increment de presència de drogues a la ciutat, perquè no ho pot negar, perquè ho diuen els cossos policials, per tant, no nega la major. I tampoc suposo que negarà que s'hi poden dedicar més esforços, eh, sempre a millorar la situació. Per tant, jo crec, li proposo que ens rectifiquem l'afirmació. Jo crec que vostè no nega la major. El que vostè crec que ens vol dir és que amb el que fan ja consideren que fan prou. D'acord? I llavors aquí és on hi ha el desencontre potser polític. Eh, però nosaltres creiem que no, que, que es pot fer més i que s'ha de fer més, perquè el concepte de vidres trencats que vostè ha fet esment, eh, bé, segurament és oportú en aquest, en aquest indret, en aquest debat, i és el concepte de que quan una cosa es degrada una mica, eh, costa menys de que es degradi més l'endemà, no? Eh, jo no sé si és ben bé el terme que, que faria servir aquí, però en tot cas el que és segur és que el veïnat està patint, eh, indrets on es consum regularment droga amb tots els aldarulls i problemes que genera aquesta situació, que no és un, no són quatre indrets de la ciutat, que en són molts i que, i que cada cop n'hi ha més. Per tant, bé, doncs per tant, estem en aquesta situació. Merci. Molt bé. Era la de tancament, eh. Ho deixem aquí. Em sembla que no ens posarem d'acord ara, i menys a aquestes hores i amb l'estómac buit. Eh, anem a la votació. Vots a favor de la moció? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda rebutjada per set vots a favor, una abstenció i quinze vots en contra. Suma? Doncs vinga. Sí? Va, va, seguim endavant. Donació de compte i resolucions dictades per l'Alcaldia, resolucions dictades per l'alcalde, regidors i regidores delegats de l'Alcaldia des de l'anterior donació de compte del Ple municipal. Donació de compte dels actes de la Junta de Govern Local, actes de les sessions de la Junta de Govern Local en caràcter reservat 42, 44 i 45, dels dies 22, 29 de setembre i 6 d'octubre de 2026, i de l'acta de la sessió en caràcter públic número 43 del dia 22 de setembre de 2026. Pregs i preguntes. Molt bé, és tardíssim. Tenim un conseller esperant i jo els proposo que les, mmm, preguntes es contestin per escrit. Eh, en contestaríem una, que és la 11.2, perquè bastantes coses s'han contestat al llarg de la moció, eh, i les, la resta, doncs, eh, les contestaríem ara per tancar aquest tema. I la resta les contestaríem per escrit. Tenim tot el dret a fer-ho, senyor Bacardit, eh. Molt bé, doncs vinga. No, no. Bueno, en fi, és igual. Eh, doncs va. No, no, no, perquè són dos minuts per pregunta més dos per resposta. N'hi ha vint, estarem mitja hora. Però bé, és igual. Escolti, perdó. No, no, no passa res, que no entrarem en una discussió. Vinga, som-hi, senyor secretari. Pregunta del Grup Municipal Nacionalista sobre l'estat de neteja i manteniment del camí de la Font de Fans. Doncs té la paraula el senyor Pere Ramon. Gràcies, president. Gràcies, secretari. El juny del 25 es va inaugurar la nova escala del Salt de la Creu de, del Tort, una actuació que va permetre recuperar l'itinerari entre el camí de la Font de Fans, a tocar el Pont Vell, i la Creu del Tort, al barri de les Escudines, connectant aquest entorn natural amb el passeig del Riu. Tanmateix, diversos, eh, veïns han expressat certa preocupació per l'estat de neteja i manteniment d'aquest itinerari i per això, eh, per tot l'exposat, formulem les següents preguntes. La primera, quines actuacions de neteja, inspecció i manteniment es duen a terme actualment al camí de la Font de Fans i al seu entorn, i amb quina periodicitat es realitzen i quin protocol se segueix quan s'hi detecten deixalles i altres residus?La segona que formularem, si té previst el Govern municipal adoptar mesures per reforçar la neteja i el manteniment d'aquest itinerari i garantir unes condicions adequades de salubritat i seguretat per als veïns dels Escudines i per a la resta d'usuaris. Gràcies. Es contestarà per escrit. Anem al següent. Pregunta del grup municipal de Fem Marrassa sobre la participació de membres del Govern i de la Guàrdia Urbana en els actes de la Guàrdia Civil del 12 