PLE ORDINARI DE MANRESA — 24 DE SETEMBRE DE 2026 Transcripció automàtica completa · ElevenLabs Scribe v2 Font: https://www.youtube.com/watch?v=94BRKl6tsLM La transcripció pot contenir errors de reconeixement. Les marques corresponen al vídeo de YouTube. 00:00:00 — Declaració institucional i inici del ple [00:00:00] Molt bé, molt bon dia a tothom, corporació municipal, secretari, interventora, públic que ens acompanyeu, mitjans de comunicació i aquelles persones que ens podeu seguir per Internet. Anem a començar el ple ordinari d'aquest mes d'octubre. Perdó, aquest mes de setembre. 24 de setembre, concretament, Mare de Déu de la Mercè. Aprofito per felicitar la nostra companya regidora Merche Tarragó Costa, també la Mercè Huguet, que ens assisteix sempre tan diligentment des de Secretaria i fa les actes dels plens municipals. Que passeu molt bon dia. Nosaltres ho comencem celebrant amb aquest ple, eh, ple municipal. Un ple en què tenim, eh, dues absències justificades, la del regidor Pere Ramon i la de la regidora Gemma Boix Pou, i, eh, la companya Lluïsa Tullota s'incorporarà d'aquí una estona. I un ple també que el comencem llegint una declaració institucional de l'Ajuntament de Manresa, concretament dels grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya, de Junts, del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Fem Manresa, d'Impulsem i també del Grup Nacionalista, eh, amb motiu de la mort violenta del Carles Vilajosana Arocas. I la declaració institucional diu així: "La matinada [00:02:00] de l'1 de setembre la ciutat de Manresa va viure un succés tràgic. Carles Vilajosana Arocas, de 45 anys i veí de Castellnou de Bages, va morir després de ser apunyalat presumptament per un grup de joves menors d'edat que posteriorment van ser detinguts. Aquest fet ha commocionat la ciutat i els dies posteriors s'ha declarat dol oficial i s'han organitzat diverses concentracions i actes de condol i record al Carles, en què la ciutadania ha expressat el seu dolor. El ple de l'Ajuntament de Manresa vol reiterar públicament la seva més profunda consternació i el condol més sentit a la família i a les amistats de Carles Vilajosana Arocas. El consistori es fa seu el dolor i el malestar de la ciutadania davant d'aquesta pèrdua irreparable. La violència ens repre-- no t-- la violència no ens representa ni té cabuda a Manresa. Davant d'aquest fet gravíssim, manifestem el nostre rebuig rotund a qualsevol forma de violència i afirmem la prioritat de protegir la ciutadania. Les normes de convivència són iguals per a tothom, sense excepcions. Reclamem que l'acció de la justícia sigui ràpida i implacable contra els culpables. Així mateix, l'Ajuntament entoma la seva responsabilitat des de la primera línia de defensa de la ciutadania i es compromet a analitzar i reforçar les mesures tant en l'àmbit de la seguretat ciutadana com en la intervenció socioeducativa que siguin necessàries, en coordinació amb tots els agents implicats. L'ordre i la seguretat són condicions indispensables per la qualitat de vida. Exigim la corresponsabilitat i actuació urgent de totes les institucions de l'Estat i de la Generalitat. Les actituds violentes i agressives entre joves i adolescents és una realitat que es reprodueix a tot el país i que genera una gran preocupaf-passió entre representants municipals, els cossos de seguretat, els serveis socials, la comunitat educativa i el conjunt de la ciutadania. És inadmissible que es normalitzi l'ús de, d'armes blanques. Exigim les reformes legals necessàries per adaptar-les [00:04:01] a les realitats delictives actuals, que garanteixin responsabilitats judicials ràpides i efectives davant les actituds de multireincidència juvenil i de violència greu. Tots aquests canvis necessaris han d'anar acompanyats d'un reconeixement que els ens locals necessiten urgentment una millora de la dotació de recursos per poder contractar més policies, personal per a la mediació, treball comunitari i atenció social, imprescindibles per a la millora dels reptes que tenim com a societat. Ara més que mai fem un clam a la unitat ciutadana i la defensa de la ciutat. Ens hem de conjurar entre tots a treballar per un objectiu comú, representants polítics, entitats i ciutadania en general davant d'un embat que és majúscul, que cal revertir conjuntament. Ningú pot tenir la sensació d'impunitat davant de fets tan greus que hem viscut. Rebutgem amb contundència la instrumentalització d'aquests fets amb discursos per generar odi, por i discòrdia. Fem una crida a la serenor, enfortir els espais de convivència i evitar les generalitzacions, els estigmes o l'autodestrucció del prestigi de Manresa. Hem viscut un episodi tràgic i cal lluitar per fer justícia, així com combatre amb totes les eines possibles la delinqüència. Manresa és una ciutat d'una innegable tradició democràtica. Històricament ha sabut fer pinya per fer front embats molt difícils. És el temps necessari construir i defensar un model de societat basat en el respecte, la tolerància i la pau. Manresa, 24 de setembre de 2026". Senyor secretari, endavant. Molt bé. El primer punt de l'ordre del dia és aprovació, si escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió plenària del dia ordinària número 7 del dia 16 de juliol de 2026. Alguna qüestió? Doncs la donem per aprovada. Endavant. Qüestions de presidència. Donació de compte d'informes i resolucions d'alcaldia. [00:06:01] Modificació del pla anual de control financer per a l'exercici 2026 elaborat per la Intervenció Municipal. Resolució de l'alcalde número 15.219, de 3 de setembre de 2026, sobre la formalització del Pla d'acció de l'alcalde 2026. Informe d'intervenció relatiu al període mitjà de pagament a proveïdors juny 2026. Informe d'intervenció relatiu al període mitjà de pagament a proveïdors juliol 2026. Informe trimestral d'intervenció relatiu a les dades d'execució de pressupost corresponent al segon trimestre de 2026. Informe trimestral de Tresoreria sobre la Llei 15/2010, per la qual s'estableixen mesures contra la lluita... perdó, mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials corresponent al segon trimestre de 2026. Informe d'intervenció relatiu al càlcul de l'estabilitat pressupostària relacionat amb l'expedient de modificació de crèdits número P-39/2026. Resolució de l'alcalde número 12.733 de 15 de juliol de 2026 sobre aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T-34/2026. Gràcies, secretari. Com és habitual, el regidor d'Hisenda ens, eh, farà una explicació d'aquest, d'aquesta resolució. Endavant. Gràcies, president. Bon dia a tothom. Mm, bé, el... en aquest ple donarem compte de tres expedients de modificació de crèdits aprovats per resolució de l'alcalde i també de dos dictàmens, eh, que caldrà aprovar pel ple. Amb aquests cinc expedients, eh, donem resposta pràcticament a la totalitat de les peticions que s'havien plantejat per part de les diferents regidories i serveis. Passo a relacionar, doncs, eh, ràpidament els serveis i, i accions que afecten les modificacions. En concret, estem parlant d'unes modificacions pressupostàries per un import de 254.589 [00:08:01] euros, almenys, que es financien amb un 93 %, pràcticament la seva totalitat, amb transferències de partides de la mateixa funció i un 6, eh, per cent per subvenci-- majors ingressos rebuts de subvencions no previstes al pressupost. En concret, les actuacions són les següents: Infància i Joventut, camp PiquiJugi, 50.000 euros; Tecnologies i Societat de la Informació, escriptoris virtuals, 18.000 euros; Cultura, actes de la plaça de Nadal, 60.000 euros; Esports, instal·lació d'un magatzem pel bàsquet femení, 9.000 euros; Esports, instal·lació d'ombres a l'estadi futbol del Congost, 2.956 euros; Tecnologies i Societat de la Informació, eh, adquisició d'equips informàtics, 15.000 euros; Recursos Humans, gratificacions per serveis especials i extraordinaris, 36.000 euros; Desenvolupament Local, programes de dinamització al comerç local, 15.000 euros; Cooperació, suport a projectes d'emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, 3.000 euros; Seguretat Ciutadana, projec-- prevenció d'incendis forestals, 9.600 euros; Cultura, adquisició d'un fons bibliogràfic i documental, 1.030 euros; Tecnologies i Societat de la Informació, conveni de pràctiques d'alumnes, 332 euros; Tecnologies i Societat de la Informació, eh, instal·lació d'una sala de premsa virtual, 18.065 euros; Recursos Humans, complements de productivitat, 11.104 euros; Desenvolupament Local, programa Emprèn.cat, 5.000 euros; i Desenvolupament Local, projecte d'ocupació Impulsa't, 500 euros. Gràcies, regidor. Seguim endavant. [00:10:04] Resolució de l'alcalde número 13.862 de 31 de juliol de 2026 sobre l'aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T-35/2026. De nou té la paraula el regidor d'Hisenda. Endavant. Sí, aquest expedient en concret suposen ampliacions de crèdit per un import de 697.848 euros que es financien, en aquest cas, eh, i a diferència de l'anterior expedient, amb un 88 % amb subvencions rebudes d'altres administracions i la resta, doncs, eh, amb un 11 % amb baixes i transferències de partides de la mateixa funció. En concret, les accions que suposen una ampliació són les següents: Cultura, redacció del Pla director de la muralla de Manresa, 5.324 euros; Ensenyament, creació d'estructures per jocs de patis esco-- de les escoles, 20.000 euros; Drets Socials, contracte programa, 106.984 euros; Cultura, millora d'accessibilitat a la biblioteca Teneu les Bases, 7.166 euros; Tresoreria, subvenció d'interessos del préstec formalitzat el 2026, 343.329 euros; Desenvolupament Local, dinamització del mercat de Puigmercadal, 2.000 euros; Desenvolupament Local, programa Laboralia, 20.000 euros; Presidència, eh, projecte, eh, comunicació, projecció de ciutat, 1.500 euros; Presidència, actuacions de la Via Verda, 150.000 euros; Esports, ampliació del contracte d'arrendament d'instal·lacions de La Salle, 2.592 euros; Esports, climatització del gimnàs Estadi d'Atletisme, 923 euros; Esports, reparació del camp de futbol a Balconada, [00:12:04] 12.734 euros; Cultura, restauració de figures de la imatgeria de festes, 2.295 euros; Presidència, actes de Manresa Film Office, 3.000 euros; Presidència, publicacions, 15.000 euros; i Presidència, gratificacions per serveis extraordinaris, 5.000 euros. El total és la xifra que he comentat de 697.848 euros. Gràcies, regidor. Seguim endavantResolució de l'alcalde número 15.191 de 3 de setembre de 2026 sobre aprovació de l'expedient de modificació de crèdits número T36/2026. I de nou té la paraula el regidor d'Hisenda. Endavant. Gràcies. En aquest cas es tracta simplement d'una reassignació de diferents projectes i actuacions que estaven finançats pels, els fons Next Generation, que algunes actuacions, doncs, hi havia sobrants de crèdit i en d'altres actuacions, doncs hi havien, bé, hi havia necessitats de crèdit. Suposa, en conjunt, fer unes reassignacions internes per poder justificar la totalitat de la subvenció rebuda per un import total de 56.757 euros. Gràcies, regidor. Si no hi ha res, anem endavant. Resolució de l'alcalde número 13.168 de 23 de juliol de 2026, per la qual es declara emergent la contractació dels treballs d'enderroc de l'edifici del carrer Era firmat número 25. Resolució de l'alcaldessa accidental número 14.604 de 18 d'agost de 2026, per la qual es declara emergent la contractació de treballs a l'immoble del carrer Sant Miquel número 28. Resolució de l'alcaldessa accidental número 14.680 de 21 d'agost de 2026, per la qual es declara emergent la contractació dels treballs de retirada de runa i tancament del solar situat dins el nus viari de la rotonda Sant Pau, antic local Les Palomes. Resolució [00:14:04] de l'alcalde número 15.359 de 8 de setembre de 2026, per la qual es declara emergent la contractació dels treballs a l'immoble del carrer Vilanova número 11. Resolució de la segona tinent d'alcalde número 12.816 de 20 de juliol de 2026, per la qual s'aprova la modificació de l'inventari de Patrimoni Immaterial de Manresa IPIM, en el sentit d'incloure-hi la Festa Major Alternativa. Resolució de l'alcalde número 13.000. Doncs té la paraula la regidora Roser Alegre Fontanet. Sí, molt breument, però no volíem deixar, ehm, desaprofitar aquesta oportunitat. Ehm, aprofitar aquest donar compte per recordar, ara que ja ha passat també tota la Festa Major Alternativa i que aquest ple de juliol passat, doncs el plenari, per pràcticament unanimitat, va aprovar que, que aquesta formés part del patrimoni immaterial de Manresa, doncs, ehm, volem recordar que, tot i això, a dia d'avui encara hi ha quatre veïns comptats que segueixen entossudits a remar-hi en contra. Anar en contra d'una festa popular que rep el suport de la majoria d'aquesta ciutat. A recordar que és només, eh, el seu egoisme, no?, el que fa que a dia d'avui, doncs, el conflicte encara pervísqui amb totes les conseqüències que això també comporta a nivell d'aquest Ajuntament. I que fa que aquesta amenaça segueixi planant sobre la Festa Major Alternativa i, s-- en definitiva, sobre la defensa de la festa popular, ens atreviríem a dir, doncs, més viscuda de la ciutat. I que tot això ho fan només i únicament amb una clara voluntat política de boicotejar la festa i per treure'n un rèdit electoral. Només volíem dir això. Gràcies. Gràcies, regidora. Seguim endavant. Resolució de l'alcalde número 13.382 de 27 de juliol de 2026 sobre substitució de l'alcalde titular pel primer i per la segona [00:16:04] tinent d'alcalde del 3 a l'11 d'agost i del 17 al 24 d'agost, respectivament. Resolució de l'alcalde accidental número 13.926 de 3 d'agost de 2026 sobre acceptació de la sol·licitud de col·laboració tècnica formulada pel Consorci del Bages per a la gestió de residus. Resolució de l'alcalde número 14.439 de 13 d'agost de 2026 sobre aprovació de la primera modificació del pla normatiu per a l'any 2026. Resolució de l'alcaldessa accidental número 14.689 de 21 d'agost de 2026 sobre aprovació del protocol municipal per a emergències per la Festa Major i la Festa Major Alternativa 2026. Gràcies. Doncs anem als dictàmens. Dictamen de la Comissió Informativa de Servei Generals, Alcaldia. Aprovació, si escau, del compte general del pressupost de l'exercici 2025. Té la paraula el regidor d'Hisenda, Pere Masagó Bruguera. Endavant. Gràcies, president. Portem, eh, aprovació d'aquesta, d'aquest ple, una vegada més, el compte general del pressupost corresponent a la corporació i als seus ens dependents, eh, com és preceptiu, d'acord amb la Llei d'Hisendes Locals. El compte general corresponent a l'Ajuntament de Manresa va ser informat favorablement per la Comissió Especial de Comptes a la reunió celebrada el 28 de maig del 28. Ha estat exposat al públic, doncs, sense que s'hagi presentat cap reclamació i, amb posterioritat, s'ha elaborat per part de la intervenció municipal el compte general consolidat del sector públic local de l'Ajuntament de Manresa, que a més dels comptes de l'Ajuntament de Manresa, inclouen, doncs, els, les entitats del seu perímetre de consolidació, que concretament són el Consorci Organismes de l'Agulla, el Consorci del Bages per la cessió de residus, Foment de Rehabilitació Urbana de Manresa, societat anònima, Manresana d'Equipaments Escèniques, Escènics, societat limitada, Manresana d'Actius Turístics, Museus i Fires, Aigües de Manresa, Fundació [00:18:05] Turisme i Fires de Manresa i Fundació Aigües de Manresa, Junta de la Sèquia. El contingut, doncs, ha estat a la seva disposició. Doncs a més a més de les liquidacions del pressupost de l'exercici 25, que s'han aprovat amb anteriors acords del ple, els comptes generals inclouen el balanç consolidat, inclouen el compte de resultats econòmic patrimonial consolidat, inclouen l'estat de canvis en el patrimoni net consolidat i, a més a més, les liquidacions del pressupost consolidat i la corresponent memòria consolidada. Eh, per tot el que he comentat, doncs em plau sotmetre a aprovació d'aquest, d'aquest ple, doncs del compte general del pressupost corresponent a l'exercici 2025. Gràcies. Gràcies. No sé si hi ha alguna qüestió. Si no aniríem a la votació. Recordar que la votació serà a vint-i-dos, perquè falten tres, eh, dues regidores i un regidor, eh? A vint-i-dos. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, queda aprovat per dinou vots a favor, un en contra i dues abstencions. Seguim endavant. Regidoria Delegada de Recursos Humans i Govern Obert. Aprovació, si escau, de la modificació del Pla Estratègic, Estratègic de Subvencions 25-27. Té la paraula la portaveu del Govern, Mariona Homs Alsina. Endavant. Gràcies, president. Bon dia i felicitats a totes les Mercès. Eh, portem aprovació el, la modificació del pla de subvencions per incorporar algunes coses que han anat 00:20:00 — Compte General i pressupost [00:20:00] Durant l'any. En tot cas, eh, incorporem per part de Cultura la subvenció del Premi de Modest Francisco. També la incorporació, l'augment de les subvencions adreçades als clubs esportius per programes d'inclusió, que passem de 30.000 a 50.000 euros. I finalment, jo crec que una de les modificacions més rellevants que-que té aquest dictamen i a més a més que-que estem vivint aquest any, és les-- la modificació per la-- per incorporar les subvencions per la rehabilitació de l'habitatge en el marc del centre històric. Eh, ens agradaria molt recordar que és la major inversió de la història de Mar-- de Manresa en matèria d'habitatge adreçats a veïns i veïnes que tindran l'oportunitat de rehabilitar els seus habitatges i també els seus edificis, fent que els carrers de Manresa i del centre històric, doncs, eh, canviïn radicalment. Per tant, aquesta col·laboració publicoprivada que posa com a prioritat que les persones físiques i les comunitats de propietaris puguin començar a rehabilitar els seus edificis i els seus habitatges per a-per aconseguir una regeneració urbana integral, per poder dinamitzar, que ara ja no és una paraula, sinó que avui es converteix en un fet i que volem que tota la gent que visqui al centre històric s'hi pugui quedar i que tota aquella gent que no s'hauria imaginat mai que hi aniria a viure, hi vagi a viure. Gràcies. No sé si hi ha alguna qüestió. Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat per 13 vots a favor i 9 abstencions. Seguim endavant. Regidoria delegada d'Hisenda. Aprovació inicial, si escau, de la modificació de les bases d'execució del pressupost de l'exercici 2026. Té la paraula el regidor d'Hisenda, Pere Masó Bruguera. Hi ha una esmena que també ens explicarà. Endavant. [00:22:01] Una esmena? Bé, el... Sí, bueno, les me-- bàsicament, el... Aprobem dues modificacions de les bases d'execució del pressupost. Concretament, la primera fa referència al canvi dels percentatges de càlcul dels saldos de dubtós cobrament, que fins ara s'utilitzaven els criteris de-- establerts pel Ministeri d'Hisenda i, eh, s'apr-- es fa, es fa la modificació i s'utilitzen els recomanats per la Sindicatura de Comptes. D'aquesta manera ens ajustem més a la realitat de la normativa catalana. El... l'esmena és que hi havia un error, mmm, hi havia un error material amb els percentatges, mmm, que inicialment s'havien posat amb el, amb el dictamen i simplement, eh, doncs l'esmena consisteix en la subsanació d'aquests errors materials posant-hi els coeficients correctes. Me n'havia oblidat, eh. Per tant, bé, aquesta és un-una modificació, i l'altra modificació està relacionada amb els, amb els dictàmens que s'aprovaran amb posterioritat en relació als ajuts a la rehabilitació d'habitatges dins del pla de, de barris, amb el que, mm, per poder facilitar, doncs, eh, eh, la, l'atorgament de bestretes, es modifica en el sentit de que es puguin establir bestretes de percentatges fins al 100 % de l'import atorgat si així es determina en el contingut de les bases de la convocatòria o del conveni regulador, eh, fet que es motivarà a l'acta de la comissió qualificadora en la resolució d'atorgament o en el cas de conveni amb la seva memòria tècnica justificativa. És a dir, que s'obre la porta a poder ampliar la bestreta del mínim establert del 50 % fins a un 100 %. Aquestes són les dues modificacions. Gràcies, regidor. Per un moment m'havia espantat. Vostè que és sempre tan organitzat, que no recordés [00:24:02] que hi havia una esmena, eh? No sé si hi ha alguna intervenció. Doncs aniríem a la votació del dictamen. Vots a favor? Perdó, l'esmena primer. Ara soc jo que me despisto. Vots a favor de l'esmena? A veure, senyora Gordills? No, eh? Val. Vots a fa-- Vots en contra? Abstencions? Doncs l'esmena queda aprovada per 13 vots a favor i 9 abstencions, l'esmena. I anem al dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat el dictamen per 13 vots a favor i 9 abstencions. Seguim endavant. Aprovació, si escau, de reconeixements extrajudicials de crèdit a favor de diversos proveïdors. Senyor Masó, endavant. Bé, continuem amb el protagonisme del regidor d'Hisenda, de moment. Eh, es tracta de, d'aportar aprovació, doncs, a reconeixements de crèdit per un import total de 21.823 euros que corresponen als proveïdors següents: Althaia Xarxa Assistencial, 3.867 euros. Això correspon, doncs, a l'arrendament d'un local que es va demorar la seva contractació com a conseqüència de que el local inicialment previst no va ser possible i es va tenir, a petició de la mateixa Fundació Althaia, que arrendar un altre dels locals previstos. A Protectora d'Animals de Manresa, 10.628 euros. Correspon als serveis prestats del 16/6 al 30/6, que, eh, ja havia finalitzat el contracte. Per tant, el servei es va continuar prestant sense contracte i, a més a més, el, la tramitació del contracte va quedar deserta. Per tant, s'ha tingut que continuar prestant el servei. I després hi han, eh... [00:26:02] Varios, mmm, sí, eh, varios, varios reconeixements a favor de Fundació Ampans per cent vint-i-vuit, cent quaranta-set i mil euros, que correspon al servei de consergeria del mercat de Puigmercadal dels mesos de gener, mmm, febrer i març de 2026, que, doncs, bueno, són serveis que es van prestar i encara no es podia pogut formalitzar el contracte. Finalment, serveis d'assistència jurídica, doncs, per part de Bufet Bellver SLP, inicialment no previstos, per un import total de sis mil cinquanta euros. Repeteixo, en tots aquests casos el servei s'ha prestat. Eh, era necessari, eh, continuar amb la seva prestació malgrat que contractualment no tenien encàrrec, però sí que tenien la corresponent consignació pressupostària. Gràcies. Gràcies, regidor. Alguna qüestió? Senyor Bacardit, endavant. Sí, moltes gràcies. Ja saben, ja sap, regidor, que no acostumo ja a intervenir en aquests, eh, recs, aquests reconeixements extrajudicials de crèdit, però avui crec que ho hem de tornar a fer per evitar un cert relaxament. Ehm, bé, aquí pels imports nosaltres voldríem preguntar com, com és que la protectora d'animals, doncs, eh, segueix prestant un servei sense que, que estigui reconegut en un contracte concret. Eh, i també voldríem saber si aquesta assistència jurídica era una cosa que no era previsible i, per tant, és un sobrevingut i que s'ha hagut d'actuar amb un contracte verbal i que si ens pogués explicar, eh, de quines defenses jurídiques, de quins casos o quins temes estaríem parlant per entendre la, la improvisació d'aquest, d'aquest contracte. Gràcies. Senyor regidor, si ens ho pot aclarir. Sí, bé, el... Gràcies per les preguntes. Bé, en relació amb el-- ja he comentat, eh, en relació amb la protectora d'animals, són serveis que es presten sense contracte perquè, eh, malgrat que es va fer la corresponent licitació, [00:28:02] doncs, eh, ha quedat desert i no es va presentar, doncs, eh, no es va presentar l'empresa. Entenem que per, per motius de tipus econòmic i, per tant, s'està estudiant, doncs, la revisió i actualització del, de, bueno, del, del preu del contracte per iniciar un nou expedient. Eh, evidentment, doncs, eh, ha continuat prestant de facto serveis i, per tant, doncs, se'ls retribueix els serveis d'acord a, a... Però ja dic que està, està en tràmit la revisió de preus i la nova licitació, doncs, bueno, aquesta, bueno, es podrà presentar, doncs, les societats que vulguin. Respecte de l'altre, mmm, bé, en principi, quan és molt difícil de vegades en temes d'assistència jurídica poder fer la, poder fer el seguiment contractual perquè, doncs, el, el, hi han uns terminis per presentar-se judicialment, doncs, amb els expedients corresponents judicials. I aquí en aquest cas, doncs, bé, doncs, eh, la contractació, doncs, de, d'aquests, d'aquesta, d'aquest cabinet jurídic no va ser possible i he de reconèixer que ara en aquest moment no puc dir exactament quin era el contenciós o, o la defensa jurídica, doncs, a què corresponia. Però, vamos, em comprometo a facilitar la informació en el termini més breu possible, eh. En tot cas, quan tinguem la informació, ja us la farem arribar, eh. Endavant. O no. Eh, si no hi ha cap més intervenció, aniríem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per tretze vots a favor i nou abstencions. Seguim endavant. Aprovació inicial, si escau, de l'expedient de modificació de crèdits número P38 2026, d'acord amb el pressupost municipal vigent i aprovació de la modificació del [00:30:02] Pla estratègic de subvencions. Senyor Massegut, endavant. Gràcies. Aquest és el quart expedient que he comentat a l'inici. Es tracta de modificacions pressupostàries per un import total de quatre-cents seixanta mil quatre-cents seixanta-nou euros, que es financen amb un 22 % en baixes, mmm, d'aplicacions pressupostàries de la mateixa funció, amb un 8 % amb subvencions rebudes d'altres administracions no previstes inicialment i, eh, un 69 %, bueno, un 70 %, en concret tres-cents dinou mil euros, que són sobrants de préstecs, mmm, bueno, de préstecs ja formalitzats. En concret, correspon a les actuacions següents: eh, projectes urbans, l'adquisició de dos deshumidificadors del Museu del Barroc, vint-i-cinc mil euros; Cultura, mmm, per a actuacions relacionades amb el Museu de l'Aigua i del Tèxtil, trenta-nou mil cent vint-i-quatre euros; Drets socials, per a l'arranjament d'habitatges, mmm, mitjançant Fòrum, cinquanta mil euros; Drets socials, eee, s-- pel servei de ludoteca mitjançant un conveni amb la Creu Roja per vint-i-un mil euros; Ensenyament, l'adquisició d'ordinadors per l'Escola d'Arts, cinc mil set-cents quaranta-tres euros; Drets socials, per a l'arranjament del parc municipal d'habitatges, cent quaranta-set mil euros; Esports, reparacions del camp de futbol les Cots, vuit mil sis-cents quaranta euros; Intervenció General, per a l'adquisició d'un programa de control intern, deu mil euros; Urbanisme, eh, per atendre una derrama del Pla d'actuació urbanística Colomer, trenta-vuit mil dos-cents divuit euros; Drets socials, [00:32:03] conveni amb la Fundació Salar Per habitatge social, deu mil euros. Seguretat ciutadana, compra d'un cilindre d'il·luminació, cinc mil set-cents quaranta-dos euros, i préstecs ur-- i projectes urbans, eh, per l'Aving-per a l'Avinguda de l'Esport, cent mil euros. En total són els quatre-cents cinquanta mil quatre-cents seixanta-nou euros que he comentat abans. Gràcies. Alguna qüestió? Senyor Bacardit, endavant. Sí, bé, jo voldria començar amb una pregunta que si és negativa, doncs ja no continuaria. Però, ehm, la pregunta seria: la Fundació Cellar és la fundació que està integrada a Plataforma Educativa? Eh, estem parlant de la fundació que sorgeix d'una escissió del negoci de la Fundació Resilis. Eh, com que entenem que sí, si vostè no mane-- no m'onega, llavors faré la següent reflexió. Escolti, vostè, vostès creuen que hem de donar una nominativa a una fundació que prové d'una escissió del negoci de la Fundació Resilis, una fundació que, com vostès saben, la l-la Generalitat de Catalunya ha rescindit el contracte de, del seu APP perquè hi ha una investigació en curs, eh, sobre irregularitats en, en, en el servei que prestava. Vostès creuen que hem d'aprovar una, eh, nominativa que és diferent que hagués concorregut en una concurrència pública i ordinària amb criteris objectius i haguem de signar, eh, per la via del dit aquesta subvenció amb tot el que hi ha al voltant en aquests moments amb investigacions de Sinde-Sindicatura de Comptes i l'Oficina d'Antifrau? Nosaltres creiem que és molt poc oportú, eh, portar aquesta nominativa en el plenari d'avui amb tot aquest context que estem parlant. Per tant, votarem en contra aquest dictamen, que està integrat amb altres canvis que, eh, n-n'està separat, doncs, com que no està separat, també haurem de votar [00:34:03] en contra. Gràcies. Sí, sí, mm, senyora Homs, si vol contestar. Sí, sincerament, eh, Cellar és una fundació que s'ha adreçat a nosaltres, igual que Hàbitat3, que Surti, que algunes altres fundacions, perquè estan treballant polítiques d'inclusió social a l'habitatge i en aquest cas són els únics que estan fent una cosa que en diuen estabilització residencial, que el que vol dir és que ells provoquen el tanteig de retracte, compren el, l'habitatge i després acompanyen a les persones que estan en situació irregular a regularitzar la seva situació. Ara mateix no hi ha cap altra entitat en el país que estigui fent això. Desconec o, en aquest cas, mm, eh, és bastant coherent el seu relat, però en cap cas, i crec que el NIF és absolutament diferent i que, i que les persones amb qui vam parlar, en aquest cas eren persones que només formen part de la Fundació Cellar. Per tant, ehm, aquesta vinculació que vostè li busca, doncs, eh, en cap moment la vam tenir present. Eh, en tot cas, si és una filial, tingués el mateix NIF i hi hagués alguna cosa, doncs demanaríem els nostres serveis jurídics. Però, en tot cas, si les entitats que s'adrecen a nosaltres, que fan projectes que realment són singulars i que pensem que són necessaris per la ciutat, les escoltem i podem arribar a algun acord, no tinc cap dubte que ho seguirem fent. Gràcies. Senyor Bacardit. Sí, jo, jo no és que construeixi cap relat, jo simplement descric el que, el que amb una petita cerca es troba. I jo repeteixo, és a dir, eh, a l'any 25 el president de Cellar era el president de Resilis, el secretari de Cellar era el vo-- el gerent de Resilis, eh, la tresorera de Cellar era la secretària de Resilis, el gerent de Cellar era la tresorera. Eh, el que surt a, a, en informació pública amb una, uf, recerca fàcil. Jo, jo crec que vostès no són conscients del que estan fent. Espero pensar que, que és això, que no són conscients. [00:36:03] Trobo molt impropi, trobem molt impropi que facin una nominativa en el context que hem explicat. I no és cap relat, perquè aquí no hi ha cap acusació de res, simplement que, eh, que és impropi. És una nominativa, eh, no és un concurs públic, no és un, eh... Per tant, el règim de transparència i concurrència aquí ens l'hem saltat. Ehm, repetim que no ho trobem gens oportú. Gràcies. Alguna qüestió més? Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per tretze vots a favor, set vots en contra i dues abstencions. Eh, seguim endavant. Aprovació inicial, si escau, de l'expedient de modificació de crèdits número P39 2026 dins el pressupost municipal vigent i aprovació de la modificació del pla estratègic de subvencions. Perdó. Té la paraula el regidor d'Hisenda, Pere Masur Olera. Sí, gràcies, president. Aquest és l'últim expedient. El fet de que vagi separat respecte de l'anterior és perquè el seu finançament és exclusivament amb romanents, amb una part del romanent de tesoreria de l'exercici 2025. En concret, l'import total és d'un milió vuit-cents dotze mil vuit-cents vint-i-tres euros, que és una part del romanent de tesoreria del 2025. Mm, en concret, les actuacions, eh, són les següents: drets socials, conveni amb Càritas pel servei d'acollida, tres mil euros. Drets socials, centres oberts, conveni amb Creu Roja, vuit mil tres-cents trenta-quatre euros. Drets socials, acompanyament, [00:38:04] ehm, eh, joves amb projectes de formació professional, un conveni amb Fundació Impulsa, vint-i-cinc mil euros. Esports, reparació del camp de futbol dels Congós, tretze mil tres-cents seixanta euros. Aquí he de comentar que és el mateix-- la mateixa actuació que es finançava en part també amb l'anterior, amb l'anterior expedient que hem vist, que concretament era de vuit mil sis-cents quaranta euros. És a dir, que vuit mil sis-cents quaranta euros els financem en sobrants de crèdit i els tretze mil tres-cents seixanta els financem amb romanent de tesoreria. Aquest és el motiu de que s'hagi separat de l'expedient. Drets socials, ajuts, mm, socials, dos-cents mil euros. Drets socials, ampliació del contracte de servei d'assistència domiciliària, setanta-un mil seixanta-nou euros. Urbanisme per atendre despeses de responsabilitat patrimonial, cent mil euros. Esports, subvenció nominativa al Centre d'Esports Manresa, cent mil euros. Drets socials, adquisició de dos habitatges mitjançant transferència a Fòrum de dos-cents nou mil dos-cents euros. Cultura, actes del dos-cents aniversari de la Fàbrica dels Panyos, cinquanta mil euros. Projectes urbans, Avinguda de l'Esport, nou-cents quinze mil euros, que se sumarien amb cent mil euros que hem aprovat amb l'anterior expedient. Per tant, seria un milió quinze mil euros, que suposa una ampliació de la anualitat que havíem previst per l'exercici 2026. Entès que la anualitat inicialment prevista és inferior a la que es preveu executar. Projectes urbans, la liquidació final de les obres de la fase u de Fàbrica Nova, cent cinquanta mil euros. I Presidència, eh, bé, atendre unes obres realitzades per Fòrum al 00:40:00 — Modificacions de crèdit i Centre Històric [00:40:00] Del Salt dels Cigalons per un import de seixanta mil vuit-cents seixanta euros. En total és l'import que he comentat d'un milió vuit-cents dotze mil vuit-cents vint-i-tres euros, finançats al cent per cent amb romanent de tresoreria de l'exercici 2025. Gràcies. Gràcies, senyor Massagó. Alguna qüestió? Doncs té la paraula Fem Manresa, Jordi Trapé. Endavant. Sí, bé, mm, primer de tot, eh, dir que ens ha sorprès la, la intervenció del, del regidor Bacardit. Crec que, bueno, en el seu moment no, no hem intervingut. També volíem saber quina era la resposta del govern. En tot cas, procediré després a la, a la modi-- a parlar de la modificació de crèdit pertinent, però sí que és veritat que entenem que donar una subvenció d'aquest tipus, eh, bueno, una subvenció nominativa i no de pública concurrència a una fundació, eh, satèl·lit, li podríem anomenar, de la Fundació Resili, que està investigada per corrupció, crec que és algo que, en tot cas, s'haurien de donar certes explicacions, perquè entenem que això no és algo... I, i més sabent la rellevància que ha tingut, especialment en aquest cas a, a Manresa, amb vídeos que poden ser més o menys encertats, però que, ehm, però que crec que, que seria interessant, eh, poder, mm, tenir més informació al respecte. Respecte a aquesta modificació de crèdit, simplement dir que com, com ha dit el, el regidor Massagó, al final estem parlant d'1,8 milions d'euros finançats íntegrament amb romanent de tresoreria per despeses generals, i la liquidació va situar aquest romanent al voltant de 7,5 milions, i només en aquest expedient fem servir una quarta part del romanent, que és bastant. Que un pressupost es modifiqui entenem que és perfectament normal. El que volem parlar, precisament, és on van aquests diners i sobre què ens diu això de com planifica el govern. La primera qüestió és un tema d'inversió. La meitat d'aquesta modificació, nou-cents quinze mil euros, va a l'avinguda de l'Esport. Al pressupost d'aquest any s'hi consignava al voltant d'uns [00:42:00] vuit-cents mil euros quan l'obra es va licitar el desembre passat per gairebé, si no m'equivoco, 3,9 milions d'euros i es va adjudicar per 3,75. Amb les modificacions acumulades, ara la partida arriba a 2,3, més o menys, i l'expedient ho justifica per la previsió de certificacions d'obra a fi-- a final d'any. Eh, per tant, el que volem preguntar directament és: estem davant d'un avançament del calendari d'obra o d'un increment del cost respecte a l'adjudicació? Perquè entenem que no, que no és el mateix. I en tot cas, si es va aprovar el pressupost, que ja se sabia quina obra es licitava, per què es va consignar tan poc? I això enllaça amb algo que hem pogut veure en el dictamen del Compte General, que d'una banda tenim inversions pressupostades que no s'executen i de l'altra, que hi ha obres que sí que avancen i que s'han de suplementar a mitjan any amb, amb romanent. I el problema és que en-entenem que no és de recursos, sinó que és de planificació. I la segona qüestió, que també és important, són les necessitats socials. És a dir, el, eh, l'expedient inclou dos-cents mil euros per ajuts en habitatge, setanta-un mil en servei d'atenció a domicili, vint-i-cinc mil, eh, de la Fundació Impulsa, uns vuit mil euros per Creu Roja i tres mil per Càritas. En això ja estem plenament d'acord, però algunes d'aquestes despeses entenem que no són imprevistes i els diners d'atenció a domicili, eh, paguen l'ampliació d'un contracte aprovat el, el 2025. Càritas, segons el mateix expedient, fa anys que veu créixer la, la demanda a la ciutat. Són necessitats que són conegudes i que no es van incloure en el si del pressupost. I sobre habitatge, ja vam advertir al, al debat pressupostari de, de l'any passat que el reforç era, bueno, que l'esforç que hi fèiem com a Ajuntament era, era insuficient. Que ara calgui afegir-hi dos-cents mil euros en ajuts ens ho confirma en certa manera, i això ja ens agrada que ho augmenteu, eh? Però no, no ens equivoquem. Eh, ehm, i també valorem, per exemple, els dos·cents deu mil euros perquè Fòrum adquireixi dues finques. Entenem que aquesta és la, la direcció, però que demanem és que això ho volem veure en el si del pressupost ordinari i no només quan hi ha, quan hi ha romanent. [00:44:00] Al final, el romanent no són diners que apareguin del no-res. Entenem com a capacitat financera acumulada a la ciutat i per això nosaltres ens abstindrem. No votarem en contra, evidentment, ni dels reforços socials ni de l'adquisició de l'habitatge públic, però ens costa de poder avalar una manera de pressupostar en què les necessitats que ja coneixem les anem a buscar a el romanent a mitjan any. Que el romanent existeixi no és el que hem de, de discutir. El que importa és en el que convertim i en quins criteris. Com hem dit, el nostre vot serà l'abstenció. Gràcies. No sé si hi ha alguna qüestió. Primer el regidor d'Hisenda, la regidora Homs també vol comentar algun tema. Sí, gràcies. A veure, no, per aclarir alguns interrogants del regidor Trapé. A l'avinguda de l'Esport no hi ha un increment de cost, sinó és simplement una modificació de les anualitats. Havíem previst una anualitat inferior perquè no sabíem si podíem finançar... Bueno, prevèiem que per la, pel ritme d'execució de les obres, eh, les certificacions previstes a final d'any serien superiors a les anualitats inicials. Simplement, ara el que fem, reforcem, doncs, amb aquest milió cent mil euros, doncs l'anualitat de 2026, que evidentment suposarà menor anualitat el 2027, eh? En quant a l'execució de les inversions, bé, eh, això ho vam comentar quan vam fer la liquidació del, la liquidació del pressupost del 2025. Eh, bé, mm, és una mica problemàtic parlar d'execució de les inversions. Si ho fem en funció de les OS, bueno, sí, sí, és un debat ara tècnic que no hi voldria entrar, però recordarà que vam comentar que realment el grau d'execució, doncs, de les inversions, concretament capítol 6 el 2025, va ser sensiblement superior al dels darrers anys, eh? Per tant, amb això, diguéssim, millorem, millorem adequadament. Hi ha marge de millora, però millorem adequadament. En quant a despeses socials, hi han al-- la regidora Homs ho podrà comentar millor, però evidentment hi ha algunes despeses socials que no es preveuen. El nombre d'usuaris [00:46:00] del SAD, doncs, eh, no se sap. Si hi han recursos, si hi han recursos Ho podem suplementar. Si no hi han recursos, doncs no es poden suplementar. Aquí en aquest cas, com que hem tingut recursos, s'ha pogut suplementar. Malgrat tot, segur que la regidora Homs tindrà més informació. Gràcies. Gràcies. Senyora Homs, endavant. Gràcies. Eh, en relació al comentari que ha fet el senyor Bacardit abans, però que el Traper ha-ha dit, eh, mmm, nosaltres no tenim cap interès en fer una cosa que ni que estigui malament ni que ho sembli. Per tant, en tot cas, revisarem. Simplement, no-- desconeixíem que hi hagués les mateixes persones en el patronat i, i en tot cas, ha passat per tots els serveis jurídics i, per tant, en principi no hi ha cap irre-- cap problema perquè això es pogui fer. Al final és una estabilització residencial. No estem parlant d'un projecte, eh, que sigui massa transcendent, i analitzarem la nostra relació amb aquesta entitat i veurem el que hem de fer i, en tot cas, ja els hi comunicarem. En relació a les modificacions de crèdit, eh, que, que hem fet, no sé si coneixen el Pla Cura, que ha tirat endavant el govern Illa. Eh, el Pla Cura el que està fent és accelerar, eh, les revisions, eh, i les valoracions de grau del servei d'ajuda a domicili, i això condueix a uns drets. Per tant, si les persones tenen un grau u, un grau dos o un grau tres i demanen ajuda a domicili, el que no podem fer és dir que no tenim pressupost i, i, i començar a prestar el servei l'any que ve. Per tant, el Pla Cura, que en realitat pensem que és una grandíssima notícia, que el que està fent és accelerar i, i, i és efectivament així, perquè en vuitanta dies s'estan resolent les valoracions de dependència, això ens condueix a uns drets i aquests drets impliquen un augment del servei d'ajuda a domicili que era inesperat, perquè el Pla Cura es va anunciar fa tres setmanes i, per tant, el que hem hagut de fer ha sigut incrementar la dotació pressupostària. Per tant, el Pla Cura s'explica perfectament. Eh, en relació a les nominatives que hi han o a les, als convenis que tenim amb Creu Roja o amb altres entitats que són així més xicarron, té a veure amb el pla de barris. [00:48:00] O sigui, el pla de barris, nosaltres el que havíem fet és, eh, l'abordatge de la pobresa infantil, sabeu que la Combo estava finançant tot el projecte amb les entitats que s'hi havien, que s'hi havien, eh, presentat, que eren Càritas, Creu Roja, el CAE i altres. Quan nosaltres vam fer l'estratègia del pla de barris al Centre Històric, el que vam fer va ser, eh, eh, fer-ho amb les entitats que ja estaven fent aquests projectes. Llavors, el que vam fer va ser posar les fitxes, que aquest projecte el faríem amb Càritas, que aquest projecte el faríem amb el CAE, que aquest projecte el faríem amb Creu Roja, perquè el pla de barris busca molt la complicitat amb els agents socials i els, i, i les entitats del tercer sector que estiguin, eh, que realment estiguin prestant serveis a, en el territori. Llavors, què passava? Que la Diputació ens financia el cinquanta per cent d'aquest cinquanta per cent que hem de posar, per tant, el vint-i-cinc per cent que havíem de posar nosaltres. I això ha fet que en el moment en què comencem les fitxes del pla de barris que impliquen una dotació pressupostària que ha d'anar a les entitats que han de prestar aquest servei, no hem sabut fins que hem tingut les dades de la Diputació quants diners efectivament havien de tenir aquestes entitats. Per tant, o sigui, el fet és que ho hem hagut de fer ara, però que de cara a l'any que ve sí que des del minut u sabrem exactament quina serà la relació, eh, de totes aquestes intervencions. Vull dir, s'explica per això. Gràcies, regidora Homs. Per, per tant, entenc que quan augmenta la despesa social en aquesta ciutat, entre altres coses, és perquè prestem més atenció als nostres avis i a les nostres àvies i els oferim més serveis. Gràcies. Senyor Bacardit, endavant. Eh, sí, bé, amb referència a l'anterior punt que m'ha respost ara, ehm, goiti, ens preocupa que vostès no sàpiguen a les entitats en què donen una nominativa. Això és un primer punt. No, és veritat, eh, escol-,escolti, vo-vostès ho haurien de saber, sobretot si és una nominativa. El segon, eh, és evident que jurídicament és correcte. Jo m'he referit que és impropi [00:50:00] i, per tant, no he dit que fos il·legal. Per tant, no cal que revisin res. Segur que aquesta nominativa és, eh, jurídicament correcta. I el tercer, ens-- m'agradaria que ens aclarís aquest comentari que ha fet de que revisaran i que, en tot cas, faran no sé què. És a dir, que què vol dir amb el que ha dit? Que tiraran enrere la nominativa si el que... Aclareixi'ns aquesta, aquest comentari que ens ha fet, si us plau. El que he dit és que he escoltat el que ha dit i he escoltat el que ha dit la resta de persones que han intervingut i que farem una valoració pertinent i que si convé fer alguna cosa diferent, els hi farem saber. Bàsicament, he dit el que he dit. Gràcies. Doncs, estem al torn d'al·lusions i em sembla que no han al·ludit. No. Senyor Traper, havia demanat la paraula. Perdoni, endavant. Sort que tinc un assistent molt important que és el senyor secretari. Gràcies, endavant. No, simplement agrair les, les intervencions de, de la regidora Homs i del regidor Massegú perquè realment els dubtes que teníem se'ns han solucionat. Sí, sí que és veritat que amb el-- respecte al primer punt que, que, que hem parlat deee aquest satèl·lit de la, de la Fundació Resilis, sí que evidentment entenem que això és legal, no, bueno, si no, no estaríem, no estaríem parlant d'això. Però sí que és, sí que és veritat que, que creiem que és un tema bastant sensible a la ciutat i que, per tant, doncs qualsevol actuació que es faci al respecte se'ns, se'ns notifiqui, simplement això. Gràcies. Senyora Massegú, té més coses a dir-nos? Endavant. Sí, no, simplement per complementar i amb la línia que comentava la regidora Homs, i segur que el regidor Bacardit ho sap, però bueno, simplement ho voldria dir, eh. Dic que el fet de que es faci una modificació pressupostària i es prevegi una aplicació pressupostària amb una subvenció nominativa no atorga automàticament el dret a atorgar aquesta subvenció. [00:52:01] És a dir, que és una previsió pressupostària. Per tant, si sortissin elements, eh, relacionats amb les, amb els comentaris que ha fet, doncs de moment aquesta subvenció, pel fet de que s'aprovi amb un pressupost, com segur que el regidor Bacardit coneix, no vol-- no atorga cap tipus de dret a rebre la subvenció. Gràcies. Gràcies. Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat per tretze vots a favor, un vot en contra i vuit abstencions. Seguim endavant. Dictàmens de la Comissió d'Informativa de Territori, Regidoria Delegada d'Habitatge, Centre Històric i Llicències. Aprovació inicial, si escau, de les bases reguladores per a l'atorgament de subvencions adreçades a treballs tècnics en immobles situats a l'àrea d'atenció especial del centre històric de Manresa, en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, línies u i dos. També el quatre punt dos, aprovació inicial, si escau, de les bases reguladores per a l'atorgament de subvencions adreçades a habitatges dels immobles situats a l'àrea d'atenció especial del centre històric de Manresa, en el pla-- en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, línia tres. I el quatre punt tres, aprovació inicial, si escau, de les bases reguladores per a l'atorgament de subvencions adreçades a actuacions a nivell d'edifici, millora de l'accessibilitat comunitària i supressió de subministrament d'aigua per a aforament en immobles situats a l'àrea d'atenció especial del centre històric de Manresa, en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, línies quatre, cinc i sis. Gràcies. Doncs hem arribat als dictàmens més importants d'aquest ple, segur. Aquestes bases reguladores per a l'atorgament de subvencions, tres dictàmens que van molt lligats. Per això la intervenció serà conjunta i per això mateix també, per la seva rellevància, doncs donarem [00:54:01] set minuts a les intervencions tant del presentador, eh, com dels grups municipals. Per tant, té la paraula el regidor Jesús Alonso Sáenz. Endavant. Gràcies, president. Bé, eh, el document que es presenta i que se sotmet a consideració i aprovació inicial del plenari és una proposta de bases reguladores, en total tres, una per les línies u i dos, una altra per la línia tres i una altra per les línies quatre, cinc i sis. Per tant, eh, aquestes propostes de bases estan adreçades, com s'acaba de dir, a les subvencions en immobles situats a l'àrea d'atenció especial, eh, definida en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029. Han estat elabora-elaborades a partir del treball tècnic col·laboratiu entre l'Ajuntament i Fòrum SA i regulen l'atorgament de subvencions per a la millora i/o rehabilitació parcial o total d'immobles de titularitat privada situats a dins d'aquest àmbit. Amb aquesta finestra d'oportunitats que obre el Pla de Barris i Viles, es posa a disposició dels propietaris i dels veïns eines concretes per fer front a aquesta rehabilitació d'habitatges orientades a la millora de l'accessibilitat, l'eficiència en-energètica i els aspectes estructurals i, en general, de la millora de la qualitat de vida a la trama urbana de l'hàbitat urbà residencial. Es tracta d'un moment històric. En primer lloc, eh, s'està generant un fons, [00:56:01] el fons més gran, eh, mai habilitat, com s'ha dit al dictamen sobre subvencions, eh, que, que mai s'ha programat a l'Ajuntament de Manresa. Per tant, és una fita històrica des del punt de vista només de, de l'assignació pressupostària. Eh, es tracta d'activar, doncs, des d'aquestes bases reguladores una eina clau de transformació urbana, social i econòmica al centre històric. Unes regles-- es tracta de dotar-nos d'unes regles de joc que permetrà donar un pas necessari endavant per mar-- per materialitzar el compromís institucional amb la rehabilitació definida en l'esmentat marc del Pla de Barris i Viles. Aquesta eina clau, com he dit, permetrà canalitzar, gestionar i atorgar fons per a la seva regeneració al teixit urbà, residencial i comunitari. De quines eines ens dotarem? En concret, ara les citarem molt breument. En primer lloc, les bases reguladores, eh, tenen per objectiu dotar d'una resposta a les diferents necessitats i intensitats d'intervenció als edificis privats. És el que anomenem, eh, línies d'ajut. Això motiva aquesta aparent discordància de que presentem tres dictàmens a, a consideració del ple, eh, i no un de sol. Per què? Perquè la forma en què s'articulen aquestes bases reguladores [00:58:01] són-- és substancialment la mateixa en quant a enfoc i a criteris, però té una articulació molt més, eh, personalitzada. Per exemple, tenim els aspectes que, que les diferencien. Diríem que hi han bases reguladores de treballs tècnics i jurídics que agrupen les línies u i dos, bases reguladores per a actuacions en habitatges que corresponen exclusivament a la línia tres i bases reguladores per a elements comuns d'edificis sencers que agrupa les línies quatre, cinc i sis. I val a dir que, en resum, per a la determinació de les quanties exactes, mmm, de cada subvenció, aquestes s'articulen amb una formulació que té en compte un percentatge d'ajuts assignat per propietaris, un altre per percentatge d'ajuts addicionals que se sumen als ajuts inicials i la definició d'un seguit, mmm, complex de topalls als quals poden arribar com a màxim les, eh, el resultat de l'aplicació del percenta-del percentatge d'ajuts a, a lo que s'anomenaria pressupost subvencionable. Això, això és el-- són els criteris de, dels que participen aquestes bases reguladores. Ara no m'estendré, no puc estendre'm amb, amb pormenoritzar, eh, quines quantitats, eh, eh, són les resultants 01:00:00 — Ajuts de rehabilitació [01:00:00] Etc., etc. Però com a resum val a dir que, eh, es preveu una aportació de cinc milions nou-cents noranta-quatre mil i escaig de fons públics amb una, eh, mobilització, és a dir, entre els fons privats i els fons, i els fons públics, estem parlant d'una mobilització que no és fàcil de determinar perquè depèn de, de del percentatge i de les línies que més es demanin, etcètera, etcètera, però que pot arribar fins i tot als catorze milions de pluja fina de subvencions que ajudaran a, a dignificar l'habitatge, bàsicament amb el, eh, amb el centre històric i concretament amb l'àrea d'atenció especial. Eh, us vull explicar també, si m'ho permeteu, una part que són, eh, que són les sensacions, quines sensacions tenim en aquest moment sobre les bases reguladores. La primera- Senyor Alonso, han passat els set minuts. Sí. Acaba en vint segons, sisplau. Acabaré, acabaré... En vint segons, sisplau, sí. Bé, tota que-aquesta transformació justifica plenament, eh, la inversió de fons públics en finques privades per raons evidents d'utilitat pública i interès general. Per totes aquestes raons que us acabo d'exposar, a-i agraint els que estan intervenint, han intervingut i continuaran intervenint en aquesta posta en marxa efectiva dels objectius del pla de barris, demano, eh, que els grups municipals [01:02:00] considerin positivament, mm, aquests tres dictàmens i així puguem engegar aquesta, eh, aquesta nova etapa de-- perquè els, eh, diners que tenim com a conseqüència del pla de barris puguin arribar a la gent i als habitatges. Gràcies, senyor Alonso. Eh, òbviament, doncs si algú s'extén més, li hauré de donar fins a vuit minuts. Endavant, senyora Cervilla. Gracias, gracias señor, senyor alcalde. Bueno, en principio, por lo que tengo entendido, son doce millones y medio que tienen de presupuesto para otorgar las subvenciones a los vecinos que ya posean una propiedad en el, en el centro histórico. Esto se dijo en la Comisión de, de Informativa de la semana pasada. Eh, luego leemos en la prensa que son diez millones. Ahora acaba de decir de-- el senyor Alonso que pueden llegar hasta los catorce millones. Bueno, en fin, que, eh, no nos parezca, no nos parece mala idea, puesto que hay viviendas que están en muy mal estado y requieren obras de, de restauración, y hasta ahí estamos de acuerdo. Pero lo que no vamos a pasar por alto es que siendo conocedores tanto ustedes como nosotros, como la población de Manresa y alrededores, como todo el que visita nuestro casco antiguo o nuestro centro histórico, perdón, es que está habitado por extracomunitarios prácticamente en su totalidad y que el porcentaje de marroquíes puede ascender a un ochenta por ciento o más. Que debe ser que ustedes ni reconocen, ni reconocen ni están por la labor de exponer ante los manresanos, jolín, ni están por la labor de, de exponer ante los manresanos la cantidad de viviendas ocupadas ilegalmente, que desconocemos cuántas son y de los [01:04:00] que no tenemos datos ninguno, habiendo mi grupo municipal preguntado en diferentes plenos sin obtener respuesta alguna. Entonces nos preguntamos que a quién realmente van dirigidas estas ayudas. Al okupa? Al propietario legítimo que tiene su vivienda ocupada y que ni tan siquiera puede acceder a ella? A los propietarios o supuestos propietarios extracomunitarios? Existe un refrán popular que dice que no hay que empezar la casa por el tejado, y es lo que ustedes están precisamente haciendo. Quiero decir con esto que mientras que el equipo de gobierno, que es a quien corresponde, no instaure el orden y la ley en nuestro centro histórico, nuestro voto será en contra. Gracias. Gràcies. Li donaré una notícia, senyora Cervilla. El centre històric és el barri on hi ha més regidors i regidores d'aquesta corporació municipal que hi viuen, inclòs l'alcalde. Senyora Maria Àngels Cortics, endavant. Sí, hola, gràcies. Benvinguts al públic que ens està a la sala, els que ens segueixen per Internet. Només volia fer una petita valoració. Mmm, positivamente, eh, crec que les mesures que s'han adoptat ahir, el treball que hi ha al darrere de tot això és d'agrair. No obstant, mm, considero que, eh, rehabilitar el barri vell és una feina molt difícil, però no impossible. Mmm, voldria recalcar que, mm, penso que les intervencions que es faran són insuficients, eh, però és lo que hi ha i, per tant, davant de lo que hi ha, que l'hem de deixat degradar massa, poder, el barri antic, i si no l'haguéssim deixat degradar tant, ara no estaria com està. [01:06:01] El meu vot, el nostre vot, bueno, el nostre vot, en aquest cas el meu, serà d'abstenció, però sempre i quan agraint tota la feina que han fet els tècnics. Moltes gràcies. Més intervencions, senyor Trapé, endavant. Gràcies, president. Fita històrica, assignació pressupostària mai vista en matèria de subvencions, els ajuts més grans de la història, un tren que no podem deixar escapar. I en part és cert, però també entenem que cal matisar-ho. Avui aprovem inicialment tres bases reguladores que despleguen les sis línies d'ajuts a la rehabilitació privada al pla de barris del centre històric. Els treballs tècnics i la constitució de propieta-- de comunitats de propietaris, les actuacions dins dels habitatges i les actuacions sobre els elements comuns dels edificis, com estructures, façanes, instal·lacions d'accessibilitat o la supressió d'aigua per aforament. Això és més que necessari. Comencem per l'essencial. Nosaltres volem que el centre històric es rehabiliti. Hi ha molts edificis que necessiten actuacions i alguns en necessiten moltes. Tenim comunitats de propietaris que no aconsegueixen organitzar-se, habitatges en males condicions o directament en situació de ruïna. Hi ha espais que ens, que ens cal dignificar. Intervenir-hi és necessari. Punt. Però també convé dir per què hem arribat fins aquí. El centre històric no està com està per casualitat ni per art de màgia. És el resultat de dècades de deixadesa i d'inacció dels governs municipals que han anat succeint, siguin del color que siguin. La mateixa memòria d'aquestes bases ho reconeix. Des de la dècada dels 2000, l'estratègia municipal s'ha centrat en l'espai públic i en grans equipaments: el conservatori, els jutjats, el Museu del Barroco o l'Anònima. Són equipaments valuosos, sí, però l'habitatge, que és on viu la gent del barri, no ha estat una prioritat en cap dels casos. I és ara, en un barri delimitat per la llei de barris per les seves rendes baixes i precisament per la seva [01:08:01] degradació urbanística i residencial, que reconeix la necessitat urgent de destinar-hi esforços. La conclusió és clara: anem tard, molt tard. I aquesta irresponsabilitat pública, al nostre entendre, s'hi suma la privada. Les persones propietàries tenen el deure de conservar els seus immobles. Si avui necessitem un pla de barris és també perquè aquest deure no s'ha complert. Per mil i una raons, però també perquè durant massa temps no s'ha exigit el compliment d'aquest deure als propietaris per part de les administracions. Per tant, el debat, al nostre entendre, no és si hem de rehabilitar, és què volem fer, eh, què volem dir o què vol dir fer-ho amb diners públics, per a qui i amb quin retorn. Perquè l'eina principal que aprovem avui és una subvenció a la propietat privada. I quan l'administració posa diners en un immoble privat, està socialitzant una part del cost d'un actiu que continua sent privat. Això, al nostre entendre, està justificat principalment en tres situacions: quan s'evita un risc, quan garanteix un dret o quan resol una necessitat que la propietat no pot resoldre per si sola. Però aleshores, per nosaltres la pregunta és inevitable: quin retorn social demanem a canvi? Per posar-hi un exemple, de fet, m'he posat a mi com a exemple. Imaginem una persona de trenta-quatre anys amb una feina estable i amb uns ingressos que no la situen en una situació de vulnerabilitat, compra un habitatge a l'eix prioritari d'aquest pla de barris i fixa la seva residència. Segons aquestes bases, puc arribar a tenir entre un 45 i un 50 per cent de subvenció. Si, eh, fa una millora de l'habitabilitat, però, eh, del topall de disset-cen-- a disset, mm, d'uns disset mil euros, d'u-una d'accessibilitat interior d'uns vuit mil, una d'eficiència energètica d'uns altres vuit mil, el cost subvencionable arriba als trenta-cinc mil euros i l'ajut a uns dinou. Si a més l'edifici necessita intervenir l'estructura, la façana, les instal·lacions, instal·lar un ascensor, els topalls per l'habitatge augmenten seixanta mil euros més, és a dir, podria arribar a tenir cinquanta-tres mil euros de diners públics associats [01:10:01] al meu habitatge. És un màxim teòric, està clar. Cada actuació ha de complir els seus estàndards, els requisits i tenir efectivament aquest cost, i en les obres comunitàries, l'ajut entenem que es calcula segons la quota de cada propietari. Però volíem explicar aquest exemple per entendre l'escala dels recursos públics que es poden arribar a mobilitzar en un sol immoble. I aquí ve la nostra pregunta: què passa poc després si jo agafo i venc aquest habitatge? Qui es queda l'increment d'aquesta re-- eh, que ha generat aquesta rehabilitació? És que me'l quedo jo. Les bases no preveuen res en aquest cas i la ciutat assumeix una part im-important del cost de millorar un immoble, però la revalorització queda íntegrament en mans privades. No diem que no s'hagi de rebre aquest ajut. Diem que quan els diners públics fan més valuós un actiu privat, cal preveure què passa si es ven aquest actiu o hi guanya més diners simplement perquè el pot llogar més car. I ho diem perquè creiem que aquestes bases, en certa manera, poden ser pinso pels voltors. Les bases tenen mecanismes socials que evidentment valorem positivament. És a dir, tenim increments en l'ajut a, a segons ingressos i vulnerabilitat, fins, arribar fins a cobertures del 100 per cent de la part d'un propietari que sigui vulnerable perquè no bloquegi l'obra de tot l'edifici i un increment del 10 per cent quan l'habitatge buit, eh, rehabilitat s'inscriu a la xarxa de mediació per al lloguer. Però aquest darrer és l'únic compromís d'habitatge assequible i només existeix en la línia d'actuacions dins dels habitatges, que és una part petita del total dels ajuts. Entenem que una política de rehabilitació no és necessàriament una política d'habitatge. Aquestes actuacions poden arreglar una façana, un ascensor, una cuina, un lavabo i, sincerament, és que ho celebrem. Però el problema de l'habitatge és també qui pot viure, a quin preu i durant quant de temps. Rehabilitar és necessari, però al nostre entendre no és suficient. Treure un barri de la pobresa no pot voler dir treure'n les persones pobres. I una diferència entre dignificar el barri i revaloritzar-lo, entre millorar la vida de qui hi viu i fer-lo atractiu per la no-- [01:12:01] per una nova demanda immobiliària. Són coses diferents. Aquestes bases no porten necessàriament al segon escenari i, sincerament, no volem ser alarmistes perquè crec que el centre històric està lluny de la gentrificació actualment, també cal ser realistes, però tampoc incorporen garanties per evitar-ho. El mateix pla de barris ens dona una pista. No, mmm, no és només un tema de rehabilitació privada, sinó que entenem que és un programa que hi ha moltes intervencions més, fins a vint-i-cinc milions d'euros, amb dos coma ci-- ai, vi-- dotze coma cinc els aporta la Generalitat i que hi han més coses de transformació física, transició ecològica, acció sociocomunitària. Quan el entenem que quan el problema és estructural, entenem que la resposta també ha de ser estructural. Aquestes subvencions poden ser una peça, però no poden substituir una política decidida de creació d'habitatge públic i de mobilització d'habitatge buit de la ciutat. Per això proposem, eh, que quan diners públics, eh, quan posem diners públics en propietats privades no obtinguem un retorn social més fort. És així de simple, que l'ajut s'hagi de retornar en proporció si l'habitatge es ven abans d'un termini determinat, compromisos de lloguer assequible i de permanència, i més incentius per mobilitzar l'habitatge buit. També les actuacions sobre els edificis. Per això nosaltres en-ens abstindrem. No perquè rehabilitar el centre històric no sigui necessari, que ho és, sinó perquè tenim reserves sobre el model que es fa amb aquesta inversió pública i sobre la capacitat d'aquestes línies de garantir un retorn social proporcional als recursos mobilitzats. Perquè sabem que en un model de col·laboració publicoprivada, eh, acostumen a haver-hi guanyadors i perdedors, i els ens públics rara vegada ens situem al bàndol guanyador. Ehm, i és cert que hem de fer molt treball de base perquè la transformació que planteja el pla de barris arribi realment a tothom. No podem caure en la llei de les cures inverses, segons la qual qui més recursos, informació i capacitat té acaba sent qui més es beneficia de les polítiques públiques, i per això entenem que caldrà anar porta a porta, comunitat a comunitat, detectar les necessitats i acompanyar les persones en l'accés als ajuts. Només així podrem aconseguir que el pla de barris, eh, signifiqui un canvi tangible. [01:14:02] Entenem que aquestes bases haurien de ser un punt de partida, no d'arribada. D'aquí a uns mesos podrem saber quants habitatges s'han rehabilitat, quants estan buits, quants han passat a lloguer assequible, quantes comunitats s'han construït, amb, ai, quan s'han constituït i quin perfil econòmic tenen les persones beneficiàries i quants habitatges subvencionats s'han venut també. Al cap i a la fi, una política de barri no es valora pels euros invertits ni pels edificis rehabilitats, sinó per si el barri continua sent habitat per la