d'octubre. Senyora-- senyor, mm, Roser Alegre Fontanet. Trapé. Jordi Trapé Ubeda. No, el text és molt llarg. Si ja sabeu les preguntes, ja ens les respondreu. Doncs, senyora Mariona Mas Alsina, portaveu del Govern, si vol contestar allò que no s'ha contestat ja, eh, anteriorment. Sí, només contestaríem algunes coses que han quedat pendents de totes les preguntes que havíeu fet, perquè la majoria d'elles han sigut contestades pels membres del Govern. En tot cas, el que fa referència a la despesa municipal que ha implicat el fet d'assistir en aquests actes, ehm, el-- les persones que van-- les persones professionals que van anar en els actes no ho van fer durant hores de servei, per tant, no s'ha generat cap dieta ni cap hora extraordinària. El desplaçament sí que es va fer amb un vehicle del cos, com és lògic, tenint el seu paper de representació i la relació professional amb la resta de cossos. I el regidor, en canvi, es va desplaçar amb el seu cotxe propi. Gràcies. Ehm, seguim amb la següent pregunta. Pregunta del grup municipal de Junts sobre els espais d'estacionament als nous vials del polígon del Pont Nou dos. Gràcies. Anem a la formulació de la pregunta. Mònica de Llorens Vall-llosera. Sí, ehm, en el marc de les obres d'urbanització del polígon industrial del Pont Nou dos s'han executat nous vials amb espais destinats a l'estacionament de vehicles. Recentment s'ha posat de manifest la problemàtica que pot comportar l'estretor d'algunes d'aquestes franges d'aparcament quan hi estacionen vehicles de grans dimensions amb possibles afectacions a la circulació i a la seguretat viària. Atès el caràcter industrial del sector i el trànsit habitual de vehicles de transports mercade-- de mercaderies, formulem les següents preguntes. Als espais d'estacionament executats dels nous vials del polígon del Pont Nou dos es permet l'esta-es permet l'estacionament de vehicles de transport de mercaderies, especialment camions i altres vehicles pesants? En cas afirmatiu, com pensa resoldre el govern municipal la problemàtica derivada de l'amplada d'aquests espais d'estacionament per evitar que els vehicles estacionats dificultin la circu-circulació o les maniobres dels altres vehicles? En cas de que l'estacionament d'aquests vehicles no hi estigui permès, quina regulació específica es preveu aplicar, com se senyalitzarà i quin control se'n farà? Gràcies. Doncs, eh, esperant per escrit aquestes respostes. Anem a la següent pregunta. Pregunta del grup municipal de Junts sobre l'acord adoptat pel ple de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages en relació amb el canvi de sentit del tram de la carretera de Sant Pedó que connecta la via verda del Parc de l'Agulla. Per formular la pregunta, té la paraula Ramon Boadet. Sí, jo voldria expressar, eh, una queixa formal de com ens està tractant en aquesta fase final del plenari. És a dir, precs i preguntes és part essencial de la feina de l'oposició i vostè ho està tractant com si fos un destorb en la seva agenda. Miri, vostès han entrat tres sobrevinguts avui que els hem pogut debatre amb tota la tranquil·litat, amb sense presses, i ho hem fet amb respecte, com ha de ser. I aquí ens estan tractant com si ara volguéssim fer preguntes per molestar-los, i em penso que és una falta de respecte. Aquestes preguntes formen part de la, de l'essència de la feina dels grups d'oposició i, per tant, la forma com s'ho estan ventilant, que és lícita, és una falta de respecte. Dit això, eh, la pregunta que formulem en aquest sentit és: el canvi de sentit del tram de la carretera Sant Pedó que connecta amb la via verda i el parc de l'Agulla ha alterat els accessos de Manresa des de Pineda de Bages fins als municipis veïns. En el ple de Sant Fruitós d'avui d'octubre del 26 es van aprovar-- es va aprovar una moció conjunta amb el vot favorable de Gent Fem Poble, Esquerra Sant Fruitós, Junts per Sant Fruitós i Som Sant Fruitós. Unanimitat dels quatre grups municipals. La moció sol·licita a Manresa informació tècnica, administrativa sobre el canvi, una taula de treball intermunicipal i aforament de trànsit en hores punta. Per això formulem les següents preguntes. Ha rebut el govern municipal de Manresa els acords de Sant Fruitós de Bages i ha donat resposta a les peticions que s'hi formulen, en concret, les relatives al projecte aprovat, als estudis de trànsit, el caràcter provisional o definitiu del canvi, la titularitat i les autoritzacions del tram afectat, la constitució d'una taula de treball intermunicipal i la realització d'aforaments als itineraris alternatius? I, en cas afirmatiu, quina ha estat la resposta concreta del govern a Manresa a cada una d'aquestes peticions i en quina data s'ha comunicat? S'ha donat també resposta a l'escrit presentat per l'Associació de Veïns i Veïnes de Pineda el dia 2 d'agost del 26? En cas que alguna d'aquestes peticions no hagi rebut resposta, no hagi estat atesa, quin és el capteniment del govern municipal de Manresa respecte de cadascuna? Té previst atendre-les, impulsar una taula de treball sol·licitada i estudiar alternatives que permetin compatibilitzar els objectius de la via verda amb els accessos de Manresa? I en quin termini? Gràcies. Eh, escoltin, jo el que no vull són polèmiques. Eh, recordo que fa dos plens va ser l'oposició qui ens va demanar que les preguntes, donat que el ple era llarguíssim, les contestéssim per escrit. Ho va fer l'oposició. Jo avui us dic, hi ha un conseller i us he demanat si es podien contestar per escrit les preguntes i s'han posat, eh, sobretot els del grup de Junts, doncs, que això és un despropòsit. Eh, contestarem aquelles que es puguin respondre ràpid. Però jo, a més a més, tinc un govern que m'està dient que no en contestem cap i soc jo qui rebo, eh, les acusacions de ser un dictador i un autoritari, i no ho vull. Per tant, senyor Carci Estany, aquesta és molt curta. Si li pot respondre, doncs em farà un favor, sisplau. Però curta, perquè és que, de fet, ho vam rebre ahir aquesta petició. Ens l'hem d'estudiar. Gràcies.Ja m'has respost la meitat de la pregunta. La notificació de l'acord de, de Sant Fruitós va arribar ahir mateix al matí. Eh, per tant, estem treballant. Ja abans que rebéssim aquest escrit estàvem treballant en possibles solucions que impliquen diferents hipòtesis i estem treballant. Un cop finalitzat l'estudi, respondrà oportunament als interessats. I pel que fa al respecte dels veïns i veïnes de Pineda, que aquest escrit del 2 d'agost es va respondre o es va donar resposta el mateix 25 d'agost amb confirmació de notificació d'obertura de la resposta. Gràcies. Gràcies. Sobre el polígon del Pont Nou, em pot dir si es pot aparcar o no els camions? És que quan em sembla que se sobrepassa la línia d'aparcament ja no es pot aparcar. Per tant, és tan fàcil com respondre això. Ja m'has respost la meitat de la pregunta. Eh, s'ha permès l'estacionament sempre que estigui dins de la senyalització horitzontal que delimita l'espai d'aparcament autoritzat. Eh, i tot i així, eh, es materialitzarà amb reforç de senyalització vertical que s'instal·larà properament, eh, on està previst de prohibir l'aparcament de camions en el costat nord del carrer Torroella. Recordem que encara és un espai, eh, en obres. A l'espera de la recepció dels, dels treballs d'Endesa i també de l'obertura de l'avinguda de l'Esport. Per tant, eh, els fluxos de vehicles més generals o de camions serà diferent i el control es farà mitjançant, com sempre, a través de les patrulles de la Guàrdia Urbana. Gràcies. Gràcies. I la senyora Romero ens contestarà la neteja de la Font de Fans. [tos] Sí, des de, des del contracte que inclou la neteja viària s'actua en la zona més urbana. Perquè hem de, hem de distingir el contracte de neteja està contractat només per sòl urbà. Sí? Llavors, allà es va fer una escala i a partir de l'escala a baix ja és un itinerari no urbanitzable, és rústic, no és urbà, eh. Eh, llavors, es fa tres cops per setmana el de la vorera, l'entorn de la Creu del Tort i el tram de baixada fins a les noves escales mecàniques. Metàl·liques, perdona. Periòdicament, fem la part de l'esplanada que limita amb les escales, que és de les zones on deixa, on es deixa més brutícia, sobretot envasos, menjar, etcètera. Eh, llavors, en