seva gent i si milloren les condicions de la vida de la gent qui viu. El temps dirà. Gràcies. Seguim. Senyor Bacardit, endavant. Sí, molt bé. Bé, doncs nosaltres celebrem, eh, i per tant votarem a favor dels tres dictàmens. Eh, celebrem aquesta aportació, eh, a través del pla de barris en, en la rehabilitació del barri, dels seus habitatges. I també celebrem la fórmula, perquè si bé és cert que, que hi ha tres columnes d'ajuts en aquesta, o línies de, d'ajuts en aquest pla dire-- en aquest pla de barris, eh, aquesta, la d'injectar directament aportacions públiques en la rehabilitació dels habitatges, creiem que és encertada. Ja no tenim tan clar que les altres dues, concretament, eh, pel que hem anat escoltant, la línia d'acció socio-sociocomunitària vagi en la línia de rehabilitació del centre històric, eh, amb les propostes concretes que vostès estan treballant, però això ja en parlarem en una altra ocasió. Si ens centrem en aquesta columna, la d'aportació directa a la rehabilitació d'habitatges, també posem, ja ho ha dit el regidor Traper, posem les coses al seu lloc, que de vegades estem necessitats de, de tant de dir bones notícies que potser exagerem una mica. Escolti, estem parlant, és molt important, eh, però estem parlant de sis milions d'aportació, eh, pública. Eh, estem parlant durant cinc anys, per tant, estem parlant d'u coma cinc, u coma vuit milions d'euros l'any de promig. I això ho hem de posar al costat d'inversions públiques de vint-i-cinc milions [01:16:02] d'euros a Fabra i Coats, de deu milions al Museu del Barroc, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, les xifres posem-les en l'escala que toca, ni més ni menys, sense treure mèrit en que això és una aposta important per la rehabilitació del parc, eh, d'habitatge del centre històric. També coincidim amb el regidor Traper que aquí trobem a faltar aquella lletra petita que acaba de donar el plus en aquesta convocatòria. És absolutament cert que aquesta, eh, línia d'ajuts no, no discrimina ni apunta políticament a quin perfil d'habitants volem arribar o quin perfil d'inversors. També és cert que tampoc es parla d'una compravenda i, per tant, d'una, d'un component especulatiu a curt plaç. Hauria estat bé fer-ho, no hauria costat res, no hauria, eh, desmillorat la proposta ni hauria desvirtuat les intencions. Eh, veurem, veurem com, com s'acompleix aquesta, aquesta, aquests ajuts. Veurem a qui van destinats, qui en treu profit i qui no, i el perfil de les persones que demanen, eh, aquesta subvenció pública, que cinquanta mil euros, perdoni'm, però és molt. Per tant, veurem si els perfils que sol·liciten aquests ajuts, doncs, és gent que té unes rendes suficients per no sol·licitar-los o, o no. Però això ja ho valorarem més endavant. Eh, res, eh, enhorabona, regidor de, de centre històric. Vostè ha aconseguit una cosa que creiem que era molt necessària i estarem al seu costat en aquesta aprovació i també seguirem amb molt deteniment com es desenvolupa aquesta, aquest pla. Gràcies. Gràcies. Anem a les intervencions. Eh, m'ha demanat, evidentment, el regidor de centre històric, però també el grup municipal d'Esquerra Republicana m'ha demanat la paraula i si hi ha alguna altra intervenció, doncs també. Senyor regidor, Jesús Alonso, endavant. Sí, m'agradaria fer un comentari a cada, a cadascuna de les aportacions. [01:18:03] A veure, mmm, una de-- un comentari de caràcter comú a, a totes les intervencions, potser no a la de grup de Junts, però és lògic que davant d'un, d'un pas com aquest, que, que és molt important, hi hagi sempre un cert escepticisme associat, no? Per què? Perquè de vegades veiem més els inconvenients o els problemes que no pas el que, el que es posa sobre la taula per iniciar, iniciar unes actuacions que, mmm, d'alguna ma-- d'alguna forma porten una inèrcia històrica, eh, que ens, ens portaria a pensar que hi han molts riscos, molts més riscos que, que no pas, eh, eh, lo que aportarà aquest cost de mesures reguladores, amb, sumades a la disponibilitat d'un, d'un fons, no? Ara, per tant, aquí no puc dir que, que s'ha de fer un acte de fe, però hem de, hem de... M'agradaria contribuir a posar-hi un, una, a afegir una valoració optimista, mm, i en positiu, eh. Per què? Perquè hem, hem posat tot el carinyo i totes les, mm, les mesures de prevenció d'aspectes que ja coneixem, mm, que s'han aplicat en altres llocs i de models de, i models d'actuació. Per exemple, no ho sé, ja fa deu 01:20:00 — Pla de Barris i habitatge [01:20:00] Dècades i dècades en què la col·laboració publicoprivada, mmm, ha demostrat que, que ens, ens engega unes operatives que en globalment són positives. No, no puc contradir del tot això que ha dit el grup de FEM, però les, les actuacions nacionals i internacionals, etcètera, en aquesta matèria van des de que a, a barris de Berlín, a Kreuzberg concretament, tot va funcionar a base de posar calés a sobre de la taula, mm?, sense previsions. I el lloc, eh, es mereixia haver, haver fet alguna altra reflexió. Per què? Perquè és el barri turc de Berlín i allà va funcionar amb un 70 % de subvenció a fons perdut sobre, sobre el pressupost subvencionable. Es va esgotar i, i remodelar el barri en un any. És clar, ja, ja sabem que aquesta és una fórmula que... però en l'extrem gairebé oposat al que, al que plantejava el grup de FEM, no? Però, o sigui, de fórmules n'hi han unes quantes, mm?, però, eh, fórmules d'èxit, doncs hem d'anar, hem d'anar amb compte. Nosaltres plantegem la més indicada en aquest moment al diagnos-a la diagnosi que tenim. S'ha, s'ha fet esment també a una qüestió de dir: bueno, què, què cony hem fet amb tants anys, eh, sense, sense fer una intervenció al centre històric? Bueno, a veure, val a dir una cosa, que en polítiques d'habitatge [01:22:00] estem, mmm, estem en una situació de, de fons d'emergència habilitat per la, per l'Administració competent que té la competència en cuidar el parc d'habitatges que tenim a Catalunya, en aquest cas. Bé, eh, es pot considerar com un, com habilitar fons d'emergència tot el que faci referència a plans, a plans de barris. Per què? Perquè al igual que després de les, les guerres mundials, cada país va haver d'habilitar fons d'emergència per recuperar el pols després de, de que el seu patrimoni, eh, doncs, eh, s'hagués enfonsat, enderrocat, etcètera, etcètera. Per tant, en termes de política econo-de política econòmica aplicada a l'habitatge, estem davant d'un fonde-d'un fons d'emergència. Per això havíem dit: és que és obligatori acollir-se per part nostra a aquest fons d'emergència, és indefugible. Estaríem, mmm, remant en con-con-a contracorrent, no? Ara bé, per exemple, aquest fons d'emergència, els anys, eh, a partir del 2008, 2009, amb el primer pla de barris, anava orientat a actuar, mmm, sobre els aspectes dotacionals i de via pública, en comptes d'aquesta orientació actual, que jo crec que és, que hauria d'estar segurament a la inversa, però d'això en podem discutir, eh, clarament. Bueno, per tant, l'habilitació d'un fons d'emergència d'orientació contrària influeix amb, amb aquesta aparent, eh, eh, inactivitat en tota aquesta època. Per tant, amb una anàlisi històric, eh, [01:24:01] queda molt documentat que no es tracta tant d'una inacció d'un, d'un consistori, sinó que les polítiques públiques d'habitatge estaven fixades u-unilateralment per qui tenia competència i eren divergents, en aquest cas. Respecte, re-respecte del que s'ha dit, molt breument, eh, jo crec que celebro que el, que el regidor Trapé s'hagi llegit tots els informes, perquè concretament en l'informe tècnic del cap de servei d'Urbanisme, mmm, se, es justifica el, perfectament aquest tema. És a dir, en aquest... Sí, de seguida. Acabo dient que, eh, aquest, aquesta utilitat pública i interès social de, dels fons públics s'identifica com la única manera viable en aquest moment d'aconseguir, pues, eh, revertir l'exclusió al barri, eh, eh, per constituir-se en una acció comunitària necessària i per convertir mica a mica en un entorn digne el, el centre històric. És evident- Gràcies. Sí, sí. Gràcies, senyor Alonso. No sé si hi ha alguna intervenció més. Havia demanat la paraula en Marion Almsalsin. Endavant.Sí, gràcies, president. Ah, bé, m'agradaria molt començar aquesta intervenció agraint a totes les persones que han fet possible que aquestes ajudes, eh, s'hagin pogut portar a terme en, en un temps tan curt, perquè el pla de barris ens el van atorgar fa recentment uns mesos [01:26:01] i ens hem posat a treballar. Som de les ciutats que hem sigut les primeres en desplegar aquests ajuts i, per tant, m'agradaria molt, molt, eh, poder agrair a tot l'equip de Presidència, a tot l'equip d'Habitatge, a tot l'equip de Drets Socials i sobretot a l'equip de Fòrum, amb-- en capdavant la figura del Joan Francesc Domènech, que és qui ha rellegit totes les ajudes i també de les persones que les han escrit, amb tot el que això ha suposat durant l'estiu, que són la Brígida, l'Anna Llopart i la Montse Bacardit. Perquè penso que realment mai està de més poder agrair a les persones que fan la feina que la facin d'una manera tan diligent, però a més a més d'una manera tan entusiasta. Perquè jo crec que si una cosa, eh, és el resultat d'aquestes ajudes és que de forma entusiasta totes les persones que formem part d'aquesta organització, tant polítics com tècnics, ens hem conjurat a intentar que aquestes bases funcionin. En tot cas, el que m'agradaria també dir és que aquesta, aquesta, aquesta reflexió que ha fet el senyor Trapé, que crec que és encertada i que d'alguna manera nosaltres també ens l'hem fet i hem valorat i avaluat si tot i tenir aquestes oportunitats al davant, eh, aquestes persones, eh, físiques o aquestes comunitats de propietaris, això podia, eh, ser d'alguna manera injust perquè les polítiques públiques, doncs... Tot això que ha dit, eh, sí, és que és així, és que, és que és això el que volem fer. El que volem és que els veïns i veïnes i les comunitats de propietaris aconsegueixin, eh, subvencions suficients perquè realment el centre històric es dignifiqui, perquè les façanes siguin boniques, perquè els pisos siguin accessibles i perquè a la ciutat s'hi visqui millor. I si això vol dir que persones com vostè, senyor Trapé, vindran a viure al centre històric encantats de la vida, perquè vostè vindrà a comprar, vostè participarà de les activitats, dinamitzarà de forma comunitària i, per tant, farà barri. I fer barri és el que necessitem ara. Necessitem que el centre històric passi de ser un lloc de, d'estada i de [01:28:01] sortida, perquè quan les persones realment volen fer una inversió no la fan al centre històric i que comencin a invertir al centre històric aquelles famílies que, com vostè, doncs probablement començaran a tenir fills aviat i per tant els duran a les escoles i, i faran totes aquestes coses. Per tant, encantats de la vida. Quan parlem de regeneració urbana estem parlant exactament d'això. Estem parlant de donar oportunitats a persones que ara podran viure en pisos més amples, més accessibles, amb més, amb més, eh, amb més eficiència energètica i que a més a més, doncs, consumeixin menys recursos perquè hauran climatitzat, perquè hauran posat plaques polars o perquè hauran posat ascensors. Per tant, sí, per primera vegada. Però a més a més, no ho perdin de vista. Això només és una política d'habitatge, no són totes les polítiques d'habitatge del país. En aquest país hem de fer, mm, no ho sé, tres-cents mil habitatges. L'altre dia ho discutíem en un fòrum en el que no sabien exactament si dir dos-cents cinquanta, dir tres-cents mil. Avui aquest matí per la ràdio he sentit cinc-cents mil. Eh, podem dir el que vulguem, perquè al final estem fent cinquanta mil pisos cada any per pa-- a, a tot Catalunya i en necessitem el doble o el triple. I això vol dir fer pisos d'VPO, vol dir fer pisos per, eh, dotació d'emergència, vol dir fer pisos i també vol dir que allò que ja tenim construït, doncs es pugui rehabilitar. Per tant, aquesta rehabilitació del centre històric és una petita gota en l'univers de totes les polítiques d'habitatge que hem d'anar fent. I, i si no perdem de vista això, en realitat estem posant, com diu el senyor Bacardit, molt, m-molt entusiasme en una sola política. No, no, nosaltres som molt realistes i entenem perfectament que ni és la panacea ni resoldrem tots els problemes de la ciutat posant sis milions de, de diners públics a la rehabilitació del centre històric. Segurament el que necessitarem seran moltes altres coses. I finalment, la tercera cosa que volia dir és que, eh, no només estem contents de l'entusiasme que hem rebut per part de tots els [01:30:01] nostres col·laboradors i que en aquest cas ens hem entès molt bé, sinó que creiem fermament que us hem donat l'oportunitat a l'oposició de participar i d'estar presents en el disseny, en la planificació i en el desenvolupament d'aquestes ajudes i que si bé és cert que FEM s'ha mostrat sempre interessat i ens ha fet feedback de quines eren aquelles coses que podíem corregir, per part de Junts no hem tingut absolutament cap tipus de feedback. No se'ns ha dit absolutament res. S'ha participat de les reunions, però no s'ha, eh, fet cap proposta i que en tot cas, si vostès pensaven que es podien fer millors aportacions, doncs ens ho podien haver dit perquè han tingut els espais i els canals necessaris per poder-ho fer. Gràcies. Gràcies. Algunes intervencions. Senyor Trapé, senyor Bacardit. No, pri-principalment, de fet, just quan has comentat allò del barri turc era algo que ja m'havia mirat i de fet les dades diuen que després de les subvencions que ens van donar, els preus de lloguer van pujar un 42% en menys de dos anys i els preus de compra en un sol any van pujar un 12%. Llavors, és bàsicament el que estem intentant traslladar, que és evident, perquè el mercat al final es mou amb criteris d'eficiència, sigui quin sigui, i per tant, si es posa una subvenció del 70 al 80% a fons perdut, és evident que funcionarà per rehabilitar les coses. El, el que estem posant sobre la taula és quin retorn social tenim d'aquesta inversió o si aquesta inversió simplement es podia haver fet d'una altra manera perquè el retorn social que n'obtinguem d'aquests diners públics sigui major. És, és principalment això. I entenc perfectament quin és el, el motiu de per què s'ha fet així. Però alhora crec que en... Amb la situació actual del centre històric, o es fa una molt bona tasca d'anar a picar porta a porta o comunitat a comunitat, o tindrem un, un problema, bàsicament perquè és el que hem dit abans a l'altra interro-- a l'altra [01:32:01] intervenció que hem fet, eh. Ah, crec que com està ara actualment pot ser pinso per voltors i evidentment estem lluny de la gentrificació, però pot ser un primer pas per caminar cap aquí i altres intervencions que, que, que s'han fet a, al voltant del món. T-- és que és un resultat que és p-purament esperable. És a dir, tu, ah, fas una millora en un, en, en vàries edificacions de, d'un barri, el barri es revitalitza també. S'ha fet amb intervencions urbanes com les superilles de Barcelona, que el, ah, un-- està molt bé per passejar-hi, però una de les coses que ha provocat és fer fora la gent de casa seva també. Llavors, sempre que fem aquest tipus d'intervenció, i més quan hi ha un gruix de diner públic important, crec que és important tenir-ho en compte, simplement. Senyor Bacardit, endavant. Sí, molt bé. Vostès em sembla que tenen el síndrome d'Estocolm. És a dir, pe-per un cop que els hi diem, i el regidor d'Habitatge ho sap perfectament des del primer dia, confiança i recolzament total en aquestes bases d'ajuts, avui ens hem de sentir dir que no els hi hem, eh, tocat ni esmenat i tal. Eh, vull dir, jo crec que aquest gran entusiasme que vostè té també el podria traslladar en aquesta situació, un recolzament, eh, s-- absolut, eh, des del primer dia. Això el regidor d'Habitatge ho sap, perquè així l'hi vaig expressar tant a fòrum com a fora de, dels consells d'administració de fòrum. Per tant, a-assumi en el seu entusiasme aquest recolzament també del, del grup de Junts. Ara també podem opinar. A nosaltres ens hagués agradat molt participar en la definició del pla de barris, que aquí no vam poder participar-hi res. Se'ns va informar, però no hi hem participat. A nosaltres ens hagués agradat, eh, poder opinar sobre els seus plans de portar equipaments socials al centre històric. Aquí no ho hem pogut opinar, tampoc que ens ho ha demanat. Per tant, si, si, si vostè vol que participem, però només on li interessa, doncs, eh, doncs els-- estem on estem. Eh, si vol que participem en els seus, [01:34:01] eh, en les seves propostes de portar equipaments socials, reubicar equipaments socials al barri, que això no genera, eh, nova activitat econòmica, no genera canvis en l'estructura del centre històric, parlem-ne. Si vostè realment vol escoltar-nos, li, li donarem la nostra opinió, que t-- no ens han demanat fins ara. Eh, també m-, a mi m-, em sorprèn una mica com una força que en principi no està a favor del desenvolupament urbanístic, eh, d'això parli de que necessitem cinc-cents mil habitatges a Catalunya, eh, amb tot el que comporta. Vostès saben que nosaltres, la nostra força política, no està a favor dels deu milions, eh, d'habitants al... No, no, sí, sí, aquests creixements que he dit, cinc-cents mil habitatges són els que segurament faltaran per arribar en aquest horitzó, que nosaltres no desitgem de cap manera d'arribar a deu milions d'habitants al país. Nosaltres creiem que els vuit milions, eh, feines a poder sostenir, eh, la seva, les seves, diguem, vides i, per tant, eh, farem bé si els vuit... No m'està escoltant, senyora Homs, i em refereixo a vostè. Doncs, eh, amb els vuit milions ja farem molt si podem reconduir la situació en les properes dècades. Per tant, eh, agraeixin, si us plau, eh, o no cal, no cal que ho facin, ja entenc que ho fa, el nostre recolzament en aquesta convocatòria. Gràcies. Gràcies. No sé si hi ha alguna qüestió més. Si no, la... Senyor Alonso, per quin torn estem? No, set minuts segur que no, eh? A tots no, al primer torn. Ah. No, ara ja estem a tancament. Dos minuts. No arribarà, no. Ho veus? Sí. Gràcies, president. No, simplement, jo, hi ha moltes coses de les que no he pogut parlar perquè ens hem [01:36:01] autoimposat unes regles estrictes de, d'intervencions. Una d'elles és el que jo anomeno sensacions, eh, i, i aquesta sensació, en aquest moment, una d'elles és el nombre de contactes que hi han hagut de persones interessades que estan situades dintre de l'àmbit d'atenció especial, mm? I ho tinc aquí apuntat, i era... Hi ha hi, hi ha hagut més de cinc-cents contactes fins ara, que encara no hi han calés rodant, per entendre'ns, que corresponen a, eh, dos-cents, dos-cents seixanta-un finques. És a dir, que això em porta a una altra sensació, i és que si es confirmen aquestes projeccions, mm, aquesta, a-aquesta opció d'aquestes bases reguladores han vingut per quedar-se, mm? Per tant, molt, molt em temo que, i això ho dic en to positiu, que hi ha una previsió, hem de ser optimistes i, eh, lo millor que pot passar és que aquest, aquest enfocament sigui realment permanent en el temps, mm? I després, només una frase, i és que aquestes bases reguladores s'han concebut des d'un ànim pràcticament didàctic i orientat a la gestió. És a dir, li posarem molt fàcil, com vam aclarir especialment l'alcalde a la roda de premsa De que l'actuació a l'oficina, que ja és, està habilitada, com sabeu, [01:38:01] intentarà resoldre mil i un problemes, els necessaris i suficients com perquè el ciutadà quedi bé atès i satisfet i aclarit de les seves opcions. Gràcies. Gràcies, senyor Alonso. No només se l'ha menjat tot, sinó que l'ha sobrepassat una altra vegada, eh, també. En fi, escolti, és un dictamen molt important i és important que tothom pugui dir allò que sent i, per tant, també t'he de dir a la senyora Homs i també t'he de dir al senyor Valentí. Algú més té alguna cosa? Doncs vinga, endavant, senyora Homs. Gràcies, president. No, jo només a tall també de, eh, d'agraïment, tal com també, eh, la regidora Homs apuntava, també primer agrair, eh, i en aquest cas des del grup socialista, agrair tota la feina feta tècnicament. Sí que és cert que hi havia molta feina preparada ja també amb els barris en futur, doncs que ja s'havia fet en el mandat anterior i, per tant, també cal reconèixer-ho. Però és veritat que en pocs, eh, mesos de marge s'ha pogut fer, doncs tota una feina molt transversal, eh, coordinada i a més amb els, amb els tres regidors implicats, la regidora Homs, la regidora Mariana Romero i el regidor Jesús Alonso. I per tant, ha sigut una sèrie de serveis, eh, doncs que s'han tingut de, d'aplicar conjuntament per, per tant, doncs elaborar aquesta proposta final. Eh, recordar que l'aportació de la Generalitat al final són de dotze milions i mig, eh, per Manresa, que han tingut de passar catorze anys perquè un govern de la Generalitat, doncs, eh, fes un nou pla de barris, eh, pla de barris amb rehabilitació, amb un total, una aportació total que també vull recordar, de mil milions d'euros, eh, per tots els ajuntaments que han pogut, doncs, eh, doncs optar a aquesta, aquest pla de barris. Eh, seixanta-dos per cent de la, del percentatge ho aporta la Generalitat i sis-cents milions d'euros la resta d'ajuntaments com el de Manresa, que han pogut, doncs, obtenir, doncs aquestes ajudes, no? Eh, per tant, doncs, eh, doncs això, reconèixer doncs 01:40:00 — Habitatge, llengua i escoles bressol [01:40:00] Primer, eh, i si s'ha dit, no sé si el Jesús ho ha comentat al regidor Alonso, eh, però aquí, doncs, donar a conèixer també l'aportació de la Generalitat, eh, doncs, bueno, que vam començar amb els plans de barris del president, eh, Maragall i el president Montilla i que ara amb el president Illa han pogut, doncs, eh, tornar, doncs, a fer aquesta ajuda important, eh, en un moment que, com deia el regidor Homs, doncs, necessitem habitatge, necessitem rehabilitació i que, per tant, doncs, que el govern del país finalment, doncs, posi aquesta milionada, eh, als, eh, pels ajuntaments i per al seu ciutadania, doncs, eh, també, doncs, en un moment que també és difícil, doncs, de gestionar, eh, molts àmbits, doncs, eh, també és qüestió, doncs, de, de reconèixer-ho públicament. Gràcies, senyor Blanquer. Senyora Homs. Sí, no, no. En tot cas, celebro que, que li diguessin al senyor Alonso que estaven entusiasmats igual que nosaltres i que hi votarien a favor. En tot cas, només recordar-li, perquè com que vostè diu coses públicament que de vegades no són del tot certes i les fa ve-- se les fa venir bé perquè ho semblin, dir-li que no hi ha cap equipament social que vingui al centre històric, sinó que es reubiquen, però que ja estaven en el centre històric. El CIAT està al centre històric, la Campana està al centre històric. Ha dit portar co-- per-- ha dit portar equipaments al centre històric, després ha dit reubicar, no ha matisat. I com que de vegades diu en veu alta coses que vostè segurament es pensa que són veritat, però no ho són, en tot cas, sí que volia precisar que, que aquests equipaments ja formen part del centre històric i que en tot cas canviaran de lloc. Moltes gràcies. No sé si podríem deixar aquí el debat. Senyor Bacardit. Sí, senyora Homs, ja sé que ara està una mica alterada, eh, però m-m-- ja que em busca també, també em trobarà. Escolti, eh, reubicar equipaments socials a dintre el barri amb inversions públiques en equipaments socials, nosaltres, és a dir, gastant-se [01:42:00] els diners per moure funcionaris de lloc, nosaltres creiem que no és la bona política per rehabilitar-se-- rehabilitar el centre històric. Punt. Nosaltres creiem que s'haurien de destinar a inversions que generin un canvi socioeconòmic a la, a la ciutat, eh, i això és on volia posar l'èmfasi. Eh, per tant, no... Si, si vol, seguim parlant d'aquest tema, o ens pot convocar i escoltar el que nosaltres faríem en aquest pla de barris respecte a la columna, eh, d'acció socio-sociocomunitària. Gràcies. Jo crec que ara obriríem un debat que no és el que estem duent a terme. Estem parlant d'unes subvencions al centre històric. La senyora Homs ha manifestat amb tota tranquil·litat i em sembla de manera molt pausada, eh, què és el que volia explicar. Per tant, em sembla, senyor Bacardit, que hauríem de tenir una mica més de respecte a dir a altres regidors si estan alterats o no estan alterats. Eh? Eh, d'acord, gràcies. Eh, escolti, jo sí que voldria fer uns quants agraïments, evidentment al regidor Alonso, a la senyora Homs, que ha intervingut molt, a la senyora Mariana Romero, a tot l'equip tècnic municipal. S'ha fet una feina extraordinària. Vull recordar que és dels primers ajuntaments que treu aquesta línia de subvencions en el marc del pla de barris. Solsona la setmana passada, nosaltres, la primera gran ciutat que traiem aquests ajuts, que són uns ajuts de sis milions d'euros de diner públic i que esperem que tinguin una projecció que puguin arribar com a mínim a nou milions, nou milions i mig, però segurament doblaran la inversió al centre històric, un centre històric que li fa molta falta. Eh, que és evident que hi ha moltes persones grans que han residit tota la vida al centre històric i tenen grans dificultats per continuar hi vivint i perquè no tenen uns habitatges assequibles, perquè no tenen unes rendes que els permetin millorar els seus habitatges, els seus edificis i, per tant, segur, segur que seran unes ajudes molt benvingudes. En tot cas, estic seguríssim que tots els alcaldes [01:44:00] que m'han precedit haguessin estat il·lusionats en poder invertir més de deu milions d'euros al centre històric de la nostra ciutat. Quan avui veig que hi ha persones que s'abstenen perquè no són prous diners, ja ho sabem que no són prous diners, que hi ha escepticisme, d'acord, hi ha escepticisme, però hi ha un treball que l'ha dit el senyor Alonso. Més de cinc-cents contactes en aquests mesos, dues-centes seixanta-una finques que s'han interessat per rehabilitar. L'Oficina d'Atenció del Pla de Barris no para, no para. I nosaltres posem a disposició aquests sis milions d'euros perquè la inversió es multipliqui al centre històric. A mi em fa molta il·lusió i m'agradaria que tots vostès també estiguessin igualment il·lusionats. Anem a la votació. Gràcies. Vots a favor? A de les primeres bases. De les primeres bases. Estem a les bases u i dos, ajudes tècniques. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Queda aprovat. S'incorpora la senyora Tulleuda, eh? Anem a vint-i-tres ara. Per tant, som vint vots a favor, un en contra i dues abstencions. Anem a les bases de la línia tres, rehabilitació d'habitatges. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, queda aprovat per vint vots a favor, amb un en contra i dues abstencions. I les línies quatre, cinc, sis, rehabilitacions d'edificis. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? La senyora Cortís ha canviat el sentit del vot, potser després de la meva intervenció. Li agraeixo moltíssim. [01:46:00] La senyora Alegre també la podia haver canviat, eh? Vint vots a favor, un en contra i dues abstencions. Per tant, queden aprovades les tres bases i, per tant, comença, doncs, aquesta exposició pública a partir de la seva publicació. Seguim endavant. Dictàmens de la Comissió Informativa de Drets i Serveis a les Persones, Regidoria Delegada de Cultura i Llengua. Aprovació, si escau, de la ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. Doncs, té la paraula la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez. Gràcies, president. Bon dia a tothom, als que esteu aquí al saló de sessions i aquells que ens seguiu per Internet. Com es va explicar a la comissió informativa, aquest és un dictamen que té com a objecte la ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci de Normalització Lingüística. Les principals modificacions que s'introdueixen tenen a veure amb recollir canvis que s'han anat produint al llarg del temps i que als estatuts originals, eh, no, no estaven recollits, com per exemple, incloure de manera explícita que el consorci organitza proves per a l'avaluació i la certificació oficial del coneixement del català, la composició actual del ple, el canvi, eh, de gerència a direcció. I també s'afegeixen noves funcions al consell d'administració, com aprovar, eh, matrícules dels cursos i els preus i les tarifes del consorci, aprovar, eh, trams d'aportació dels ens locals i aprovar la normativa dels cursos de català. Pel que fa al règim d'aportacions, s'inclou que la Generalitat ha de ser, eh, eh... S'inclou que la Generalitat ha de ser l'import neces-- ha de, eh, posar-hi l'import necessari, eh, per garantir la totalitat del finançament, eh, d'acord amb els pressupostos. I pel que fa a l'aportació als ajuntaments, es fa amb caràcter proporcional a la seva població i ara els ajuntaments, que així ho vulguin, eh, poden augmentar un 25 % la seva aportació. En el cas de Manresa, l'aportació no es veu modificada perquè ja estava ajustada i, per [01:48:01] tant, es manté com fins ara. I, per últim, es fan constar, doncs, les noves incorporacions al consorci de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments de Torelló i Sant Celoni. Per tot, eh, l'exposat demanaríem el seu vot favorable. Gràcies. Gràcies. Hi ha alguna qüestió? Senyora Cervilla, endavant. Gracias, señor alcalde. Bueno, pues, eh, yo creo que, eh, lo que nos hacemos nosotros son preguntas y, por ejemplo, ¿no les parece ya suficiente el despilfarro de miles de millones de euros que han invertido e invierten en el uso de la lengua catalana a lo largo de décadas o desde que los socialistas e independentistas están en el poder? ¿No les parece suficiente ya la tomadura de pelo cuando tenemos en Manresa media África del Norte que no hablan catalán, que no piensan hacerlo porque ya tienen, lógicamente, y piensan y hablan su idioma propio, que es el árabe? ¿No les parece suficiente multar por no rotular en catalán y perseguir al disidente? ¿No les parece suficiente señalar y amedrantar a todo aquel que no piense ni hable en catalán simplemente, por ejemplo, porque no es su lengua materna? ¿No les da vergüenza no respetar ni permitir la libertad individual de pensar y expresarse en catalán o en español, puesto que son dos lenguas oficiales? ¿No les parece suficiente que ustedes, los dictadores disfrazados de demócratas, no respeten- Se-senyora Cervilla, em sembla que està passant de mida aquesta intervenció. Estoy en mi intervención. Titllar-nos aquesta corporació de dictadors antidemòcrates ho trobo bastant fort. Es mi opinión. Li demanaria que retirés aquesta afirmació. Es mi opinión, señor alcalde. Senyora Cervilla, li demano que retiri- No voy a retirar, señor alcalde, lo que estoy leyendo. Déjeme, por favor, acabar mi intervención. Eh, mmm, que si no l-- que, que no respeten ustedes el porcentaje de uso de la lengua española en los centros educativos públicos y no se les cae la cara de vergüenza, de verdad, que desde que se creó este Consorcio por la Normalización [01:50:01] Lingüística en el año 1988, veintiocho años, ni más ni menos, han entrado ustedes en bucle y que se les ha ido de las manos convirtiendo el uso, eh, de la lengua catalana en una completa dictadura que absorbe tanto dinero público cuando hay tantas necesidades urgentes para nuestra gente. Nuestro voto será en contra. Nada más. Gracias. Senyora Cortís, senyor Trapé, endavant. En primer lloc... Sí? Bé. En primer lloc, eh, la noia o la companya que tinc al costat, eh, li agrairia de que no insultés a la gent que estem aquí, parlem en català i que- No he insultat a ningú. Home, després de lo que has dit, que si som, eh, dictadors, que si una sèrie de paraules, la veritat, mmm... Si això els molesta, és paraula, no sé. No, al revés, no, perquè si no... Bueno, jo no he entrat mai en una dialèctica amb vostè d'aquest tipus. Se li passarà el temps, senyora Cortís. Se m'hi passarà el temps? A la senyora Cortís se li passarà el temps. Bueno, jo l'únic que agrairia és que hi hagués una mica més de respecte i educació amb aquesta sala envers a tothom, perquè jo no li he faltat mai el respecte a vostè, i vostè falta el respecte a tots els que estem en aquest moment aquí presents. Per tant, jo, em sap molt greu, però jo sí, sí i sí i sí que voto a favor d'aquesta moció, i tres vegades sí. Gràcies. Gràcies, senyora Cortís. Senyor Trapé. Jo, simplement, eh, més enllà del típic espectacle que munta ple rere ple de titllar-los a tots de dictadors. Al final, aquí no hi ha cap mena de discriminació cap a ningú. Tots som dictadors, tots som antidemòcrates. El que sí que m'agradaria dir-li que trobo algo que jo fa temps que penso que és una especial vergonya, que és que vostè, com a catalanoparlant que és a casa seva, que vostè en qualsevol lloc que no l'estigui gravant una càmera, vostè es dirigeix a tothom en català.I quan ve aquí ve a fer un xou que el fa precisament en castellà, [01:52:01] bàsicament per remarcar, eh, i quina estranya dictadura que vostè pafaiqui totes les seves intervencions en castellà de manera volguda. Absolutament ningú li diu res per fer-ho, i a sobre diu que es-estem perseguint a la gent que parla en, en castellà. Simplement, només dir-li que és una vergonya que vostè utilitzi una llengua per a discriminar la resta de persones, que ho fa de manera volguda i vostè com a catalanoparlant, no entenc i no entendré mai per què utilitza als plens sempre la llengua castellana quan la seva llengua habitual és la catalana. Però bé, coses meves. Gràcies. Seguim amb les intervencions. Hi ha, hi ha alguna intervenció més? Sí? Doncs per part del Govern té la paraula la regidora Tania Infante Martínez. Gràcies, president. Ehm, després d'aquesta intervenció lamentable, amb, crec que, amb, realment el que ens sembla és que els recursos que hi destinem són insuficients i que farem tot el possible per destinar-hi el màxim de recursos disponibles. I el que és una vergonya és que es puguin fer, eh, afirmacions com les que ha fet, eh, la portaveu del grup de Vox, i penso que en aquest plenari tots tenim molt clar qui són els hereus de Franco i el franquisme i qui acostuma a fer una persecució, eh, contra els acte, contra els altres, eh, de manera, eh, fervorosa utilitzant precisament la llengua i que no som pas tots nosaltres que utilitzem el català. Gràcies. Alguna qüestió més? No? No vol parlar senyora Cervilla? Fantàstic. Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor? Vots en contra? Doncs queda aprovat per vint-i-dos vots a favor i un en contra. Seguim [01:54:01] endavant. Regidoria Delegada d'Educas, d'Educació. Aprovació, si escau, de la deducció en la facturació del servei d'escoles bressol municipals de la ciutat de Manresa, lot u, escoles bressol municipals l'Estel, la Lluna i Petit Príncep, i aprovació, si escau, de la deducció en la facturació del servei d'escoles bressol municipals de la ciutat de Manresa, lot dos, escoles bressol municipals la Llum i Bressol Vent. Gràcies. Com ha anunciat el secretari, farem el debat d'aquests dos dictàmens conjuntament perquè són molt semblants. Endavant, senyor Pol Huguet Estrada. Bon dia a tothom. Eh, com vam explicar en la comissió informativa, estem parlant de molts pocs diners, tres mil euros un cas i poc més en un altre. Ehm, són... És una deducció perquè aquest curs passat hi van haver diverses vagues, amb, també, eh... No només a primària i secundària, sinó també en les escoles bressol. Ehm, i com, com, com sabeu perfectament, quan fas vaga no cobres, i en aquest cas, com que els que paguem som Ajuntament, doncs deduïm aquesta te, petita part. Ehm, llavors, vull recordar el perquè d'aquesta vaga, perquè malauradament als mitjans i segurament també a les manifestacions, es parla molt sovint, i amb raó, de les condicions que, de la primària i la secundària, però aquestes vagues volien recordar que el zero-tres també té unes condicions laborals molt pitjors, molt pitjors que primària i secundària. I com a país crec que és urgent i prioritari, eh, que els escoltem, que els fem cas perquè el zero-tres s'equipari amb el tres-sis, que és una etapa que tothom té clar que és l'infantil, no? Se'n diu així, i dos i tres i qua, i quatre i cinc i sis, però en canvi... Perdó, i cinc, espereu-me. Però en canvi, hi ha una gran distinció entre els sous, ehm, ràtios, etcètera, entre el que passa a les escoles bressol a tot el país i el que passa a la resta d'infantil i primària del país. Per tant, un cop més, tot el suport a les nostres educadores de les escoles bressol de Manresa, amb, que fan una feina ingent, de les més importants d'aquest país i que no estan reconegudes com a país com [01:56:01] tocaria. Gràcies. Gràcies, regidor. No sé si hi ha alguna intervenció. Doncs aniríem a la votaci... Sí, senyora Cortís, endavant. Sí, jo només voldria dir que, eh, val la pena recordar la, la tasca que estan fent els docents. El que és molt trist és que se'ls hi hagi de treure diners del seu compte perquè no hi hagin uns sindicats avui en dia que funcionin com d'altres països i que normalment pagarien o pu, aport, posarien una part dels diners que, per cobrir el que han perdut, però que és necessari que es reforci l'educació en tots els àmbits i que molt personal que no està reconegut es reconegui tal com s'ha de reconèixer, perquè està realment fent una feina que és molt important i és el futur del pilar de la nostra societat, que és la so, que és l'educació. Gràcies. Evidentment, deixant a banda aquesta petita observació que volia fer i exposar, sobretot reivindicat amb el tema dels sindicats, eh, ja que reben també moltes ajudes i reben moltes coses que també es posiciona una mica a les mans d'aquests educadors que estan traient molta part del seu sou. Només era això, i gràcies. Gràcies, senyora Cortís. Anem a la votació dels dictàmens, si us sembla. En primer lloc faríem el lot u, escoles bressol municipal de l'Estel, la Lluna i el Petit Príncep. Vots a favor? Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per tant, són catorze vots a favor i, eh, nou abstencions. Catorze és el govern més grup nacionalista. Vots, eh, a favor del punt cinc tres, escoles bressol [01:58:01] la Llum i Bressol Vent? Vots en contra? Abstencions? Per tant, també queda aprovat per catorze vots a favor i nou abstencions. Seguim endavant. Proposicions. Prèvia ratificació de la seva inclusió a l'ordre del dia, per no haver estat sotmesa a informe de la comissió informativa corresponent, autorització, si escau, al Consorci del Bages per a la gestió de residus per a la concertació d'un préstec per al finançament d'inversions. Hauríem d'incloure a l'ordre del dia. Per tant, vots a favor? L'incloem per unanimitat. I té la paraula el regidor, eh, Vicent de Pere Masseguro Huguera. Endavant. Gràcies, president. D'aquest dictamen se'n va informar, doncs, a la Comissió Informativa de Serveis Generals. Es tracta d'una sol·licitud presentada pel Consorci del Bages per la gestió de residus d'autoritzar la concertació d'un préstec per un import de tres milions quatre-cents deu mil dos-cents cinc euros per finançar, en concret, dugues-- dos projectes d'inversió: el projecte de la planta de tractament de residus municipals del Bages per un-- i el-- i les obres d'ampliació del dipòsit controlat de residus. Mm, el consorci té, eh, bé, té un, un compromís a l'Agència de Residus de Catalunya, doncs, d'atorgar-li una subvenció per un import de sis milions set-cents quaranta-dos mil nou-cents vint-i-quatre euros. Tanmateix, és necessari i urgent, doncs, poder tenir un finançament pont, doncs, per poder realitzar amb urgència inicial les obres de, dels dos projectes, en concret per un import de dos milions tres-cents noranta-cinc mil quatre el de planta de tractament de residus municipals i per un milió quinze mil dos-cents u euros 02:00:00 — Consorci del Bages i català als patis [02:00:01] Les obres d'ampliació del dipòsit controlat de residus. Eeeu... Aquesta proposta, la-el les condicions financeres que han estat concertades amb el Banc de Sabadell, a un tipus variable referenciat a l'EURIBOR a tres mesos, més un diferencial de 0,24. A l'expedient consta l'informe de la tresorera municipal, eh, en el sentit que les condicions compleixen el principi de prudència financera regulat per la Secretaria General de Tresor, i, mm, en principi, una vegada concedida, eh, la subvenció per part del Consorci de Residus, s'aplicaria, doncs, prioritàriament, doncs, a l'amortització anticipada d'aquesta operació de préstec. Per tot el que he exposat, es proposa autoritzar el Consorci del Bages per a la gestió de residus la concertació d'un préstec amb el Banc de Sabadell pel finançament d'inversions per-- amb les condicions següents: un import, 3.410.206 euros, termini deu anys, carència un any, tipus d'interès variable EURIBOR a tres mesos més 0,24 sense comissions d'obertura. Eh, per tot el exposat, es proposa, doncs, el vot favorable per part d'aquest ple. Gràcies. Gràcies, senyor Massegú. No sé si hi ha alguna consideració. Doncs anem a la votació del dictamen. Vots a favor. Vots en contra. Abstencions. Queda aprovat. Tretza... Perdó, per vint vots a favor, un vot en contra i dues abstencions. I anem a les mocions. Endavant. Part de control, mocions. Moció del grup municipal de Fem Manresa per la creació de la figura de dinamització, dina-- perdó, dinamitzador/dinamitzadora lingüística als patis de les escoles de Manresa. Té [02:02:01] la paraula la regidora Roser Alegre Fontanet. Endavant. Sí, gràcies, president. Bon dia a tothom. Ehm, la setmana passada l'Ajuntament publicava els resultats de la primera enquesta d'usos lingüístics de Manresa, la qual conclou que el 50,8 % de la població de la ciutat té el català com a llengua habitual. Però tot i que la dada sigui millor que la mitjana catalana, Manresa no està fora de, d'aquesta davallada en l'ús social del català, llengua pròpia del país i eina imprescindible per a la cohesió social. Una dinàmica que recull de forma clara l'enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya, en la que també es veu que la caiguda és més important entre la població més jove. Segons les dades, doncs, de l'edició del 23, mentre el català seria la llengua habitual del 32,6 % de la població catalana, el percentatge entre la població de quinze a vint-i-nou anys és del 29,2 %. Aquesta pèrdua de pes de, del català entre els joves també es veu als patis dels centres educatius. Segons l'estudi sociolingüístic Als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, publicat per la Plataforma per la Llengua el 2019, el 35 % de les converses al pati entre alumnes de primària serien en català, mentre que el 65 % serien en castellà. Estem parlant del 2019, que també ja han passat uns quants anys. En aquest mateix estudi també es menciona que el fet que el català estigui present amb molta més força a les aules que no pas als espais informals pot causar que part dels alumnes relacioni el català amb allò més formal i que es veigit, per tant, el castellà com la llengua de relació entre iguals. Tot això visibilitza, doncs, aquesta necessitat que les administracions actuïn per reforçar i normalitzar l'ús del català fora de les aules a tots els àmbits de la vida quotidiana, però d'una forma molt especial també als patis escolars educatius. És per això que proposem crear i impulsar de manera progressiva aquest programa municipal de dinamització lingüística dels patis escolars de Manresa, amb l'objectiu de reforçar [02:04:01] l'ús social del català durant les hores del pati i els espais de lleure dels centres d'educació primària de la ciutat, creant aquesta figura del dinamitzador o dinamitzadora lingüístic, eh, de pati. Aquesta figura, eh, hauria de desenvolupar la seva tasca des d'una perspectiva educativa, inclusiva i, i en cap cas sancionadora, no? Eh, promovent aquest ús del català mitjançant, doncs, participació, la motivació i l'acompanyament. Eh, no? La, la voluntat d'aquestes figures és que tinguessin una funció de proposar, preparar, dinamitzar, doncs, activitats per fer alhora, eh... a les hores de pati als espais de lleure en els centres educatius, no? Ja fossin jocs, danses o activitats de, d'aquest tipus, eh, eh, d'aquest tipus o activitats lúdiques diferents, eh, entre l'alumnat i que, per tant, la comunicació, eh, principal d'aquestes fos el, el català. Val? Amb aquesta proposta, com també s'expli-- com es recull també en el text de la moció, eh, ens basem en fer-la amb una experiència de les escoles, eh, en català de la Catalunya Nord a la Bressola, que, doncs, en un context lingüístic molt més complicat encara que no pas el de Manresa o el dels Països Catalans, ha aconseguit que inf-- bé, perdó, el de Catalunya, ha aconseguit que infants que arriben sense parlar català, doncs acabin utilitzant-lo habitualment per re-relacionar-se entre ells i, i d'una forma concreta, doncs, també al pati. Eh, i actualment, doncs, una de les eines que fan servir a la Bressola per potenciar aquest ús del català entre els alumnes és un fitxer de jocs que es diu El pati com a espai comunicatiu d'aprenentatge, que és un recull, no?, de, de, de diferents jocs, danses, eh, etcètera, activitats que vei-- que, que es duen a terme vehiculant la llengua catalana com a, com a eix central. Per tant, amb tota aquesta proposta, més enllà de que el que ens interessa, sobretot, o el que potenciem amb aquesta proposta és aquesta figura del dinamitzador lingüístic als patis, s-- també, no?, volem reforçar la proposta de tot el programa, eh, de potenciació [02:06:01] del català en l'espai de lleure a les escoles. Doncs amb altres, eh, mesures. D'una banda, que aquesta, aquesta mesura del dinamitzador o dinamitzadora es pogués, ehm, es pogués replicar en un futur en altres espais municipals de lleure educatiu, valorar en quin seria idoni, doncs que aquesta figura també en formés part d'aquesta manera específica. D'altra banda, doncs elaborar, eh, en coordinació amb centres educatius o amb el, amb el departament, eh, a la Catalunya Central d'Educació, doncs un banc municipal obert de jocs, danses, cançons i activitats en català perquè s'hi pogués accedir de forma lliure, no?, per part de tots els centres, entitats, etcètera, perquè, ehm, si més no, doncs allà on no es pugui arribar amb aquesta figura de dinamitzador, doncs tothom, ehm, tothom que li interessi hi pugui promoure l'ús del català a través, eh, d'aquestes activitats i, i pugui utilitzar-les i, i dur-les a terme. I finalment, un altre dels acords que proposem és incorporar clàusules lingüístiques als plecs de contractació, als convenis i a les bases de subvencions municipals en matèria de lleure, esport, activitats extraescolars, és a dir, en aquest àmbit que estem, eh, tractant més enfocat al lleure, eh, pels infants i els joves de la nostra ciutat. Amb, amb tot això demanaríem el vot favorable a la moció. Gràcies. Gràcies. Doncs anem a les intervencions dels grups municipals. Té la paraula el grup municipal nacionalista, Maria Àngels Cortics Munté. Endavant. Hola, ehm, de nou. Ah, bueno. Em pensava. Eh, una cosa, celebro que un grup municipal, en aquest cas FEM, hagi portat una proposta d'aquest tipus i el felicito, perquè és ben cert que a les escoles sí que es parla moltíssim a la zona del pati el català, el castellà, perdó, "jalas", parlar és el català. Eh, i no és que sigui un referent que jo vulgui dir de que no estigui bé ni estigui malament, però estem vivint a Catalunya i hem de fomentar [02:08:01] l'ús del català a tots els nivells. Per tant, mmm, agraeixo que hagin proposat aquest grup municipal aquesta idea, que jo la trobo superinteressant i que es pugui aplicar també i replicar a d'altres espais, doncs que siguin fora de l'àmbit, eh, de les escoles, eh, i inclús també entomant-nos nosaltres mateixos a que parlar en català sempre i intentar sempre posar-nos a contestar en català. Gràcies per la vostra aportació i el meu vot... Parlo per mi avui, eh? És que em sento... Bueno, no és que em senti despullada, eh, però, eh, però el meu vot serà favorable. Gràcies. Eh, altres intervencions? Senyora De Llorens, end-endavant. Moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. Doncs des del grup municipal de Junts compartim totalment, eh, aquesta preocupació que hi ha al darrere de la moció i no podem estar més a favor de la proposta i votarem favorablement. Com ja es diu en el text expositiu, les dades ens indiquen que a Manresa i les comarques centrals mantenim una situació del català millor que en altres ciutats i comarques del país. Però això no ens ha de portar a la complaença, sinó que ens ha d'esperonar i animar a realitzar accions que ajudin a revertir aquesta situació. El repte que tenim avui no és només que els nostres infants i joves coneguin el català, sinó que el facin servir realment i que sigui la seva llengua del pati, del joc, de l'esport, de les amistats i, en definitiva, de la vida quotidiana. I en aquest sentit, ens sembla especialment encertat que la proposta no es plantegi des de la imposició ni des de la sanció, sinó des de la dinamització. Es tracta [02:10:02] de crear espais i situacions en què parlar català sigui natural, atractiu, compartit, vaja, que sigui guai. Eh, que es plantegi incorporar-hi el joc tradicional i la cultura popular manresana ens sembla especialment interessant perquè vincula la llengua al, amb el coneixement de la ciutat, amb la transmissió de la nostra cultura i amb un sentiment de pertinença compartit. També volem valorar positivament que la proposta vagi més enllà estrictament del pati de l'escola i que pugui arribar també als casals, a les activitats extraescolars i a altres espais de lleure educatiu. Si volem incrementar l'ús social del català entre infants i joves, cal que el trobin amb naturalitat més enllà de l'aula i de l'horari lectiu. I compartim també la necessitat d'incorporar criteris lingüístics en la contractació, els convenis i les subvencions municipals vinculades al lleure, l'esport, les extraescolars i els casals. L'Ajuntament, quan contracta, subvenciona o col·labora en activitats adreçades als infants, eh, també té instruments per afavorir que el català sigui llengua habitual de treball i de relació, i per garantir que els professionals disposin de les eines necessàries per fer-ho possible. I per tots aquests motius, com he dit en un principi, el nostre vota-- vot serà favorable. Gràcies. Gràcies. Doncs per part del de Govern, té la paraula el regidor d'Educació, Pol Huguet Estrad. Endavant. Ara sí. Bon dia de nou. Ehm, primer de tot, m'agrada que parlem del tema. Vull deixar clar que compartim la preocupació per l'ús del català, no als patis en concret, sinó arreu. Ehm, i que el, quan vam veure la, la moció, hi ha una part de la moció que, que ens sona bé i que hi ha una temptació, diguéssim, a votar-hi a favor, però [02:12:02] madurat i parlat, no només entre nosaltres, sinó també amb l'equip d'Educació, amb l'assessora LICEn el Departament d'Educació, que no és pels càrrecs que tenen, sinó perquè són persones que per mi són molt i molt referents i que tenen per mi molta experiència i molt criteri, eh, creiem que l'eina no és la més encertada, i vull intentar explicar el perquè. Eh, jo crec que tot plegat ve d'una realitat que és queee el pati és allò més visible o més oïble des de fora i, per tant, és quan hi ha gent que es preocupa: "Ai, és que al pati es parla en castellà". I sobreentenem que dins l'aula es parla català, i malauradament no és així. És a dir, una cosa és que la mestra parli català, l'altra és que els nens entre ells parlin català. Això, malauradament, no passa. I això són quatre hores i mitja o cinc hores i mitja, depèn dels horaris que facin les escoles, i el pati és mitja hora. Sí? Eh, perquè jo crec que som d'una generació on hi havia un mestre que xerrava i els alumnes ex-escoltaven. Però és que això no va així a dia d'avui. Hi ha molt treball en grup, seuen per taules, passen hores i hores xerrant. Per tant, aquestes quatre i mitja o cinc hores i mitja, en funció de l'escola, que estan a l'aula, són les claus, són les que estan amb el seu referent, amb la seva tutora, amb qui fan un vincle emocional i amb qui té més i més capacitat per influir també en els usos lingüístics. Per tant, aquesta figura és la clau i cal invertir en això. A l'escola bressola que en parlàveu, qui fa aquesta funció als patis no és un dinamit-- dinamitzador extern, és la pròpia mestra, que tenen un reconeixement econòmic per, aleshores, al pati fer activitats d'aquestes, perquè és molt més útil i molt, i té un impacte molt més gran quan qui, eh, t'acompanya i quan qui t'anima a parlar en català és algú amb qui tens un vincle previ. Per això en diem llengua materna i no altre més, perquè és amb qui tens el vincle més fort de l'ex-- de la, de la vida, és amb la teva mare i, posteriorment, amb altra gent, entre ells també un bon tutor. No, per tant, és molt més efectiu quan és el tutor qui t'anima a parlar en català que quan és algú que ve en fo-- que ve de fora. I tot i així, hi ha molta feina per fer fora. Per exemple, [02:14:02] eh, com ja heu dit també, monitors d'esports. I aquí, per exemple, en som tots conscients i és una de les coses que treballarem properament, la campanya del No canviïs mai, que s'ha fet tan exitosa, tot just ha començat. Sí? Vendrà molta ma-- molta feina i una de les que ja s'ha explicat és una captació massiva de voluntaris per la llengua que ajudin, entre altres coses, a fer voluntariats lingüístics, parelles lingüístiques amb monitors d'esports perquè millorin la seva fluïdesa i siguin capaços de mantenir el català en totes les activitats esportives. Això, això és anar a buscar referents, això és anar a canviar dinàmiques on es creen vincles, espais estables amb la mateixa gent, perquè al pati un dia el nen juga amb un i un dis-- un ju-- un dia juga amb l'altre. Llavors, també el pati serveix pel que serveix. Tots recordarem, almenys jo ho recordo perfectament, els molts bons records que teniu del pati, que és fent el que em donava la gana, jugant amb els meus amics, no anant a fer activitats guiades, que això ja hi ha les altres cinc hores del dia. La gràcia del pati és això. Per tant, hi haurà els motivats de torn que vindran a fer una activitat, però és que la gran majoria voldrà això, voldrà esmorzar tranquil·lament, voldrà, eh, fer el joc, anar a córrer i, per tant, no estaran fent activitats dinamitzades, sí? Llavors, eh, això, una cosa important. L'altra, nosaltres amb el... Com a Ajuntament, la no-- el nostre rol no és dir a les escoles què han de fer, no és portar-hi personal a fer les seves coses. Això és el Departament d'Educació. Com a Ajuntament, no hem d'assumir més, encara més responsabilitats en relació a l'educació del que, del que ja estem fent. Per tant, les mestres estan fent molt bona feina, feina molt difícil, perquè estem recarregant sobre l'educació sovint coses que després fora de, de... No passa, no? Anem dient: "Eh, les mestres haurien de fer més pel català", i després surten a fora i no hi ha requisits perquè un metge parli en català i un nen va al metge i no pot parlar en català perquè la metgessa no l'entén, no? Hi ha aquestes incoherències. Per tant, no ho carreguem tot a l'educació, però evidentment es poden fer encara coses millors. Tot i així, això, com a educació, proposem, oferim, eh, i des del LIC també, des del Centre de Recursos Pedagògics del Bages ja tenen bancs de recursos i fins ara ja han, o sigui, ja han demanat, escoles ja han demanat recursos, ja existeixen [02:16:03] recursos per fer això que demanàveu. I el que demanen les escoles són recursos, és a dir, opcions, idees, tallers, però no estan, ningú ens està demanant personal, perquè hi ha escoles que ja ho estan fent, ja ho estan fent amb els seve-amb les seves mestres, amb la seva educadora social, etcètera, etcètera. Per tant, eh, les animem i creiem que hi ha molta feina per fer en aquest sentit, eh, però entenem, i crec que s'ha ex-- eh, entès bé, que no entenem que sigui la, la l'eina adequada. Gràcies. Gràcies. Alguna intervenció més? Senyora Roser Alegra Fontanet, endavant. Bé, gràcies. Eh, com sempre que tractem aquest tema, la veritat és que s'obren després molts subdebats, eh, que depenen d'aquí, sobretot, mm, també si estem, no, vinculant educació o el món educatiu i el català, perquè, no? Per, per separat ja en tenen. Llavors, intentar no perdre el focus de, del que nosaltres, no? Era com una mica l'objectiu principal avui amb aquesta moció, perquè, bé, perquè si no, no, no acabarem. Agrair els vots favorables del Grup Nacionalista i de Junts en aquest sentit i, i la defensa també. Eh, en primer lloc, en re-en relació als comentaris del Govern, entenem que, que la preocu-- no? Pel que s'es-s'ha explicat, doncs, que la preocupació hi és i, i s'entén el motiu, eh, que per nosaltres ja, ja, ja és important, això, però sí que ens agradaria sortir d'aquí, eh, no?, ja, si no podem aprovar aquesta moció, que no ho ha dit clarament, però entenc que el vot serà en contra, eh, si no podem sortir amb aquesta moció aprovada i amb aquest compromís com més ferm, doncs sí que surti amb alguna clara voluntat de treball en aquesta direcció. Eh, estem d'acord amb coses que s'han dit i entraríem, com deia, amb, amb altres debats. Eh, segur que a l'aula tampoc es parla inti-- únicament el català. No volíem dir això amb les dades que hem apuntat, però sí que volem, no? La, la voluntat d'aquesta moció és també treballar en la direcció de que el català sigui vist com una llengua elitista, [02:18:03] no?, o d'imposició, que a vegades és el que, eh, poder, en alguns casos, el professorat dins de l'aula pot provocar quan força també que la gent parli en català, eh. Vull dir, mm, i per això plantejàvem nosaltres l'espai de relació, eh, no, no formal, des del lleure, per, per treure'n també aquest pes. Estem d'acord en que per fer aquest treball, doncs, no pot venir una persona i el primer dia fer uns jocs en català i la gent pressuposar que l'endemà parlarà català. No, evidentment. I que és, és imprescindible, no?, que hi hagi aquest vincle i aquest treball. I poder no ha de ser una figura externa des de fora que hagi de fer això. Potser s'ha de treballar amb, amb la gent que ja tenim treballant als centres, més enllà del professorat, que, que, que altra feina té, eh, o si, o en tot cas, si ha de fer una tasca extra, extra entre cometes, aquí també entraríem en un debat al pati, si és tasca extra o no extra, però si ha de fer una tasca extra, també que se'ls hi pugui reconèixer d'alguna manera compensant amb temps o... Ja sé que això no depèn de l'Ajuntament com a tal, però sí que em sembla interessant, no?, que l'Ajuntament pugui agafar aquest compromís de dir: "Doncs treballarem en aquesta línia, perquè el català, no? Perquè volem que el català, doncs amb com això que s'e-que estàveu plantejant a nivell d'esports, cosa que em sembla, eh, estupenda i meravellosa i genial, perquè amb el tema de l'esport també és tot un altre món. Per aquí deixeu-me fer un parèntesi. El primer és incidir en els equipaments esportius públics que tenim a la ciutat, sisplau, fer una incidència especial aquí també perquè la llengua sigui, eh, el català sempre. Amb, doncs amb aquesta línia, poder treballar també als, als centres educatius fins allà on té ca-- la capacitat l'Ajuntament per fer-ho, i allà on no té la capacitat, doncs poder instar a, a, als organismes superiors, al departament. Eh, que ja tenim aquest re-- no? Que el Centre Pedagògic del Bages 02:20:00 — Moció lingüística i pausa [02:20:00] Ja té recursos, lògicament, i que els centres els demanen, ah, genial, però potser hem de, també pensar en campanyes, eh, i en promoure-ho més i fer un, un, una feina més proactiva, no? I no tan reactiva en aquest sentit, perquè al final, eh, nosaltres això ho plantegem perquè els nanos que van a, a, a l'escola són, són, són el futur del nostre país, no? Els, els joves i els infants són el nostre futur i, per tant, si volem preservar la llengua, volem que aquesta, eh, sigui, mm, normalitzada com més millor i sigui viscuda i sentida per tots igual, doncs, doncs convé treballar-ho des d'uns inicis. I quan parlaves tu, Pol, doncs no tenim capacitat, poder, a les escoles, però sí en... No dic que no es faci res, ni... Segurament són les que millor ho fan, però sí que a les llars d'infants tenim una capacitat, doncs, a lo millor podem començar per aquí, pensar alguna cosa més. Jo no dic que no es faci la feina, eh? Enteneu-me, eh. Llavors, sí que demanaríem aquí, no?, de, de, ja que aquesta moció caurà, un compromís per part del, del Govern, emplaçar-nos a treballar-ho, ja sigui en el marc de la Taula de Foment del Català o en un espai, poder, mm, primer, eh, extern amb els grups municipals per arribar a un consens de què és allò que volem, eh, proposar o treballar i després buscar de quina manera poder-ho fer, però sí una voluntat de poder, eh, caminar en, en aquesta direcció. Per altra banda, nosaltres, poder ara aquí no... Aprob-- L'apartat de les clàusules lingüístiques, això tingueu per, per fet, jo crec que gairebé segur que ho plantejarem en algun altre moment, perquè creiem que sí que és un compromís que es pot adquirir de forma ferma. Gràcies. Gràcies, regidora Alegre. Maria Àngels Curtis Munté, endavant. Mmm, Pol, jo només volia demanar... Perdó, senyor regidor Pol, només et volia demanar una cosa. Tu creus que, així ens ara, en plan informal, tu creus que els mestres poden acudir a Fora del Pati per fomentar l'ús del català? Perquè és que no tenen... Tenen uns relaties molt alts els [02:22:00] propis mestres, eh, per poder fer front a, a fomentar més el català, per exemple, a les escoles o això. No sé si m'explico, no sé si em faig entendre. Sí? Gràcies. Alguna intervenció més? Doncs, no sé si el senyor Huguet vol dir alguna cosa. Endavant. Eh, Roser, molt d'acord amb el que dius. Eh, a veure, intentaré explicar alguna cosa de més perquè s'entengui el que potser no he explicat, i ja m'avanço, teniu tot el compromís perquè treballem aquest tema conjuntament. Crec que l'hem comentat diverses vegades, però potser no hem fet un grup de treball específic sobre educació i català, i en podem fer, ho podem fer perfectament. També és bo que sapigueu, qui no ho sàpiga, que aquí hi ha una col·laboració molt estreta. Això, l'assessora LIC és una tècnica del Departament d'Educació que, eh, ens acompanya a l'Ajuntament de Manresa i que treballem colze a colze. Es passa mitja setmana a l'Ajuntament amb l'equip d'educació, vull que vegis com l'acompanya més, i per tant, és una feina que fem conjuntament. Amb el Departament d'Educació hi ha molta feina per fer, però està posant més aules d'acollida que mai. Aquest, ara, eh, aquesta setmana que ve, la, la, tota la ciutat de Manresa, les ciutats que n..., ai, les escoles que no tenien encara aula d'acollida, en tindran totes. Eh, per tant, és una de les coses que, que hem reclamat com a govern i que ara el Departament d'Educació, en aquest cas, està fent. Per tant, s'està fent feina. Se'n podria fer més? Sí, oi tant. Eh, en relació també a coses que, que, compromisos que volíeu o coses concretes que podem fer, eh, que ja algunes ja les hem començat a fer, altres farem. Com sabeu, vam fer ja un, una primera aposta l'any passat pels patis oberts. Aquest any la redoblem, ho publicarem d'aquí a quatre dies. El 13 d'octubre comencen més patis oberts que mai amb dinamitzadors. I aquí, evidentment, queda claríssim que totes les activitats, eh, contractades des de l'Ajuntament, des de l'àrea d'educació, deixa claríssim el contracte que ha de ser en català i fomentant el català. Perquè sembla una obvietat, però el primer dia que vaig an-arribar a l'Ajuntament, al cap de dues setmanes, vam... Era ju-juliol, vam anar a veure, ho he explicat altres vegades, una activitat de foment del cata... de uns tallers de català [02:24:00] i es feien en castellà, perquè així ho entenen. No pot ser, no, no. Vull dir, ha de ser en català. Ho hem de posar per contracte? Doncs ja ho hem fet. Ara està tot per contracte que sí o sí ha de ser en català i si no, doncs al carrer, no? Així de senzill. Eh, llavors, altres coses. Eh, a veure, perdó, volia explicar moltes coses. Això, en relació amb el que deia la Maria Àngels. Jo crec que és molt important que entenguem que l'educació es basa en el vincle i, eh, la clau, que això és... I se n'ha fet molta recerca, la Universitat de Barcelona i altres ha fet molta recerca, és aprofitar els moments de resocialització, ara m'explicaré què vol dir, entre companys. Tots recordareu, segur que ho sabeu de vosaltres o algun familiar o conegut: "Clar, és que amb aquella parella, amb aque... O amb aquell amic ens vam conèixer parlant en castellà i sempre hem continuat parlant en castellà". Doncs es tracta que els infants de Catalunya es coneguin parlant en català. I això vol dir que a i3, però a i3 encara n'hi ha molts que encara no saben parlar gaire, es perden, sobretot a primer de primària, a primer d'ESO, quan fan companys nous, els mestres dediquin, si cal, 15 dies sencers a fer llengua oral, oral, oral, oral, fer activitats perquè promoguin la llengua oral. I si és així, llavors aquells nens recordaran: "És que mira, és que vam començar parlant en català i de forma inconscient hem passat la resta de la vida parlant català nosaltr... Entre nosaltres". I això no és només per fomentar el català, és que s'ha demostrat que si no practiquen molt, molt, molt el català oral, tampoc l'escriuran bé, tampoc l'entendran bé i, per tant, les matemàtiques, les ciències, etcètera, etcètera, tindran pitjors resultats que si tenen un bon domini del català. Per tant, sigui per la cohesió social, per la vivència de la nostra llengua i pels bons resultats acadèmics dels nostres alumnes, és important que el sistema educatiu dediqui els esforços que faci falta a principi d'etapa per fomentar la oralitat del català i, llavors, tot anirà molt millor. Gràcies, regidor Huguet. No sé si hi ha alguna intervenció més. Sí, per tancar, doncs, Roser Alegre Fontanet, endavant. Val, eh, doncs per tancar, eh, sí, em... Recollim, entenc, per tant, el compromís de treballar amb això i emplaçar-nos [02:26:01] d'alguna manera a tots plegats a poder-hi pensar de forma més concreta com vehiculem català i educació als centres de la nostra ciutat en la mesura de les possibilitats de, de l'Ajuntament. Celebrar també, ehm, el, no?, aquest, ehm, el que ens explicava ara el regidor de respecte als patis oberts i el compromís de que es facin en català. Al final, mmm, el, el sentit de la nostra moció anava molt en aquesta direcció, no? Els patis oberts són llocs, eh, que hi hem de posar algú extern i que el primer dia tampoc no se'n sortirà i aquest vincle l'haurà de generar segurament també, no? Eh, poder, bueno, po-poder podríem fer un experiment també, no? I veure com funciona, si es fa des d'una forma més activa, tot i que entenc que no és el que es demana amb els contractes ara amb aquest monitoratge, però, però per veure també quin impacte real té això, ehm, a l'hora de treballar amb, amb els infants que puguin anar en, en aquests patis. Ehm, bé, recull, sap greu no aprovar la moció, però, mmm, vull dir que, que ha passat com molt per sobre. Ens agradaria més, evidentment, que, que, que estigués aprovada, però sí que nosaltres entomem aquest compromís i, per tant, eh, esperem una convocatòria per part bo-- de, del Govern o, o, o si no ja la recordarem nosaltres, en aquest cas. Merci. Fantàstic. Hi ha una taula per la llengua convocada també d'aquí a uns dies. Vull dir que si s'ha fet aquest treball previ, fins i tot a la taula, doncs, eh, se'n poden donar resultats o ampliar el debat a les entitats que en formen part. Si no hi ha res més, anirem a la votació d'aquesta moció. Vots a favor. Vots en contra. Doncs queda rebutjada per 14 vots en contra i 9, 9 vots a favor. I si els sembla, com que són les 12 del migdia, falta un minut, eh, fem una aturada i reprenem el ple a dos quarts d'una puntualment, [02:28:01] sisplau. 