principi hem detectat que hi ha com una espècie d'incivisme amb el que fa un cop arribes a baix a l'escala i això, eh, farem, de moment, començarem a fer-ho de forma quinzenal i, eh... I si veiem que no n'hi ha suficient, ho farem de setmanal. En relació al manteniment de l'itinerari, es fa des de, des de Jardineria. O sigui, quan, quan fan les, les segues també netegen. Però és clar, no és, no és quinzenal ni setmanal. D'acord? Gràcies. Anem a la següent pregunta, l'onze cinc. Pregunta el grup municipal de Junts sobre les places d'agents de Guàrdia Urbana. Eh, per formular la pregunta té la paraula Ramon Garid Raguant. Sí, agraeixo per la rectificació i, i em correspondré no llegint tots els preludis de, de les preguntes. Formulem en relació al número d'efectius de la Guàrdia Urbana i el ball de xifres que hem anat veient els últims, eh, anys, formulem les següents preguntes. Quantes places estructurals té aprovades actualment la Guàrdia Urbana de Manresa? Quantes estan ocupades i quantes vacants? Dels efectius actuals, quants són funcionaris de carrera i quants interins? Quina ha estat l'evolució real dels efectius de la Guàrdia Urbana des de l'inici del mandat, el juny del 23 fins avui? Quantes incorporacions netes s'han produït, descomptant jubilacions, baixes i substitucions? Com s'explica que el juny del 25 es preveia arribar a 106 efectius i que actualment el govern situï la xifra al voltant dels cent? De les vint places anunciades pels anys 27 i 28, quantes seran de nova creació i quantes correspondran a la cobertura de vacants o substitucions de personal existent? Quan el govern anuncia que arribarà als vint agents, es refereix a places estructurals aprovades o efectius en servei o in-incloent-hi els te-- els interins? Quin serà l'increment net de places estructurals respecte de les actuals i en quin termini es preveu assolir-lo? Gràcies. Gràcies. Eh, en aquest cas sí que li demanaria que la present-- escrit, perquè és una resposta molt llarga, que la senyora Clotet se l'ha present-- preparat molt bé, a més a més, i com que la té a punt, doncs s'enviarà demà mateix, eh? Gràcies. Gràcies. Eh, anem a la següent pregunta. Pregunta el grup municipal de Junts sobre la fira EcoViure. Per formular la pregunta té la paraula Merche Tarrago. Gràcies. Bé, en les darreres edicions de la fira de l'EcoViure s'ha observat una reducció significativa del nombre d'expositors. Eh, a espera de les dades oficials d'aquest any, uns 30 i escaig. Eh, demanem les següents preguntes. A què es deu aquesta disminució del nombre d'expositors en les darreres edicions? S'ha valorat amb els expositors els motius pels quals no han repetit? I quines mesures preveu adoptar el govern per recuperar la participació i garantir la continuïtat i el creixement de la fira EcoViure? Gràcies. Per respondre la pregunta, té la paraula el Pau Guet. Endavant. Eh, és així, fa anys que van baixant el nombre d'expositors. Ho vaig explicar a la roda de premsa mateix que vam fer de la presentació de l'EcoViure. Hi ha menys expositors, hi ha més activitats. Hi ha un canvi de, també de, de voluntat, que és promoure, per exemple, jornades tècniques on hi ha hagut centenars de professionals, amb les jornades tècniques de l'aigua, les jornades de l'energia. I en canvi, en el món de les fires hi ha una crisi global de-- en general del món de les fires, però específicament en el tema de productes ecològics, a diferència del que passava fa vint anys, que tothom t-- venia a la fira EcoViure a trobar els productes ecològics que no es podien trobar enlloc més, a dia d'avui es troben a totes les botigues, supermercats, etcètera, etcètera. Per tant, s'ha de dir, és un món que està en crisi, ja no d'abans de, sí, no després d'aquesta fira, sinó d'abans. Hem començat una reflexió profunda, cal una sacsejada i, a més a més, en aquest cas concret, el dia abans i el mateix dissabte amb la previsió de temps, hi va haver gent que havia dit que vindria que al final no van venir. Gràcies. Gràcies. Anem a la següent pregunta.Pregunta del Grup Municipal de Junts sobre les obres al carrer del Bals i Espai Manresa 1522. Té la paraula la Mònica de Llorens Ballester. Endavant. Sí, ja també vaig directe a les preguntes, eh... sobre els, els retards en la reobertura d'aquests dos equipaments. Quins són els motius que expliquen aquests successius retards? En quin estat es troben actualment les actuacions pendents en cadascun dels dos espais? Quin és el calendari concret que preveu el govern municipal per a la reobertura dels dos espais i si pot comprometre una data per a cadascun d'ells. I durant el període de tancament dels dos equipaments, si s'han adoptat mesures per minimitzar l'afectació sobre l'activitat turística, les visites cultola-culturals i la promoció del patrimoni històric de Manresa i, en cas afirmatiu, quines s'han dut a terme? Gràcies. Gràcies. Per respondre la pregunta, té la paraula Joan Vilamarta. Sí, jo la enviaré per escrit i a la premsa també. Gràcies. Eh... Següent pregunta. Pregunta del Grup Municipal de Fem Manresa sobre l'estat i evolució de la construcció de la residència pública del Xup. Sí, abans, només breument, que, que, eh, agraïm que al final tinguem l'espai per poder formular les preguntes i respondre-les. És cert que en una altra ocasió vam ser l'oposició, depèn del dia, però en tot cas forma part de l'ordre del dia poder-les fer i, i poder, eh... No és que haguem d'acostumar-nos a que els nostres plens siguin tan llargs, però la gent de lo millor contemplada a les quatre d'un dia de ple, doncs, no ho sé, potser caldria una reflexió, però això és cosa vostra. Vull dir que no m'hi posaré. Nosaltres volem demanar ben bé què s'ha fet amb el tema de la residència del Xup, en què s'ha avançat i què no, si hi ha hagut converses amb la Generalitat, perquè avui fa just un any que es va fer l'anunci, eh... Em sortia en castellà, per tant, no ho diré. Es va fer l'anunci a, a, amb altaveu de que la Generalitat es comprometia amb, amb la residència del Xup i volem saber, després d'un any, què ha passat al respecte, perquè, perquè no en sabem res a hores d'ara. Breument, si ens ho pot dir ara i si hi ha, si de cas, llavors hi ha més coses, ja en parlem una altra hora. A bombo i plateret, senyora... Bombo i tant, sí. [riure] Eh, Mariona. Sí, us la passaré per escrit, eh, però en tot cas el dia 16 d'abril vam fer lo de la mutació domanial, que ja vam fer en aquest ple. Posteriorment, un cop inscrites les cancel·lacions de càrregues registrals que existien sobre la finca, fou transmès a la Generalitat la totalitat de la documentació per part del departament i per la legi-, eh, Legislació Patrimonial. El 13 d'agost, el Departament de Drets Socials ens va fer un requeriment de documentació complementària consistent en la petició de diversos informes relatius a la revisió de la finca, la situació urbanística i càrregues d'urbanització. Aquest duc-de documentació es va enviar el 17 de setembre, eh, tot i que ells van confirmar, eh, que l'havien rebut el dia 28 de setembre, val? En conseqüència, ara queda pendent l'acta d'acceptació, eh, de la cessió, tot i que hem anat fent reunions perquè una cosa pot anar en paral·lel a l'altra. El 14 de maig es va fer una reunió conjunta la Generalitat i la Plataforma. El dia 25 de maig vam tenir una reunió online amb el director de Provisió, eh, que ara actualment és el secretari general i el cap de Servei de Projectes, Obres i Equipaments, on ens van explicar, eh, que, o sigui, eh, en quin ordre ho faríem i ens van fer algunes propostes de, de com s'havia de començar a fer el projecte. El 28 de juliol, eh, vam tenir una altra petita reunió amb el, amb el director de Provisió, en aquest cas ja com a secretari general, per demanar-li celeritat i per demanar-li, per favor, una reunió per poder tornar a treballar sobre aquest tema. El 28 de setembre van haver-hi uns WhatsApps amb la directora dels Serveis Territorials. El 7 d'octubre vam fer una reunió sobre aquest tema. Eh, avui, precisament, és un dels temes que tractarem a la reunió i el dilluns tenim una reunió amb la Plataforma de les Pensions per donar compte de tot el que hem anat treballant. Gràcies. Anem a la següent pregunta. Pregunta del Grup