02:40:00 — Pausa de la sessió 03:00:00 — Ceuta, Melilla i comissió temporal [03:00:00] Molt bé, gràcies. Reprenem el ple municipal. Eh, contents de veure la nostra companya regidora Gemma Boix, que està de baixa, però igualment ens ha vingut a visitar. Eh, veig que de baixa, eh, i gairebé compartida, eh? Celebro, vull dir que desitjo, Eric, també, que no sigui res i que et recuperis també ben aviat, perquè tindreu feina, en un mes i mig us gira feina. Gràcies. Eh, doncs, anem... Seguim per les mocions. Estàvem a la vuit punt dos. Senyor secretari, endavant. Moció del Grup Municipal de Vox en suport i solidaritat amb el poble de Ceuta i en defensa de la sobirania espanyola. Té la paraula Inmaculada Cervilla Galera. Gracias, señor alcalde. Bueno, pues a finales de este pasado mes de julio, todo nuestro país se sobrecogió [03:02:00] ante el asalto masivo de-- que protagonizaron cientos de miles de individuos procedentes de Marruecos y que además tuvo lugar justo cuando una gran mayoría de españoles iniciaban sus vacaciones. ¿Creen ustedes en las casualidades? Pues nosotros no. Nos han invadido, señores. Lo saben, ¿verdad? Hasta el Parlamento Europeo ha sentenciado hace unos días que España ha sido invadida. Y claro que ustedes deben saberlo, porque por desgracia nuestro país ha copado portadas en todos y cada uno de los medios de comunicación. Lo sabe toda Europa y buena parte del planeta. Y qué vergüenza, oigan, qué desastre y qué humillación para nuestra gente y nuestra tierra, ¿no les parece? Tal vez la pregunta no es si saben lo sucedido, que se da por hecho, sino que le-- la pregunta que les haría a todos ustedes es si son conscientes de lo que ha pasado, de las catastróficas consecuencias que c-- que recaerán sobre las espaldas de todo nuestro pueblo. Como digo, y según información difundida, la cantidad de marroquíes que asaltó nuestro país pudo rondar los más de cien mil individuos. Más de cien mil, ni más ni menos, desbordando totalmente la ya debilitada capacidad de control de nuestras fronteras, por lo que nos estamos enfrentando todavía, y a día de hoy, y e-- y después de casi dos meses, a las gravísimas consecuencias sobre el riesgo de seguridad, convivencia y servicios públicos. Y como dato, todos nos hemos hecho una idea de cómo los ceutíes contemplaron atónitos, con preo-- con preocupación y temor de lo que iba a suponer que el número de asaltantes doblaba con creces el número de habitantes de Ceuta. Y efectivamente, así está sucediendo. Robos, violaciones, peleas, enfermedades, delincuentes, machetazos, etcétera, etcétera, etcétera. Como decimos en nuestra moción, no estamos ante un simple problema de inmigración, sino ante un episodio extraordinariamente gravísimo que afecta de lleno a nuestra soberanía nacional y a nuestra integridad territorial y a nuestra seguridad. Por tanto, sería un deber exigir que se [03:04:00] esclarezca si existió planificación, coordinación o permisividad por otras partes y especialmente si hubo participación de agentes o estructuras vinculadas a Marruecos. Sobre los asaltantes que han entrado de fuera, de otro país, que repito, son ilegales, se debería también determinar s-- los riesgos que pueden per-- a que puedan pertenecer a redes criminales o relacionados con el yihadismo. En España estamos a nivel cuatro de cinco de amenaza terrorista yihadista, y Cataluña encabeza la detención de radicalizados por yihadismo. Además de asaltarnos e invadirnos cometiendo atroce-atrocidades en Ceuta, ahora resulta que personajes de Marruecos reivindican supuestos derechos históricos y geográficos sobre Ceuta y Melilla, basándose, según ellos, en la cercanía geográfica, cuando estas dos ciudades son españolas y son nuestras, con varios siglos de anterioridad de la fundación del actual estado de Marruecos. Debido a la gravedad de lo que está sucediendo, los acuerdos que presentamos en es-- nuestra moción son que este pleno de Manresa reafirme en que Ceuta y Melilla son territorio español, que nuestra soberanía no es negociable. Condenar la invasión y el ataque mediante actos de guerra híbrida por parte del Reino de Marruecos contra nuestro país y manifestar el total apoyo y la plena solidaridad con las familias españolas de Ceuta y Melilla, así como el reconocimiento a militares, guardias civiles y policías que han afrontado la invasión. Nada más. Gracias. Alguna consideració? Doncs anem a la votació. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda rebutjada per un vot a favor i vint-i-dos vots en contra. Seguim endavant. Moció del Grup Municipal de Vox [03:06:00] per al reforç de la defensa, seguretat i les capacitats de l'Estat a Ceuta i Melilla. Té la paraula Inmaculada Cervilla Galera.Gracias de nuevo. Bueno, pues después de la contraria posición de ustedes a no admitir la invasión de Ceuta y no apoyar ni defender a nuestros vecinos del sur, sinceramente siento vergüenza ajena como catalana y española que soy, y que también lo son todos ustedes. Decepción, podríamos decir, al comprobar una vez más el rechazo y el odio que desprenden hacia nuestra nación y el enfrentamiento continuo que han instaurado la sociedad catalana con la estafa de una supuesta Cataluña independiente. Bueno, como venimos diciendo, y así lo dice nuestra historia, las ciudades de Ceuta y Melilla son españolas y necesitan ser defendidas, que requieren una política de Estado que garantice la soberanía de nuestro país, nuestra integridad territorial y la protección firme de nuestras fronteras. Estar preparados y dispuestos por tierra, mar y aire sobre lo que nos quieren arrebatar. Nuestras fronteras requieren consolidar las medidas estructurales de refuerzo de las fuerzas armadas y cuerpos de seguridad del Estado. Es urgente, urgentísimo, dotar de más medios humanos, recursos y materiales logísticos. Todo debe ser de carácter permanente ante las constantes amenazas y ataques que sufre nuestro país. Las fronteras son las puertas de nuestra casa, como deberían saber, y como tal deben ser sagradas y no permitir los asaltos de millones de extracomunitarios de los que llevamos años siendo víctimas y que han detectado la impunidad permitida por los traidores que están en los gobiernos. Estos gobiernos que llevan años trayendo a millones de individuos ilegales que esta última vez han asaltado nuestro país cien mil marroquíes de golpe y según algunas informaciones que hace días que se comenta, eeeh, además del go-- y además del goteo constante [03:08:00] diario de la entrada de ilegales, se espera otro próximo asalto de trescientos mil individuos. Señores, África no cabe en España. Debemos hacer frente ante una invasión, ante una sustitución demográfica que acabará exterminando a nuestro pueblo espa-- a nuestro pueblo español. Por todo lo expuesto, solicitamos la aprobación de todos nuestros acuerdos presentados y que se insta al Gobierno de España a adoptarlos con urgencia. Nada más. Eh, hi ha alguna intervenció? Senyora Cortics, endavant. Jo, jo més aviat proposaria de que tots els soldats que van tingué d'anar a la força, sobretot molts catalans en plena Marxa Verde, els hi donessin una medalla en vez d'això. Gràcies. Gràcies, senyora Cortics. Alguna intervenció més? Doncs anem a la votació de la moció. Vots a favor? Vots en contra? Doncs queda rebutjada per un vot a favor i vint-i-dos vots en contra. Seguim endavant. Moció del Grup Municipal de Junts per la creació d'una comissió informativa temporal per a l'anàlisi i esclariment de les actuacions municipals i dels mecanismes de prevenció, seguiment i coordinació previs als fets de l'1 de setembre de 2026. Té la paraula Ramon Bacardit Tauan. Endavant. Sí, moltes gràcies, president. Bé, els fets de, de l'1 de setembre han estat greus, han estat molt greus. No només pel fet en si de que, eh, no només pel fet en si, sinó que és la culminació d'una situació d'escalada constant i, per tant, la desgraciada culminació d'una degradació que ve d'anys, la degradació socioeconòmica de la ciutat. La presència de grups de menors delinqüent a la ciutat ha estat des de fa anys una problemàtica que genera preocupació i inseguretat a la nostra ciutat. I aquest fet dona forma a allò que fa anys que la ciutadania ve dient d'algun dia això acabarà malament. Aquest fet i el fet que el Carles era una persona [03:10:01] molt coneguda a la ciutat és precisament el que fa diferent aquest homicidi d'altres episodis similars. I davant d'això, els governs, el del país i el de la ciutat, no poden amagar el cap sota l'ala. Perquè si bé és cert que aquest fet en si no es podia evitar en el moment en què va succeir, també és cert que per responsabilitat i transparència hem de poder analitzar quins mecanismes han fallat per arribar a una situació com la que va succeir el dia 1 de setembre. Hem de poder entendre quins processos de coordinació han pogut haver fallat entre departaments de la Generalitat i a l'Ajuntament mateix o dins les pròpies organitzacions. Perquè una situació com aquesta, que menors d'edat estiguin durant mesos delinqüent a la llum de tothom, alguna cosa potser no s'ha fet prou bé. El Reglament Orgànic Municipal ens dota d'una eina que precisament serveix per situacions com aquesta, que és la creació d'una comissió d'estudi. Nosaltres ja hem dit que estem en moments de fets i no de paraules i per això hem proposat deu accions, eh, vinculades directament a la millora de la seguretat. Però aquestes deu més una, aquesta una és la que avui proposem. No proposem cap investigació judicial. Proposem una comissió temporal, plural i amb un objecte concret per saber què sabia l'Ajuntament, què va fer, què no va funcionar i quines mesures hem d'adoptar perquè les mancances detectades no es tornin a repetir. Ens servirà per reconstruir què sabia l'Ajuntament, quines acc-accions es van fer, quins mecanismes de prevenció i coordinació van funcionar o no van funcionar i què es pot millorar. Una figura que ens permetrà preguntar als responsables de diferents departaments municipals i eventualment de la Generalitat, si se'ls cita i volen acudir, el per què i com, el quan van atendre aquests nois o l'entorn que tenien. Una comissió no té res a veure amb les investigacions que estan realitzant i que se centren en determinar el mòbil del crim. Una comissió que ha de servir per revisar, entendre i autoavaluar-se, per corregir i millorar, [03:12:01] si escau, els procediments de presa de decisions. Ja ho diu el títol de la comissió que proposem, és per avaluar l'abans, no el fet en si. Aquesta comissió ha de poder donar resposta a moltes preguntes i, sobretot, ha de poder donar resposta al clam popular, que demanà dues coses: accions i assumpció de responsabilitats. Manresa, el país està patint les conseqüències de polítiques nefastes del Govern espanyol. I sí, falten recursos al país per poder fer front a les necessitats i urgències, i l'espoli fiscal ens està ofegant. I sí, tenim un problema en la legislació superior i en els estaments judicials. Ara bé, una llei de prohi-prohibició d'armes blanques no és la solució. No s'hi val atribuir responsabilitats a les administracions superiors només, sinó que cal autoavaluar-se també a nivell municipal. El nostre grup ha actuat des del primer moment amb sentit de responsabilitat i de govern, sense fer escarafalls ni declaracions inflamatòries. Ara bé, això no significa que s'hagi de callar i no actuar. En fets i situacions com aquesta, és quan un govern ha de demostrar contundència i transparència per poder traslladar a la ciutadania la confiança que la seguretat i les garanties que el govern de la ciutat farà tot el que estigui a l'abast per garantir-la. I això implica també avaluar procediments interns. Per tot això, els demanaríem el seu suport a aquesta moció i creació d'aquesta taula o comissió temporal. Gràcies. Anem a les intervencions dels grups, però primer de tot, eee, per part del grup municipal de Fem Manresa, que ha presentat una esmena, té la paraula Roser Alegre Fontanet. Endavant. Sí, gràcies, president. Hola de nou a tothom. En primer lloc, i vagi per davant de la nostra argumentació que farem ara, ehm, dir tres coses després de, de la intervenció de Junts per part del seu, [03:14:01] de, del Bacardit. És igual. Eh, en tot cas, no compartim en cap cas el to inicial de la defensa d'aquesta moció. Això vagi per davant. No compartim tampoc el fet de que la importància d'una, d'un, d'un fet com aquest, d'un homicidi, sigui més o menys rellevant en funció de la importància de si era més o menys cono-menys coneguda aquesta persona. Qualsevol persona, eh, que li hagués passat això, per nosaltres, eh, seria igual de greu aquests fets. I en, i en última instància, evidentment, no compartim en cap moment el que, el fet de que vostès han, han, han dut a terme sempre una acció responsable davant d'aquests fets. Tot el contrari, el que han fet en tot moment, a part que des que hi va haver els fets, és una irresponsabilitat. Però entrant en el motiu de la moció, com que aquí estem discutint, eh, la creació d'aquesta comissió i aquí sí que nosaltres estem d'acord, tot i que volem fer matisos, eh, per això, eh, aportem aquest posicionament que ara, que ara explicaré. Però que vagi per davant això, que en, que en cap cas se'ns confongui el, el, el que volem dir amb això. Bé, des de Fem Manresa considerem que davant d'uns fets tan greus com els ocorreguts l'1 de setembre, les institucions, doncs tenim l'obligació d'esclarir què ha passat, analitzar quin ha estat el seguiment i la intervenció realitzats sobre els menors presumptament implicats en l'homicidi, quins mecanismes de prevenció, seguiment, intervenció s'hi van aplicar i què ha pogut fallar en aquest àmbit i, sobretot, treballar perquè una situació així no es torni a repetir. Per nosaltres, per tant, el sentit d'aquesta comissió que es busca crear no és la de buscar culpables polítics ni obtenir un rèdit polític. Per nosaltres ha de ser una comissió per saber quina part del sistema ha fallat, per què ha fallat i què hem de fer per millorar-lo i reparar-lo. I precisament per això hem presentat unes esmenes a la proposta que fa Junts. Malgrat ser conscients que la voluntat de Junts, liderats per un piròman que no ha dubtat a buscar el rèdit polític amb aquest desgraciat fet, compartim que cal fer una anàlisi rigorosa dels fets i dels antecedents que els van precedir. Compartim que cal revisar els mecanismes de prevenció, seguiment, coordinació, que les institucions [03:16:01] hem de donar expli-- i que les institucions, disculpeu, hem de donar explicacions sobre allò que estava al nostre abast. Però no compartim, com també deia abans, l'enfocament de la proposta inicial perquè exposava excessivament el focus en les actuacions municipals i, en conseqüència, en el govern municipal, enten-- i entenem justament per obtenir aquest rèdit polític, que ho feia per això. Per nosaltres, si el que busquem de veritat és cercar on s'ha fallat, aquest enfocament era del tot insuficient. En processos que afecten a menors i joves en situacions de vulnerabilitat, conflictivitat o risc de pobresa o desemparament, l'Ajuntament té un paper important, però no és l'única administració que intervé ni té totes les competències. Intervenen diferents serveis i organismes públics, serveis socials, serveis educatius, de protecció a menors, cossos policials i altres estructures de la Generalitat i les administracions públiques. I per tant, si realment volem saber què va fallar, hem d'analitzar el conjunt d'aquest sistema. Per això hem proposat substituir el focus exclusiu sobre les actuacions municipals per una anàlisi de les actuacions dels organismes públics que hi hagin intervingut. També hem volgut ampliar en aquest sentit la cronologia que haurà d'elaborar la comissió. No, no volem simplement saber quina informació tenia l'Ajuntament, qui la coneixia i què va decidir el govern municipal, sinó que volem reconstruir de manera exhaustiva i objectiva què se sabia, quins avisos es van rebre o emetre, quines incidències es van produir i quines actuacions van dur a terme els diferents organismes abans del dia 1 de setembre. I volem que aquesta anàlisi inclogui també, doncs, amb totes les garanties legals i amb el màxim respecte pel dret dels menors, els antecedents i les actuacions relacionades amb els menors que presumptament van cometre els fets o hi van estar implicats. Com deia, eh, l'objectiu de la comissió no ha de ser en cap cas acarnissar-se ni perseguir ningú ni cap institució, sinó entendre què va passar i sobretot analitzar com es va fer el seguiment i quina intervenció es va dur a terme respecte dels menors presumptament implicats en l'homicidi. Volem saber si tota la informació de que es disposava va arribar on havia d'arribar, si els avisos o les situacions de risc es van atendre adequadament, si els diferents serveis implicats en el seu seguiment estaven prou coordinats, [03:18:01] si dis-disposava dels recursos i mecanismes de prevenció, seguiment i intervenció necessaris. I que si es detecta que alguna administració o algun organisme no va actuar com corresponia, també, doncs s'haurà d'esclarir per corregir-ho i millorar el sistema per evitar, en la mesura del possible, que una situació com aquesta no es torni a repetir. La prevenció, creiem, és la millor mesura de seguretat que podem oferir a la ciutadania. Per nosaltres, que des de l'Ajuntament de Manresa s'entomi, per tant, aquesta responsabilitat de liderar aquesta comissió, citar davant aquesta administració representants de la resta d'òrgans institucionals i administratius implicats, és un exercici de responsabilitat institucional que la ciutadania creiem que es mereix. No podem reparar el que va passar l'1 de setembre, això és evident, però sí que podem reparar les mancances que l'anàlisi dels fets ens permeti detectar amb aquesta comissió rigorosa, objectiva, àmplia i útil. Per respecte a les persones afectades, per responsabilitat institucional i perquè tenim el deure d'intentar que una situació com aquesta no torni a produir-se, demanem al Govern i a la resta de grups municipals que votin a favor de les nostres esmenes a la moció proposada. Gràcies. Gràcies. Anem pels grups municipals. Senyora Cervilla, endavant. Sí, gracias, señor alcalde, de nuevo. Bueno, pues plantean en su propuesta crear una comisión temporal, solo temporal, para analizar las actuaciones municipales y saber con anterioridad cómo se actuó antes de los hechos acontecidos, que solo se refieren al equipo de gobierno, ni las circunstancias penal, ay, perdón, eh, que ustedes no investigan ni al parecer quieren saber la autoría de la muerte, ni las circunstancias penales, ni nada de eso. Eh, que lo que les interesa, señores de Junts, es saber si hubieron avisos previos, incidencias, decisiones que pudiera haber tomado el equipo de gobierno, si se tenían algunos conocimientos previos que alteraban, eh, que alertaban, perdón, de lo que podía suceder y sucedió esa fatídica noche. Pues fíjense que les voy a aclarar varios puntos 03:20:00 — Comissió sobre l'1 de setembre [03:20:00] Moción, porque es Vox quien estamos avisando desde hace tiempo, quienes estamos alertando y denunciando el desastre que han instaurado en nuestra ciudad y en nuestros barrios, que llevamos años diciendo que tanto ustedes, Junts per Cat o Cat per Junts o como, eh, como el capo de la mafia de-- y su partido mismo, la PSOE, y tanto Esquerra Republicana y demás, eh, separatistas de izquierda, todos representados en este salón de plenos y ocupando las poltronas, son los principales culpables de la situación a la que hoy hemos llegado. Y no es otro que el efecto suyo, llamada señores, el volem acullir, y es que sí, y es que siguen igual porque ha-- no hablan en ningún momento de expulsiones de delincuentes extracomunitarios y porque siguen apostando ustedes, todos ustedes, por la multiculturalidad, la integración a todo ser viviente, sean lega-sean legales o ilegales, sin importar ni investigar los antecedentes, sea quien sea y de donde venga, sin que importen las circu-las circunstancias, pero eso sí, que hable catalán. Y que si sucede una desgracia como este último asesinato, pues ya sí eso, se inventa una comisión, se instalan unas luces o se dice que quieren poner cuatrocientas o quinientas cámaras de vigilancia por toda Manresa. O lo que es lo mismo, luces, cámara y acción. Porque por muchas cámaras y lucecitas no se recupera una vida ni se evita una violación. ¿Saben por qué? Porque los delincuentes hoy en nuestro país tienen más derechos y están más protegidos por todos ustedes que las víctimas. Y en cuanto al señor Perramon, que precisamente hoy no se encuentra presente, lástima, el del Front Nacional, ah no, el de Nacionalistas, ah no, disculpen, el de Avance o era el de Avance Junts pel Canvi, pues les pediría que dejen de juzgar-- de jugar a sus espeluznantes tomaduras de pelo junto con el grupo municipal de Junts y que para sorpresa de nadie nos deleita con declaraciones como que el debate no se tendría que centrar en el origen de los delincuentes. Pobrecitos delincuentes extracomunitarios, esos del machete. Y claro, no mencionemos a los menas porque es un fallo de los sistemas de control, ¿no? [03:22:00] Aunque la maliciosa predisposición y no el fallo es el sistema de socialistas independentistas. Qué barbaridad, oigan, y qué poca vergüenza. Es que están ustedes cortados todos con el mismo patrón, por el mismo. Y siguen engañando a sus mismos votantes. Y lo peor son las malditas consecuencias que pa-que padecemos por culpa de todos ustedes, robos, ocupaciones, incluso muertes. Y de las violaciones que denunció Vox, que ustedes no quisieron ni escuchar y que además recibí insultos, ¿siguen en aumento? ¿Saben algo? ¿Nada? ¿Han hecho algo? ¿Tienen algo que decir a las mujeres víctimas de una violación? Y cuando nosotros solicitamos una alerta a los ciudadanos para cuando ustedes dejan sueltos a sus menas o cuando saben el peligro que corremos con los delincuentes que mantienen nuestra ciudad, el señor alcalde da aviso a nuestra policía para desalojar a Vox de esta sala de plenos, de despojarnos de la libertad de expresión y de las verdades que nadie denuncia excepto Vox. ¿Cómo pretenden que me una, y aprovecho para decir también, eh, a la declaración institucional que se ha hecho hoy, si todos ustedes son los que han fomentado y provocado lo que estamos padeciendo hoy en nuestras calles? Hombre, por favor, es que, es que ya está bien. Me queda por decirles que piensen que estamos en una especie de diana o somos el objetivo en esta sociedad que ustedes han creado y a la que nos han abocado, y que cualquiera le puede pasar una desgracia. Y preguntarles, por ejemplo, que y ¿si le sucediera a una hija suya o a un hijo o a un familiar, a su padre, a su madre, serían ustedes tan con-tan condescendientes? Acabo diciéndoles que ni queremos delincuentes, ni violadores, ni asesinos, ni gente que han traído de fuera que pululan por nuestras calles sin ninguna intención de integrarse ni de trabajar, por lo que exigimos, y lo que exigimos son expulsiones, deportaciones inmediatas de todos aquellos que han dejado entrar en nuestro país, que vienen a que se les mantenga con nuestros recursos, porque son nuestros, y que sus intenciones es hacernos daño, como estamos comprobando. Y pedimos desde aquí a los ciudadanos, a los ciudadanos de bien, que empaticen, que sean solidarios con sus vecinos, que nuestro puebl-- con nuestro pueblo, que salgan a la calle, que exijan que nos protejan y que reclamen [03:24:00] por sus derechos, por su seguridad y por su libertad. Que abran los ojos y que no se dejen engañar más, porque al fin y al cabo nos va la vida en ello. Gracias. Seguim amb les intervencions municipals. Té la paraula Maria Àngels Cortics Munté. Sí, gràcies, senyor president. En primer lloc, el meu company no hi és y parlaré jo per ell. En cap moment, mmm, em sembla de que no et podries referir amb una persona que no estigués al saló. Això ja ho trobo una falta de respecte. Nosaltres ens dius que som separatistes. I vosaltres què sou? Nosaltres ens dius queee sí, una sèrie de coses, però em sembla que als carrers no hem matat a ningú, no hem fet res. Bueno, em senten igual perquè tinc la veu alta. Eh, no hem, no hem matat a ningú, hem acollit a qui hem tingut d'acollir, hem fet les coses com s'havien de fer. Però el que no es pot tolerar, i insisteixo, és que cada vegada només, eh, en vez de que els partits anéssim tots a una, ja sé que és molt difícil, però per unes coses determinades sí, que ens estem tirant, amb perdó de la paraula, merda uns contra els altres. Això no és serio. Això no és serio i no ho serà mai. Y lo que no puc permetre és que si el meu company ara de partit no hi és aquí per defensar, li f-li, li facin improperis contra ell. Ho sento molt, no ho tolero y ho trobo molt malament. Per altra banda, mmm, cadascú amb lo seu. Gràcies. Seguim amb la intervenció per part del Govern. Té la paraula la portaveu Mariona Homs Alsina. Sí, gràcies, president. Bé, el Govern de Manresa treballa de manera sostinguda en favor de la seguretat y la convivència de la ciutat, amb actuacions com el reforç de la plantilla de la Guàrdia Urbana, els programes de mediació comunitària, les actuacions en l'espai públic, el treball socioeducatiu amb infants i joves i, com sabeu, aquesta feina es desenvolupa de manera coordinada amb la resta d'administracions competents. El mateix matí dels fets de l'1 de setembre es va convocar als portaveus [03:26:01] per donar les primeres explicacions de les circumstàncies que envoltaven el crim a tots els grups de la oposició, amb la intenció de posar en coneixement tot el que en aquells moments es coneixia dels fets ocorregutsL'endemà es va tornar a reunir abans del minut de silenci a la Plaça Major per seguir compartint informació i el 16 de setembre es va fer una nova convocatòria per posar-los al dia de les últimes novetats. Per tant, aquest govern ha estat el primer interessat en posar en coneixement tota la informació que s'ha pogut anar sabent, sempre de forma diligent i responsable. També ens hem mostrat favorables a utilitzar els espais de treball existents per poder parlar sobre aquest cas amb la resta de grups municipals per compartir la informació disponible amb les cauteles legals pertinents. Els fets són objecte d'una investigació policial i judicial en curs, i la creació d'una comissió com la proposada comporta un risc de fer un judici paral·lel sobre uns fets delictius molt greus que estan pendents de ser esclarits i en què hi ha menors implicats. A més a més, aquesta moció, tot i reconèixer que tant la prevenció, el seguiment i la coordinació depenen de molts actors com els Mossos, la justícia juvenil, educació i organismes de protecció social de la Generalitat, només en poden sol·licitar la compareixença voluntària i, per tant, la proposta només podria analitzar un fragment de la cadena d'intervenció i el focus recauria, com vosaltres sabeu, inevitablement i exclusivament sobre l'Ajuntament, fent que no fos possible el diàleg del que ja disposem a la taula de seguretat, civisme i convivència, que és l'espai que tots els actors compartim de forma estable i continuada. I és allò com pensem que tant els grups polítics com les entitats poden fer totes les preguntes que necessitin. Que quedi clar que aquest govern té la màxima voluntat de transparència amb els grups municipals i amb la ciutadania. Però això no volem fer-ho amb una comissió tancada, sinó amb una taula on hi puguin participar també la societat civil. O i més, sempre hem estat a favor de que els grups municipals puguin rebre tota la informació per contrastar els fets i debatre propostes de millora en els espais que ja ens hem dotat. Per compartir [03:28:01] aquesta informació tenim la Junta de Portaveus, les comissions informatives i altres espais. Creiem que davant d'un fet tan greu, hauria estat recomanable tancar files i permetre a la ciutat viure el dol i poder pair l'impacte emocional que aquesta situació ha generat en tots nosaltres, i no córrer a instrumentalitzar una comissió acusadora per terne-- per treure'n rèdit electoral. Aquesta comissió no està pensada per esclarir els fets que van succeir, sinó que té la intencionalitat d'assenyalar políticament, ho diu clarament quan demana responsabilitats polítiques, anticipant conclusions i responsabilitats en actuacions que encara no es coneixen, sembrant dubtes entre la ciutadania i pretenent que ens posem a defensar-nos de totes les seves insinuacions. Però no hi caurem, en això. Sabeu de sobres, perquè l'alcalde ho ha dit i perquè s'ha manifestat públicament, la necessitat de reforçar el sistema de justícia juvenil i el seguiment dels menors amb antecedents, de millorar l'intercanvi d'inter-- d'informació entre administracions i de dotar els municipis d'eines efectives d'intervenció, i que hem traslladat aquestes propostes als departaments compa-competents de la Generalitat per evitar que fets com el crim que va acabar amb la vida de Carles Villajosana es pugui tornar a produir. També us hem explicat que hem engegat-- que hem encarregat als serveis tècnics municipals una revisió interna de les actuacions de tots els departaments, que les explicarem a la taula, que ja tenim convocada el 29 d'octubre, seguint amb la coherència que sempre hem tingut aquest govern de donar comptes davant de totes les entitats i partits polítics que hi participen. I allà és on explicarem el que demana el senyor Bacardit a la moció. Què sabia l'Ajuntament? Què es va fer i què no? Què es podria millorar? També farem referència a les actuacions del Grup de Seguiment Interdepartamental de Casos, existent des de l'any 2024, i que actualment a Catalunya només existeix a Manresa i a Sant Vicenç de Ca-de Castellet, i que és un projecte innovador que, que treballem plegats l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana, Drets Socials, els Mossos, Departament de Justícia Juvenil, [03:30:01] Educació i Drets Socials. Ehm, aquest document que estem preparant, que es diu Model de Manresa per a l'Abordatge de la Conflictivitat i la Delinqüència Juvenil en context de polarització social, que s'ha-ja s'ha fet arribar als departaments de Justícia, Interior i Drets Socials de la Generalitat, es presentarà amb les propostes pertinents a la Taula de Seguretat i Convivència. Que ningú es confongui el nostre no a la comissió amb un no a la transparència. Ben