Municipal de Vox sobre el parc d'habitatges socials a Manresa. Senyora Cervilla. Bueno, pues yo también voy directa a las preguntas y querríamos, eh, saber cuál es el número de total de viviendas sociales disponibles que posee este Ayuntamiento, cuál es el número de familias o personas que han accedido a día de hoy a una vivienda social, cuántas de estas familias o personas que han accedido a una vivienda social en nuestra ciudad son extracomunitarios y cuántos de ellos son autóctonos. Gracias. Gràcies. Respondrà la senyora Homs Alzina. Sí, un, un aclariment en una de les dades que, una de les frases del, de l'enunciat d'aquesta, d'aquestes preguntes abans de contestar-les. Eh, hi ha una frase que diu: "Dado que este gobierno regularizó en Manresa a cerca de 5.000 inmigrantes en el 2026". Aquesta frase és rrrrotundament falsa. Eh, ni l'equip de govern ha regularitzat, perquè això ho està fent el govern de l'Estat, i l'únic que ha fet aquest ajuntament és donar informació a les persones sobre que poguessin acreditar o bé la seva vulnerabilitat, o bé el seu empadronament, o bé algun tipus d'acció administrativa que pogués demostrar que estaven aquí, i en cap cas van ser 5.000 persones, sinó que van ser 1.700. Ho dic per, per, per posar les coses en el seu lloc. Eh, en tot cas, eh, hi han 51, 51 habitatges socials. Com que avui n'hem desafectat un, eh, a partir de demà seran 52. No sé si hi ha període d'exposició, però en tot cas, eh, eh, seran 52. Quantes famílies o persones hi viuen? Doncs 51 famílies, perquè els tenim tots plens. I, eh, a la tercera pregunta, tots els habitatges de lloguer social tenen un contracte de lloguer segons la LAU. Per tant, el que estem fent és, eh, fer uns contractes que estan absolutament regulats per la LAU i aquestes diuen que totes les persones han de tenir NIE o DNI i, per tant, aquesta és la informació que disposem de les persones que venen a viure als habitatges. Gràcies. Doncs queda un prec.Prec del Grup Municipal de Junts per recuperar el pessebre i l'adoració dels Reis d'Orient en la propera cavalcada. Gràcies. Té la paraula... Salva Racero Alberch. Endavant. Sí, tenco ràpid, eh? Des del Grup Municipal de Junts volem començar fas-fas-- felicitant-nos als organitzadors, a l'Ajuntament i a la regidora de Cultura, Tània, per la Cavalcada de Reis de l'any passat, que va, va començar a incorporar algunes de les millores que havíem plantejat durant els dos anys anteriors. Volem reconèixer i agrair especialment la feina de totes les persones i entitats que van fer possible aquesta celebració tan estimada per la ciutat. De cara a la propera cavalcada, voldríem proposar que es valori la recuperació d'algunes de les tradicions històriques que n'havien format part, com ara el pessebre, l'adoració del Rei l'Orient o el pessebre durant el recorregut. Creiem que la Cavalcada de Reis, a més de ser una nit màgica i d'il·lusió per als infants i les famílies, és també una oportunitat per transmetre a les noves generacions les nostr-les nostres tradicions i les no-- el nostre patrimoni cultural. Són tradicions que han passat a pares fills durant moltes dècades, que formen part de la nostra identitat col·lectiva i que considerem important preservar. Ens agradaria que la nostra generació contribuís a mantenir viu aquest llegat i no pas a perdre'l. Per això que formulem el següent prec: que el govern municipal valori la possibilitat de recuperar el pessebre i l'adoració del rei d'Ori-- dels Reis d'Orient en la propera cavalcada, amb la voluntat de sumar a preservar les nostres tradicions i continuar enriquint una de les celebracions més especials i entranyables de la ciutat. Moltes gràcies. I fins aquí. Gràcies. Doncs, entomem el prec i espero que no torni a passar que tinguem una reunió a aquesta hora de la tarda. No és el nostre... voluntat posar aquestes reunions. A vegades l'agenda no només depèn de nosaltres i el que no havia estat tan habitual és que pleguéssim a dos quarts de cinc de la tarda, eh. Per tant, ens semblava que per una vegada ho podíem encaixar. En definitiva, ho deixem aquí i ens veiem en el proper ple. [cop de maça]