al contrari. Des del primer matí dels fets hem estat en contacte permanent amb els portaveus per donar-los les explicacions i així ho seguirem fent. Per tant, sí a la transparència, sí a revisar tot el que calgui, sí a millorar la prevenció, però des de la voluntat de millorar la situació, no de treure'n rèdit. Manre-Manresa es mereix que la política estigui a l'alçada del seu dol, i nosaltres no votarem a favor d'instrumentalitzar el dolor. Gràcies. Anem a si hi ha més intervencions. Senyor Bacardit. Sí, no? Sí? Val, d'acord, merci. Ehm, bé, les esmenes que ha presentat el grup de Fem, doncs les acceptem íntegrament perquè, o, o les recolzarem íntegrament perquè, bé, perquè venen a dir el mateix amb altres paraules que el que preteníem nosaltres. Per tant, no, no... Em sembla molt bé el que proposen i no entrarem en desqualificacions personals perquè crec que no és oportú fer-ho i, per tant, doncs votarem a favor de les seves esmenes. Bé, respecte a la intervenció del govern, doncs bé, un cop més, doncs paraules, paraules i paraules. Eee, diu, parlen de transparència, però, però ens parlen d'una comissió a porta tancada. Nosaltres no diem pas que hagi de ser a porta tancada. De fet, ho ha dit vostè. Vostès ens parlen de que no volen electoralisme, però en el fons el que estan fent és m-- blindar-se i tancar-se per no haver de afrontar, eh, un debat que creiem que ha de ser seriós. Per tant, una mica amb, amb la pilota que ens tira, s'està [03:32:01] posant en evidència el que a vostès realment els preocupa, que és que, eh, hi hagi un debat més interactuat, eh, que informar i que nosaltres puguem fer preguntes amb els tècnics responsables de les àrees i puguem, ehm- I puguem, per tant, contribuir a millorar els processos. Per tant, un cop més, aquest govern s'escuda darrer les paraules, darrera paraules que en el fons són buides, i jo em pregunto on és la transparència quan es neguen a fer una comissió d'aquest tipus. Perquè és diferent la taula de seguretat, on hi ha trenta-cinc entitats, i un dia també podem parlar de la taula de seguretat, que és un lloc on vostès expliquen les dades i al final, doncs, algú pot fer alguna pregunta. Això no és transparència, perdoni. Transparència és poder fer un debat seriós, serè. Sempre hem reivindicat que el plenari és el lloc que per excel·lència hem de poder debatre les idees. Vostès, ja ho veiem avui també, no, n-n... buiden de contingut els plenaris. Si no fos pels grups d'oposició, el plenari d'avui hagués durat vint minuts i potser se'ls hauria fet llarg. Eh... I nosaltres no. Nosaltres, eh, creiem que hem de poder parlar dels temes, eh, les posicions ideològiques que cadascú les defensi defensant, ai, respectant, eh, els altres, eh, doncs és sa democràticament. Per tant, nosaltres seguim dient que aquest govern està búnqueritzat, no vol diàleg, no vol negociació i tampoc vol haver d'exposar-se, eh, obertament a tenir certs debats. Gràcies. Seguim amb el grup que ha fet l'esmena, si és que vol intervenir. Roser Alegre Fontanet, endavant. Sí, gràcies de nou. Ehm, bé, mmm, agrair l'acceptació de, de les esmenes. Per nosaltres, ehm, no, no compartim, eh, la resposta que se'ns feia des de Junts de dir, ehm, que al final era el mateix que ja hi havia escrit, tot i que sí que pa-, mmm, que parla de la comissió com a tal. Per nosaltres els matisos eren importants i l'enfocament que s'hi donava. En tot cas, crec que s'em-, [03:34:01] que m'he explicat suficientment bé amb tota la primera intervenció i si no es vol entendre o si no es vol recolzar aquest argumentari, doncs no ho faci. Jo crec que tots els presents aquí ten-tenen molt clar de per què recolzem nosaltres també, eh, aquesta comissió, però des d'un altre punt de vista al seu. Ehm, paral·lelament a això, en relació amb el que ha exposat el Govern respecte de, de la moció i les esmenes, nosaltres podem entendre la preocupació davant del fet que no partits de la dreta o l'extrema dreta a la ciutat vulguin treure rèdit polític d'aquests fets tan desgraciats que van acabar amb la vida d'en Carles, però creiem que això no pot ser un motiu per renunciar a fer una anàlisi rigorosa del que ha passat. Ehm, no estem negant la major de que no s'hagi sigut transparent o de que no s'hagin explicat, eh, les coses. Aquí nosaltres no hi hem entrat i, i sabeu que no, no ho va-no ho valorem de la me-, de la, de la mateixa manera. En cap cas volem fer un judici paral·lel al que hi haurà en curs i el, i el que de-dictaminarà, eh, els culpables, etcètera, el que ha de fer els seus processos judicials. Ehm, però sí que, eh, per part nostra, amb el fet de que la dreta intenti treure rèdit polític d'aquests fets escampant rumors i mitges veritats, estem d'acord, des de l'esquerra, almenys per part nostra, des de, des de Fem, creiem que hem de ser just-, hem de fer justament el contrari: voler saber què ha fallat, si és que alguna cosa ha fallat, tampo-, també, bueno, no, falta veure-ho, en el sistema de seguiment i intervenció dels menors presumptament implicats, per entendre com es va arribar, no, a aquesta situació i per, com hem dit, que no, no torni a passar. Considerem que fets d'aquesta gravetat mereixen, doncs, justament aquesta comissió que pugui treballar... O sigui, és que l'objectiu és treballar-hi conjuntament amb tota la informació disponible i que permeti, doncs, que les diferents administracions, ja ho hem dit, i organismes implicats donin explicacions. L'argument de que, ehm, se'ls convocarà i no vindran a la taula pot passar exactament el mateix, i poden [03:36:01] també respondre el que vulguin, jo crec. Però bueno, i a partir d'aquí, doncs analitzem, no? En tot cas, ehm, això també creiem, doncs que hi ha, d-després hi hauria d'haver un informe final que permeti compartir conclusions, garanties, amb les garanties, perdó, i les limitacions que corresponguin amb entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. O sigui, no neguem que a les entitats també hi ha d'haver un retorn, però, ehm, considerem que aquest objectiu, fer-ho, no?, seguint aquest objectiu, fer-ho això en el marc de la taula de s-de seguretat ens quedem curts, perquè sabem, aquí també amb, en part estem d'acord amb el que expressava des de Junts, com és habitualment el funcionament d'aquest, d'aquest espai, no? Que és un espai on es comparteix informació, s'explicarà cadascú fins el que vulgui, no fins on es pugui, fins el que vulgui, eh, però que té unes característiques que no necessàriament, doncs, permeten fer aquest anàlisi en profunditat dels fets per part de tots els presents, ehm, ni formular, no? N-anar a l'arrel del problema d'una manera molt més directa. Ehm, sobretot també tenint en compte que estem parlant de menors i que la informació és especialment sensible, doncs precisament per això demanem un espai de treball amb confidencialitat, no?, que permeti, mmm, la protecció d'aquestes dades, que, que, que es permeti aquest treball més directe per part de, de totes les parts. Ehm, bé, ehm, nosaltres crec que ja ens hem exposat suficientment bé des de la CUP-Fem Manresa. Tampoc volem que aquest debat, ehm, acabi convertint-se en una discussió sobre quin instrument adminitri-administratiu és el més adequat. El que creiem que la seu-, la ciutadania espera de nosaltres és una altra cosa, que les institucions siguem capaces de posar-nos d'acord per entendre què ha passat i per treballar perquè una situació com aquesta, doncs en la mesura que nosaltres puguem evitar-ho o, o, o tenir les, els mecanismes per millorar, doncs no es torni a produir, ni a Manresa ni enlloc. Per això demanem al Govern, demanem al Govern, tot i que sabem que és difícil, [03:38:02] que repensi el seu posicionament i que accepti, doncs, la cre-, la creació d'aquesta comissió. Reiterem, per enèsima vegada, que no per buscar culpables ni assenyalar cap administració, i ni molt menys per convertir aquests fets en una batalla partidista, sinó per exercir la responsabilitat que ens correspon com a institucions davant d'uns fets tan greus. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió més per part de... Eh, sí, sí, estem fent ronda. Per tant, no sé si hi ha alguna cosa. No? Eh, Joan Vilamara, endavant. Gràcies, president. Regidors i regidores, eh, Impulsem votarà en contra d'aquesta moció. Òbvi. I ho farem amb la tranquil·litat de qui no ha amagat mai el problema, ni abans de governar, ni ara que en formem part del Govern. L'any 22 ja érem, ja dèiem que Manresa havia de posar ordre i reforçar la seguretat, el civisme i el respecte a l'espai públic. Ho vam dir quan no governàvem, fins i tot quan dir-ho era incòmode. I avui, des del Govern, continuem dient exactament el mateix. No ens hem mogut ni un mil·límetre. Però també volem dir una altra cosa, perquè seria profundament injust no fer-ho. La seguretat a Manresa s'ha reforçat aquests darrers anys. S'hi han posat més mitjans, s'han pres decisions que feia temps que reclamàvem i hi ha resultats. I Impulsem en forma part, per tant, també ens en fem responsables. Quan les coses milloren, no tindria cap sentit que ens amaguéssim, perquè compartim aquest govern. Ens reivindiquem la feina i assumim la part que ens correspon. De la mateixa manera que si no n'hi ha prou, serem els primers de dir-ho. I avui diem que no n'hi ha prou. Això és governar, ni negar els problemes ni utilitzar-los, afrontar-los. Per això no necessitem que ningú ens convenci que tenim el problema, eh, i hem de continuar, eh, afrontant-lo. El tenim i queda feina per fer. Una cosa, però, és assumir responsabilitats i l'altra, molt diferent, és buscar culpables. I creiem que Junts amb aquesta moció traspassa aquesta línia. 03:40:00 — Seguretat i actuacions municipals [03:40:00] línia. Perquè darrere d'una aparent voluntat d'esclariment, es proposa reconstruir qui sabia què, qui va fer què, eh, fer comparèixer responsables polítics, tècnics i comandaments, revisar expedients i acabar determinant eventuals responsabilitats polítiques. Tot això mentre existeix una investigació policial i judicial. Nosaltres no hi entrarem. No perquè tinguem res a amagar, al contrari. Que es revisi tot el que s'hagi de revisar, que sapiguem què ha fallat, que corregim protocols, que millorem la coordinació i que cadascú assumeixi la responsabilitat que li correspon. Cadascú, també la oposició. Perquè la seguretat i la convivència són una cadena. Ajuntament, famílies, escoles, serveis socials, Guàrdia Urbana, Mossos, protecció, menors, etcètera. Ja veig que no em menjaré tot el temps. Vale. Per tant, eh... Només volia fer un petit esment. Fer comarca és compartir responsabilitats, és cooperar, és ser lleial, és entendre que els problemes no s'aturen davant d'un rètol que diu Manresa, Sant Fruitós, Sant Vicenç o Castellnou. I és precisament quan passen fets tan greus com els de l'1 de setembre, quan més necessitem aquesta lleialtat institucional. De fet, és quan es veu aquesta lleialtat est-institucional. No m'estendré més. Només nosaltres votarem en contra i seguirem suaus amb les formes i ferms amb el fons. Gràcies. Gràcies. Per part del Grup Municipal Socialista, m'han demanat la paraula Antoni Josep Valentí Moll. Endavant. Gràcies, president. Eh, primer vagin aquestes primeres paraules en record i en memòria del, del Carles Vilà Gersona, eh, també de la seva família, d'acompanyament al dol. Ho hem dit, ho ha dit l'alcalde. Hem estat uns dies una ciutat ferida, de dol i que, i que mica a mica hem d'anar superant, eh, aquests moments, no? Eh, també voldria tenir unes paraules també d'agraïment, prèviament, a tots els serveis, en aquest cas de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra. Com sabeu, ho he dit moltes vegades, servidors públics que es dediquen vint-i-quatre hores al dia, set [03:42:00] dies a la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies, sempre en guàrdia, sempre per Manresa. Eh, no baixen en cap cas la guàrdia, estan allà on se'ls demana i, per tant, també reconeixement a la seva feina i que també han viscut, degut a aquest tràgic, eh, assassinat, eh, moments molt delicats, amb molta pressió i, per tant, doncs, eh, vull trencar una llança a favor de tot el cos de la Guàrdia Urbana de Manresa. Eh, dit això, i entrant en qüestió amb el, amb el debat que ens, que ens, que ens ha portat aquí aquesta, aquesta moció, jo voldria demanar al senyor Bacardit, eh, on ha estat, on ha estat el regidor Bacardit aquests tres anys? On era? Mmm, estava aquí als plens? Estava a la taula de seguretat? Ha vingut? Això sí, ha vingut, però escoltava? Prenia nota del que hem dit des d'aquest govern, des d'aquesta regidoria de Seguretat? Li podria desmuntar aquest decàleg, més o menys, que s'ha tret de la màniga, que no dubto, eh, que l'hagi contrastat i d'això, però és un decàleg que des de l'inici del 24, eh, poc després de que entréssim ja a govern, doncs hem anat fent. Eh, saps, i ho saps prou bé, que s'ha ampliat la plantilla, eh, sostingudament, eh, com feia quinze anys que no, que no es feia. Eh, s'ha fet això amb agents interins, eh, aprofitant també el que ens deixa la taxa de reposició, i s'ha anat fent quasi bé arribant als cent agents. Eh, i hem arribat alguns moments, perquè no són places consolidades, han hagut de sortir, però s'ha fet des de l'any juliol del 24, eh, una ampliació sostinguda de, de plantilla de Guàrdia Urbana. Ho hem fet coincidint amb la obertura o inauguració de la, de la comissaria de proximitat, eh, una altra fita i molt important per vetllar per la, per la seguretat del centre històric. Gràcies a aquesta ampliació de plantilla, també, no només en tema d'agents interins, sinó també amb l'externalització del servei de vigilància aquí en edificis municipals, que han pogut alliberar també places de policia. Eh, gràcies a això també hem pogut recuperar, eh... lo que és el patrullatge a peu de proximitat, [03:44:00] que volem mica a mica anar desplegant també a la resta de barris. I tot això s'ha fet, això, com li deia, quinze anys que feia que aquest, que no, que cap govern de la, de Manresa feia aquesta ampliació de plantilla. Eh, vostès, el seu grup, va tenir la responsabilitat de seguretat en tots aquests anys que estaven al govern i no recordo que hi hagués cap ampliació en aquest sentit. Al revés, es devien fent taxes de reposició, però mai s'aprofitaven pel cos de policia, sinó que s'aprofitaven, en tot cas, per altres, no ho dubto, eh, altres serveis essencials de l'Ajuntament, però en aquest cas no per policia, eh, i aprofitant una ampliació. Per tant, doncs... Sí, ostres, ja estic. Eh, segon, el tema de, de les càmeres de vigilància, doncs també ho saps, que hem anat ampliant les càmeres de vigilància sostingudament. Ara estem a la tercera fase d'implementació, vint-i-cinc punts de càmeres de vigilància. La proposta que feu és, mmm, desmesurada tècnicament. No és, no és possible, ni, ni amb recursos ni tècnicament, portar-la, portar-la a terme. El tema Un-unitat d'intervenció ràpida, tenim els Mossos d'Esquadra, no necessitem més ARROs. Amb les ARROs que tenen els Mossos d'Esquadra en tenim de suficient, i ja pr-fan prou feina. El tema de la, del... I acabo, sí. El tema, per exemple, el tema del botó del pànic, ja sabeu que també els comerços tenen el botó de pànic. Ja fa temps que també funciona aquesta opció del botó de pànic. Hem tingut en proves una app també de seguretat d'emergències per la ciutadania, en període de proves. Potser tampoc, com que no, no escoltava la taula, no ho sabia. I acabo, i per últim, el tema de l'aplicació integral de l'ordenança. S'ha anat apli-aplicant la, la, la ordenança, s'han fet. Eh, si no es poden executar més és perquè és insolvència, de vegades, de les persones que reben les actes per consumo- Senyor Valentí, és que passa un minut, ja, del temps establert. Sisplau, feu-me cas. Vale. En tot cas, acabo aquí, però el que vull dir, que no... que tots aquests deu punts, evidentment, si escoltàveu, o, i veig que dubto que escoltéssiu, s'han anat fent durant tots aquests anys des del, des del juliol del 24. Gràcies. Anem, eh, pel Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Mariona Mas Alsina, endavant. Sí, gràcies, president. Bé, no sé si a Olot, al [03:46:00] març A Balaguer, al setembre, a Arenys, a Barcelona o a tants altres llocs on s'han comès assassinats amb unes caret-característiques bastant similars, hi havia un regidor a l'oposició que anava dient: "Això ja es veia venir". No ho sé. No sé si l'any 2012, quan van assassinar un policia local i on tot el consistori es va alinear amb, amb el govern d'aquell moment en el que vostè, senyor Bacardit, era tinent d'alcalde, va haver-hi cap regidor a l'oposició que va dir: "Això ja es veia venir". Segurament no, perquè segurament tots van respectar el dol, van tenir sentit de govern, sentit de consistori, sentit polític i es van alinear i van, i van, eh, fer un front comú per intentar, eh, estabilitzar un altre cop la ciutat i intentar veure quines eren les coses que, que es podien fer. I segurament van deixar que la justícia, eh, fos qui investigués els fets que s'estaven produint. En tot cas, nosaltres no ens tanquem, ens obrim, i no ens búnqueritzem, ens desbúnqueritzem. Jo, personalment, ja n'estic una mica farta que digui que l'única cosa que fem és parlar. Bé, és que els polítics ens dediquem a això, a parlar, però després ens posem a fer feina. I si hi ha algun govern que pot demostrar que tot allò que diu ho fa, és el govern que tenim ara mateix. Però a més a més, eh, aquest debat seriós i serè que esteu demanant i que Fem també està demanant, eh, perdoneu, eh, però, eh, una taula on hi ha la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, Justícia Juvenil, el Col·legi d'Advocats, el Col·legi de Periodistes, a la Wait, eh, Càritas, eh, els serveis socials. I perdoneu, no és veritat quan dieu que els tècnics no hi són, perquè sabeu perfectament que els tècnics són els que estan a la taula, són els que expliquen els informes i són els que poden ser preguntats perfectament davant de totes les intervencions. [03:48:01] Jo no sé si quedar quatre polítics a porta tancada i anar-li dient als tècnics que passin un per un és més transparent i és, i és millor que tenir una taula amb tots els actors que participen en la situació i que es poden sentir responsables, estan activament, i a més a més han fet la feina, perquè tots ells vindran amb els informes fets perquè ja els hi hem demanat. No sé si això és més transparent i, en tot cas, és molt més participat del que vosaltres ens esteu demanant. Nosaltres no volem que es manipulin les informacions que donem. I sap què? Que vostè m-m ens ha demostrat sobrades vegades que tenint la informació de que els joves eren d'aquí, va fer un vídeo demanant aportacions. Per tant, la confiança que nosaltres tenim que la informació que podem transmetre a un grup tan irresponsable com Junts serà ben tractada, jo no les tinc totes. En tot cas, com que serem absolutament transparents i a la taula de seguretat es prendran actes i es faran conclusions, tota, tota la societat civil organitzada podrà tenir accés a aquestes, eh, a aquestes conclusions. I sapigueu, perquè no ho hem dit, però crec que també és important que sapigueu que ja ens hem reunit amb Manresa Diu Prou, amb la WAIT, amb la Federació, amb, amb la família del Carles i amb el Col·legi d'Advocats, i els hem demanat que participin activament en aquesta taula, on podran fer totes les preguntes necessàries i aquestes seran contestades. Gràcies. Eh, sí, grup proposant, Ramon Bacardit, reguant. Sí, moltes gràcies, per contestar les diferents qüestions que s'han plantejat des dels tres partits que formen aquest govern, eh, i per ordre d'intervencions. Miri, senyor Vila, nosaltres ens celebrem la confessió que ens ha, que ens ha fet avui, perquè malgrat ser una obvietat, està molt bé que vostè mateix reconegui que el cent per cent dels encerts i desencerts que comet aquest govern, vostè n'és partícip, [03:50:01] lleial i solidari. Per tant, celebrem que ho expliciti així en un plenari, perquè també podrem discernir dels encerts que vostè en forma part i dels desencerts que n-- que també en forma part. Eh, el senyor Anju, eh, Anju Valentí, el regidor Valentí, eh, ha fet una intervenció que realment no ve a tomb. Vostè té l'habilitat de posar-se a les fotos quan vostè no és el nuvi. És a dir, ens ha començat a rebatre deu mesures que vam proposar, però en el context d'una moció que no, que no les tracta. Per tant, a mi se'm fa molt difícil ara rebatre-li perquè ha obert un altre, diguem, un meló que podem portar en forma d'emocions, eh, que és cada una de les deu accions que Junts creu que s'haurien de dur a terme perquè o no s'han dut a terme o es poden dur a terme amb més intensitat o eficiència i, per tant, jo ara crec que no té sentit que li rebati els deu punts sobre la millora de la seguretat que nosaltres vam plantejar en un altre context i no en una moció com la que hi ha avui. També és bastant, bastant, bastant, eh, curiós que la seva intervenció es de-es dediqui a justificar la seva feina. Nosaltres no hem posat en dubte la seva feina. Hem dit que faríem més coses. Per tant, bé, no, no sé si l'ha tret el subconscient o què ha passat, però ens ha, ha fet una interpel·lació que no, que no venia a compte. I per últim, la senyora Homs, eh, miri, vostès no tenen la diapositiva, la foto de l'estat actual real de la ciutat. Em sap greu dir-los, ja els ho he dit diverses vegades, el prisma en què es miren la ciutat, el prisma, els binocles o les ulleres en què es miren la ciutat són diferents i al nostre enterne-- al nostre entendre, els està mostrant una imatge distorsionada del que hi ha a la ciutat. Nosaltres portem una, un altre prisma, creiem que és el l'adequat, evidentment, però, eh, podríem estar equivocats, però creiem que és l'adequat perquè és el que estem escoltant al carrer, és el que ens diu la gent. La gent diu: "Prou de paraules, volem accions". I això és el que hem intentat traslladar en aquesta, en [03:52:01] aquest plenari, avui en forma de paraules, certament, perquè els polítics fan paraules, però les paraules d'una comissió han de servir després perquè el govern les escolti i pugui emprendre accions de millora. Vostès repeteixen una porta tancada, podria ser porta oberta si aquest és el problema. I, eh, el que trobo molt increïble és que segueixin búnqueritzats, i ho repeteixo En defensar, eh, unes accions i unes actuacions de govern quan la realitat al carrer és una altra. Eh, jo també m'ha sorprès molt no sentir cap paraula, excepte un títol d'un article que va fer el senyor Vila, cap paraula de dir: "Ostres, potser ho haguéssim pogut fer millor, potser alguna cosa podríem estar fent millor". No he sentit cap paraula. Tampoc ens han demanat cap reunió per poder parlar. Vostès han parlat amb totes les entitats, però no han tingut la, la dignitat de demanar parlar amb el nostre grup municipal. Sí, sí, junta de portaveus, taules de por-- tot, però vostès no han tingut, si tant els preocupa les accions que estem proposant, eh, doncs això, la dignitat de seure amb nosaltres per escoltar o per entendre, per entendre almenys el prisma en què una part de la ciutadania que representem està mirant la realitat. Gràcies. Gràcies. Hi ha alguna intervenció? Eh, aniríem pel grup Es Menant. Roser Alegre Fontanet. Mmm, no pensava intervenir, però bé, només una precisió ara al final. En, com ja he dit abans, mmm, eh... Bueno, és que està-- entrar aquí ara en una picabaralla, eh, que va més enllà de, de, del fet que s'està demanant en la moció, em sembla que no és l'espai i que, i que és, bé, és igual, és que és irresponsable, amb moltes coses de les que s'han dit. En tot cas, el que volíem emplaçar al govern és que nosaltres el dubte que se'ns genera amb aquesta taula de seguretat, perquè jo crec que ja s'ha entès, però en tot cas, poder reiterar-ho, eh, [03:54:01] és que amb dues hores amb tots els agents allà presents, els diferents organismes, no hi caben. Eh, no realment sigui un espai de treball en què tothom pugui expressar la seva opinió. És això el que posem en, en, en dubte de, per, per-- i per això qüestionem aquesta idoneïtat. És més, també és veritat, aquí estan convocats molts organismes, però tenen el mateix dret amb la mateixa, no?, les mateixes ganes o la mateixa obligació d'anar a un lloc com en l'altre, no? Ningú ens garanteix que convocant-los a un espai vindran i a l'altre no. Això és el que a nosaltres ens desquadra de tot plegat. En tot cas, si això és el que s'acaba fent, que se-- que esperem, que, bueno, veient la consecució dels fets, és el que passarà, eh, no?, demanar de forma clara, doncs, que hi hagi el compromís de que sigui un espai realment en què tothom, no?, que s'hi dediqui el temps necessari, si és amb una o dues convocatòries o les que facin falta per tractar el tema, perquè, amb, amb, han passat altres coses a la ciutat i són greus, però és que el moment històric és el que és, el moment en el que vivim és el que és. I, eh, fa anys, doncs, eh, els partits no estaven polaritzats com estan ara, les estratègies dels partits o qui, no?, jugaven a un altre joc, i la, la situació d'ara és la que és. Llavors, s'ha d'entomar amb valentia també la resposta i si convé, eh, fer aquest procés, eh, per esclarir-ho i perquè, eh, la ciutadania, doncs, vegi que la institució es responsabilitza de la part que li pertoca i de que en tot cas fa tot el possible perquè, eh, tinguem una millor ciutat on conviure tots plegats, perquè això no torni a passar, perquè hi hagi menors que puguin dur, eh, la seva vida, amb, d'una manera més, més sòlida i no r-, no s'arribin a aquestes situacions o la justícia hagi d'intervenir. No ho sé, però nosaltres no volem assenyalar ni, ni, ni, ni buscar responsabilitats en aquest sentit. El, el treball que demanem de fer és perquè tinguem una Manresa [03:56:01] millor on tots hi puguem viure més dignament i, i, i, i al final tinguem una millor ciutat. És que és això, ja està. Gràcies. No sé si hi ha alguna intervenció més. Senyor Vila, endavant. Sí, una mica per al·lusions, perquè jo crec que, eh, sí, formo part d'un govern, un tripartit, del que fins avui me'n sento molt orgullós, que hem fet encerts i hem fet errors, però suposo que a tot arreu, i se'm genera un dubte gran, i jo crec que com a impulsor hem de donar alguna volta, si és que vostè o guanya majoria absoluta o no sé com voldrà governar, eh. Aleshores, eh, aquest tema se l'ha de plantejar si és que realment el tracte que té amb els socis que pugui tenir pugui ser aquest. Per tant, eh, sí, soc condescendent amb tot el que fa aquest govern, ja dic, insisteixo, i podem parlar amb el que vulgueu, però fins avui és així. Gràcies. Eh, sí, senyor Valentí, endavant. Gràcies, president. Eh, ara he de pujar una mica més perquè no només, eh, no només no ens escolta, sinó jo crec que no s'escolta ni a si mateix, eh, regidor Bacardit. A la seva primera intervenció has fet esment d'aquest decàleg, que l'havies presentat, de les mesures, d'això, ho has fet a la primera intervenció. Per tant, m'has donat peu a que jo pugui dir el que s'ha fet. Això no ho pots negar, perquè ha sigut així, i si no, quan torneu a casa us podeu escoltar un altre cop a, a si mateix, no? Per tant, segueixo, perquè jo pensava que, un error meu, pensava que tenia una intervenció de cinc minuts inicials, tenia tres, i per tant segueixo amb les mesures que m'he deixat de dir que no he pogut acabar. Eh, hem també recuperat la Unitat de Paisà, que feia, feia trenta anys que no hi havia Unitat de Paisà. Per tant, és una altra mesura molt important que s'ha fet amb molt bons resultats. Una Unitat de Paisà que patrulla també, que ha visitat els comerços, que ha pogut detectar molts furts, eh, i per tant ha sigut una altra de les, eh, propostes que s'han fet. O sigui, mm, de fet, vostè aquesta [03:58:01] proposta no l'inclou, precisament potser perquè ja sabia que s'havia fet, però per tant és una altra de les mesures que hem introduït. Hem introduït també, encara no policia de barri, perquè serà una figura difícil de recuperar, perquè com sabeu, ha d'haver-hi un binomi. Abans els policies de barri només hi havia un, un policia per patrullar tot el barri. Ara han de ser obligatòriament, pel tema d'alerta terrorista, dos, i Mossos ja comencen a anar amb tres. Eh, hem, això sí, hem recuperat el caporal de barri. Caporal de barri, eh, va començar el passat gener i està en contacte amb totes les associacions de veïns, eh, ha visitat a totes les associacions de veïns i és l'enllaç directe, amb això, amb els veïns i representats a través de l'associació de veïns. O sigui, una altra de les mesures que hem introduït. I després, evidentment, hem introduït la Unitat Canina, que també feia la pila d'anys que no teníem una Unitat Canina aquí a Manresa, i amb molts resultats, no només de presència i patrullatge, sinó també detecció de, de substàncies, de, de, de lleus, com es diu tècnicament, eh, i per tant ha sigut una altres mesures. Mesures també tècniques i mesures també de, eh, tecnològiques com el servei de drons, que hem tingut també per grans esdeveniments, eh, Festa Major, eh, en diferents ocasions hem, hem agafat aquest servei de drons. En tenim també un de particular. Eh, també tenim altres, eh, armes també com les tàsers, que també hem introduït en els patrullatges, per també per, per prevenir i per ser una arma també de dissuasió. Per tant, aquestes mesures s'han anat fent i el seu decàleg jo crec que decau per si mateix. Perquè primer, com insistia, no, no escolten, no? Eh, i aquí, doncs, podria tenir una altra intervenció, eh, perquè... Gràcies. Senyora Homs. Moltes gràcies, president. Mmm, celebro molt, eh, aquest diàleg que estem tenint quan estem en desacord amb FEM, perquè crec que podem trobar punts en comú i, i és una actitud que la veritat és que celebro perquè té molt a veure amb fer política i amb aquesta, no?, amb aquesta voluntat que hem tingut sempre, que ens agradaria amb altres partits i que segurament no ha estat possible, eh, per algun, per alguna, per algunes altres, eh, condicions. En tot cas, dir-vos 04:00:00 — Final de la comissió i infrahabitatge [04:00:00] És que les comissions han de ser a porta tancada, no poden ser obertes. Per tant, es convida les persones que es convida a parlar, però no pot participar col·lectivament totes les persones. Per tant, una comissió és una comissió. Hi ha unes persones que són convocades i venen o no venen. En aquesta taula vostès diuen: "No sé si vindran o no". Home, des de l'any, eh, 21, que em sembla que la vam començar a convocar, han vingut sempre, no han fallat mai. Per tant, i és més, sempre han tingut, eh, una participació molt activa, han fet unes reflexions molt productives i jo penso que si se'ls encarrega, i aquí ve una mica, no? La, el, l'agafar el guant de la proposta, que, que puguin fer una reflexió una mica més, eh, profunda i robusta de quines són aquelles coses que pensen que, que, que haurien pogut fer millor i que, no? I que podem, doncs, establir nous mecanismes de coordinació, eh, que poden fer que les coses, eh, hm, eh, siguin millors, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre a favor. Eh, mireu, eh, si us preocupa que només n'hi hagi una i que al cap de tres mesos n'hi hagi una altra, és que se'n poden plantejar tres de seguides. Si voleu que siguin monogràfiques i que primer parlem de seguretat, després parlem de civisme i després parlem de convivència, a favor. Que a més a més nosaltres tinguem les preguntes, eh, dels actors necessàries perquè ens puguem preparar les dades. És a dir, quan tu tens les preguntes també pots, no? Anar a cercar una mica més la informació, a favor. Per tant, a favor de poder compartir amb tots els actors necessaris, eh, una reflexió necessària perquè, eh, de vegades, sí, perdó, de vegades que nosaltres no diguem en excés que tot és un desastre, no significa que no siguem capaços d'avaluar i de reconèixer que hi ha coses que necessiten ser millorades. És més, ens passem tot el dia intentant resoldre, endreçar i rectificar coses que estan desendreçades de la ciutat. [04:02:00] Per tant, també a favor d'intentar veure com podem millorar la situació cada dia. Gràcies. No sé si podríem acabar el debat, si no hi... Senyora. A quin torn som? Aaa... No li he dit, eh. Li ha, li ha passat el torn i em sembla que no, ningú l'ha dit, eh, però... Vinga, senyora Cortics, endavant. Ai, perdó. No, li dom-- només li volia recordar amb el senyor Anxum Valentí de que la proposta dels dòners la vam presentar nosaltres i ens va sigue, però bueno, dient, dient que no, i ara se la volen atribuir so-- com a seva, com una aportació seva. Bueno, la vam fer nosaltres un altre dia primer, que quedi clar, vull dir, només és per això, eh. Gràcies per l'aportació. Senyora Cortics, a veure, això, eh, li dono la paraula perquè li he donat a la senyora Cortics, però... Senyora Cervilla, a veure, digui. No, muy bre-brevemente le quería, quería aprovechar la ocasión para decirle al señor Anxum Valentí que desde que se puso en marcha la Comisaría de Proximidad hemos solicitado, pues no sé, igual hace un año, en varias ocasio-- eh, ocasiones, eh, que nos de, que nos facilite las denuncias desglosadas y estamos esperando. ¿Piensa hacerlo? Lo dejo aquí para que sea público porque no, no recibimos respuesta. No sé si es que tienen algo que ocultar o alguna cosa. Si pudiera facilitarnos la información, muchas gracias. Gracias, señora. Gràcies. Eh, escoltin, jo us he escoltat molt atentament i abans de passar a la votació sí que voldria fer alguna reflexió. Eh, la primera: qui diu que aquest govern s'ha blindat, que no dona respostes, que no dona la cara, que no assumeix responsabilitats, que no diu que hi ha coses que s'han de millorar, és que no escolta. Ho dic perquè qui us parla aquests dies ha fet entrevistes a Catalunya Ràdio, a TV3, a TV2, al Més Nit, a La Vanguardia, a RAC1, al Regió7, a Nació Digital, a tots els mitjans de comunicació locals i nacionals. I em sembla [04:04:00] que hem detectat el problema, hem dit quins són els àmbits de millora, hem dit com podem, eh, augmentar la seguretat, no només a la ciutat i al país, sinó que... No, senyor Bacardit, és que vostè l'he dit moltes vegades. Quan jo parlo, sempre mira el sostre. No m'escolta mai i segur que no m'ha escoltat, perquè si recupera totes aquestes entrevistes, si recupera totes aquestes entrevistes, veurà que hem fet reflexions, que hem fet reflexions aprofundides. Eh, que qui us parla ha dit que aquesta ciutat necessita una plantilla de, eh, cent vint, cent vint-i-cinc, cent trenta agents. Eh, el nombre el diran els tècnics responsables. I que qui us parla, quan va arribar a l'alcaldia, no superàvem de gaire els vuitanta agents al carrer, i som cent agents. No dic que no perquè és veritat. És veritat, senyor Bacardit. I que la, m-malgrat la impossibilitat i malgrat les restriccions del Govern de l'Estat, que ens hem queixat cinc-centes mil vegades, que una ciutat que ha guanyat tretze mil habitants en els últims vint anys necessita més serveis, necessita més serveis socials, necessita més escoles, necessita més CAPs, també necessita més cos de la Guàrdia Urbana. I malgrat les dificultats, hem fet créixer el cos de la Guàrdia Urbana. I sap quina és la retallada més grossa del cos de la Guàrdia Urbana que ha viscut aquest Ajuntament? Entre el 2012 i el 2015 es van perdre tretze agents del cos de la Guàrdia Urbana. I sabeu qui governava? L'alcalde Junyent. I sabeu qui formava part d'aquell govern? El senyor Bacardit. I ningú, ningú es va atrevir a culpabilitzar ni a l'alcalde Junyent ni al govern de l'alcalde Junyent d'aquella retallada, perquè aquella retallada la va provocar l'Estat, l'Estat. Aquella retallada la va provocar l'Estat. Per tant, si us sembla, em sembla que les coses queden clares. Farem una taula de seguretat que, com sempre, té lloc el diàleg, les intervencions, portarem la feina feta, tindrem tots els actors necessaris per poder donar les explicacions i [04:06:00] anem a la votació. Vots a favor de l'esmena? Vots en contra? Abstencions? Doncs l'esmena queda, eh... rebutjada per tretze vots-- catorze vots en contra i vuit, eh, nou vots a favor. I la moció, vots a favor? Per tant, s'està aprovant la moció de Junts, eh? Perfecte. Vots... L'esmena ha quedat rebutjada. Ah, molt bé, molt bé. Vots a favor? No, es-- ho torno a demanar perquè no he comptat. A favor, eh? A veure, ara estic demanant els vots a favor de la moció sense l'esmena, per tant, l'original de Junts. Sí, però és que no he comptat. Per tant, puc tornar-ho a demanar per comptar-ho bé? Perfecte. Gràcies, gràcies. Amb el seu permís. Vots en contra? Per tant, queda rebutjada per nou vots a favor i catorze vots en contra. Seguim endavant. Moció del Grup Municipal de Junts per la detecció i actuació davant habitatges irregulars i situacions d'infrahabitatge en plantes baixes. Té la paraula Lluïsa Tulleuda Lari. Sí, bon dia a tothom. Gràcies, president. [04:08:00] Bé, aquesta moció creiem, doncs, que exposa una realitat preocupant. Hi ha locals situats en planta baixa que s'utilitzen com a habitatge sense les autoritzacions corresponents i, en alguns casos, en condicions que no poden garantir ni una ventilació, ni il·luminació, ni superfície, ni unes instal·lacions, ni salubritat i, per tant, no hi ha cap mena de seguretat. No podem mirar cap a una altra banda perquè tots sabem que darrere d'aquestes situacions sovint hi ha famílies en situació de vulnerabilitat amb poquíssimes alternatives. I en un primer moment aquesta moció pot semblar merament urbanística, però tampoc, és-- té una doble mirada. I no només és detectar irregularitats i actuar perquè es compleixin les normes, que sí, però que també, i molt important, és la mirada social quan darrere d'un habitatge irregular hi ha persones, famílies vulnerables i cal saber què està passant, per què, com podem actuar. Nosaltres aquí no proposem simplement inspeccionar i sancionar, i ja està. No, no, no. Aquí també proposem detectar, conèixer, coordinar, actuar i protegir. Per això nosaltres creiem que aquesta detecció no pot ser feina tan sols d'un sol servei, sinó que cal coordinació entre diversos serveis com Urbanisme, Habitatge, s-serveis socials, Guàrdia Urbana i segurament altres serveis que en moments concrets siguin necessaris. Necessitem aquesta mirada transversal perquè, per saber què tenim davant de cada, de cada porta. Pot ser, doncs, que un propietari que hagi fet una transformació irregular del local, una persona que hagi llogat un espai en el que no pot ser destinat a habitatge o ben bé també el que dèiem d'una família que no té una altra alternativa. Cada situació requereix de respostes diferents. I per donar aquestes respostes, doncs hem de sapiguer de què parlem i per tal cal dimensionar el problema, perquè no es pot fer una política pública efectiva si no sabem exactament quin és el problema i com és el problema. I d'aquí, doncs, nosaltres fem aquestes propostes de resolució en què, [04:10:00] doncs, instàvem el govern municipal a posar en marxa en el termini, doncs, més curt possible, màxim en tres mesos abans no arribi el fort de l'hivern, justament, doncs una campanya extraordinària de detecció i inspecció d'aquests possibles habitatges irregulars en plantes baixes. També instaríem, doncs, a fer un mecanisme de coordinació entre els serveis municipals d'Urbanisme, com hem dit, Habitatge, Serveis Socials, Guàrdia Urbana i la resta de serveis que es considerin necessaris per determinar aquestes possibles situacions irregulars i determinar en cada cas l'actuació que correspongui dins de les competències municipals. En tercer lloc, també instar, doncs, el govern a elaborar en un termini màxim d'uns sis mesos un informe municipal que permetés dimensionar aquesta problemàtica i que inclogui com a mínim el nombre de possibles casos detectats, inspeccions efectuades, els expedients iniciats i la tipologia dels incompliments observats. I si fos el cas, si hi ha una distribució territorial concreta en la ciutat. Però evidentment sempre i en tot moment preservant les dades de caràcter personal. També, doncs, iniciar les actuacions de disciplina urbanística, habitabilitat a qualsevol altre que legalment correspongui a aquestes inspeccions i que constatin la utilització residencial irregular. Garantir també que les actuacions que afectin persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat, els serveis municipals competents facin la corresponent valoració social i activin, quan sigui procedent, els mecanismes d'acompanyament i de protecció previstos legalment. I per últim, doncs, presentar tots aquests resultats de la campanya, doncs, en un informe corresponent, eh, competent als grups municipals per poder valorar justament aquests resultats obtinguts i la necessitat d'establir un programa permanent de detecció i control dels usos residencials irregulars en plantes baixes. I per això demanaríem el seu vot favorable. Moltíssimes gràcies. [04:12:01] Gràcies. Anem a la intervenció dels grups municipals. Senyora Cortís, endavant. Sí, hola de nou. Mm, nosaltres, eh, evidentment votarem a favor d'aquesta moció. Penso que està molt ben plantejada i us avancem que el nostre vot serà favorable. Gràcies. Gràcies. Regidora Alegre Fontanet, endavant, Roser.Gràcies de nou. Bé, des de FEM ens preocupa que hi hagi situacions d'infrahabitatge a la ciutat, òbviament, i ens preocupa molt. És a dir, no podem normalitzar que hi hagi persones que viuen per sota d'uns mínims de condicions d'habitabilitat, salubritat i seguretat. I això no ho podem normalitzar passi en plantes baixes o passi en qualsevol altre pis d'una ciutat. Ai, d'una ciutat, perdó, de la ciutat. Aquesta no hauria de ser en cap cas, no? La forma de vida de cap veí o veïna nostra o de ningú. Atenent a les plantes baixes, que és el que ens ocupa, està clar que si aquestes es transformen per esdevenir habitatges cada cop més, doncs això ha de com-- de, de ser complint uns mínims de certes condicions dignes que, que facin habitable aquest espai, que permeti que la gent hi pugui viure en condicions. Així, en aquest sentit, estem d'acord amb el que afirma la moció de que una política municipal responsable en matèria d'habitatge ha de protegir especialment les persones que poden trobar-se en situació de vulnerabilitat residencial. Però aquesta protecció és incompatible amb normalitzar que es visqui en espais que no compleixen les condicions mínimes exigibles. Justament perquè estem d'acord amb això, eh, no donarem suport a la moció, ja que la prioritat, eh, d'aquest Ajuntament en matèria d'habitatge considerem que no ha de ser justament aquesta que plantegeu. En el moment actual, amb la crisi d'accés a l'ha-l'habitatge amb la que ens trobem, amb els desnonaments que es donen a la ciutat i que pateixen cada dia arreu del [04:14:01] país i de l'Estat, i que deixen un munt de famílies, veïns i veïnes nostres al carrer sense alternativa habitacional digna, eh, no ens sembla que aquesta hagi de ser la prioritat a dia d'avui. Estem d'acord en que no volem aquestes situacions d'infrahabitatge a la ciutat i, com deia, a qualsevol pis que afecti, no, no només a plantes baixes, però el que no volem de cap manera és que hi hagi gent al carrer per manca d'alternativa. S'han de revisar i regularitzar aquestes situacions? Sí. Eh, però què fem després amb aquestes persones? Quina alternativa els oferim si no en tenim? Perquè si es donen justament aquestes situacions a la ciutat és precisament perquè aquestes persones segurament no tenen cap altra alternativa que viure en aquestes condicions, i deixar la gent al carrer seria una autèntica irresponsabilitat. I aquí, ehm, m'agradaria també aprofitar per fer un apunt, perquè, ehm, no? Ara sembla que tant els hi preocu-preocupa l'infrahabitatge en uns determinats espais, no? Ehm, doncs poder en el seu dia no, no caldria que s'haguessin oposat a la pròrroga de la moratòria de dese-de desallotjaments, que podria haver afectat a 60.000 famílies, no? Si tant els preocupa l'habitatge. Si tant els preocupa l'habitatge, situar-se també del costat, eh, del costat dels més dèbils. El que no-nosaltres no volem, dels més dèbils, dels més febles, dels més vulnerables en aquest sentit. El que no volem, eh, de cap manera és haver de, de dur a terme aquestes actuacions i trobar-nos amb situacions de desemparament de la població. Ehm, nosaltres aprofitarem també aquest moment per denunciar un sistema que desprotegeix totalment a les famílies, a les persones, que els, els, els nega el dret a un habitatge. Estem presenciant dia rere dia barbaritats, eh, properes a la barbària, a la barbària i una violència estatal sense precedents, com és el cas de la Mari Carmen, ahir amb 87 anys, [04:16:01] desnonada del seu habitatge quan no havia fet res per, per no tenir dret al seu habitatge, quan havia pagat, eh, religiosament el lloguer durant tota la seva vida. Amb-- per parlar també de, de la Sílvia, desnonada el dilluns, tot i estar en un protocol de suïcidi, eh, activat per suïcidi, de possibles, eh, suïcidi. I tot i que el dilluns també, eh, amb-- o la setmana passada, disculpeu, ara no em sé les dades en exactitud, després de patir, eh, de veure també com l'Olga, una veïna que va ser desnonada fa unes setmanes a Barcelona, es va acabar suïcidant. Aquest és el, el que hauríem d'estar parlant en aquest espai si realment ens preocupa l'habitatge i l'infrahabitatge en aquesta ciutat, les situacions de desemparament pel que fa a l'habitatge de tants i tants veïns nostres. Per tant, nosaltres des d'aquí reiterar que la, la importància, eh, i el focus per part d'aquest govern, i on convé posar la banya, és en fer política municipal responsable, com deia a la moció, en matèria d'habitatge i, per tant, treballar en què, eh, hi hagi alternativa habitacional per a totes aquelles persones que ara potser no tenen una oportunitat millor que viure en aquestes condicions d'infrahabitatge. Per tant, el nostre vot, eh, a la moció serà l'abstenció. És només una abstenció perquè és veritat que hauríem de revisar-ho i poder donar una solució a totes aquestes persones. Però, com deia, en cap cas és la prioritat que hauríem d'estar-nos fixant com a consistori i per això, eh, ens quedem amb l'abstenció. Gràcies. Gràcies, regidora. Eh, seguim amb els grups municipals, eh, i en aquest cas amb la, el govern. Té la paraula el regidor d'Habitatge, Jesús Alonso Sainz. Endavant. Gràcies, president. A veure, mmm, alguna qüestió prèvia. Mmm, és a dir, [04:18:01] tot, eh, tot habitatge que estigui en planta baixa no és necessàriament il·legal, mm? Primera qüestió. Des del 2007 i especialment des del 2017, tenim una, una regulació, eh, força senyada, mmm, sobre la possibilitat de tenir habitatge en planta baixa. Eh, normalment està associada a t-a que totes les zones i subzones, eh, de la ciutat que presenten un tipus d'ordenació d'illa tancada admeten habitatge sempre i quan la posició estigui més a dins de la profunditat edificable que defineix el POUM. Per tant, és la primera qüestió. Podrien haver bastantes situacions en que tinguin títol habilitant i que, a més a més, aquest respongui a que se'ls hi ha, se'ls hi ha atorgat degut a que, a que la condició urbanística és favorable. Això per començar. Per què? Perquè en el seu moment, quan hi va haver aquest tipus de debat, mmm, es va, es va pensar que els habitatges, l'autorització d'habitatges en aquestes situacions en planta baixa havien de garantir, primer, l'habi-la-l'habitabilitat de l'habitatge, és a dir, que responguessin a les situacions definides pel decret 2000-- del 2012 en matèria d'habita-d'habitabilitat perquè fos un habitatge digne, qüestió fonamental del que s'està aquí discutint. I després, als eixos comercials 04:20:00 — Infrahabitatge i prevenció d'incendis [04:20:00] Mmm, és millor pel teixit urbà que l'habitatge no, no doni directament al, a la vialitat, perquè llavors això es tradueix en una manca de, de, d'activitat comercial que és perjudicial, s'entén, pel conjunt. Llavors, a part d'això, mmm, eh, es parla a la moció de que, de que hi ha un conjunt de-- que hi ha una recomanació sobre com organitzar-nos, mmm, per afrontar això i que consig-- que nosaltres entenem des de Govern que hem de progressar constantment en resoldre o apuntar cap a millores en matèria d'habitatge en tots els fronts, que, per cert, en aquest moment s'està redactant el Pla local d'habitatge. I personalment entenc que és, és l'encaix ideal per, per canalitzar aquest tipus de inquietuds, inquietuds que compartim, no? El que possiblement diferim és a, en el, en el fons i en la conveniència i oportunitat, eh. Veurem. Què tenim en aquest moment, eh, com a preexistent? Tenim una forma organitzativa que és la taula d'ocupacions conflictives. Aquesta taula d'ocupacions conflictives està aconseguint, eh, uns èxits, per entendre'ns, entre cometes, que acostumen a passar desapercebuts, mm? Però ha reduït espectacularment, precisament, la situació de conflictivitat de les ocupacions. Això afecta les plantes baixes també, mm?, quan ha sigut el cas. Però dona la casualitat de que [04:22:01] conté tota la, tota la panòplia de, de serveis de, de l'Ajuntament, més els Mossos d'Esquadra, cosa que la fo-- que la fa tremendament operativa. Una de les coses que estàvem reflexionant és en la possibilitat de que aquesta taula d'ocupacions conflictives fos d'ocupacions conflictives, com sempre, però també que atengui les situacions irregulars en planta baixa per, eh, presuntes derivacions en infrahabitatges o per mirar de resoldre el tema. Una altra cosa que sí, eh, volia explicar és que, mm, aquestes situacions de, de habitatge en planta baixa, mm, hem de pensar que no, no és sinònim, mm, ni porten associades habitualment situacions d'ocupacions conflictives. No necessàriament, mm? No, no necessàriament. Per tant, eh, bueno, hi ha moltes altres coses, com per exemple, que nosaltres no estem aturats i que estem treballant amb resoldre aquestes qüestions. Mmm, i una única frase. El, el problema, en aquest cas, és la captació d'informació per resoldre els temes, mm? Perquè tenim una varietat de, de situacions enorme. Per tant, aquí jo proposo primer canalitzar això al, al debat del, eh, del pla, eh, d'habitatge local, on nosaltres traslladarem això i... [04:24:02] Sí, bueno, pues... La primera qüestió, president, és que jo no veig... No, sí, sí, ara, ara ho veig, però... No, no, ho sento, ho dic, ho dic de debò, no... Llavors, per aquesta, per aquesta raó, per un, un tema de, de, de manca d'oportunitat per-- i de canalitzar el·la, el tema a través del Pla local d'habitatge, és, mm, per la qual no recomanem, eh, doncs una- El Govern hi votarà en contra. Un vot positiu, eh. Sí? Perfecte. Gràcies. Eh, més intervencions? Sí, doncs el grup proposant, endavant. Ah, jo soc la única. Res, molt, molt breu, eh. Mmm, em sap greu, Roser, perquè de re-- de fet, en el, en el fons estem d'acord, com, com has dit, i per tant, hi ha aquesta discrepància amb tot el que és, doncs la Llei d'habitatge, etcètera. I evidentment, doncs hi ha maneres diferents de pensar, que evid-- per això estem en grups diferents, però que només, eh, només fer la puntualització de que el fet de que no hi hagi habitatge i que no hi hagin aquests recursos no vol dir que estigui incompatible amb aquesta detecció d'aquests infrahabitatges. Perquè com dèiem abans, de, de prendre accions, primer el que sí hem de fer és dimensionar el problema, és que es puguin diagnosticar tots aquests infra-infrahabitatges, que evidentment estic absolutament d'acord amb el, amb el regidor Alonso, de que no totes les plantes baixes són infrahabitatge, evidentment que no, i per això nosaltres només apuntem a aquest tipus de plantes baixes, que són aquestes que justament no compleixen amb la normativa [04:26:03] d'habitabilitat, com, com, com diem, no? Per tant, ja no parlem d'aquestes irregulars en ocupació, sinó que lo que estem parlant és d'infrahabitatge, que per tant no compleixen aquestes condicions d'habitabilitat. Només això. Jo penso que justament lo que dèiem, que per tant, com que els problemes són la informació i lo que costa molt és de detectar En aquí incidim que cal aquest diagnòstic, cal sapiguer on són aquests infrahabitatges, justament també per evitar possibles problemes. Perquè sí, estic molt contenta, eh, que hi hagi aquesta taula d'ocupacions i que evidentment vagin tenint èxits, però que això no ens ha de demorar en el temps i hauríem d'anar segurament una miqueta més a la idea. No dic que no es faci, eh, i que segurament hi ha moltes complicacions i molts problemes, però que després, de vegades, quan arriben els resultats, eh, fem una mica tard. Res més. Gràcies. Alguna qüestió més? Senyora Alegre Fontanet, endavant. No, que poder també, no? Bueno, és que realment... Per si no ha quedat clar, per aclarir-ho o puntualitzar-ho millor, amb... No? En tot cas, per nosaltres, a dia d'avui, el problema no és l'infrahabi-- o sigui, el problema que tenim a la ciutat i la prioritat en aquest sentit no és el, eeoh, l'infrahabitatge que es pot donar en plantes baixes, sinó la dificultat d'accedir en habitatges en condicions, eh, per manca d'espais i de facilitar, eh, alternatives habitacionals quan hi ha gent que la desnonen de casa seva, quan hi ha gent queee la fan fora perquè li apugen el lloguer i no ho pot pagar, etcètera. Per tant, per nosaltres la prioritat en tot moment de la, d'habitatge d'aquesta ciutat hauria d'anar enfocada aquí. També una mica d'aquí ve-venia la reflexió feta en el seu punt al pla de barris. Al final una cosa va en relació amb l'altra. Eh, per tant, tots els recursos i tots els esforços tècnics que puguem destinar a habitatge els hem d'enfocar aquí. Per això no estem d'acord en donar suport explícit [04:28:03] en aquesta moció. Gràcies. Gràcies. Anem a la votació, doncs. Doncs, eh, vots a favor de la moció? Vots en contra? Abstencions? Doncs queda aprovat, queda rebutjada per set vots a favor, catorze vots en contra i dues abstencions. Seguim endavant. Moció del Grup Municipal de Junts per la prevenció del risc d'incendi en àrees de contenidors properes a edificis d'habitatges. Té la paraula Josep Gili Prat. Endavant. Moltes gràcies, president. Crec que a aquesta hora ja és bona tarda a tothom. Aquesta moció parteix d'una realitat que malauradament hem viscut, eh, en diferents ocasions a Manresa, com és la, la crema de contenidors. No es tracta només dels danys als mateixos contenidors, al mobiliari urbà o als vehicles. El problema és que en determinades ubicacions la proximitat dels contenidors als habitatges fa que un incendi pugui acabar afectant façanes, balcons i potencialment les persones que hi viuen. Tampoc es tracta d'un risc merament hipotètic, i això ho hem vist repetidament durant els darrers anys a diferents punts de la ciutat. L'exemple més recent, l'11 de setembre, al carrer La Pà ena Tudela, és especialment significatiu. Quatre contenidors cremats, quatre vehicles afectats i danys a la façana i als primers balcons d'un edifici. Els bombers fins i tot van haver de valorar les instal·lacions de gas i electricitat. També s'han cremat contenidors en diferents carrers, al carrer Oleguer Miró, al carrer Major o al carrer de Sant Pedor. Per tant, creiem que aquesta realitat mereix una actuació preventiva. Amb la implantació del nou model de recollida s'ha fet una feina important, jo diria que no important, molt important, per definir i situar les àrees [04:30:03] de contenidors de la ciutat d'acord amb criteris d'accessibilitat, funcionalitat i d'eficiència del servei. I això em puc donar fe, soc plenament conscient del treball i l'esforç realitzat pels tècnics de l'Ajuntament. Però una cosa és determinar les ubicacions d'acord amb les necessitats del servei i una altra és revisar-les específicament des de la perspectiva de la prevenció i de les conseqüències d'un possible incendi. No proposem una revisió general ni moure contenidors indiscriminadament. Proposem identificar els punts especialment sensibles, sobretot aquells on els contenidors estan molt a prop de façanes, de balcons, de finestres, de tanques o d'altres elements sensibles. Fer-ne una valoració tècnica i, allà on sigui possible, augmentar la distància respecte dels edificis o adoptar altres mesures que permetin reduir les conseqüències d'un possible incendi. El que desitgem, evidentment, és que aquests actes vandàlics no es tornin a produir. Això vagi d'entrada. Però al mateix temps hem de treballar en la prevenció i actuar sobre aquells punts on les conseqüències d'un incendi podrien ser més greus. I aquest és l'objectiu i amb aquest objectiu formulem les següents propostes de resolució. Primera: instar el govern municipal a realitzar en el termini màxim de tres mesos una revisió de les àrees de contenidors de la ciutat per identificar aquelles ubicacions situades a una distància especialment reduïda de les façanes d'edificis, edificis d'habitatges i que per les seves característiques puguin comportar un risc específic en cas d'incendi. Segon: instar el govern també a establir amb l'assessorament dels serveis tècnics competents i, si escau, dels serveis de prevenció i extinció d'incendis, criteris tècnics de seguretat per avaluar aquestes ubicacions tenint en compte la distància respecte a les façanes, les obertures dels edificis, els materials i elements presents a l'entorn, les possibles progra-- eh, progressions de-- propagacions, perdó, de foc i de qualsevol altre factor rellevant. Tercer: [04:32:03] instar també el govern a elaborar a partir d'aquesta revisió una relació dels punts que requereixin actuació prioritària i a procedir quan tècnicament sigui possible, a la reubicació dels contenidors a una distància més segura dels edificis d'habitatges. En quart punt, instar també en aquells punts on les característiques urbanes de l'entorn facin inviables, i això ho sabem, que n'hi ha algunes que són, eh, absolutament inviables, una reubicació adequada, estudiar i implementar les mesures alternatives de protecció o reducció del risc que determinin els serveis tècnics competents. Cinquè Instar també a incorporar aquests criteris de prevenció del risc d'incendis en la determinació de futures ubicacions o modificacions de les àrees de contine-contenidors de la ciutat. I finalment, instar també a donar compte als grups municipals en el termini màxim de sis mesos dels resultats de la revisió efectuada, dels punts identificats i de les actuacions executades o programades. És per tot això que demanem el vot favorable. Gràcies. Gràcies. Anem a la intervenció dels grups municipals, començant per Inmaculada Cervilla Galera. Endavant. Gracias, señor alcalde. Bueno, instan ustedes en estaaa moción al equipo de gobierno a realizar una revisión de la ubicación de los contenedores, a reubicarlos si fuera necesario, a prevenir los riesgos de incendios, pero no proponen ninguna solución que consideremos eficaz. A este paso van a tener que instalar los contenedores en el Congosto o en Bufalvent, visto lo visto. Desde mi grupo municipal ya nos opusimos a la instalación del nuevo sistema de recogida de residuos desde el primer momento y dijimos rotundamente no porque conllevaba un alto coste abusivo e innecesario para el contribuyente, aumentando el pago de la tasa de residuos, debiendo este también, el contribuyente, hacerse cargo en su tasa de basuras con una parte correspondiente de los no pudientes o individuos o familias vulnerables, como así lo llaman ustedes, y aquí incluyo a los okupas ilegales de viviendas, que también corremos [04:34:03] con los gastos. Nos negamos, además, al control hacia los ciudadanos en sus movimientos porque ustedes cortaban suuu, coartaban su libertad. Nada más se instauró el nuevo sistema, llegaron los incendios, incendios que ocurrían en una misma noche en diferentes puntos de na-- de nuestra ciudad, incendios que la prensa subvencionada no redactaba, en algunas ocasiones, ninguna noticia. Hubieron también algunas detenciones por parte de nuestra policía y alguna persona detenida en la que pusieron el foco al principio, a día de hoy y desde hace un tiempo, no se encuentra en Manresa. Con todo esto, los incendios han sido continuados y a los delincuentes responsables, a juzgar por la gravedad de las consecuencias del fuego pudiera-- que el fuego pudiera provocar, no les ha importado en absoluto. Aquí no existen ni las casualidades, ni las coincidencias, ni los casos aislados o puntuales. La qüestión de todo esto, y toda nuestra ciudad es testigo y víctima a la vez, es que llevamos más de dos años desde que idió-- inicio el nuevo sistema de recogida de residuos con la quema de contenedores, con el tremendo gasto que genera a los ciudadanos, con el peligro al que están expuestos nuestros vecimos, nuestros vecinos, como estamos viendo. Y resulta que el equipo de gobierno no ha resuelto este gravísimo, eh, problema, cosa que no entendemos. Y bueno, y como digo, los señores de Junts tampoco, no dan ninguna solución eficiente. Gracias. Seguim amb les intervencions dels grups. Aaa, FEM té alguna cosa? Sí? Doncs, bé. Senyor Gortís, no? Val, seny-- doncs, eh, senyor Trapé, UBDA, Jordi, endavant. Gràcies, president. No, a mi em sorprèn molt la vinculació directa de un canvi de sistema de gestió de residus a que directament s'incendiïn contenidors. M'haurà d'explicar molt bé quina relació hi ha amb això, però, però és igual, t-t-- és indiferent perquè evidentment no n'hi ha cap. Eh, res, eeeh, a-anunciar en aquest cas el nostre vot afirmatiu a la, a la [04:36:04] proposició. Compartim la idea de fons que planteja aquesta moció, en el sentit que davant de qualsevol situació que pugui comportar un risc per a les persones o per l'habitatge, és raonable revisar si espai-- hi ha elements de l'espai públic que es po-, que es poden millorar. És molt senzill. Ara bé, també em sembla important posar la qüestió en la seva justa dimensió. És a dir, la crema de contenidors no és una situació que es produeixi cada dia a la ciutat, ni podem generar la percepció de que estem davant un problema generalitzat a tota la ciutat. La moció recull diversos episodis produïts durant els darrers anys, però aquests casos, per si sols, tam-- no creiem que sigui un fenomen molt habitual o generalitzat. Ah, dit això, precisament perquè hi ha hagut alguns casos en què les flames han afectat vehicles o façanes d'edificis, sí que considerem raonable aprofitar la revisió de les àrees de contenidors per detectar si hi ha ubicacions concretes que en aquest cas es pugui reduir, eh, eh, aquest risc. I creiem que aquesta és la clau i potser fins i tot on podem discrepar. És a dir, no, no veiem per enlloc que s'hagi de fer una revisió generalitzada ni partir de la idea que el model actual genera un problema de seguretat arreu de la ciutat, perquè això no és així, sinó fer una revisió més tècnica i selectiva i identificar com aquells punts que, que efectivament puguin presentar alguna vulnerabilitat, mmm, i quan sigui possible, doncs, en cas que sigui així, doncs introduir millores. Per tant, estem d'acord amb, amb fer aquesta revisió i amb actuar tècnicament on es detecti que hi ha, que hi ha marge de millora. Això sí, crec que puc aprofitar el moment també per fer una, una reflexió potser més de caire personal, i crec que Junts ha canviat una mica la forma de, de fer. I ho hem vist amb dues propostes de mocions, per exemple la comissió dels fets del passat u d'octu-- ai, u de setembre, i, i aquesta mateixa, on una persona que segurament no segueix el ple, que és la grandíssima majoria de la població, crec sincerament que no entén per què el govern hi vota en contra. I això és deliberat, eh. Aaa, [04:38:04] a part, crec que no, amb, eh, que no fa una exposició, bueno, que, ah, des de Junts fa una exposició molt més pujada de to del que acostuma a dir el text de la moció que es vota i faltant-li a, sobretot en l'última que hem, que hem votat, que, que falta dir-li que Manresa és com el Far West o una ciutat quasi apocalíptica. Però en el fons, el que vol és retratar-vos com a, com a govern. I el problema és que crec també com a govern qui creieu de, de quatre potes. El que dic és queee, i també com referenciant amb la, amb, amb el debat que hem tingut anteriorment, crec que anar molt a la contra del que està dient Junts fa un flac favor i esteu caient precisament a la trampa que us estan parant. Moltes gràcies. Seguim amb les intervencions, en aquest cas del Govern. Regidor d'Acció Climàtica, Pau Gat Estrada, endavant. Bon dia de nou. Començo pel final. Jordi, gràcies per les preocupacions que ens trasllades. Estem tan cansats i tan cremats de que per tot se'ns critiqui barroerament que ja no pensem, ja, ja no és el condicionant. És a dir, ja no estem pensant: farem això, direm això, votarem això, votarem allò altre en funció de si agrada al senyor Bacardit o no, perquè estem que fem el que fem no li agradarà. Per tant, aquest no és un criteri que tenim en compte. Votarem i diem el que allò creem que és bo per la ciutat. En relació a Vox, eh, ja ho ha dit el Jordi, vincular el canvi de model a la crema de contenidors és mentida. La primera gran onada de contenidors que va haver aquest mandat era amb contenidors vells. Encara no s'havia fet el canvi de model, no hi té res a veure. I si vostè creu que hi té a veure és que potser té algun problema. Eh, i anem a Junts. Començo per Junts en general, no és per altres dies, eh. Jo crec que no podeu tornar-los a dir als de FEM que fan de falca de govern avui que us han votat 04:40:00 — Contenidors, Pau i Treva i preguntes [04:40:00] Quantes coses, amb motius molt diferents, eh, però llavors perquè si és quan el dia que votin una cosa igual a nosaltres no ens digueu, no ens digueu que sempre ens falquen. Dit això, Josep, agraeixo la... el reconeixement que sempre has fet de la feina, de la feinada ingent que s'ha fet amb el canvi de model. Eh, i jo crec que per situar-nos tenim la ciutat que tenim, i jo ho he explicat les vegades que faci falta. La ciutat té moltes voreres estretes, eh, té carrers estrets on hi passa un cotxe i hi ha aparcaments o no hi ha aparcaments i hi ha façanes, i posar contenidors a segons quins barris sencers, al Poble Nou sencer, a Sagrada Família sencera, costa Déu i ajuda. No trobaràs gairebé cap lloc possible, n'hi ha molt pocs, perquè hi ha guals, perquè hi ha passos de vianants, eh, i, i vas descartant i és que no queda gairebé res. I en aquests-- llavors, a més a més, el carrer on, que això, on hi ha aquestes condicions, hi ha una vorera petita, estreta, el problema el tens on hi ha l'àrea de contenidors, el tens deu metres més enllà, vint metres més enllà i al final de tot el carrer, perquè tot el carrer és igual, perquè tot el carrer és estret amb, amb voreres estretes. Per tant, l'únic que podries fer és, gairebé com deia la senyora Cervilla, és enviar els contenidors molt, molt, molt lluny. I llavors tindríem queixes dels ciutadans, especialment persones grans, que els costa portar pesos, etcètera, que han de caminar molt, especialment si és en pujada, etcètera, etcètera, i que no poden portar les deixalles. Per tant, hem de posar contenidors a prou-- una distància prudencial dels habitatges. I malauradament, doncs, a vegades molesten, i no només pels incendis. Al mateix lloc on hi ha el risc d'incendis són els mateixos habitatges que es queixen de com que tenen els contenidors a prop, doncs els generen pudors. Vull dir, les queixes aquestes les tenim de sempre. Per tant, com a regidor estaria encantadíssim de poder fer que tothom estigués content i dir: "Mira, és que hem trobat el lloc perfecte de contenidors, que és davant d'un parc o en una zona verda o en un concessionari, eh, un... de renta cotxes, i els posarem allà i allà no molestarà ningú". És que si pogués els posaríem tots allà, però és que en el noranta-cinc per cent de la ciutat això no és possible. Pots pas fer-ho. [04:42:00] Doncs això, en llocs molt concrets, a l'avinguda de les Basses o l'avinguda Universitària, hi ha grans espais i allà no molesta, però a la resta de la ciutat no és possible. Per tant, el que no faré jo serà dir: "No, no, mira, ara com que aquest front té un..." Com calcules el risc d'incendi d'aquell contenidor de res-- si està aquí o tres metres més enllà? Perquè és que és el mateix. Hi haurà... Què? Un té la façana un pam més endavant que l'altre. És que és, és tremendament, eh, difícil i a la vegada jo no em veig amb cor, us ho dic això mateix, de dir: "No, no, poseu els contenidors aquests a, a la casa del costat", perquè ja ens ho han dit, eh. Vull dir, quan hi ha hagut aquestes onades de, de, de incendis, ja hi ha hagut algun veí, més d'un, que ens diu: "Hòstia, és que pateixo", i a mi em sap molt greu, em fot moltíssima ràbia que hi hagi aquest, això, aquests piròmans per la ciutat, perquè a més a més genera aquesta preocupació per, per la vida, vull dir, pel patrimoni i per la vida. I per tant, que la gent estigui patint això em fot una ràbia increïble i, per tant, com ja s'ha fet, agraeixo moltíssim la feina de, de la policia i la col·laboració ciutadana que hi ha hagut per atrapar els piròmans que hem, que hem tingut, i encara en falten. Sí? Eh, però el que no puc fer és dir: "No, no, tranquil, que t'ho mourem de, de davant de casa teva, ho posarem a la casa del costat", perquè després, si crema la casa del costat, què? Quin serà responsable? No? Doncs quan no està justificat. Una cosa és que hi hagi un lloc perfecte, però si els llocs perfectes estan buscadíssims i els que hi són, ja et dic jo que els hi poso perquè així no tenim queixes i ens estalviem no sé quant de temps d'anar negociant amb gent, respondre ficus, etcètera. No, no, és que si el trobem al lloc bo l'hi posem, però és que malauradament, doncs no hi és. I per tant, em sap greu, realment em sap greu no trobar, eh, posicions idònies, però és la realitat i, per tant, com això, cura la realitat, doncs els contenidors són on són i em sap greu, però no, no els podrem moure. Gràcies. Alguna qüestió més? Senyor Gil, endavant. Moltes gràcies, president. Eh, bueno, agraït pel vot afirmatiu de Fem a les reflexions que has fet. [04:44:00] Està clar que no és un problema generalitzat i, per tant, eh, això és un fet i, i ens n'alegrem, no? Que no sigui generalitzat, però sí que també és un, una qüestió que preocupa a força gent. El mateix Pol, doncs, ho acabes de dir i ho expressar. I per tant, el fet que sigui preocupant, nosaltres tenim la responsabilitat de buscar solucions a aquelles coses que preocupen a la gent. També és lògic que tenim l'orografia que tenim i tenim els espais que tenim i, i és absolutament complicat. Però això no treu, doncs, de que potser, eh, podríem demanar, que és el que estem demanant aquí en aquestes propostes, que algú que pogués assessorar-nos, com podrien ser els bombers, que són els que hi entenen en temes d'incendis, no només la reubicació, sinó també el que estem demanant és potser implantar mesures alternatives de protecció, que jo no se m'acuden. No, no se m'acuden perquè no soc tècnic, però potser n'hi han, no? I això donaria també tranquil·litat a la gent de saber que hi estem treballant. Per tant, mmm, tampoc fem, Jordi, i si ho he entès malament, una crítica barroera. O sigui, aquí el que hem fet és una descripció de fets i unes propostes per solucionar un tema que preocupa la gent. Per tant, el to ni la forma crec que sigui barroer. Però dit això, eh, agrairíem, doncs, que es tingués en consideració aquesta proposta que fem, que és de, d'estudiar i implementar, eh, alternatives i després que se'ns donés, doncs, resposta aquí, aquí al ple. Gràcies. Gràcies. Alguna qüestió més? Senyor Huguet, endavant. Dilluns passat una moto es va incendiar a uns carrers de la ciutat i va omplir una casa de fum i hauria pogut provocar un incendi. No mourem tots els aparcaments de cotxes, de motos. Eh, hi ha una única mesura que malauradament no podem fer-- aplicar del tot correctament, que és detenir els piròmans i sobretot que no surtin al carrer al cap de dues hores, [04:46:00] que és el que passa. Mentre això no canviï, doncs hi podem fer menys. El que sí que, doncs això, el que he dit, doncs detenir-los les vegades que faci falta i que passin el major temps possible a la garjola. Gràcies. Si no hi ha res més... Proposicions? L'han al·ludit. Senyor Bacardit, endavant.Sí, no, no. S'ha referit al, al senyor Bacardit. No se'n recorda. Deu haver estat el subconscient. Sí, a la primera. Sí, sí, sí. No, que, eh, és a dir, és, torna a ser preocupant aquestes confessions que avui ens estan fent en, en micro, eh, i, i li han fet un comentari molt procedent, per cert. Eh, vostè ha arribat a dir que és cert que, que les propo-- ja estan cansats, estan esgotats de les crítiques que reben i que, per tant, ja no escolten, eh, perquè automàticament estan en aquesta dinàmica. Jo crec que això és preocupant. Per tant, facin una reflexió de si estan cansats, eh, doncs potser, potser se'ls està fent molt llarg això, però el que no poden fer és deixar d'escoltar, encara que estiguin molt cansats. I les mocions que presenta Junts, totes les signem els sis regidors, també les que li agraden, eh? Vull dir que... M'ha entès, poder? És a dir, el senyor Bacardit i Junts són un grup municipal que representen el 23 % de la població i vostès estan obligat a escoltar-los i atendre'ls independentment de si estan cansats de sentir crítiques. Gràcies. Senyor Huguet. He dit estem cremats. D'energia en tenim moltíssima fins l'últim dia i més enllà. Gràcies. Molt bé, doncs amb aquesta energia anem a la votació. Vots a favor de la moció? Vots en contra? [04:48:02] Doncs queda rebutjada per catorze vots en contra i vuit, nou, nou vots a favor. Seguim endavant i anem a la u darrera de les mocions. Moció dels municipals d'ERC, Junts, PSC, Fem Maçanet, Impuls i Nacionalista, amb motiu del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva 1027-2027. Gràcies. Per presentar la moció, per presentar la moció té la paraula la portaveu del Govern, Mariona Almsalsina. Gràcies, president. Bé, bon dia, i ja estem a la recta final. Després d'aquesta moció vindran les preguntes. Eh, l'any 2027 Catalunya commemorarà mil anys de les Assemblees de Pau i Treva. Mil anys d'una data que sovint passa desapercebuda, però que és fonamental per entendre qui som com a poble. Ens situem l'any 1027 a Toluges, al Comtat del Rosselló. Un moment de violència constant, de fragmentació del poder, on la pagesia i la població en general patien els abusos d'un feudalisme que imposava la força per sobre de qualsevol altra consideració. I en aquest context, el bisbe Oliba de Vic, com a figura impulsora als diferents estaments catalans, església, noblesa i poder, es van asseure junts per dir una cosa molt senzilla i alhora molt revolucionària. Calia posar límits al poder i garantir la pau i la protecció de les persones i dels béns. Aquest gest avui el podem llegir amb tota naturalitat, però en aquell moment va ser molt pioner. Es considera, de fet, l'embrió del parlamentarisme català. La primera vegada que a casa nostra es va institucionalitzar el pacte, la deliberació col·lectiva i la limitació del poder com a forma de govern. No som els únics que ho volem recordar. El mateix Pau Casals, quan va rebre la Medalla de la Pau a les Nacions Unides l'any 71, i mentre interpretava El cant dels ocells, ja va abocar aquesta tradició catalana de pau i de diàleg davant del món. Avui, mil anys després, els valors que van inspirar aquelles assemblees, el pacte per [04:50:02] damunt de la imposició, el diàleg per damunt del conflicte, la dignitat de les persones per damunt de qualsevol abús de poder, continuen sent absolutament necessaris. Vivim en un món que encara arrossega guerres, desigualtats i tensions. I és per això que el gru-- tots els grups proposants hem, hem, eh, demanem adherir-nos al manifest del Mil·lenari que impulsa el Parlament de Catalunya i alhora, eh, impulsar des del nostre Ajuntament actes que ajudin a divulgar aquest llegat entre la ciutadania. Eh, perquè recordar d'on venim és també una manera de saber cap a on volem anar. Moltes gràcies. Gràcies. No sé si hi ha intervencions de la resta de grups municipals. Doncs aniríem a la votació de la moció. Vots a favor? Doncs queda aprovat per vint-i-dos vots a favor i una absència. Bueno, de fet, és una abstenció per absència, perquè ha marxat, jo crec que... intencionadament. Molt bé. Anem a les preguntes, senyor secretari. Bé, encara no. Encara no. Donació de compte de les resolucions dictades per l'Alcaldia, resolucions dictades per l'alcalde, regidors, regidores delegats de l'Alcaldia des de l'anterior donació de compte al Ple Municipal. Donació de compte de les actes de la Junta de Govern Local, actes de les sessions de la Junta de Govern Local en caràcter reservat número trenta-quatre, trenta-sis a quaranta-u, dels dies u, dels dies, perdó, 14, 21 o 28 de juliol, 25 d'agost, 1, 8 i 15 de setembre del 26, i de data de sessió en caràcter públic, 35 de 14 de juliol de 2026. Pregues i preguntes. Pregunta del Grup Municipal de Junts sobre l'acord plenari el 18 de desembre de 2025 relatiu a l'estudi d'alternatives per a la connexió de vianants entre les Cots i els Dolors. Per formular la pregunta té la paraula Josep Gil i Prat. Perdó, m'estava concentrant i estava distret. [04:52:02] Disculpeu. Atès que el Ple ordinari del 18 de desembre del 2025 va aprovar la moció del Grup Municipal de Junts per habilitar un itinerari de vianants que uneix el barri de les Cots amb els Dolors amb molts vots afirmatius. Atès que els acords aprovats establien, primer, encarregar un estudi d'alternatives per a la connexió de vianants entre les Cots i els Dolors, incloent-hi almenys l'alternativa d'una passera entre el camí dels Tubots i els Dolors. I segon, presentar els resultats de l'estudi als veïns de les Cotes en un termini màxim de sis mesos. I atès que aquest termini va finalitzar el mes de juny de l'any-- de-d'enguany, formulem les següents preguntes. S'ha encarregat i/o finalitzat l'estudi d'alternatives previst en l'acord del plenari? En cas afirmatiu, en quina data es va encarregar, qui l'ha elaborat i en quin estat es troba actualment? Segona: quines alternatives de connexió de vianants s'han estudiat? S'ha analitzat específicament la passera entre el camí dels Tubots i els Dolors prevists en l'acord? En cas afirmatiu, quines són les principals conclusions tècniques i econòmiques? S'han presentat els resultats de l'estudi als veïns de les Cotes dins del termini acordat? En cas de que encara no s'hagi fet, quin és el motiu i en quina data preveu el Govern de presentar-les? Gràcies. Gràcies. Per respondre la pregunta té la paraula el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia Estany. Endavant. Molt bé. Ah, bon dia a tots. Ah, l'estudi es va encarregar als serveis tècnics de l'Ajuntament just després de la seva aprovació a la m-- eh, de la moció, i actualment es troba en la darrera fase de tancament i de revisió tècnica. L'estudi analitza dues alternatives: la del pas alçat mitjançant, ah, la passera i un pas a nivell com hi ha la resta de la carretera de Vic i Pujada Roja. Les conclusions tècniques i econòmiques definitives de les dues alternatives s'exposaran en, en aquest estudi. I encara no s'ha presentat als veïns a l'espera del tancament de l'estudi, de l'estudi, que serà properament abans que acabi l'any. Gràcies. Gràcies. Anem a la següent pregunta. [04:54:03] Pregunta del grup municipal de Junts en relació a la senyalització i posada en valor de la baixada dels Jueus. Té la paraula Mònica de Llorens Vall-llosera. No sé per què, però m'imaginava que preguntaria vostè. Temes de patrimoni, cultura... La baixada dels Jueus és un dels espais del centre històric de Manresa que conserva en el seu nom la memòria de la presència de la comunitat jueva a la ciutat durant l'Edat Mitjana i constitueix, per tant, un element significatiu del patrimoni històric manresà. Una placa n'informa just a la paret al costat del solar, tancat, ah, per una porta de reixes, situat darrere de l'edifici de l'Ajuntament. En el solar, ah, va tenir lloc un treball arqueològic que va finalitzar el gener d'enguany i que va fer aflorar una important troballa d'un micvé, una cambra de la comunitat jueva, ah, de la Manresa de l'Edat Mitjana que utilitzava per fer banys purificadors. Des de fa un temps, però, la baixada dels jueus no disposa de la placa que n'identifica el nom, probablement arran de les obres que van tenir lloc a la casa Fàbregas, malgrat que aquesta denominació continua formant part del nomenclàtor municipal. Més enllà de la necessària identificació dels carrers de la ciutat, considerem que en aquest cas la senyalització té també una funció de preservació i divulgació de la memòria històrica d'un indret, ah, especialment vinculat al passat medieval de Manresa. Per aquests motius, el grup municipal de Junts, eh, formula les següents preguntes. Per quin motiu, ah, la baixada dels jueus no disposa actualment de la placa identificadora amb el nom del carrer? Ah, té previst l'Ajuntament reposar aquesta placa? En cas afirmatiu, quan està previst fer-ho i si hi ha prevista alguna actuació més enllà de la placa del carrer i de la placa informativa esmentada que ajudi a interpretar millor l'espai tenint en compte el valor patrimonial i històric que té i les importants troballes arqueològiques. Gràcies. [04:56:03] Gràcies. Per respondre la pregunta té la paraula Marianna Romero Salguero. Endavant. Moltes gràcies, president. Molt bona tarda a tothom. Ara ja és bona tarda perquè ja estem a les acaballes, ja tenim tots ganes de dinar. Eh, bé, pel tema de per quin motiu la baixada dels jueus no disposa actualment de la placa identificadora amb el nom del carrer, no és placa, són dues plaques. Hi han hagut dues obres en aquest carrer. Es va enderrocar l'edifici que toca al carrer Navas tardes i amb l'enderroc va desaparèixer la placa. És, és el solar on es construirà el futur edifici de, de l'arxiu. I l'altra placa és la que hi havia a la casa Fàbregas, que amb les obres també la van treure i es veu que està peticionada que la posin els mateixos que l'han treta de la, de la, de la casa Fàbregas. Els que han fet les obres són els que van retirar la placa. I la de baix, doncs ja mirarem de posar-la com puguem. És molt baixeta la tanca, però mirarem de tornar-la a posar també. Per tant, sí, tenim intenció de posar-les. Espero que abans que s'acabi l'any les tinguem ja posades les dues plaques. Respecte a la tercera pregunta, eh, bé, ja es va dir a la presentació de les troballes del, del micvé, ja es va comentar que, que es faria tot un-- com un centre d'interpretació a dins el mateix edifici quan es construeixi l'edifici de l'arxiu. Ho va dir públicament l'alcalde i la, i la tècnica de patrimoni. Moltes gràcies. Seguim endavant. Pregunta del grup municipal de Junts en relació amb la liquidació del contracte de reforma del pavelló del Nou Congost i el procés per a la construcció del nou pavelló. Per formular la pregunta, té la paraula Ramon Bacardit Aguan. Sí, gràcies. Faré un resum per no s-- estendre'm massa. Ehm, a l'any 23 es va adjudicar el contracte a l'equip d'arquitectes de redacció, ah, dels projectes i direcció d'obra de l'ampliació [04:58:03] del Congost. El febrer del 25 es va incrementar el màxim legal que permetia la Llei de contractes, gairebé un 49%, el contracte per-perquè el, perquè el PEM o el pro-- el pressupost d'execució material del que s'havia encarregat, doncs, ah, diferia molt del primer encàrrec. I el maig del 26, eh, l'Ajuntament va-- l'alcalde va, ah, signar el desistiment per part de l'Ajuntament d'aquest contracte de serveis que es va adjudicar i posteriorment ampliar amb una indemnització de vint-i-tres mil euros més IVA i un cost dels treballs executats i facturats de setanta-set mil cinc-cents més IVA. En aquest mateix acord va-- es determinava, eh, acord de desistiment, eh, es determinaven les obligacions relatives a la propietat intel·lectual dels treballs. Atès que la resolució del contracte ja ha estat acordada, però cal conèixer si la seva liquidació administrativa i econòmica ha quedat definitivament tancada. Per tant, demanem les següents qüestions. En primer lloc, sobre la liquidació definitiva i cost final del contracte resolt, demanem si s'ha liquidat el contracte i resolt o queda algun import pendent de, eh, de liquidar. En segon lloc, demanem sobre els treballs lliurats i la possibilitat de reutilització, què s'ha entregat que justifiqui la feina facturada. Eh, bàsicament això, quins projectes, quins informes, el que sigui. En tercer lloc, demanem com es procedirà a la contractació del nou projecte, ah, perquè es tracta d'un nou pavelló, no de la reforma. Per tant, entenem que atenent a la Llei d'arquitectura, ens preguntem com té el Govern, eh, previst afrontar aquesta contractació del nou projecte. Ens preguntem també sobre el programa funcio-funcional i requeriments del nou equipament. Eh, abans d'iniciar la contractació, preguntem si es disposa d'un programa funcional, si aquest s'ha fet en col·laboració amb 05:00:00 — Preguntes i precs finals [05:00:00] Amb el, amb el club, que creiem que sí, però voldríem saber quan s'aprova i si en podem tenir nosaltres també constància d'aquest programa funcional. Ah... I finalment demanem un cronograma detallat, però de les principals fites de la posada-- fins a la posada en servei del nou pavelló i concretament demanem quan tenen previst, segur que tenen fet el cronograma, quan tenen previst l'aprovació definitiva del POUM- Gràcies. Quan tenen... Si estic llegint la pregunta. Bé, ja, ja m'han entès. Gràcies, alcalde. Merci. Molt bé, gràcies. Senyor Carlos García Estany, endavant. L'hem entès i també de que, que això no és una pregunta, són, eren vint-i-tres preguntes, però les respostes les faré com en paquets, ah, seguint el, també l'agrupació que vostè ha fet en la pregunta. Ehm... A-abans de començar voldria dir que la informació que ara els hi donarem ja és pública, s'ha anat donant en diverses ocasions, eh, tant a la reunió de grups que vam tenir amb tots els grups municipals el, el mes d'abril, la roda de premsa del 10 de juliol amb els conseqüents articles, eh... i ressò als mitjans locals, com al ple de juliol, però, eh, donarem resposta. En el que fa referència a la liquidació definitiva, eh, aquesta informació ja va ser publicada durant el mes d'abril, eh, prèvia a la Junta de Govern Local. Eh, una mica també arrel d'aquella, d'aquella acusació de que, que ens havíem, havíem malgastat mig millor, eh, ja vam avançar que, eh, els costos rondaven al voltant dels cent vint mil euros i en el dictamen de la Junta de Govern ja queda clar, no?, que si suma els treballs executats més la indemnització puja a un total de 121.000 euros, 498 amb 35 cèntims, IVA inclòs. I a dia d'avui està tot pagat, liquidat i no resta pendent cap tràmit ni cap pagament. En referència als treballs lliurats i la possibilitat de reutilització. Els treballs lliurats són el projecte bàsic [05:02:00] d'ampliació del nou Congost i la seva utilitat, eh... posterior ha estat fer-lo servir com a base i com a punt de partida per a la redacció del projecte del nou pavelló que es pretén utilitzar com a punt de partida d'aquest nou encàrrec de redacció. Pel que fa al procediment de contractació, eh... que també ja era públic, ja ho hem dit en, en, el mes de juliol, eh, es preveu un procediment obert ordinari en una sola fase de redacció del projecte bàsic i executiu a partir d'aquest avantprojecte que estem, eh, redactant i a punt de tancar, amb conformitat amb l'article 18.2 de la Llei 12/2017 d'Arquitectura i en concordança amb l'article 183.3 de la Llei de Contractes del Sector Públic. No es preveu cap concurs de projectes, tal i com es va informar en roda de premsa i en les reunions, eh, dels grups. En referència al programa funcional i els requeriments del nou equipament. El programa funcional ja s'havia treballat, diguéssim, en la primera fase, no? Eh, s'havia treballat prèviament, s'havia coordinat amb el mateix club, eh, que ha participat i ha tingut veu en tot el procés. Aquest programa funcional, que està definit i que s'ha inclòs en aquest avantprojecte que s'està, eh... redactant, eh, com bé he dit, s'ha anat consensuant amb el Club de Bàsquet Manresa. L'avantprojecte servirà de base per al procediment obert que abans he, he esmentat. Ehm... I pel que fa al cronograma, anem per parts. Eh, la finalització de la modificació del POUM, eh, està en tràmit. Es preveu la, la seva aprovació, ja creiem, diguéssim, tot el procés que ha de seguir cap a l'estiu del 2027. Recordem que dependrà dels informes externs d'altres administracions que no depèn de nosaltres, però creiem que aquest seria un marge. Cal dir que en paral·lel passaran moltes altres coses. Vull dir, no ens hem d'esperar a l'estiu del 2027. En paral·lel, estem treballant en aquest avantprojecte i en aquest programa funcional que està en redacció, que esperem tancar aquesta tardor del 2026. Després ja vindrà la contractació de la redacció del projecte [05:04:00] i adjudicació del contracte de redacció cap al primer trimestre de 2027 i a posteriori ja vindria la redacció i aprovació d'aquest projecte bàsic i executiu de 10 mesos, més una licitació de les obres cap a inicis del 2028 de 6 mesos, més la durada de les obres de 20 mesos o el que la constructora adjudicatària, eh, oferta i guanyadora. Per tant, eh, per resumir, eh, seguim reafirmant que el Govern segueix compromès en el desenvolupament del nou pavelló, que és una prioritat i que hi estem, eh, treballant, com ja havíem comunicat i que estem seguint el calendari que havíem comunicat el mes de juliol. Gràcies, senyor García. Senyor Bacardit. Sí, perdoni, ha fet esment de que estan redactant un avantprojecte, però, ens podria explicar què és això? Perquè no, diguem... O sigui, l'equip redactor va entrar, va entregar un projecte bàsic que fan servir com de base pel nou concurs que presentaran, però aquest avantprojecte no he entès qui el redacta. És un avantprojecte de nou pavelló. Per tant, en aquest esquema que m'ha fet no entenc aquesta figura d'avantprojecte. Senyor García Estany. Li torno a explicar. El... Per fer un procediment, eh... de contractació obert d'una sola fase es requereix un projecte, un avantprojecte. Aquest avantprojecte l'estem confeccionant des dels serveis, eh, municipals i com que ja hi havia molta feina feta amb el projecte original d'Oriol, eh, de Valenzó, eh, i el programa funcional amb el, amb el, amb el club ja s'havia treballat, aquest s-s-es modifica, s'inclou, s'ajusta per poder tirar endavant un projecte de nou pavelló. Aquest és el punt de partida d'aquest, eh, d'aquest nou projecte i d'aquesta nova licitació de redacció del projecte bàsic i executiu. Gràcies. Acabar, acabar. Sí, bueno, hi ha dos torns de repregunta, però repregunti, senyor Bacardit, perquè si no... Els serveis tècnics municipals [05:06:00] estan fent l'avantprojecte del nou pavelló del Congost. Correcte? Però és que ja ho ha dit, no? Avantprojecte. Avantprojecte.O sigui, estem fent allò que ja vam dir a l'abril que faríem, que vam repartim-- repetir en una roda de premsa el mes de juliol, que al ple del mes de juliol també ens va explicar, eh, el regidor d'Urbanisme. És la manera de no haver de tornar a fer un concurs d'idees que ens portaria a un any de concurs. I aquest avantprojecte ja està en mans del club i estem treballant conjuntament. Endavant amb la següent pregunta. Prec de Grup Municipal de Junts perquè el Govern adopti les actuacions necessàries per posar a disposició del Casal Cultural d'Ensaires Manresans el primer pis de l'immoble del carrer de la Mel. Senyora Lluïsa Tullueu Dalari, endavant. Sí, bé, ara no és la Mònica, soc jo. Bé, breu, eh, perquè ja estem acabant i, per tant, això sí que és, és un prec, realment és un prec, doncs, de que, evidentment, el C-casal Cultural d'Ensaires Manresans, que és una de les entitats històriques de la ciutat, doncs, per diferents motius, doncs, va haver de deixar el seu local i a, a partir d'aquí, doncs, va haver d'anar passant pels diferents espais fins arribar, doncs, a, a lo que ara té, doncs, que té-- s'ha pogut establir, doncs, en el carrer de la Mel, en un immoble on u-actualment està utilitzant els baixos i el segon pis, però que molta part de, doncs, tant de vestuari, documentació com de part de material històric i patrimonial d'ells encara continua emmagatzemat en un local de la Font dels Capellans. Fet que obliga, doncs, a l'entitat a mantenir, evidentment, aquesta activitat i patrimoni repartits en dos espais diferents amb les quals-- amb les dificultats amb quals es troben. I, bé, l'únic que demanàvem i fèiem aquest prec, doncs, de que l'entitat, com havia sol·licitat, poder disposar també del primer pis d'aquest immoble esmentat del carrer de la Mel, [05:08:01] justament amb aquest objectiu de tras-- poder-hi traslladar tot aquest material i disposar d'un únic espai concentrat per poder fer el seva, la seva activitat d'una manera, doncs, molt més còmoda i efectiva, no? I per tant, el prec és aquest, doncs que si el govern municipal pot adoptar les actuacions necessàries per posar a disposició de Casal Cultural d'Ensaires Manresans el primer pis de l'immoble del carrer de la Mel, per tant, que l'entitat hi pugui traslladar el vestuari, el patrimoni documental, històric i escènic i la resta de material que actualment conserva a la Font dels Capellans, i pugui concentrar així el conjunt de la seva activitat en un únic equipament. Aquest és el prec. Gràcies, senyora Tanit Infante Martínez, endavant. Gràcies, president. Aquest és un prec que no em sorprèn, tot i que una mica sí. El dijous 27 d'agost, davant del local d'Ensaires Manresans, en una trobada, eh, casual que vam, eh, tenir amb membres del grup de Junts, doncs ja els vaig explicar, doncs, que s'estava treballant en aquesta qüestió i, per tant, no puc dir que no m'ho esperés, però sí que tot i saber, doncs, que ja està en marxa, eh, aquest treball, doncs que facin aquest prec igualment, doncs em sorprèn una mica. Però per si no hagués quedat clar, ja s'hi treballava prèviament a la conversa del 27 d'agost i, evidentment, doncs, abans d'aquest prec i, per tant, doncs esperem poder-ho resoldre ben aviat. Gràcies. Gràcies. Anem a l'última pregunta. És que els precs no hi ha p-preguntes. Pregunta del Grup Municipal de Vox sobre els botellots a la barrera Sol i Aire de Manresa. Senyora Cervilla, endavant. Gracias, señor alcalde. Bueno, pues hace algunos años que se vienen haciendo botellones por alumnos universitarios, eh, que lo realizan a modo de tradición, como novatadas, que beben alcohol sin medida, eh, dejan el espacio lleno de basura y que se sitúan relativamente muy próximos [05:10:01] al barrio de Sol y Aire. Según las quejas que hemos recibido, este último botellón celebrado hace unos días y entrada ya la noche, ha ocasionado molestias y perturbando la tranquilidad de los vecinos de Sol y Aire, teniendo estos que recurrir a llamar a nuestra policía local sin que esta diera lugar a intervenir. Dado que los botellones son ilegales, dado que está prohibido beber en la calle fuera de zonas autorizadas o dado que por, que por norma se producen sanciones económicas por desobece-desobedecer la ley, por las molestias causadas a los vecinos o por dejar restos de basura en el lugar de los hechos, trasladamos al equipo de gobierno las siguientes preguntas. ¿El equipo de gobierno autoriza a realizar fiestas botellones en nuestra ciudad? ¿Y qué órdenes de actuación recibe nuestra policía local en los casos de los botellones de Manresa? Muchas gracias. En Manresa, gracias. Doncs li respondrà el senyor Valentí Moll. Endavant. Molt bé, gràcies, president. Em sineixo a contestar les dues preguntes concretes. Eh, la primera, el govern no autoritza botellots, eh, i la segona, la Guàrdia Urbana sanciona el consum d'alcohol no autoritzat a l'espai públic seguint les ordenances, eh, municipals. Gràcies. Gràcies. Senyora Cervilla, repregunti. No tengo constancia que los vecinos de Sol y Aire llamaron a la policía local y no sé si es que reciben órdenes de no actuar. Eso es lo que quiero saber, porque avisar se a la policía local se avisó. Luego las actuaciones, pues depende, supongo, de quién, de quién dé la orden. Si me puede responder, señor Valentí, gracias. Bueno, jo m'he cenyit a les preguntes que posava aquí, a les dues preguntes. Li he respost. Això és una repregunta, suposo. Té dret a fer-ho, no, el secretari? Sí. No, la informació que diu vostè, nosaltres, eh, detectem el dia 15 queixes de veïns a Sol i Aire, eh, però en cap cas la policia van allà, els va, diguéssim, els va fer marxar, però no ens consta que hi hagi cap botellot. De fet, ho hem contrastat amb fonts de, també de la, de la Fundació Universitària, [05:12:01] de la FUP, i ens diuen que aquests universitaris no fan botellots o no els hi consta que facin botellots. Per tant, la Guàrdia Urbana, eh, no li consta que el dia 15 en aquell lloc fessin botellots.Entenem botellots la manera organitzada de fer botellots. Ah, de fet, personalment, em vaig trobar també, ah, aquests, eh, grups de francesos fent una gimcana el dia 15, que és la mateixa trobada. És una gimcana divertida, ah, que fan arreu de la ciutat per orientació també, per coneixença amb els nous estudiants de la FUP que coneguin la ciutat i, per tant, és una gimcana que, s-- que, bueno, que tots estudiants ha fet, ah, quan, quan van a altres ciutats i, per tant, és una festa universitària. Evidentment, la policia, quan hi ha un requeriment per part dels veïns, eh, l'atén, ah, i en aquest cas vam atendre el requeriment dels veïns de Sol i Aire i vam comprovar, doncs això, doncs que sí, que sí que estaven cridant, se'ls va fer fora del lloc i, però no vam constatar que hi havia un consum com a tal, com a botellot. Moltes gràcies. Eh, deixaríem el ple aquí. Avui molts de vostès han dit que ja era a la tarda, i jo els recordo que en català es diu bon dia i bona nit, i per tant bon dia s'utilitza des que surt el sol fins que es pon. I aquesta és una singularitat de la nostra llengua. Mantenir la llengua no només és parlar-la, sinó també mantenir aquelles singularitats i aquelles maneres de dir les coses. En català diem bon dia i bona nit. No, no, no ho deia per vostè, també ho ha dit la senyora Romero. Per tant, que tinguin tots molt bon dia.